Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 23/6/24.
Dates de versions prèvies: 6/12/14.
Sempre compar l’úter amb un globus de paret gruixada. Els globus s’inflen amb l’aire i, en desfer el nus, l’expulsen. Tenen la doble funció de deixar-se omplir i expulsar el seu contingut, exactament igual que un úter, que s’umpl per un fetus en creixement i es buida durant el part o quan tenim la menstruació.
Llavors, imagina un globus defectuós, en la paret del qual li ha sortit un bony o rugositat, tal com veus en la il·lustració. El bony és un mioma o fibroma, això és, un engruiximent localitzat del múscul uterí. A diferència de l’úter normal, aquests “pegots” només ocupen espai i no treballen coordinadament amb la resta de la paret uterina, la funció de la qual és sobretot contreure’s. I molt important: els miomes són tumors benignes, això és, poden molestar poc o res, però no maten a ningú.
Els nostres úters tendeixen a generar miomes a mesura que envellim, així, una de cada 4 dones de més de 35 anys té algun mioma. Això sí, la gran majoria ni els nota i els hi trobam de manera casual durant un control ginecològic. A més, amb la menopausa, tornen més petits i els símptomes que puguin causar tendeixen a disminuir. En altres paraules, són tumors benignes que prosperen sota la influència de les hormones ovàriques, això és, mentre no estam en menopausa.
Els miomes són relativament freqüents a mesura que envellim i si tenim familiars amb miomes o som de raça negra
QUANTS DE TIPUS DE MIOMES HI HA?
Segons la seva relació amb la cavitat uterina (a on creix el fetus) es distingeixen: miomes submucosos, intramurals i subserosos. La il·lustració adjunta us ho deixarà més clar.
QUI TÉ MÉS POSSIBILITATS DE PATIR MIOMES?
- Les dones més grans.
- Les que han iniciat les seves regles abans dels 10 anys.
- Les de raça negra.
- Les qui tenen familiars amb miomes.
- Les consumidores de carns vermelles (el risc augmenta sobre un 50%) i de begudes alcohòliques (sobretot cervesa).
QUI TÉ MANCO POSSIBILITATS DE PATIR MIOMES?
- Les que han parit, perquè els desapareixerà a una de cada tres amb un mioma diagnosticat abans del part i en el 80% de les mares els tornarà més petit.
- Les que mengen sovint fruites i verdures (la seva probabilitat disminueix un 50%).
- Les que fumen.
Els miomes són tumors benignes que creixen amb les hormones ovàriques, per tant, en arribar a la menopausa tornen més petits
QUINS SÍMPTOMES CAUSEN ELS MIOMES?
Insistesc que la gran majoria ni tenen símptomes, ni necessiten gran atenció, i solen ser troballes casuals en la consulta o durant una prova d’imatge.
En els casos en què els notam, ens causen un o més dels següents símptomes:
- Sagnats menstruals molt abundants, la qual cosa ens pot causar anèmia.
- Dolor per torçar-se sobre si mateixos o per degeneració del múscul que els compon.
- Molèsties en orinar i/o en defecar, car pressionen la bufeta urinària o el recte.
- Dolor o molèsties durant les relacions sexuals.
- Augment del perímetre abdominal (en créixer el mioma, surt de la pelvis i es pot palpar a través de l’abdomen).
M’HAN DIAGNOSTICAT MIOMES, EM CREIXERAN?
Aquesta és la vostra preocupació principal, perquè, a majors dimensions, més risc que ens molestin. Les notícies, no obstant això, són bones. Els de més de 5 cm de diàmetre no solen créixer, mentre que només un de cada tres miomes que diagnosticam sí que ho fan.
Has de saber que els miomes no solen estar sols, sinó acompanyats d’altres, tal i com podeu veure a la foto que us mostra una filera de miomes que extirpàrem d’una mateixa pacient.
NO EM QUED EMBARASSADA, ÉS PER CULPA DELS MIOMES?
En temps de les nostres mares o padrines, es creia que causaven esterilitat, però actualment se sap que, si bé no ajuden tampoc impedeixen un embaràs. Així, només a un 3% o menys de parelles amb dificultats per a concebre, els miomes són la causa.
En qualsevol cas, els fibromes més problemàtics són els submucosos, doncs, són al lloc destinat al futur bebè. Els de més de 5 cm de diàmetre i els que obstrueixen les trompes de Fal·lopi o el coll uterí (aquests dos darrers impedirien que els espermatozoides trobassin a l’òvul) també poden obstaculitzar un embaràs.
Sempre que no aconseguim un embaràs, se’ns recomana un estudi uterí i, si hi hagués miomes submucosos, els extirparíem mitjançant histeroscòpia. Si no fos possible, hi ha altres opcions que us explicam en l’apartat de tractament.
JA ESTIC EMBARASSADA, ENS PODEN PERJUDICAR ELS MIOMES?
Sobre una de cada 20 embarassades tenen un mioma i el 20% creixen.
Si el mioma fos molt gran, d’un pam o més, i només si la placenta es “sembràs” sobre ell, hi hauria més possibilitats d’avortament, part prematur, pes baix del fetus, trencament de la bossa de les aigües i despreniment de la placenta abans del part.
Si el mioma sorgís de la part baixa de l’úter o segment (mioma segmentari) hi hauria més risc que el fetus no trobàs el seu lloc dins de la pelvis de la mare i no pogués col·locar el seu cap cap avall.
Unes poques embarassades amb miomes pateixen tant de dolor que necessiten ingrés hospitalari per administrar-los calmants per vena i cerciorar-nos que el fetus està bé. Aquests quadres de dolor s’atribueixen a la “degeneració vermella”, que sol ocórrer al sisè o setè mes de l’embaràs i s’acompanya de vòmits i febre lleugera.
Si els miomes són grans i/o nombrosos, hi ha major risc de sagnat postpart abundant i, per tant, els professionals reforçam les precaucions habituals.
Alguna es preguntarà per què no les solem operar durant l’embaràs i la resposta és fàcil: tocar l’úter gestant suposa augmentar les possibilitats que expulsi al fetus i, a més, els miomes reben més sang durant l’embaràs, com a resultat, el risc d’hemorràgia augmenta.
PUC EMPRAR TRACTAMENT HORMONAL SUBSTITUTORI SI TENC MIOMES?
Com els miomes creixen amb les hormones, allargar l’exposició hormonal pot afavorir un cert creixement mentre s’utilitza la teràpia hormonal. Així i tot, això no sol produir símptomes. En definitiva, els miomes no contraindiquen aquesta teràpia que, en qualsevol cas, ha de realitzar-se sota supervisió ginecològica.
ELS MEUS MIOMES PODEN TORNAR DOLENTS?
La “versió” maligna del mioma es diu sarcoma i és molt rara. Jo mai he vist un mioma diagnosticat faci un any o més que hagi malignitzat, en canvi, sí que he vist tumors que ecogràficament semblen miomes i que creixen de manera descontrolada. Aquests són els sarcomes, tumors que ja són dolents des del minut 0. Els sarcomes són més propis de dones pròximes a la menopausa. Els sospitam si el mioma creix 6 centímetres o més en un any. El criteri per a operar-los és un creixement ràpid, si hi ha símptomes i/o s’està prop de la menopausa. La bona notícia és que, encara que us operem, per a assegurar que no teniu un sarcoma, el 99% no el tendreu.
FONTS DE LA INFORMACIÓ:
- American Society for Reproductive Medicine. Fibromas y fertilidad. [acceso 23-6-24]. Disponible en: https://txfertility.com/wp-content/uploads/2013/10/Fibromas-y-fertilidad.pdf
- JAMA. Fibroma uterino. Hoja para el paciente de JAMA. [acceso 23-6-24]. Disponible en: https://sites.jamanetwork.com/spanish-patient-pages/2009/hoja-para-el-paciente-de-jama-090107.pdf
- Manual MSD. Versión para público general. Fibromas uterinos [acceso 23-6-24]. Disponible en: https://www.msdmanuals.com/es-es/hogar/salud-femenina/fibromas/fibromas-uterinos#Tratamiento_v803643_es