Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 13-6-22.

Hem passat la cirurgia, la radioteràpia, algunes la quimioteràpia, i moltes de nosaltres hem de seguir amb un tractament hormonal específic. Això és perquè 3/4 parts dels càncers de mama depenen de les hormones femenines, per tant, és bo que aquestes actuïn el mínim possible. Això es pot aconseguir amb dos tipus de fàrmacs:

Els antiestrògens: eviten que unes hormones, els estrògens, passin dins de les cèl·lules.
Els inhibidors de l’aromatasa: disminueixen la transformació de les hormones masculines que poguem tenir al nostre cos en femenines.

Al primer grup, tenim el tamoxifè, el més antic de tots.
En el segon, hi són el letrozol (Femara®), l’anastrozol (Arimidex®) i un altre de menys conegut o exemestà (Aromasín®).
Habitualment, es comencen a prendre una vegada conclosa la quimioteràpia, o bé en iniciar la radioteràpia. Altres vegades, es comencen abans d’operar a dones més grans que tenen un tumor especialment sensible a aquests tractaments o “luminal A”.
Si la dona no té la menopausa, el medicament escollit és el tamoxifè. Al contrari, si ja la té (un any o més sense regles), es comença amb els inhibidors de l’aromatasa.
La tendència actual és que aquests tractaments durin més de 5 anys. I millor que siguin 10 i, fins i tot, més, això és la teràpia endocrina “estesa”, la que dura més d’una dècada. Aquesta s’indica si la pacient tolera bé les hormones i/o si el risc de recaiguda és alt per ser la dona jove o el tumor agressiu.

La majoria de dones que han patit un càncer de mama prenen un tractament hormonal de manteniment durant 5 anys o més

PER QUÈ EL TAMOXIFÈ HA DONAT PAS ALS INHIBIDORS DE L’AROMATASSA EN DONES MENOPÀUSIQUES TRACTADES DE CÀNCER DE MAMA?

El tamoxifè va ser el tractament hormonal de referència durant més de 30 anys, ja que en una auditoria sobre més de 10.000 dones es va provar que disminuïa a la meitat les recaigudes en els primers 4 anys, i en una tercera part entre el cinquè i el novè any, el que es va traduir en una menor mortalitat associada al càncer de mama.

Però tot regnat té el seu final i els assaigs clínics ATAC, BIG1-98 i TEAM van demostrar que els inhibidors eren una mica millors. Us ho explicam: a cada estudi es va comparar el tamoxifè contra els inhibidors. En els grups de dones que havien pres inhibidors de l’aromatasa es va comprovar una supervivència més llarga sense recaiguda. Per exemple, al BIG1-98, al cap de 5 anys de seguiment:

Si els ganglis eren sans: gairebé el 12% de les dones medicades amb tamoxifè enfront de gairebé el 10% de medicades amb letrozol varen tenir una recaiguda.
Si els ganglis eren envaïts per tumor: quasi el 26% de les dones medicades amb tamoxifè enfront de quasi l’11% de medicades amb letrozol varen tenir una recaiguda.

En una compilació d’assajos clínics, es va poder objectivar que, després de 5 anys de tractament hormonal, la mortalitat per càncer de mama al cap de 10 anys de seguiment era una mica superior per al tamoxifè que per als inhibidors, és a dir, del 14% contra el 12%.

QUINS EFECTES SECUNDARIS PRODUEIX EL TRACTAMENT HORMONAL?

Tot i que algunes dones els toleren molt bé, la gran majoria nota certs inconvenients que poden ser difícils de portar en alguns casos. Els efectes adversos més destacats són els següents:

Sufocacions o calrades: 35% per al tamoxifè i el 30% per als inhibidors de l’aromatasa.
Insomni: a una de cada sis dones.
Guany de pes: un 15% per als dos tractaments.
Dolor d’articulacions: en una de cada vuit dones tractades amb tamoxifè i en el doble si es prenen inhibidors.
Osteoporosi severa: 6% en les usuàries dels inhibidors enfront de un 3% si tamoxifè.

I pel fet que els efectes secundaris solen ser més desfavorables per als inhibidors que per al tamoxifè, aproximadament la meitat de tractades amb inhibidors demana un canvi en comparació amb la tercera part d’usuàries de tamoxifè.
Altres efectes adversos que afecten quasi a totes les tractades són la disminució de la libido, els canvis d’humor, els dolors musculars i la sequedat vaginal. L’alopècia, o pèl que clareja, és típica dels inhibidors, encara que també pot aparèixer amb el tamoxifè.
En canvi, els trombes, les embòlies i les malalties de l’endometri (pòlips i càncer) són típics del tamoxifè. Per sort, menys de l’1% de dones pateixen un tromboembolisme atribuïble al tamoxifè i el risc anual de contraure un càncer d’úter és de 2 per cada 1.000 dones que el prenen.

Els dolors musculars, els canvis d’humor i la disminució del desig sexual són freqüents si prenem tractament hormonal per al càncer de mama

QUINS CONTROLS ESPECÍFICS EM SOL·LICITARAN?

En principi, alguna densitometria, per saber si pateixes o no osteoporosi, i alguna anàlisi de colesterol i triglicèrids, ja que sembla que els inhibidors tenen una mica més de risc de causar problemes cardiovasculars que el tamoxifè, encara que aquest és semblant al de les dones que mai han patit càncer de mama i, per tant, que mai s’han tractat.

PUC DECIDIR QUIN TRACTAMENT HORMONAL VULL SEGUIR?

Per descomptat. El teu oncòleg de confiança et dirà si et convé o no el tractament hormonal i quin és el millor pel teu cas. Un cop informada de pros i contres, pots decidir acatar les recomanacions, demanar un canvi si tens molts d’efectes secundaris, o deixar de prendre’l. Segons el tumor, si els ganglis eren afectats o no, i el temps previ de tractament hormonal, els riscos que assumeixes en abandonar-lo són diferents. No dubtis a demanar ajuda al teu oncòleg perquè t’expliqui les repercussions personalitzades.

CONVÉ COMPARTIR AQUESTA INFORMACIÓ AMB EL TEU ENTORN?

Sí, és molt convenient. El pensament general és que, un cop acabats els tractaments més durs (cirurgia, quimio i radioteràpia), tens uns mesos de reajustament i tornes quasi a la normalitat. I no és així, com heu vist. I no som nosaltres, sinó els tractaments que poden influir sobre les nostres relacions familiars i, sobretot, de parella.

QUÈ PUC FER PER MITIGAR ELS EFECTES ADVERSOS?

Primer de tot, estimar-te molt. Cerca estar a gust amb tu mateixa i recorre a professionals si escau. Controla el teu pes, apunta’t a gimnàstica, posa’t maca, cuida’t els cabells, fes-te algun retoc natural si ho consideres necessari i, sobretot, fes del mirall el teu aliat. I si tens sufocacions, hi ha ventalls eficacíssims, fins i tot medicaments, per si t’animes.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

BIG 1-98 Collaborative Group, Mouridsen H, Giobbie-Hurder A, Goldhirsch A, Thürlimann B, Paridaens R, Smith I, Mauriac L, Forbes J, Price KN, Regan MM, Gelber RD, Coates AS. Letrozole therapy alone or in sequence with tamoxifen in women with breast cancer. N Engl J Med. 2009 Aug 20;361(8):766-76.
Early Breast Cancer Trialists’ Collaborative Group (EBCTCG), Davies C, Godwin J, Gray R, Clarke M, Cutter D, Darby S, McGale P, Pan HC, Taylor C, Wang YC, Dowsett M, Ingle J, Peto R. Relevance of breast cancer hormone receptors and other factors to the efficacy of adjuvant tamoxifen: patient-level meta-analysis of randomised trials. Lancet. 2011 Aug 27;378(9793):771-84.
Early Breast Cancer Trialists’ Collaborative Group (EBCTCG). Aromatase inhibitors versus tamoxifen in early breast cancer: patient-level meta-analysis of the randomised trials. Lancet. 2015 Oct 3;386(10001):1341-1352.
Garreau JR, Delamelena T, Walts D, Karamlou K, Johnson N. Side effects of aromatase inhibitors versus tamoxifen: the patients’ perspective. Am J Surg. 2006 Oct;192(4):496-8.

HORMONES: el tractament a llarg termini després del càncer de mama