DRA. GIBERT

VACUNA CONTRA EL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ: mites i realitats

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data de la darrera actualització: 8/3/16.

Berrugues o condilomes vulvars
Berrugues o condilomes vulvars

Són moltes les mares d’adolescents i les pacients joves que ens demanen sobre la vacuna del virus del papil·loma, la seva utilitat i els possibles efectes secundaris. Tot amb tot, per a la majoria de la població aquest virus és una cosa intangible, tret que t’hagin detectat alguna malaltia relacionada, la qual cosa pot ocórrer fins a dècades després del contagi del virus.

Començarem explicant el que és el virus i les malalties que pot causar. Així, sabem que el virus del papil·loma humà és un microbi que ha conviscut i afectat els humans des de fa molts mil·lennis. Hi ha més de 100 tipus identificats que es denominen amb números aràbics: 1, 2, 3, 4, 5 … Alguns afecten només a la pell i produeixen les berrugues vulgars que tots coneixem, les quals a vegades són doloroses per estar a la planta del peu o sota el llit de les ungles; altres afecten principalment a les mucoses, revestiment rosat, humit i sense pèls que recobreix l’interior de la boca, de la resta del tub digestiu, dels òrgans respiratoris, urinaris i genitals; mentre que un tercer grup afecta indistintament a pell i a mucoses i, a diferència dels dos anteriors, no estem segurs que pugui provocar lesions malignes. Òbviament, el nostre interès se centrarà en el segon grup, el que inclou aquells virus que afecten les mucoses relacionades amb l’activitat sexual: la genital, l’anal i la de la gola (orofaringe).

Les expressions clíniques més conegudes d’aquests virus, a part de les berrugues vulgars de la pell, són:

– Els condilomes acuminats o berrugues genitals: el 90% produïts pels genotips 6 i 11.

– Les lesions precanceroses i canceroses de coll uterí (o cèrvix que és el mateix), vagina, vulva, penis i anus: produïdes sobretot pel genotip 16 i també pel 18.

Càncer de cèrvix
Càncer de cèrvix

Ambdues malalties són de transmissió sexual, de fet, la infecció pel virus del papil·loma humà és la infecció de transmissió sexual més freqüent, molt més que el virus de la SIDA o la sífilis. Els condilomes poden causar vergonya o fregar amb la roba interior i, en el cas poc freqüent que el nostre sistema immune no aconsegueixi eliminar-los de nostre organisme, poden reaparèixer de tant en tant, tot i que faci molts anys que no tenguem relacions sexuals. S’estima que tots els càncers de coll uterí, el 90% dels d’anus, el 70% dels vaginals, la meitat dels de penis i el 40% dels vulvars i el 10% de càncers de gargamella estan produïts per aquest virus. No obstant això, aquestes quantitats no ens han alarmar en excés, ja que aquests càncers no són molt, molt freqüents, així, si consideram un grup de 100.000 dones durant un any:

10 patiran càncer de cèrvix, el qual afecta principalment a pacients entre 30 i 50 anys i els causa la mort a 1/3 part dels casos.

2 patiran càncer d’anus.

– Els altres càncers són menys freqüents i, a més, la seva associació amb el virus del papil·loma humà és menys constant.

Com a norma general, si exceptuem els condilomes, les dones emmalalteixen molt més a causa d’aquest virus que els homes, ja que el càncer de cèrvix és el més freqüent amb diferència, encara que tots dos, homes i dones, propaguen el virus durant l’acte sexual sense preservatiu.

Us hem posat una foto d’una pacient amb condilomes i una altra d’un coll uterí amb càncer, que podeu veure al final d’aquest túnel que és la vagina. El coll uterí normal és de superfície llisa i uniforme rosada, en canvi, quan hi ha càncer, el coll es converteix en una nafra dura i prominent que sagna espontàniament o al menor contacte. A la foto podeu veure també la sang que desprèn.

La prevenció contra el càncer de cèrvix, el més freqüentment associat al virus del papil·loma, es pot dur a terme mitjançant la vacuna (Gardasil® o Cervarix®, ambdues contra els tipus 16 i 18, a més la vacuna Gardasil® cobreix contra els tipus 6 i 11, causants de les berrugues genitals), les citologies periòdiques a partir dels 25 anys i limitar les conductes de risc de contagi (iniciar tard les relacions sexuals, limitar el nombre de parelles o practicar l’abstinència sexual, escollir una parella que hagi tingut cap parella o poques parelles, fer servir constantment el preservatiu, encara que el virus es pot transmetre a aquelles àrees no cobertes pel mateix, i no fumar). Destacam que no fa falta haver tengut més d’una parella sexual per contreure el virus, de fet, la única cosa en comú que tenen les afectades pel virus és haver tengut relacions sexuals amb un sol home no verge, i que sol haver tengut relacions amb una o més persones abans que amb nosaltres sense preservatiu. De tot això, parlam extensament en una altra pàgina de la nostra web (https://www.doctoragibert.com/prevencio-en-ginecologia/cancer-de-coll-uteri-les-mesures-preventives-mes-eficaces).

El seguiment d’aquestes tres formes de prevenció és, sens dubte, el més aconsellable. De fet, el millor que ens pot passar és no adquirir mai aquest virus, ja que mai estarem definitivament segures que no hagi quedat escletxa en el nostre organisme.

Pel que fa a la vacuna, destacar que hi va haver una gran controvèrsia als pocs anys de la seva comercialització, a l’associar-presumptament la seva administració a convulsions en dues adolescents de la Comunitat Valenciana i en una altra de les Illes Balears, la qua cosa va tenir ampli ressò als mitjans de comunicació. Lamentablement, aquests mitjans no van donar la mateixa difusió a la conclusió del Comitè d’Experts de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris que va dictaminar que “Tot i que s’han notificat casos de convulsions tant a Espanya com en altres països després de l’administració de les vacunes enfront al VPH, l’anàlisi que s’ha fet dels mateixos no suggereix que les vacunes incrementin el risc.” i que “la relació benefici-risc de les vacunes contra el virus del papil·loma humà no ha patit variació i continua essent favorable.”.

Les dues vacunes comercialitzades no només cobreixen contra els tipus més freqüents de virus del papil·loma, el 16 i el 18, causants del 70% de càncers de cèrvix, sinó que en virtut de la protecció creuada (capacitat d’evitar la malaltia per virus molt semblants als que són diana de la vacuna) protegirien contra el 80% de càncers de coll uterí.

La durada de la protecció és d’almenys 10 anys i hi ha indicis que pugui ser de per vida. Les Companyies Farmacèutiques tenen el compromís de seguir controlant la possible aparició d’errades vacunals en les dones incloses en els assajos clínics i, d’altra banda, els programes de vigilància epidemiològica dels països que han incorporat l’avaluació sistemàtica podrien detectar la pèrdua o disminució de la protecció enfront dels virus del papil·loma, si fos el cas.

Durant el procés d’autorització, les vacunes van ser estudiades en dones entre 15 i 26 anys, tot i que posteriorment s’han presentat estudis d’eficàcia a dones grans. Així, s’ha demostrat la seva utilitat en dones entre 20 i 45 anys amb lesions precanceroses operades per eliminar el virus (conització cervical), ja que aconsegueix eradicar el virus en un 6% addicional de les pacients. De qualsevol manera, la màxima protecció s’adquireix si s’administra la vacuna abans de contreure el virus.

Com a conseqüència de l’anterior, la Comunitat Autònoma Illes Balears ha establert l’administració voluntària i gratuïta de Cervarix® a la població en els següents casos:

a) Nines entre 11 i 14 anys.

b) Dones sotmeses a conització per lesions intraepitelials d’alt grau o per un adenocarcinoma in situ.

Una altra dada molt favorable a la vacuna és la seguretat que ha mostrat després de més de 178 milions de dosis administrades arreu del món.

També comentar que en un article publicat a la prestigiosa revista mèdica Lancet de malalties infeccioses, es constata que, des de l’administració de la vacuna, hi ha hagut una reducció de 2/3 de les infeccions causades pels virus 16 i 18 i altres reduccions més modestes de les infeccions causades per altres tipus de virus no coberts directament per la vacuna.

Altres grups de població que es beneficiarien de la vacunació segons el document de consens de 9 societats científiques espanyoles serien:

  • Totes les dones fins als 26 anys independentment de la seva activitat sexual.
  • Les dones de més de 26 anys, després d’una ponderació individualitzada dels possibles beneficis.
  • En tractar qualsevol lesió precancerosa de coll d’úter, vagina, vulva o berrugues genitals.
  • Homes entre 9 i 26 anys, després de valorar cas per cas. S’administraria la vacuna Gardasil® (que cobreix també els virus de les berrugues genitals).

En resum, el balanç benefici-risc de la vacuna és clarament favorable i la nostra recomanació, d’acord amb l’extensa documentació postcomercialització disponible, és plenament favorable a la seva administració.

La Conselleria de Salut de Illes Balears posa a la disposició de la població un document molt útil sobre la vacuna que insisteix en els aspectes tractats a aquesta pàgina.

Fonts de la informació:

  • Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. Nota informativa. Seguridad de las vacunes frente al virus del papiloma humano: Conclusiones del Comité de Expertos. Ref: 2009/06. 23 de abril de 2009. [acceso 7-3-16], Disponible en: http://www.aemps.gob.es/informa/notasInformativas/medicamentosUsoHumano/seguridad/2009/NI_2009-06_segVacuPapilomaHumano.htm
  • Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. Informe de utilidad terapéutica de las vacunas frente al virus del papilloma humano. Versión: 2. 6 de febrero de 2015. [acceso 7-3-16]. Disponible en:  http://www.aemps.gob.es/medicamentosUsoHumano/vacunas/infoUtilTerapeutica/docs/infUtilTerap_Cervarix+Gardasil.pdf
  • Drolet M, Bénard É, Boily MC, Ali H, Baandrup L, Bauer H, Beddows S, Brisson J, Brotherton JM, Cummings T, Donovan B, Fairley CK, Flagg EW, Johnson AM, Kahn JA, Kavanagh K, Kjaer SK, Kliewer EV, Lemieux-Mellouki P, Markowitz L, Mboup A, Mesher D, Niccolai L, Oliphant J, Pollock KG, Soldan K, Sonnenberg P, Tabrizi SN, Tanton C, Brisson M. Population-level impact and herd effects following human papillomavirus vaccination programmes: a systematic review and meta-analysis. Lancet Infect Dis. 2015;15:565-80.
  • Kang WD, Choi HS, Kim SM. Is vaccination with quadrivalent HPV vaccine after loop electrosurgical excision procedure effective in preventing recurrence in patients with high-grade cervical intraepithelial neoplasia (CIN2-3)? Gynecol Oncol. 2013;130;264-8.
  • Manual de vacunas en línea de la AEAP. Capítulo 42.- Virus del papiloma humano. [acceso 7-3-16]. Disponible en: http://vacunasaep.org/documentos/manual/cap-42#13
  • Vacunación frente al Virus del Papiloma Humano. Documento de consenso 2011 de Sociedades Científicas Españolas. [acceso 7-3-16]. Disponible en: http://vacunasaep.org/sites/vacunasaep.org/files/VPH_Consenso_Sociedades_2011.pdf
  • Vichnin M, Bonanni P, Klein NP, Garland SM, Block SL, Kjaer SK, Sings HL, Perez G, Haupt RM, Saah AJ, Lievano F, Velicer C, Drury R, Kuter BJ. An Overview of Quadrivalent Human Papillomavirus Vaccine Safety: 2006 to 2015. Pediatr Infect Dis J. 2015;34:983-91.