Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 19/8/23.
Dates de versions prèvies: 28/9/15.

QUÈ ÉS EL POSTPART O PUERPERI?

El postpart o puerperi és el període que transcorr entre el naixement del nadó i el retorn de les regles.

Si no donam pit, dura unes sis-vuit setmanes (“quarantena”), però, si optam per la lactància materna pot durar més d’un any.

Llavors, el puerperi és la reversió dels canvis propis de l’embaràs, la recuperació de les formes i l’aspecte que teníem abans de l’embaràs, o quasi… i també de la nostra fertilitat.

A diferència del que mostren les xarxes socials, el puerperi normal o reversió dels canvis produïts per l’embaràs és un procés lent que pot durar molts de mesos

QUINES SÓN LES ETAPES DEL PUERPERI?

Són tres:

• Puerperi immediat: són les primeres 24 hores després del part.
• Puerperi precoç: entre el segon i el desè dia postpart.
• Puerperi tardà: a partir del desè dia.

EL PUERPERI IMMEDIAT

Les primeres 24 hores del postpart tenen un alt risc de sagnat, sobretot les dues primeres hores. Així, és habitual que personal qualificat d’infermeria vigili que el nostre úter estigui ben contret i que el sagnat vaginal sigui tolerable.

EL PUERPERI PRECOÇ

No és infreqüent que hi hagi febrícula (menys de 38 graus) el primer dia o el tercer (coincidint el darrer amb la pujada de la llet). Qualsevol augment de temperatura de 38 graus o més, en dues o més ocasions separades almenys per 12 hores, és motiu per consultar amb el metge.

L’úter passa d’un quilogram de pes just després del naixement a 100 grams la sisena setmana postpart. Just després del part, es palpa com una bolla dura que arriba a l’alçada del llombrígol, però, abans de sortir de l’hospital, ja és dos dits per sota.

Les cèl·lules musculars uterines empresonen els vasos sanguinis en successives contraccions doloroses o torçons, que ens recorden les molèsties de les regles de “jovenetes”. Els torçons són més dolorosos a partir del segon fill. Per sort, duren només 3 o 4 dies i es calmen amb un antiinflamatori (diclofenac, ibuprofèn, dexketoprofèn…) que podem prendre també si donam pit.

En alletar, produïm un líquid groguenc que conté més proteïnes que la llet (calostre) en una quantitat baixa (10-20 mil·lilitres diaris). És important que el nadó mami a demanda, perquè així la pujada de la llet es produeixi més precoçment (generalment al tercer o quart dia). La primera producció de llet s’acompanya de l’entumiment de les mames. Durant uns 10 dies la turgència mamària serà constant, però, una vegada passat aquest període, els pits s’afluixen cada cop que es buiden.

Els primers dies després del part s’acompanyen d’una redistribució dels líquids de l’organisme. Si el normal és que tenguem cinc litres de sang circulant pel nostre cos, durant l’embaràs passam a uns set litres i mig. Això suposa un estrès per al cor que ha de bombejar més, però, en haver parit, el cos s’afanya a desprendre’s del que sobra. Per tant, les puèrperes orinen molt i els seus turmells se solen inflar, tornant a la normalitat de forma espontània als 10-12 dies postpart.

Pel que fa als músculs, els que més pateixen són els abdominals i els del sòl pelvià. La primera setmana tots aquests músculs estan flàccids, “pengen”. No és estrany que haguem de pressionar per damunt de l’ós púbic per orinar les primeres vegades, ja que la bufeta de l’orina ha deixat de ser “acompanyada” per uns músculs abdominals que estan distesos per haver-se buidat l’úter ràpidament durant el part.

Quan feim el mínim esforç, surt un bony al mig del nostre abdomen o separació dels músculs rectes abdominals (diàstasi de rectes), i que els primers dies segueixen “descol·locats”.

Algunes vegades, tenim incontinència urinària d’esforç (en tossir, en riure) i de gasos que sol anar millorant segons van passant els mesos. Si és així, us recomanam fer exercicis de Kegel (link).

Al cap de poc del naixement, davallam entre 5 i 6 quilos, però, ben aviat, la pèrdua de pes s’alenteix, recuperant-se el pes prepart més ràpid si es dona el pit.

Hem de tenir en compte que la despesa calòrica és superior per a les mares lactants que per a les embarassades. Gaudiu aquesta oportunitat de menjar sense massa miraments, sobretot si no us sobra pes, mentre doneu de mamar.

El puerperi és un repte per a les famílies que tenen el seu primer fill ja que es necessita molta ajuda de l’entorn perquè el nadó i la mare estiguin ben atesos

En néixer el nostre fill, ens envaeix una sensació que és una mescla de benestar, tranquil·litat i extenuació, que pot transformar-se en tristor postpart al tercer-quart dia, quan estam a punt d’abandonar l’hospital i percebem que no tenim les forces suficients.

Ens sentim cansades i importunades per múltiples factors: debilitat per la pèrdua de sang durant el part, falta de son, dolor en les ferides del part, aspecte físic desmillorat, pena per sentir-nos tristes, baixada hormonal…

És important que els nostres familiars més propers siguin conscients d’aquesta possibilitat i s’ocupin de fer la compra, cuinar o netejar la casa. Si la tristor augmenta amb els dies o tens antecedents de depressió, t’encoratjam que responguis aquest qüestionari i ens comuniquis el resultat.

En les primeres setmanes, pot haver restrenyiment i pesadesa després de menjar, com si ni el menjar ni els gasos avançassin. Això es deu a la relaxació dels budells, a la por a la defecació, i al sagnat durant el part. Si no aconseguiu defecar durant l’ingrés, no entreu en pànic. Molt sovint, en arribar a casa i trobar-vos al vostre entorn s’acaba el problema. Si no fos així, emprau algun supositori de glicerina i/o un microènema com el Micralax®. Si les mesures prèvies tampoc són efectives, podrem recórrer a un ènema (Enema Casen®, 250 mL), que necessita recepta mèdica. Un cop ocorreguda la primera defecació, tornarem ràpidament al nostre ritme habitual.

L’endometri (capa interna que recobreix l’úter i que recanviam en cada regla) s’expulsa en forma de loquis vaginals que no duren més de 10 dies. Els tres primers dies són vermells, al principi com una regla, i més tard es fan vermell fosc i més densos. A partir del tercer dia són groguencs, menys densos i gairebé sense sang. A partir de la setmana ja són blanquinosos.

L’acostumat és que els loquis passin de poc abundants i color vermell fosc a una mica més abundants i ben vermells en donar pit. Això és perquè l’hormona oxitocina que fa que la llet arribi a la punta del mugró, també causa contraccions uterines. Els loquis tenen una olor característica, encara que no són fètids. Si tenguessin una olor desagradable, cal consultar amb un professional sanitari.

El material dels loquis es pot acumular i expulsar de forma sobtada a la tercera setmana, és el “partet” que no té més importància si el sagnat és similar o inferior a una regla.

Els genitals externs estan edematosos (inflats), però als pocs dies i amb antiinflamatoris, gel local i aigua de Burow tornen a la normalitat. Si el canal del part ha estat suturat (esquinç i/o episiotomia), és habitual que les voreres de la ferida apareguin una mica inflamades. Més endavant, van caient els punts, quedant una mica oberta la ferida en les zones que els van perdent.

No fan falta cures especials per a la zona genital. El sabó per a la dutxa diària i després de la defecació, els banys al bidet després d’orinar i el recanvi freqüent de les compreses xopes de sang són suficients. El sabó pot ser el vostre xampú usual o un sabó de glicerina sense perfum. A mesura que els punts us deixin de fer mal, primer, i coure o estirar, més endavant, us podeu relaxar amb la higiene.

Conèixer el que ens depara el puerperi dona tranquil·litat a la mare i a la família

L’himen cicatritza de forma imperfecta i queda molt fragmentat, de manera que es converteix en uns apèndixs de mucosa que es diuen carúncules mirtiformes. A algunes mares els crida l’atenció notar les carúncules guaitant per l’introit, però això no té més importància. L’entrada a la vagina sol quedar una mica més dilatada, la qual cosa també és habitual. Els ginecòlegs parlam de genitals externs “de multípara”, puix que hi ha una sèrie de canvis que ja són de per vida.

EL PUERPERI TARDÀ

Conclou al cap 6 setmanes, moment en què es considera que els canvis anatòmics propis de l’embaràs i del part s’han revertit. Alguns autors consideren que el puerperi ha finit quan la regla torna. Recordau que el retorn espontani de la regla significa que ja ovulam i, per tant, ja ens podem tornar a quedar embarassades.

Arribades aquí, ens faltarà recuperar la forma física. Amb aquesta finalitat, podem reiniciar l’exercici a mesura que ens anem trobant bé i treballar l’abdomen, sobretot amb hipopressius, a partir del mes de vida. També podeu reprendre les vostres rutines diàries tira a tira, a mesura que les vostres obligacions us ho permetin.

Prendre pastilles de ferro durant tres o quatre mesos fa que l’energia ens torni abans i compensa les pèrdues sanguínies de les primeres setmanes.

Respecte a la vestimenta, el millor és fer servir roba d’embarassada en tornar a casa. En les setmanes successives, anirem reculant en talla fins a caber-hi perfectament dins la nostra roba d’abans de gestar.

Al cap de tres setmanes postpart, podem reiniciar la nostra vida sexual i també submergir-nos dins l’aigua. És convenient emprar un bon mètode anticonceptiu.

Com els ovaris estan totalment “aturats” fins que retornen les regles, no és de més tenir a mà un lubricant, per contrarestar la sequedat vaginal. També és freqüent que la vagina es noti més ampla de l’habitual.  Per sort, en les setmanes següents, aquesta sensació minvarà espontàniament.

Abans de reiniciar les nostres relacions sexuals postpart convé estar segurs que estam protegits contra un nou embaràs

La falta d’activitat ovàrica fa que algunes mares lactants durant molts de mesos experimentin calrades, com si estiguessin en menopausa, fins que la regla torni.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• Santamaría Lozano R. Asistencia al puerperio hospitalario. En: Fabre González E, editor. Manual de asistencia al parto y puerperio normal. 2ª ed. Zaragoza: INO; 1996. p.381-395.
• Santamaría Lozano R, Cararach Ramoneda V, Carrasco Rico S. Puerperio domiciliario: cuidados generales y educación sanitaria. En: Fabre González E, editor. Manual de asistencia al parto y puerperio normal. 2ª ed. Zaragoza: INO; 1996. p.463-477.