Aproximadament una de cada 100 dones embarassades desenvolupa el que s’anomena una gestació ectòpica. L’embrió es ‘perd’ en el seu camí cap a l’úter i es desenvolupa fora d’ell, normalment en els conductes que porten fins a aquest òrgan (encara que també pot ‘dipositar’ en altres zones).
Es tracta d’embarassos que mai són viables i que, segons s’ha descobert recentment, si ocorren en una primera gestació estan associats a una menor taxa de natalitat.
Aquest problema no tenia, fins ara, una guia de pràctica clínica clara. Els ginecòlegs manejaven tres opcions, que aplicaven segons l’estat de la pacient. Un dels paràmetres que es tenien en compte fins a la data era la possibilitat d’influir en una futura fertilitat de l’embarassada.
L’últim estudi publicat sobre aquest tema a ‘Human Reproduction’ compara per primera vegada la fertilitat de les dones amb embarassos ectòpics que se sotmeten a les tres tècniques disponibles. La conclusió: la seva elecció no influeix en la fertilitat futura.
En l’àmbit pràctic, la principal conseqüència d’aquest estudi és que algunes dones reticents a sotmetre’s a l’opció més radical –l’extirpació de la trompa de Falopi on es comença a desenvolupar el fetus-per por de no poder tenir fills, podran fer-ho amb tranquil·litat: les seves opcions futures de ser mares seran iguals que si se sotmeten a una cirurgia conservadora (salpingostomiía, en la qual es retira el fetus sense extirpar la trompa) o si simplement segueixen un tractament farmacològic abortiu amb injeccions de metotrexat.
La decisió no és fàcil. Com expliquen en l’estudi els autors de la investigació, dirigits per Perrine Capmas, de l’Hospital Bicetes de Paris, no totes les dones que pateixen aquesta afecció poden optar a les tres opcions terapèutiques, però l’estudi permetrà major capacitat de decisió.
“Si una dona té un embaràs ectòpic per al qual la cirurgia és l’únic tractament possible, podrem explicar-li que una operació conservadora pot implicar que en un futur s’hagi de practicar la radical, però podrem també dir-li que la seva fertilitat serà igual als dos casos “, resumeix Capmas.
L’estudi va consistir en l’anàlisi de la fertilitat de 406 dones que havien patit un embaràs ectòpic i que es van dividir en dos grups. El primer eren dones amb embarassos menys actius, és a dir, amb menys risc de ruptura de les trompes de Falopi. El segon el componien aquelles dones que tenien el pitjor tipus d’embaràs ectòpic, el que sol fer rebutjable l’opció farmacològica.
A les 207 dones incloses al primer grup, se les va assignar aleatòriament a rebre cirurgia conservadora o injeccions de metotrexat. A les 199 embarassades del segon grup, se’ls va retirar el fetus bé amb cirurgia radical o bé amb una conservadora.
Als dos anys, es va avaluar si havien tingut embarassos espontanis després d’aquest primer ‘fracàs’. Els resultats varen ser encoratjadors. En el primer grup, les dones dels dos grups havien tingut embarassos en el 67% i 71% dels casos, respectivament. En el segon, les xifres eren del 70% (per a les operades amb cirurgia conservadora) i del 64% en la radical, amb diferències no estadísticament significatives.
Així, els resultats de la investigació porten als autors a fer una sèrie de recomanacions, una mena de guia preliminar de pràctica clínica per al tractament dels embarassos ectòpics. Així, recomana que en els menys actius s’opti sempre que es pugui pel tractament farmacològic, però que es recomani la cirurgia si la dona no està disposada a un seguiment exhaustiu, necessari amb les injeccions.
En les gestacions ‘fora de lloc’ més complicades, l’elecció no està tan clara i el metge ha d’informar la dona sobre la petita (i no significativa) diferència en una futura maternitat si s’aplica la cirurgia radical sobre la conservadora, però també s’ha de tenir en compte que l’operació menys radical pot implicar que s’hagi de practicar de nou en el futur.
A més, conclouen els investigadors, s’han de controlar els factors de risc per evitar un segon embaràs d’aquest tipus. El primer, com gairebé sempre, el tabac.
Font: El Mundo
