Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 6/8/22.
Dates de versions prèvies: 3/2/19.
La manca d’hormones ovàriques, d’estrògens en concret, pròpia de la menopausa té efectes negatius sobre les mucoses genitals (recobriments humits de la vulva i la vagina) i del tracte urinari. Les mucoses s’”assequen” perden gruix, plecs i microbis beneficiosos. Això afavoreix que s’esquincin al mínim contacte o fricció, com és el cas de les relacions sexuals, i fins i tot en usar paper de WC poc suau. La pèrdua dels microbis habituals fa que altres, provenints de la flora fecal, proliferin i augmentin la nostra propensió a les infeccions urinàries i al fluix groguenc que pot tenir una olor no massa agradable.
En aquest article, tractarem les molèsties vaginals i el perjudici a la vida íntima que se’n deriva.
Almenys la meitat de dones menopàusiques pateixen una o més conseqüències de la manca d’estrògens, a saber: cremor, picor, molèsties durant la micció, dolor durant l’acte sexual i fins i tot tacat després del coit. És important que li contem al nostre ginecòleg de referència, ja que els símptomes són progressius i implacables, de manera que hi ha més dones afectades a més anys transcorrin des de l’última regla. No és estrany que les dones mostrin aversió a les relacions sexuals en aquesta època, ja sigui per un menor desig sexual típic de la menopausa com pel dolor associat a l’acte sexual. Això causa estretor progressiva de l’entrada de la vagina en alguns casos i inclús algunes mostren fusió dels llavis majors i menors. En altres paraules, els genitals externs perden part dels seus plecs característics.
La síndrome urogenital de la menopausa és el conjunt de repercussions de la falta d’hormones sobre la part inferior dels genitals i del tracte urinari
El primer tractament que us solem recomanar és l’ús de lubricants per a les relacions sexuals i d’hidratants vaginals que ens fan recuperar en certa manera el fluix que tenim a les èpoques en què tenim menstruacions. Els hidratants s’usen cada nit o quasi, just abans d’anar a dormir, ja que quan estam tombades és quan més gran és l’efecte. Igualment, una part molt important del tractament és mantenir-se sexualment activa, tant sola com acompanyada, no cal que sigui com quan una té 20 anys, però vostès ja m’entenen: la vagina es manté bé si li donam un bon ús.
Els lubricants millor comprar-los a la farmàcia, per disminuir el risc d’irritacions locals. Millor escollir els de base aquosa (fets amb aigua) que els de silicona o els oliosos, encara que totes les classes tenen el seu lloc. Us ho explicam:
- Els lubricants de base aquosa són els menys irritants i són fàcils de retirar (amb un raig d’aigua de l’aixeta). Són compatibles amb tota classe de juguetes sexuals i preservatius. L’inconvenient és que la lubricació és manco intensa i dura menys temps que amb els altres tipus. Entre els que es venen a les farmàcies espanyoles tenim: K-Y® lubricating jelly, Mucus®, Ginesens® Gel Efecte Calor i Velastisa® Intim.
- Els lubricants amb silicona tenen una mica més de risc de produir al·lèrgia, però són més potents que els anteriors. No perjudiquen els preservatius si són de qualitat. Com que no es dissolen en l’aigua, es poden usar per a sexe aquàtic. Es necessita aigua i sabó per retirar-los fàcilment. No s’han d’utilitzar juntament amb joguines sexuals de silicona, ja que les poden fer malbé.
- Els que fan servir oli o oliosos, la vaselina entre ells, poden trencar el condó i també fomentar les infeccions per fongs i vaginosi, doncs causen un canvi en el pH vaginal. Es fabriquen a base d’olis naturals i serveixen per fer massatge a diferents parts del cos. A les apotecaries, disposam de l’Oleum Íntimo de Pompeia.
Arribades aquí, alguna es demanarà: per què insisteix tant la doctora en el preservatiu? Si ja no ens podem quedar embarassades! Us responc: en cas que tengueu una parella nova o poc estable, millor esperar a estar segures que aquesta parella no és de pas. No ens embarassarem, però sí que ens poden contagiar alguna malaltia de transmissió sexual i, a aquestes etapes de la vida, no estam per a segons quins riscos.
Si amb això no n’hi ha prou, doncs caldrà anar directament a tallar la causa directa, que és la manca d’estrògens. Tenim dues opcions: ús d’estrògens vaginals o d’estrògens en forma de pastilles, crema, polvoritzadors o pegats per a la pell.
Aquí només tractarem els estrògens per a ús vaginal, ja que els altres estrògens en pegat, crema, polvoritzadors o pastilles no són d’ús general, us ho explicam a una altra part de la web. Us recomanam els preparats vaginals de més baixa dosi (Vagifem®, comprimits vaginals de 10 mcg, o l’anell vaginal Estring®), pel fet que el seu pas a la sang és mínim, per això es poden usar durant llarguíssimes temporades. De fet, si una es realitza els controls ginecològics habituals, són uns fàrmacs molt segurs. Això sí, en algunes dones produeixen una mica de picor al principi i cal donar-los un marge entre 1 i 3 mesos perquè mostrin tota la bondat dels seus efectes. Començam amb el Vagifem® 10 mcg cada nit durant 2 setmanes i seguirem a nits alternes, o bé, ens posam l’anell Estring® que dura 3 mesos, la qual cosa va molt bé per a dones oblidadisses.
Si no aconseguim resultats satisfactoris, ens queda l’opció de l’ospemifè (Senshio®), 60 mg diaris per boca, o els òvuls vaginals de 6,5 mg de prasterona (Intrarosa®) un cada nit.
A vegades, hi ha tal estretor vaginal que les mesures prèvies són insuficients. En aquests casos us recomanan que utilitzeu dilatadors vaginals i, només si amb això no és suficient, optam per la cirurgia d’ampliació anatòmica.
A casos molt concrets, el làser vaginal pot ser útil, tant per a la síndrome urogenital com per a la incontinència urinària lleu. Altrament, les infiltracions amb àcid hialurònic poden ajudar a recuperar la hidratació genital. En qualsevol cas, la recerca que s’hi faci al futur ens ajudarà més a conèixer el paper d’ambdues mesures.
Els tractaments de què disposam permeten afrontar la menopausa gaudint d’una qualitat de vida molt bona
Òbviament, moltes dones notaran un augment de qualitat de vida combinant diferents recursos: lubricants, hidratants amb o sense hormones, dilatadors i, fins i tot, cirurgia, àcid hialurònic o làser. Sense oblidar mantenir-se sexualment actives i realitzar exercicis de sòl pelvià o de Kegel. I és que la zona vulvovagimal, tot i que està una mica amagada, necessita també que la cuidem.
FONTS DE LA INFORMACIÓ:
- Management of symptomatic vulvovaginal atrophy: 2013 position statement of The North American Menopause Society. Menopause. 2013;20:888.
- Kingsberg SA, Krychman M, Graham S, Bernick B, Mirkin S. The Women’s EMPOWER Survey: Identifying Women’s Perceptions on Vulvar and Vaginal Atrophy and Its Treatment. J Sex Med. 2017;14:413.
- Naumova I, Castelo-Branco C. Current treatment options for postmenopausal vaginal atrophy. Int J Womens Health. 2018;10: 387.