En les consultes són freqüents les preguntes sobre les proves preventives (cribratges o screenings) més convenients o per anàlisis generals. Destacam que aquestes proves són per a persones sense símptomes. Ens centrarem en els cribratges o screnings recolzats per auditories d’organitzacions de reconegut prestigi, sense ànim de lucre i integrades per professionals independents (tal com s’explica en un altre lloc d’aquesta web): 

CÀNCER DE MAMA:
La mamografia de cribratge no s’hauria de recomanar a dones entre 40 i 49 anys i sí per a les dones de 50-69 anys i entre 70 i 74 anys (encara que la qualitat dels estudis que el recolzen és inferior). Han de realitzar-se cada 2 anys. No es recomana ja l’autoexploració mamària rutinària.

CÀNCER DE CÈRVIX:
És importantíssim el consell sobre protecció amb mètodes de barrera en els contactes sexuals (preservatiu masculí o femení). La prova d’elecció és la citologia. Aquestes es realitzaran a partir dels 25 anys, independentment del debut sexual, i mai es faran abans dels 21 anys. Entre els 25 i els 65-69 anys es practicaran cada 3 anys. A partir de 66-70 anys, només si no han tingut 3 citologies consecutives negatives en els 10 últims anys ni tenen alt risc de càncer cervical. La detecció del virus del papil•loma humà (VPH) combinada amb la citologia permet augmentar l’interval entre proves de 3 a 5 anys, però no està recomanada en dones menors de 30-35 anys.

CÀNCER DE ENDOMETRI:
Consisteix en aconsellar a les dones postmenopàusiques que consultin davant qualsevol sagnat vaginal.

CÀNCER COLORECTAL:
S’estudia la sang oculta en femta cada 2 anys a les persones entre 50 i 75 anys. Pot afegir-se sigmoidoscòpia cada 5 anys o colonoscòpia cada 10 anys per persones d’aquestes edats.

OSTEOPOROSI POSTMENOPÀUSICA:
S’a de quantificar el risc mitjançant eines com el FRAX a partir dels 60-65 anys. El valor de la primera casella (“Major osteoporotic”) es refereix al risc absolut de fractura osteoporòtica en els propers 10 anys i es considera que si és de 10% o superior s’ha de fer una densitometria. No convé utilitzar el FRAX en dones més joves, sobretot si tenen menys de 40 anys, llevat que tinguin factors de risc majors com fractures prèvies per fragilitat, menopausa abans dels 45 anys no tractada i ús perllongat de dosis altes de corticoides. No es disposa de dades consistents sobre l’interval entre cribratges.

HIPERTENSIÓ ARTERIAL:
En general, es recomana començar a mesurar la tensió a partir dels 18 anys, ja que no està massa clar que fer-ho abans disminueixi la mortalitat cardiovascular. La freqüència dels controls serà cada 5 anys i fins i tot més freqüent si la tensió arterial està pròxima a 140/ 90 o es tenen 40 anys o més.

HIPERCOLESTEROLÈMIA:
El colesterol en les dones es escrutarà cada 5 o 6 anys entre els 45 i els 75 anys. Es valorarà sol•licitar en pacients més joves només si tenen risc alt de malaltia coronària.

DIABETIS MELLITUS:
Es pot fer screening mesurant la glucèmia en dejú o bé l’hemoglobina glicosilada (HbA1c) que no necessita dejuni. No es recomana garbellar-la en pacients amb risc baix o moderat, mentre que sí s’ha de fer en els de risc alt (cada 3-5 anys) o molt alt (cada any). Aquest formulari online li indicarà el seu risc i, per tant, la seva necessitat de control de la glucosa en sang.

Com hauran pogut apreciar, la majoria de cribratges paren als 75 anys i això té a veure amb que a aquesta edat l’esperança de vida a Espanya és de només uns 10 anys per a les dones.

Fonts de la informació:
Fisterra. Actividades preventivas. Fecha de la última revisión: 12/09/2013 [acceso 8-1-14]. Disponible en: http://www.fisterra.com.