La incorporació de la dona al treball, l’augment de la nostra esperança de vida i, lamentablement, la crisi econòmica han contribuït a posposar l’edat en què les parelles es plantegen tenir fills. En la nostra societat, és estrany que dones de vint i pocs anys pensin ser mares a curt termini i als trenta i pocs, moltes encara se senten “joves” o amb “molts projectes per fer” abans de decidir-se per la maternitat.

No obstant això, una vegada les parelles han madurat la decisió de ser pares, el temps sembla córrer a una velocitat molt més ràpida, i s’espera aconseguir el ja desitjat embaràs en uns pocs mesos, i si això no passa tot d’una apareixen la impaciència i el neguit. No està de més saber que l’espècie humana és de baix potencial reproductiu, doncs res tenim a veure amb altres mamífers que es reprodueixen freqüentment i, a més, pareixen varis fills en un sol part. De fet, la fecunditat mensual màxima teòrica de parella de menys de 30 anys és d’un 30%. Això no s’ha d’interpretar com que en 3-4 mesos les parelles més joves i fèrtils quedaran embarassades, ni molt menys. Si fem una simulació teòrica amb un full de càlcul (recorrent a la teoria de la probabilitat que alguns recordaran del seu ensenyament secundari), als 6 mesos de relacions sense protecció quedaran embarassades el 88% de les dones ((0,3) + (0,7 * 0,3) + (1-0,3-0,21) * 0,3 + … = 88%), als 18 mesos el 99,8% i el 100% s’aconseguiria, segons les matemàtiques, als 54 mesos. Però tots sabem que una cosa és la teoria i una altra la pràctica, i que els rendiments en la realitat quotidiana solen ser una mica inferiors (un mes tenim molta feina i menys relacions, un altre mes tenim febre, alguns fumen tabac o marihuana i altres beuen alcohol el cap de setmana, totes elles situacions que disminueixen notablement la qualitat del semen i, amés, no tots som ni tan joves, ni tan fèrtils …).

Les xifres pràctiques que amb més freqüència es manegen apunten a que el 84% de les parelles de la població general aconsegueixen la gestació en el primer any i el 92% en els dos primers. Aquestes proporcions disminueixen amb l’envelliment de les dones i viceversa. Això no vol dir que l’edat dels homes no importi, ja que la qualitat del semen disminueix amb l’edat, encara que el canvi és molt més gradual que a les dones. Aquesta diferència entre la capacitat reproductiva dels dos sexes és ben lògica: el paper de la dona en la reproducció és molt més “intens” que el de l’home, ja que hem d’estar preparades per aguantar 9 mesos de gestació, la qual cosa és una sobrecàrrega per els òrgans de tot el nostre cos: cor, pulmons, pàncrees, ossos, articulacions, etc. Llavors, cal estar forta i sana per suportar tal envit. I ja sabem tots que amb l’edat les possibilitats d’emmalaltir augmenten i les forces disminueixen…

La fertilitat femenina comença a baixar ràpidament després dels 35 anys, i això queda clarament demostrat en la figura que acompanya aquesta pàgina. El percentatge d’embarassos es refereix a la proporció de dones que intenten quedar embarassades i ho aconsegueixen en el curs d’un any. És important conèixer aquestes dades quan es vol posposar l’edat de la nostra primera o successives maternitats, doncs un primer embaràs pot costar relativament poc temps i el següent (si hem sobrepassat àmpliament la trentena) demorar-se molt o no arribar. Una altra dada que hem de considerar és l’edat de la menopausa de les nostres mares, padrines i germanes grans, ja que si varen tenir la menopausa abans dels 40 anys, nosaltres tenim fins ¼ de possibilitats que també ens passi. La menopausa va precedida d’uns anys de forta disminució de la fertilitat, però la bona notícia és que podem predir si estam o no en aquest grup de risc amb una anàlisi de sang. 

Vist l’anterior, no cal angoixar-se, però sí que cal posar-se “mans a l’obra”, amb relacions cada 2-3 dies (si són més freqüents, la qualitat del semen empitjora) i no cal comprar els tests d’ovulació que es venen a farmàcies, ja que l’ansietat augmenta i no milloren substancialment les nostres probabilitats d’embaràs.

Si després d’un any de relacions regulars i sense protecció no s’aconsegueix la gestació cal consultar. En alguns casos pot avançar la consulta als 6 mesos si:

• La dona té regles irregulars, no té la regla, ha patit operacions en els seus genitals interns, ha tingut peritonitis, pateix endometriosi o té 36 anys o més.
• L’home ha tingut alguna malaltia urològica o genital.
• Algun dels dos ha tingut alguna malaltia de transmissió sexual o qualsevol malaltia greu.

Fonts de la informació:

• Akre O, Cnattingius S, Bergström R, Kvist U, Trichopoulos D, Ekbom A. Human fertility does not decline: evidence from Sweden. Fertil Steril. 1999;71:1066-9.
• Bruna Catalán I, Collado Ramos O, Prados Mondéjar F, Pérez-Bermejo G. El estudio básico de esterilidad desde el punto de vista de la medicina basada en evidencia. Revista Iberoamericana de Fertilidad 2007;24:145-50.
• National Institute for Clinical Excellence. Fertility: assessment and treatment for people with fertility problems. February, 2013. [acceso 5-11-13]. Disponible en: http://guidance.nice.org.uk/CG156.
• Remohí J, Romero JL, Pellicer A, Simón C, Navarro J. Manual práctico de esterilidad y reproducción humana. 2ª ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 2002.