És molt convenient consultar amb el ginecòleg si després d’1 any de relacions sexuals regulars i sense protecció (o després de 6 mesos en alguns casos concrets) no s’aconsegueix el desitjat embaràs.

L’estudi consisteix en unes poques visites més destinades a escollir quines tècniques són les més adequades per a cada parella que a conèixer la causa responsable. De fet, a 1/3 part de les parelles no es troba causa (esterilitat d’origen desconegut), la qual cosa no indica ni molt menys que no hi hagi causa, sinó que aquesta no és susceptible de ser descoberta amb els estudis menys agressius i més raonables.

Un altre tema que preocupa a les parelles és conèixer qui és el “responsable” de l’esterilitat. En general, les causes masculina, femenina i mixta (tots dos, home i dona, amb fertilitat baixa) es reparteixen a parts iguales.

A la primera visita, es demana un estudi bàsic als dos membres de la parella que consisteix en: 

• Realitzar història clínica completa: edat dels dos, treballs respectius, durada de la infertilitat, fills amb altres parelles, antecedents familiars d’esterilitat i de problemes hereditaris, malalties i operacions prèvies, característiques de les regles i consum de qualsevol tipus de tòxic.
• Exploració física de la dona: se la pesa i talla, es realitza un examen ginecològic i es cerquen signes d’excés d’hormones masculines.
• Ecografia ginecològica transvaginal: la imatge és millor si s’ha orinat poc abans d’entrar a la consulta. S’escruten úter i ovaris (la quantitat d’òvuls disponibles o “reserva ovàrica ” s’estima de forma molt senzilla mitjançant el recompte de fol•licles antrals). Les trompes habitualment no es veuen, però si són anormals, poden apreciar dilatades (hidrosàlpinx), la qual cosa per si mateixa ja és una causa d’esterilitat.

• Es sol•liciten altres estudis com: anàlisi de semen o seminograma, anàlisi hormonal i general per a la dona (es realitza del 2n al 4t dia d’haver començat la regla), així com estudi d’infeccions per a tots dos (hepatitis, sífilis, virus de l’immunodeficiència humana per als dos i rubèola amb/sense clamídia per a la dona).

En la segona visita, es valoraran els resultats previs i segons els mateixos es decidiran les proves posteriors:

• Més estudis de semen: un segon seminograma si el primer no s’ajusta als criteris de normalitat de l’Organització Mundial de la Salut. És important que entre el primer i el segon seminograma transcorrin almenys 3 setmanes. Si el primer seminograma va ser normal, se sol demanar un REM (o prova de Recuperació d’Espermatozoides Mòbils) que aïlla els millors espermatozous de la resta, així com del líquid que els acompanya i de materials de rebuig. El REM és una “simulació” que ens permet saber com respondrà el nostre semen al Laboratori de Reproducció.
• Si la reserva ovàrica esperada és normal, la dona té menys de 38 anys i el seminograma és acceptable es demana un estudi radiogràfic amb contrast de la silueta interior d’úter i trompes (histerosalpingografia o HSG). Normalment, es recomana prendre antibiòtic l’horabaixa o nit abans (1 gram d’azitromicina en dosi única o 100 mg de doxiciclina cada 12 hores). El dia de la prova se li realitzarà una anàlisi de sang (no cal que vagi en dejuni) per quantificar l’hormona b-hCG i descartar amb seguretat que no està embarassada en fer la radiografia.
• Si la reserva ovàrica és baixa, la dona té 38 anys o més, o si el seminograma no és adequat per realitzar inseminacions s’indica una histeroscòpia. Aquesta prova es pot realitzar amb i sense anestèsia, consisteix en introduir un instrument òptic de pocs mil•límetres de diàmetre connectat a una càmera, dins del seu úter i estudiar l’aptitud d’aquest per realitzar tècniques de reproducció assistida i albergar un embaràs. En general, aquesta prova dura uns deu minuts i la pacient no queda ingressada.

A la tercera visita, pràcticament totes les proves estaran fetes i generalment estarem en condicions de traçar un pla de tractament. Començarem sempre pels procediments més senzills i si no culminen en embaràs, passarem a altres més complicats. És important entendre que aconseguir el nostre objectiu és un assumpte de paciència i persistència. L’ajuda d’un bon professional optimitzarà els resultats de les tècniques apropiades per a cada cas.

Fonts de la informació:

• Bruna Catalán I, Collado Ramos O, Prados Mondejar F, Pérez-Bermejo G. El estudio básico de esterilidad desde el punto de vista de la medicina basada en evidencia. Revista Iberoamericana de Fertilidad. 2007;24:145-50.
• National Institute for Clinical Excellence. Fertility: assessment and treatment for people with fertility problems. February, 2013 [acceso 5-11-13]. Disponible en: http://guidance.nice.org.uk/CG156.
• Pittaway DE, Winfield AC, Maxson W, Daniell J, Herbert C, Wentz AC. Prevention of acute pelvic inflammatory disease after hysterosalpingography: efficacy of doxycycline prophylaxis. Am J Obstet Gynecol. 1983;147:623-6.