Com vostès saben, el no poder derogar la Llei Orgànica 2/2010 de Salut Sexual i Reproductiva va propiciar la dimissió de l’anterior ministre de Justícia, Sr Gallardón. Molt s’ha parlat durant aquests mesos de l’avortament provocat, de si les menors d’edat podrien decidir, de quins serien els casos en què es permetria, etc, etc, i poc s’ha parlat de com evitar la seva causa majoritària: els embarassos no desitjats.
La prevenció dels embarassos imprevists té múltiples facetes. Si ens centram en les adolescents, doncs unes famílies optaran per educar-les en l’abstinència, mentre que d’altres voldran aconsellar-les sobre els mètodes anticonceptius més adients, que seran aquells que evitin, a més d’un embaràs imprevist, una malaltia de transmissió sexual. Els professionals sanitaris no hem interferir en l’educació que cada família ha escollit per als seus fills, però sí que hem de donar a conèixer que l’inici precoç de les relacions sexuals i/o tenir moltes parelles o parelles promíscues afavoreix les malalties de transmissió sexual (sífilis, hepatitis, SIDA, esterilitat, càncer de coll uterí) i augmenta les possibilitats d’embaràs. En definitiva, si l’adolescent decideix iniciar les seves relacions, ho ha de fer responsablement, posant les barreres adequades per evitar en la mesura del possible els “danys col·laterals”.
Un article del 2 d’octubre, publicat al New England Journal of Medicine es fa ressò de la gran quantitat d’embarassos entre les adolescents nord-americans i encara que les seves xifres són molt superiors a les nostres, les seves propostes són de plena aplicació al nostre país. Recordem que a Espanya unes 13 de cada mil dones menors de 20 anys avorta cada any i una xifra semblant de dones decidiran tenir els seus fills, amb les conseqüències negatives socials com econòmiques tant per al nou fill com per a la seva jove mare.
Per tallar aquest problema, els investigadors van posar en marxa un estudi prospectiu de cohorts anomenat CHOICE que afavoria l’ús de mètodes anticonceptius reversibles i de llarga durada (dispositius intrauterins i implants subcutanis) entre les adolescents. Els mètodes s’explicaven i s’administraven, si aquest era el desig de la dona, sense cap cost. Es va seguir a les participants entre 2 i 3 anys, trobant-se que: de les 1.404 dones, el 72% van escollir els LARC i el 28% restant altres mètodes. Durant el període d’estudi (2008-13), les taxes mitjanes anuals d’embaràs, naixement i avortament voluntari entre les participants van ser de ser de 34, 19 i 10 per 1.000 participants enfront de les xifres de 169, 94 i 42 per cada 1.000 nord-americans sexualment actives no participants en el projecte.
La conclusió és inevitable: l’educació sobre els mètodes anticonceptius més efectius, els LARC, i el proporcionar-los sense cost eviten avortaments voluntaris i embarassos no desitjats. Desitjaríem que tant el Govern Espanyol com els nostres professionals sanitaris (ginecòlegs, comares, metges de familia…) prenguessin bon compte d’això i fomentassin els LARC entre les dones sexualment actives. La crisi econòmica fa que moltes parelles es decantin per mètodes que inicialment són més econòmics (preservatius, pastilles anticonceptives) encara que siguin molt menys efectius i, a més, més cars a llarg termini (aquí es compleix allò de que “el barat surt car”). El Sistema Nacional de Salut Espanyol fa un important descompte en implants subcutanis (Implanon®), però no ho fa en els dispositius intrauterins. Si els professionals fessim millor la nostra feina i el Govern milloràs el finançament, és molt probable que la pràctica de l’avortament voluntari disminuís apreciablement.
Els adjuntam un vídeo procedent de la mateixa revista que ha publicat l’estudi i que ens ha semblat amè i il·lustratiu. Com està en anglès, els adolescents poden aprofitar per practicar l’idioma. I si els queda algun dubte, poden consultar la nostra taula sobre l’eficàcia dels anticonceptius.
Font: The New England Journal of Medicine
