DRA. GIBERT

AUTOEXPLORACIÓ MAMÀRIA: serveix per a qualque cosa?

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 14/6/22.
Dates de versions prèvies: 6/3/21.

Record que, ja fa anys, ens explicaven amb profusió que ens havíem d’explorar els pits cada mes, els darrers dies de la regla. Havíem de començar escrutant-nos els pits al mirall i, just després, tombar-nos al llit, i palpar amb la mà d’un costat, la mama de l’altre. Eren recomanacions que emanaven del sentit comú: si estàs pendent del teu cos, trobaràs abans qualsevol anomalia i, si aquesta és d’importància, seràs diagnosticada més precoçment i tendràs més possibilitats de cura.

Dissortadament, aquests consells no havien estat provats i, per aclarir si el sentit comú ens guiava bé o no, es va organitzar un assaig clínic aleatoritzat. Es va fer a Shanghai (Xina) i hi participaren més d’un quart de milió de treballadores tèxtils. Es repartiren a l’atzar entre un grup al qual se li ensenyava molt bé com fer-se l’autopalpació mamària i un altre al que no se li explicava res. Les dones del grup de l’autoexploració, com que estaven molt pendents, consultaven més al metge i, com a resultat, se’ls indicaven més proves d’imatge i més biòpsies. Es deixaren passar 10 anys i aquelles dones més pendents dels seus pits visqueren tant com les que no s’hi preocupaven. En definitiva, l’autopalpació produïa estrès, consultes i biòpsies, a canvi de no allargar la vida.

Així i tot, les organitzacions, per a les quals el càncer de mama és la seva raó de ser, segueixen recomanant l’autoexploració dels pits. Això s’explica perquè els tumors palpables de mama solen ser detectats per les pacients. La veritat és que només la meitat dels càncers de mama es detecten durant una autoexploració més o manco reglada, i l’altra meitat es diagnostiquen per casualitat. Un fet que hem de ressaltar és que els càncers trobats per atzar solen tenir una mida semblant als que es troben amb un autoexamen normalitzat.

El que ens ha quedat clar, arran d’aquestes troballes, és que els metges i les clíniques estam per donar salut i conhort, i no per estressar a les pacients. Per això, quan veniu, us exploram els pits i us explicam el que és normal i el que no. Però ja hem deixat de recomanar que us inspeccioneu els pits regularment. Como ens dutxam moltes vegades per setmana i la mà ens fa d’esponja, aquesta vigila el pit de manera més o manco inconscient i no importa insistir-hi més.

 


L’autopalpació mamària estressa les dones i no els allarga la vida


 

Per saber què ha de ser el motiu de consulta al ginecòleg, primer convé que coneguem els nostres pits i els conceptes que venen a continuació us ajudaran:

  1. Cada dona té uns pits únics, diferents de totes les altres dones, per tant, no ens hem de comparar amb ningú més.
  2. No hi ha cap dona que tengui els dos pits perfectament simètrics, sempre n’hi ha un que és més gran que l’altre. A més, com que gran part de la composició del pit és greix, que fa de farcit o de matalàs per a la resta de components, si augmentam de pes, aquestes diferències de mida entre els pits també es magnifiquen.
  3. Les mames canvien al llarg de la nostra vida. De més joves, solen ser més atepeïdes i rodones. Després de parir o de deixar de mamar, es buiden. A la menopausa, és freqüent que perdin la forma rodona i es tornin més esclafades i penjants, a més solem guanyar una o dues talles. L’augment de grandària pròpia de la menopausa es deu al fet que acumulen una mica de greix, la qual cosa les reblaneix.
  4. La textura dels pits varia segons les zones. Així, la part més pròxima a les aixelles és més grumosa, com si fos una bossa de gelatina amb grans d’arròs i qualque llentia. És evident que els grums mai seran idèntics entre un costat i l’altre. Si consideram la part interna dels pits, la que mira a l’escot, doncs té molt poc teixit grumós i predomina la palpació de les costelles. Si ens examinam per darrera del mugró i l’arèola, notam una zona que s’enfonsa una mica, com si fos una hamaca. Si tenim un pit generós, a mesura que anam tornant grans, desenvolupam una espècie de cordó al solc submamari, que és causat per l’efecte de la força que la gravetat sobre els nostres pits.
  5. Les mames solen estar més inflades i se’ls hi noten més els grums just abans de la regla o quan estam embarassades. En baixar la regla, s’afluixen i és el millor moment per valorar-les.

 


És important conèixer els nostres pits, les seves variacions i quan convé consultar


 

En definitiva, si casualment qualque troballa als pits ens crida l’atenció, revisau si la textura de les zones simètriques de la mama és semblant i, si és així, no ens hem de preocupar. Al contrari, si una zona té una textura molt diferent de l’altra, o bé, si ens notam un nòdul del diàmetre del palpís d’un dit o més, basta que ens ocupem. Esperem a que ens vengui la regla i, si no la tenim, doncs deixem passar dues o tres setmanesSi els canvis persisteixen, ha arribat el moment de visitar al nostre metge de confiança.

 

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

  • Brett J, Austoker J. Women who are recalled for further investigation for breast screening: psychological consequences 3 years after recall and factors affecting re-attendance. J Public Health Med. 2001;23:292-300.
  • Coates RJ, Uhler RJ, Brogan DJ, Gammon MD, Malone KE, Swanson CA, Flagg EW, Brinton LA. Patterns and predictors of the breast cancer detection methods in women under 45 years of age (United States). Cancer Causes Control. 2001;12:431-2.
  • Mark K, Temkin SM, Terplan M. Breast self-awareness: the evidence behind the euphemism. Obstet Gynecol. 2014;123:734-6.
  • Pippin MM, Boyd R. Breast Self Examination. En: StatPearls [Internet]. Treasure Island (FL): StatPearls Publishing; 2020 Ene. [acceso 15-2-21]. Disponible en: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK565846/
  • Thomas DB, Gao DL, Self SG, Allison CJ, Tao Y, Mahloch J, Ray R, Qin Q, Presley R, Porter P. Randomized trial of breast self-examination in Shanghai: methodology and preliminary results. J Natl Cancer Inst. 1997;89:355-65.