Més d’un milió de dones a Espanya té endometriosi però en canvi, poc se sap d’ella. A nivell mundial, s’estima que la pateixen entre un 10% -15% de les dones i és una de les principals causes d’infertilitat: entre el 20% i 40% de les dones amb aquesta malaltia té subferfertilidad, és a dir, els costa quedar-se embarassades. A més, dels molts símptomes que comporta que aquesta malaltia crònica (dolor durant la menstruació, dolor pèlvic o lumbr, defecacions doloroses, rampes …) porta dificultats també en el terreny sexual: “El sexe, de vegades, fa mal i com a conseqüència , és insatisfactori”, assegura a ELMUNDO.es M. Dolores Gómez Roig, cap de servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Existeixen dos tipus de endometriosi: la superficial i la profunda (pot afectar més vísceres del cos, no només les ginecològiques), i és aquesta segona la que sol desencadenar dificultats d’aquest tipus, tal com ho revela un estudi publicat en l’últim número de la revista ‘The Journal Sexual of Medicine’ i liderat per l’investigador Renato Seracchioli, del departament de ginecologia de l’Hospital S.Orsola, a Bolonya (Itàlia).
La investigació va avaluar a 182 dones amb diagnòstic de DIE -endometriosi profunda, per la seva traducció en anglès- d’un mateix centre hospitalari des de l’any 2008 fins al 2010, i varen observar, tal com resen les seves conclusions, una alteració de la seva resposta sexual. “Les dones amb DIE tenen un deteriorament en la seva funció sexual que va unit a un descens de la seva qualitat de vida en general, a més de la presència de disparèunia (dolor en el coit) i altres símptomes vaginals”.
Problemes sexuals
La característica principal en els dos tipus d’endometriosi, exposa Gómez Roig, és el dolor. Un dolor que a més es classifica i intensifica, segons explica, de la manera següent: “En un 75%, apareix durant la menstruació, un 70% dels casos es tracta de dolor pèlvic i un 40% es tracta d’un dolor intens durant el coit “. Però sobre tot, l’endometriosi que més dolor produeix amb les relacions i amb major freqüència, és aquella en què hi ha afectació del tàbic rectovaginal. “L’endometriosi pot afectar moltes zones, però és aquesta, la que afecta directament a la vagina, la que més dolor causa”, matisa l’experta.
A més del dolor, també pot haver disminució o pèrdua del desig. El més freqüent és que la dona tingui dolor i, com a conseqüència d’aquest, insatisfacció sexual, cosa que pot incidir negativament en la parella, “per això en ocasions existeix la pèrdua de desig”. Això sí, “la disminució del desig no la genera l’endometriosi en si sinó que es deu a aspectes psicològics o pels tractaments”, aclareix l’experta.
A dia d’avui, hi ha tres tractaments per a aquesta malaltia: un mèdic, consistent en l’administració d’analgèsics i antiinflamatoris. La segona opció, si el primer no funciona, és un tractament hormonal – “anticonceptius orals o d’un altre tipus perquè són igualment efectius” -, i una tercera solució terapèutica seria el bloqueig mèdic hormonal, o el que és mateix, causar un estat menopàusic artificial.
“L’última opció de totes és la intervenció quirúrgica per eliminar quists d’una mida superior a quatre centímetres, però s’ha d’evitar l’operació, en la mesura del possible, ja que aquesta no serà definitiva, ja que estem parlant en tot moment d’una malaltia crònica “, recorda.
Incomprensió i frustració
L’endometriosi, assegura per la seva banda Alex Borrás, vicepresident de l’Associació Espanyola de Endometriosi (AEE) no té cura, és crònica però no mata. “Es necessita molta més investigació”, es lamenta, ja que s’inverteixen molt pocs recursos en ella i és una malaltia que afecta més d’un milió de dones a Espanya, “hauria de tenir molta més repercussió”, insisteix.
La frustració i la incomprensió són els símptomes psicològics principals dels que la pateixen. “Es pensen que els dolors en la menstruació són normals i els té molta gent, cosa que creuen en part perquè el seu propi ginecòleg els ho diu, quan aquests dolors potser no siguin normals i siguin signes d’una endometriosi”, manté. Aquestes pacients se senten incompreses i frustrades perquè ningú els entén i “fins i tot arriben a sentir-se culpables i moltes d’elles acaben prenent antidepressius”, adverteix.
De la mateixa manera, ho fa Gómez Roig, que manté que “el 40% -50% de les pacients que tenen dolor pèlvic, té endometriosi”. És molt important, per això, que totes les dones que tinguin dolor -del tipus de sigui- vagin al seu ginecòleg perquè els faci el millor diagnòstic, i sobretot, els tracti el dolor. “No cal infravalorar el dolor, la dona ha de consultar amb el seu metge per millorar la seva condició, així com la seva qualitat de vida”, insisteix. A més, vol deixar clar que les proves per al diagnòstic són molt fàcils de fer i poc costoses: “una ecografia ginecològica i, en ocasions, una ressonància”.
Font: El Mundo
