DATA PROBABLE DE PART: quan pariré?

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 5/9/22.
Dates de versions prèvies: 28/9/15.

Tradicionalment, es calculava la data probable de part (DPP) d’acord amb el primer dia del sagnat vermell de la nostra darrera regla. S’hi sumaven 9 mesos i 7 dies i ja teníem data prevista de naixement. Aquest càlcul té una sèrie d’entrebancs: algunes no recorden exactament la data, el càlcul es fonamenta en cicles de 28 dies i no totes som tan regulars. Per tant, la data de la darrera regla només l’utilitzam per organitzar la vostra primera cita d’embaràs i, a partir de la primera ecografia, us solem donar una DPP segons ecografia que ja no es modifica més.

Quan arribam a la DPP, a les 40 setmanes de gestació, hem “complit”. Però, quantes dones es posen de part realment aquest dia?

Per saber-ho, hem revisat els nostres parts espontanis des de 2016 fins al dia de la redacció d’aquest post, i també hem consultat altres sèries més grosses i hem observat que:

Encertam més vaticinant la data del part si feim servir la primera ecografia que si empram la data de la vostra darrera regla. Feim aquesta ecografia al voltant de la segona falta, que és quan té més capacitat predictiva.
Només el 8% de les dones es posen de part a la data que els donam a la consulta.
Més del 40% de les dones donen a llum entre 3 dies abans i 3 dies després de la seva DPP, el 60% en el període que va des de 5 dies abans a 5 dies després de la DPP i el 70% entre 7 dies abans i 7 després.

Només el 8% de les gestants donen a llum a la seva data probable de part

Arran de les xifres prèvies, veim que els parts es “concentren” al voltant de la DPP. No obstant això, aquesta data té un interès mèdic, ja que ens ajuda a distingir entre:

Fetus que neixen abans d’hora o prematurs: aquells en què el part es produeix 3 o més setmanes abans de la DPP (37 setmanes).
Fetus que neixen després de temps o postmadurs o posterme: en cas de no provocar el part, aquest es produiria a partir de les 2 setmanes posteriors a la DPP (42 setmanes).

L’ecografia realitzada a les 8-9 setmanes és la que té major capacitat predictiva de la data del part

La prematuritat requereix un maneig especial tant del part com del nadó, mentre que els efectes perjudicials de la postmaduresa poden prevenir-se adequadament mitjançant una inducció (provocar el part) en el moment adequat. Per sort, si som portadores d’un sol fetus, estam sanes i ens enfrontam a la nostra primera gestació, la possibilitat de tenir un part prematur és del 7% aproximadament, mentre que si hem parit un o més fills no prematurs, aquest percentatge baixa a l’1%, és a dir, les que han parit fills als 9 mesos tenen el 99% de possibilitats de parir en el moment oportú.

Algunes gestants que es fan doble control, amb nosaltres i a un hospital públic, ens demanen perquè no coincideix exactament la DPP que nosaltres els donam i la que els donen a l’altre centre. La resposta és senzilla: nosaltres utilitzam l’ecografia feta a les 8-9 setmanes de la falta mentre que als centres esmentats s’utilitza la realitzada a les 11-13 setmanes. De qualsevol manera, la predicció del part és més precisa a més precocitat de les mesures, sempre que l’embrió abasti les mides pròpies de les 8 setmanes.

A més, hi ha altres factors que modulen la data del nostre part:

Si portam bessonada, el part es sol avançar i la meitat pareixen abans de les 37 setmanes, encara que només el 10% tendran una prematuritat important.
Si la nostra mare ha parit amb una diferència cridanera respecte a la seva DPP, sigui massa prest o massa tard, nosaltres tendrem més “números” de parir a unes setmanes parescudes a ella.
Les dones ens semblam a nosaltres mateixes, per tant, les que són puntuals a un part ho solen ser al següent, i les que s’avancen o es retarden també solen repetir als embarassos següents.
Canviar de pare dels nostres fills pot modificar la nostra tendència a parir més tard o més prest.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

American College of Obstetrics and Gynecology (ACOG). Committee opinion no 611: method for estimating due date. Obstet Gynecol. 2014;124:863-6.
Jucik AM, Baird DD, Weinberg CR, McConnaughey DR, Wilcox AJ. Length of human pregnancy and contributors to its natural variation. Hum Reprod. 2013; 28: 2848–2855.
Minakami H, Sato I. Reestimating date of delivery in multifetal pregnancies. JAMA. 1996;275:1432-4.