Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 14/6/22.
Dates de versions prèvies: 3/4/21.
Com ja us vam explicar en un altre post, qualsevol informe d’ecografia, radiografia o ressonància mamària que, en acabar, porti la inscripció de BI-RADS 4 o 5 és indicació de biòpsia de la mama. En l’actualitat, tenim els ecògrafs tan a mà, que els fem servir per dirigir la biòpsia tant si la lesió es palpa, com si no. En el segon cas, la seva necessitat és evident: si no hi ha ecografia, no hi ha forma de saber on és la lesió. En canvi, si el tumor es nota al tacte, l’ús de l’ecografia, que segueix l’agulla de biòpsia en tot el seu trajecte dins de la lesió, augmenta el seu rendiment.
Fa 20 anys, amb un pobre desenvolupament dels aparells d’imatge, gairebé tot es dirimia en el quiròfan. Eren les biòpsies quirúrgiques o un pas per quiròfan per diagnosticar i un altre per extirpar el tumor; també es feien biòpsies de mama intraoperatòries, es confirmava amb la pacient dormida si el tumor era o no cancerós. Per sort, les biòpsies guiades per imatge en la consulta del radiòleg han reduït les entrades a quiròfan i afavorit una millor planificació de la cirurgia que extirparà el càncer.
L’ecografia està molt difosa per ser “multiusos”, no irradiar i no necessitar preparació prèvia de la pacient. Fins i tot en el cas que la lesió s’hagi localitzat primer per mamografia o per ressonància, segur que el radiòleg intentarà localitzar alguna imatge ecogràfica que pugui correspondre a les troballes mamogràfics o de ressonància. Si no hi ha èxit, se us citarà per fer una biòpsia guiada per ressonància o, sobretot, per raigs X (estereotàxia) que és quasi obligada si hi ha microcalcificacions.
Les biòpsies de mama guiades per ecografia aconsegueixen diagnosticar les lesions dubtoses sense haver de passar pel quiròfan
COM M’HE PREPARAR PER UNA BIÒPSIA?
Realment no es necessita cap preparació, ni dejuni, ni anàlisi de sang previs. Això sí, si feim servir medicació anticoagulant, millor que l’hi comuniquem a l’radiòleg o a el metge que ens ho va prescriure, per si aquesta es pot ajustar i, així, minimitzar l’aparició d’hematomes.
Durant el procediment se’ns apliquen desinfectants (povidona iodada o clorhexidina) i s’utilitza un camp estèril. Per disminuir les molèsties, se’ns s’administra anestèsia local a la zona de punció.
Un cop conclòs el procediment, se’ns aplica un apòsit compressiu i, fins i tot, bosses de gel fred. Si un cop a casa, notam molèsties, podem recórrer a qualsevol calmant oral d’ús habitual.
QUANTS DE TIPUS DE BIÒPSIES HI HA?
Són dues: la biòpsia amb agulla gruixada (BAG, per les seves sigles) i l’assistida per buit (BAV).
La BAG és la més usada pel seu rendiment, ser barata i la seva seguretat. S’utilitzen dispositius automàtics que disparen una agulla d’un sol ús al voltant de 2-3 mm de diàmetre, obtenint-se un cilindre de teixit per cada introducció. Hem d’esperar entre 3 i 5 biòpsies o introduccions a la mateixa zona i algunes més si hi ha calcificacions.
En canvi, la BAV és ideal per a l’estudi de les microcalcificacions, o en els pocs casos en què la BAG no és concloent i no ens queden altres opcions que la BAV o la biòpsia en quiròfan. El mecanisme d’aquesta biòpsia és més complex: agulla, bisturí rotatori i mecanisme de buit o aspiració, tot en un dispositiu punxant d’una mica més de 4 mm de diàmetre. La principal propietat és que es pot obtenir tota la mostra amb una sola introducció, “escombrant” tota la lesió i, si ho volem, els marges de teixit sà dels voltants. Això fa que la BAV pugui ser un tractament complet en si mateix per a les lesions benignes de fins a 5 cm de diàmetre, obviant el pas per quiròfan. El proper pas serà utilitzar-la per a les pacients d’alt risc quirúrgic i càncers petits, i també a les portadores de càncers que es “fonen” arran de la quimioteràpia neoadjuvant (quimioteràpia administrada en alguns tumors per reduir la seva grandària abans de operar-los), llavors la BAV obtendrà un aspirat de teixit de la zona on hi havia el tumor i que haurà estat marcada amb un clip. Si el teixit obtengut així i escrutat al microscopi és negatiu per a malignitat, no farà falta ni operar el pit d’aquesta pacient.
Les biòpsies amb agulla gruixada són les més utilitzades per estudiar les lesions mamàries
QUEDA CAP LLOC PER A LA PUNCIÓ AMB AGULLA?
Sí, encara que cada vegada menys. Les agulles de calibre semblant a les intramusculars o una mica més fines serveixen per buidar quists mamaris que ens molestin i també quists habitats. També són útils per investigar l’afectació dels ganglis sospitosos durant la ecografia axil·lar prèvia a la cirurgia d’un càncer de mama. A causa del menor diàmetre de l’agulla, la quantitat de material obtingut és molt més limitada. De fet, no obtenim teixit sinó cèl·lules. Tot amb tot, una citologia d’un gangli axil·lar positiva per cèl·lules malignes suposa tot un canvi d’estratègia i, en lloc d’operar, primer s’administra la quimioteràpia i després s’opera.
FONTS DE LA INFORMACIÓ:
- Fundación Española de Senología y Patología Mamaria. Manual de Práctica Clínica en Senología 2019. 4ª edición.