Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 30/6/22.
Dates de versions prèvies: 11/4/21.
No són poques les pacients amb pròtesis mamàries que es sotmeten a revisions ginecològiques a la nostra consulta. La majoria porta pròtesi amb finalitats estètiques, mentre que una minoria s’ha sotmès a cirurgia reconstructiva per càncer de mama o risc augmentat de patir-lo.
Des de fa temps, pràcticament totes les pròtesis se situen darrere del múscul pectoral major (“retropectorals”). Això implica una sèrie d’avantatges: implant menys superficial amb el consegüent resultat més natural, menys risc d’una complicació anomenada fibrosi capsular, que tractarem en aquest mateix post, i major rendiment de les proves d’imatge per diagnosticar les malalties de la mama. Llavors, les pròtesis retropectorals no comprometen el diagnòstic precoç de problemes mamaris, si fos el cas.
Pel que fa a les complicacions tardanes, aquestes apareixen quan la pacient ja ha deixat de visitar el cirurgià plàstic i totes giren al voltant de la càpsula que forma el cos al voltant la pròtesi. Així, en inserir un implant de silicona, l’organisme el reconeix com a un cos estrany, i l’aïlla mitjançant una membrana o càpsula al seu voltant, que no s’ha de notar en absolut. Si aquesta s’engrosseix en algun lloc, es produeix la contractura capsular o la deformació de la pròtesi per la càpsula. Això es nota primer per l’augment de la duresa de l’implant, més endavant, el pit pot deformar-se i, finalment, aparèixer dolor. És més freqüent en les pròtesis de superfície llisa que rugosa, per tant, és important mobilitzar diàriament els implants de superfície llisa per reduir la seva aparició. Les pacients han de tornar al seu cirurgià plàstic si se senten incòmodes amb la deformitat i, sobretot, si la contractura els produeix dolor.
Un altre contratemps és la ruptura de la pròtesi, la qual cosa s’estima que ocorre fins al 10% dels casos en arribar a la dècada de “convivència” amb el nostre cos. Els factors predisposants són: l’”edat” de la pròtesi, els cops sobre les mames, si hi ha contractura capsular o plecs de la pròtesi, i la compressió durant les mamografies. Per sort, les noves pròtesis tenen una coberta més gruixada i resistent (“multicapa”) i el gel de silicona que contenen és més dens que antany (“gel cohesiu”), la qual cosa minva les seves possibilitats de fugida, amb l’inconvenient que, si es rompen, el canvi de contorn de la pròtesi (“desinflat”) passa més desapercebut. La ruptura pot ser intracapsular, és a dir, la silicona no vessa perquè la càpsula la conté; mentre que la ruptura extracapsular implica que la silicona troba un defecte de la càpsula pel qual sortir. Llavors, té via lliure per moure’s cap als ganglis limfàtics i entre el greix, ja que es dissol dins ell. Això pot produir irritació i inflamació de el teixit que enrevolta l’implant i/o passar als ganglis de les aixelles, produint a més tumors inflamatoris o siliconomes. En aquests casos, cal procedir a una neteja quirúrgica, extirpació dels ganglis engruixits i retirada de la pròtesi amb o sense recanvi de la mateixa, d’acord amb els desitjos de la pacient. Per sort, no hi ha dades que ens confirmin l’associació de la silicona fora de les pròtesis amb problemes d’immunitat, ni càncer de mama. Algunes pacients, tot i després d’haver estat diagnosticades de ruptura intracapsular, prefereixen diferir l’operació, sempre que la ruptura no doni símptomes, la qual cosa és acceptable sota un monitoratge estret.
La majoria de pròtesis ens duren tota la vida i la seva ruptura no sol ser indicació de cirurgia preferent
Una última complicació, molt poc freqüent, però que cal tenir en ment és el limfoma anaplàsic de cèl·lules grans, càncer limfàtic amb només un cas per cada 30.000-300.000 portadores de pròtesis. Aquest es desenvolupa a partir d’unes cèl·lules de el sistema immune, els limfòcits ubicats a la càpsula periimplant, i sol tenir molt millor pronòstic que altres casos que es puguin desenvolupar en no portadores de pròtesis. El símptoma més característic és l’augment brusc de el volum de la mama per acumulació de líquid. El seu tractament és quirúrgic i, ocasionalment, quimioteràpic.
A resultes d’això, ens ha de quedar clar que ni en les pròtesis, ni al seu voltant, hi ha d’haver zones dures, doloroses, o canvis de forma.
Algunes pacients ens pregunten si s’han de fer controls d’imatge de les seves pròtesis. I la resposta és que no hi ha investigacions sòlides que sustentin una opció o una altra. L’habitual és instruir a la pacient sobre els signes d’alarma, efectuar una palpació mamària durant els controls periòdics i sol·licitar una ecografia de tant en tant, per assegurar la integritat de les pròtesis.
Controlar les pròtesis mamàries amb ecografies de tant en tant i avançar la consulta si hi notam canvis o ens fan mal és suficient
La FDA (Food and Drug Administration), equivalent nord-americà de l’Agència Europea del Medicament, va recomanar sol·licitar ressonàncies biennals a partir dels tres anys de la implantació de la pròtesi, però aquesta recomanació sembla sens dubte exagerada pels motius que segueixen:
- És estrany que una pròtesi es rompii durant els 5 primers anys de la seva inserció.
- La ressonància no detecta amb l’exactitud suficient què pròtesis està trencada i quina no, sobretot, si la pacient no té símptomes.
- Hi ha major disponibilitat d’ecògrafs que de ressonàncies, amb la menor llista d’espera resultant.
- L’ecografia es pot realitzar a totes les dones, independentment que tenguin o no claustrofòbia.
- La ressonància és un procediment car, que tensa la nostra relació amb les companyies asseguradores, a canvi de no obtenir un benefici clar.
Per tant, la realització d’ecografies com a examen inicial sembla més assenyat, per guardar un millor equilibri entre la molèstia per a la pacient, el cost i la capacitat diagnòstica. Si se sospita un trencament de pròtesi mitjançant ultrasons, llavors sí que està justificat fer una ressonància per confirmar la situació.
FONTS DE LA INFORMACIÓ:
- Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. Protocolo clínico para la detección del linfoma anaplásico de células grandes (LACG) asociado a implantes de mama. Fecha de publicación: 6 de febrero de 2019. [acceso 30-3-21]. Disponible en: https://www.aemps.gob.es/vigilancia/productosSanitarios/linfoma-anaplasico-LACG/docs/Protocolo_Clinico_ALCL_implantes_mamarios.pdf?x51990
- Coroneos CJ, Selber JC, Offodile AC 2nd, Butler CE, Clemens MW. US FDA Breast Implant Postapproval Studies: Long-term Outcomes in 99,993 Patients. Ann Surg. 2019;269:30-36.
- Chung KC, Malay S, Shauver MJ, Kim HM. Economic analysis of screening strategies for rupture of silicone gel breast implants. Plast Reconstr Surg. 2012;130:225-237.
- Gray L. Silicone breast implants and magnetic resonance imaging screening for rupture: do U.S. Food and Drug Administration recommendations reflect an evidence-based practice approach to patient care? Plast Reconstr Surg. 2008;122:1591-2.