Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 22/8/23.
Dates de versions prèvies: 4/9/21.

PER QUÈ ES PARLA TANT DEL SÒL PELVIÀ?

Perquè el seu mal funcionament causa malalties, sobretot a les dones. Aquests problemes de salut són variats, a saber:

1. Les incontinències: d’orina, femta i gasos.
2. Un tipus específic de restrenyiment: la defecació obstructiva.
3. Els prolapses vaginals: un tipus d’hèrnia que consisteix en el descens dels òrgans pelvians a través de la vagina.
4. El dolor pelvià crònic.

Un sòl pelvià malalt pot causar un ventall de problemes urinaris, genitals i digestius que, malgrat ser benignes, poden afectar molt la qualitat de vida

LA CLAU DE TOT ÉS L’ANATOMIA PELVIANA

Aprofundirem una mica en l’anatomia pelviana per anar desgranant en aquest text, i en altres que vendran, com es genera la llista prèvia de disfuncions.

Llavors, la pelvis comprèn dues parts ben diferenciades: una rígida o os i una altra muscular o sòl pelvià.

• • L’os pelvià o de les anques: s’assembla molt a un embut de boca ampla. Si l’embut no fos un embut sinó una hamaca, no hi hauria cap problema, però necessitam una “boca d’embut” perquè hi passin 3 “tubs” que són de davant cap enrere: la uretra o conducte que uneix la bufeta de l’orina amb l’exterior; la vagina o tub que junta l’úter amb la vulva; i l’anus pel qual passen la femta i els gasos abans de ser expulsats. A la següent imatge, hi veureu dues pelvis contemplades des de dalt, una és masculina i l’altra femenina. Podeu observar que la pelvis que té l’orifici més gran i les voreres arrodonides correspon a una dona, mentre que la d’orifici més estret i amb forma triangular a un home. No sabíeu que els arqueòlegs recorren a les diferències pelvianes per assignar el sexe als esquelets? I és que la diferència entre pelvis masculines i femenines és molt cridanera!

• • •  El sòl pelvià: és el conjunt de músculs i fibres que tanquen la pelvis per la seva part inferior. Com que gran part del contingut abdominal són els budells, i es mouen constantment, necessiten una paret resistent, similar a una lona de les que es fan servir per als llits elàstics, que els mantengui al seu lloc i brindi suspensió per la seva flexibilitat. Alhora, aquesta paret ha de poder relaxar-se per poder evacuar l’orina, els gasos, la femta i contreure’s per assegurar la retenció d’aquests, si no estam en condicions d’expulsar-los. Els músculs del sòl pelvià dibuixen una U oberta cap endavant que abraça els tres conductes esmentats. El més important dels músculs és l’elevador de l’anus. Com el seu nom indica, en contreure’s, l’anus puja, s’eleva i el seu eix es fa horitzontal, la qual cosa dificulta el pas de la femta; i això és el que feim quan ens “aguantam” perquè no se’ns escapi res: contreure aquests músculs. No obstant això, l’espai que deixa passar la uretra i la vagina no està tan ben tancat com el conducte anal, que té el seu propi esfínter i l’ancoratge directe de l’elevador de l’anus, per això el lloc per a on passen uretra i vagina se l’anomena hiatus urogenital o zona on el múscul s’interromp de forma ostensible. Els músculs estan coberts per dins per un conjunt de fibres o fàscia endopelviana, de les que emanen altres grups destacats de fibres que tenen nom propi: els lligaments uretrals (fibres que limiten el moviment de la uretra i afavoreixen la continència de l’orina) i el tàbic rectovaginal o paret que separa el recte de la vagina. En altres entrades, ja us explicarem quins problemes específics produeix la lesió de cadascuna d’aquestes estructures.

El sòl pelvià és el conjunt de teixits que tanquen la pelvis i tenen múltiples funcions relacionades amb l’evacuació de l’orina, la femta i els gasos, l’activitat sexual i el manteniment dels òrgans abdominals i pelvians al seu lloc

A les imatges que segueixen podem observar: a la primera, un perfil de la pelvis on es veuen els òrgans, els tubs dels quals travessen el sòl pelvià.  La cinta vermella perforada per aquests tubs és el sòl pelvià. A continuació es veu, des de l’interior, la superfície que ocupa la musculatura pelviana.

QUAN ES POT LESIONAR EL SÒL PELVIÀ?

El moment vital de màxim estrès sobre el sòl pelvià és el part vaginal, perquè el cap del nadó ha d’obrir-se pas eixamplant el hiat urogenital per travessar-lo. A major estirament del sòl pelvià, propi dels nadons de cap gros, mal col·locat o associat a l’ús de fòrceps, i a major brusquedat de l’expulsió fetal hi ha més probabilitat de ruptura muscular o fibrosa, desenganxament del múscul o de les fibres dels seus ancoratges ossis (desinserció), o estirament excessiu dels nervis amb lesió permanent d’aquests i pèrdua de força dels músculs als quals van a parar per falta d’estimulació.

En definitiva, l’anatomia femenina és un factor de vulnerabilitat, ja que en augmentar la pressió intraabdominal, un sòl pelvià ja lesionat pel part tendeix a seguir-se esquinçant per les zones que han quedat més afeblides.

COM PROTEGIR EL NOSTRE SÒL PELVIÀ?

El més important és no sobrestressar-lo, la qual cosa s’aconsegueix evitant:

• • • El restrenyiment, la tossina i els esternuts freqüents.
    • El sobrepès i l’obesitat: els dipòsits grassos no estan només per fora, sinó també per dins, fet que constatam sovint durant les nostres cirurgies. A més quilos, més risc que el sòl pelvià “cedeixi” al pes dels nostres òrgans abdominals interns.
    • Els esports d’impacte o els que s’exerceixen mitjançant salts repetits i els abdominals de tota la vida no estan recomanats. Així, és millor evitar l’atletisme, el bàsquet, el handbol, el voleibol, el salt en llit elàstic o l’equitació. Altres esports com el tennis, el pàdel, el patinatge, l’esquí o la carrera recreativa (running) tenen una valoració intermèdia, és a dir, es poden practicar amb mesura i, davant del dubte, millor consultar amb un fisioterapeuta del sòl pelvià. En canvi, els exercicis millors són la natació, el rem, el ciclisme, el golf, el ioga i el mètode Pilates. I recordau que, per tonificar la musculatura abdominal sense recórrer a la musculatura anterior de l’abdomen (músculs rectes), es poden fer exercicis hipopressius que són bastant respectuosos amb el sòl pelvià.

POT EMMALALTIR EL SÒL PELVIÀ SI NO HEM PARIT?

Fins aquí ens hem referit gairebé exclusivament a les dones i als seus parts, però hi ha un tipus de pacient femenina sense fills i que sol ser esportista professional, amb gran desenvolupament dels seus músculs abdominals, i que pateix incontinència urinària d’esforç. Això s’atribueix a no prestar-li esment al sòl pelvià, sovint forçat per unes pressions abdominals altes, dins dels seus programes d’entrenament.

I acabarem parlant dels homes que, com ja sabeu, tenen un anell pelvià més estret i també una pròstata sota la seva bufeta urinària que reforça la seva continència, a més, com que no tenen vagina tenen una probabilitat molt inferior a les dones de patir del sòl pelvià. De fet, els casos greus de disfunció masculina tenen a veure amb problemes de la pròstata (prostatitis, cirurgia o radioteràpia del càncer de pròstata o de l’anorectal) o neurològics (esclerosi múltiple i secció medul·lar).

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• • Carrillo GK, Sanguineti MA. Anatomía del piso pélvico. Revista Médica Clínica Las Condes. 2013;24:185-189.