DRA. GIBERT

SÍNDROME UROGENITAL A LA MENOPAUSA: què és?, com el podem manejar?

Sd_urogenital

Autora: Dra. MJ Gibert.
Fecha de actualización: 3-3-19.

La manca d’hormones ovàriques, d’estrògens en concret, pròpia de la menopausa té efectes negatius sobre les mucoses genitals (recobriments humits de la vulva i la vagina) i del tracte urinari. Les mucoses s’”assequen” perden gruix, plecs i microbis beneficiosos. Això afavoreix que s’esquinci al mínim contacte o fricció, com és el cas de les relacions sexuals, i fins i tot en usar paper de WC poc suau. La pèrdua dels microbis habituals fa que altres, provinents de la flora fecal, proliferin i augmentin la nostra propensió a les infeccions urinàries i a flux groguenc que sol fer pudor.

Almenys la meitat de dones menopàusiques pateixen una o més conseqüències de la manca d’estrògens, a saber: cremor, picor, molèsties durant la micció, dolor durant l’acte sexual i fins i tot tacat després del coit. És important que l’hi comuniquem al nostre ginecòleg de referència, ja que els símptomes són progressius i implacables, de manera que hi ha més dones afectades a més anys transcorrin des de l’última regla. No és estrany que les dones mostrin aversió a les relacions sexuals en aquesta època, ja sigui per un menor desig sexual típic de la menopausa com pel dolor associat a l’acte sexual. Això causa estretor progressiva de l’entrada de la vagina en alguns casos i inclús algunes mostren fusió dels llavis majors i menors. En altres paraules, els genitals externs perden part dels seus plecs característics.

El primer tractament que us solem recomanar és l’ús de lubricants per a les relacions sexuals i d’hidratants vaginals. Els hidratants s’usen totes les nits o quasi, just abans d’anar a dormir, ja que quan estem tombades és quan més gran és l’efecte. Igualment, una part molt important del tractament és mantenir-se sexualment activa, no cal que sigui com quan una té 20 anys, però vostès ja m’entenen: la vagina es manté bé si li donam un bon ús.

Els lubricants millor comprar-los a la farmàcia, per disminuir el risc d’irritacions locals. Millor escollir els de base aquosa (fets amb aigua) que els de silicona o els oliosos. Us ho explicam:

– Els lubricants de base aquosa són els menys irritants i són fàcils de retirar (amb un raig d’aigua de l’aixeta). Són compatibles amb tot tipus de joguines sexuals i preservatius. L’inconvenient és que la lubricació és manco intensa i dura menys temps que els de silicona. Entre els que es venen a les farmàcies espanyoles tenim: K-Y® lubricating jelly, Mucus®, Ginesens® Gel Efecte Calor i Velastisa® Intim.

– Els lubricants amb silicona tenen una mica més de risc de produir al·lèrgia, però són més potents que els anteriors. No perjudica els preservatius si són de qualitat. En no dissoldre’s en l’aigua, es poden usar per a sexe aquàtic. Es necessita aigua i sabó per retirar-los fàcilment. No s’han d’utilitzar juntament amb joguines sexuals de silicona, ja que els pot fer malbé.

– Els que fan servir oli o oliosos, la vaselina entre ells, poden trencar el condó i també fomentar les infeccions per fongs i vaginosi, doncs causen un canvi en el pH vaginal. A les farmàcies espanyoles es disposa de Vaginesil® i Ainara®.

Arribades aquí, alguna es demanrà: per què insisteix tant la doctora en el preservatiu? Si ja no ens podem quedar embarassades! Us responc: en cas que tengueu una parella nova o poc estable, millor esperar a estar segures que aquesta parella no és de pas. No ens embarassarem, però sí que ens poden contagiar alguna malaltia de transmissió sexual i, a hores d’ara de la vida, no estam per a segons quins riscos.

Si amb això no n’hi ha prou, doncs caldrà anar directament a tallar la causa directa, que és la manca d’estrògens. Tenim dues opcions: ús d’estrògens vaginals o d’estrògens en forma de pastilles, crema, polvoritzadors o pegats per a la pell.

Aquí només tractarem els estrògens per a ús vaginal, ja que els altres estrògens en pegat, crema, polvoritzadors o pastilles només són útils per a casos molt concrets i si la síndrome urogenital que tractem coincideix amb altres circumstàncies (calrades, insomni, menopausa abans dels 45 anys). Us recomanam els preparats vaginals de més baixa dosi (Vagifem®, comprimits vaginals de 10 mcg, o l’anell vaginal Estring®), ja que el seu pas a la sang és mínim, per això es poden usar durant llarguíssimes temporades. De fet, si una es realitza els controls ginecològics habituals, són uns fàrmacs molt segurs. Això sí, en algunes dones produeixen una mica de picor al principi i cal donar-los un marge entre 1 i 3 mesos perquè mostrin tota la bondat dels seus efectes. Començam amb el Vagifem® 10 mcg cada nit durant 2 setmanes i seguirem a nits alternes, o bé, ens posam l’anell Estring® que dura 3 mesos, això últim va molt bé per a dones oblidadisses.

Si no aconseguim resultats satisfactoris, ens queda l’opció de l’ospemifè (Senshio®), 60 mg diaris per boca, o els òvuls vaginals de 6,5 mg de prasterona (Intrarosa®) un cada nit.

Un recurs que va guanyant progressivament adeptes és el làser vaginal, útil tant per a la síndrome urogenital com per a la incontinència urinària lleu.

Òbviament, moltes dones notaran un augment de qualitat de vida combinant diferents recursos: lubricants, hidratants amb o sense hormones i làser. Sense oblidar mantener-se sexualment actives i realitzar exercicis de sòl pèlvic o de Kegel. I és que la zona vulvovagimal, tot i que va coberta, necessita també que la cuidem.

 

Fonts de la informació:

  • Management of symptomatic vulvovaginal atrophy: 2013 position statement of The North American Menopause Society. Menopause. 2013;20:888.
  • Kingsberg SA, Krychman M, Graham S, Bernick B, Mirkin S. The Women’s EMPOWER Survey: Identifying Women’s Perceptions on Vulvar and Vaginal Atrophy and Its Treatment. J Sex Med. 2017;14:413.
  • Naumova I, Castelo-Branco C. Current treatment options for postmenopausal vaginal atrophy. Int J Womens Health. 2018;10: 387.