Quan una dona que ha patit depressió desitja una gestació, sorgeixen molts de dubtes. La gran majoria d’elles porten un tractament perllongat amb antidepressius i la possibilitat que aquests medicaments puguin perjudicar el concebut és un dels motius de preocupació més freqüents. L’habitual és que el ginecòleg valori conjuntament amb el psiquiatre prescriptor les millors alternatives per al fetus, és a dir, s’afavoreix l’ús d’aquells antidepressius que tinguin un menor risc de malformacions i més àmplia experiència de consum per part de les gestants. Amb tot, no són moltes les dades científiques existents sobre la repercussió dels tractaments amb antidepressius sobre els fetus. Un treball científic publicat a l’abril d’enguany, l’autoria del qual correspon a professionals turcs, liderats per M Şahingöz, aborda aquesta controvèrsia.
L’estudi va incloure 23 gestants medicades per depressió major, 36 amb el mateix diagnòstic però no medicades i 30 sanes. Es va confirmar que eren tres grups homogenis per a diverses característiques sociodemogràfiques que podien comprometre els resultats de l’estudi.
Es va observar que els fills de les dones deprimides no medicades tenien menys pes al naixement i els seus embarassos eren més breus que els de les embarassades sanes. No es va apreciar aquesta diferència entre les embarassades sanes i les deprimides medicades. Per tant, es conclou que el tractament amb antidepressius pot ser útil en aquelles gestants que ho necessiten per reduir les probabilitats de baix pes al naixement i de prematuritat.
Font: Journal of Clinical Psychopharmacology.
