DRA. GIBERT

Menu
Menu
SOL·LICITAR CITA
Whatsapp Envelope Phone-alt
Facebook Instagram Youtube X-twitter Linkedin
Whatsapp Envelope Phone-alt
SOL·LICITAR CITA

VACUNES CONTRA LA COVID-19: com funcionen?, què en sabem d’elles?, són segures per a embarassades i mares lactants?

DRA. GIBERT > EMBARÀS I PART > EMBARÀS I PART

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 26/11/22.
Dates de versions prèvies: 28/2/21, 26/6/21, 31/7/21, 4/9/21, 8/1/21, 18/1/21.

Per tractar un tema del que s’ha parlat i encara se’n parlarà tant com aquest, crec que el millor és seguir el sistema pregunta-resposta. Així, podreu anar cercant sota els titulars el que més us interessi. Hi ha molts d’hipervincles i moltes referències a informes i treballs de recerca. Els ho dedic als més escèptics, perquè les vacunes poden ser millors o pitjors, però feina a la rebotiga n’hi ha molta, i sembla que rigorosa.

 

PER QUÈ M’HAURIA DE VACUNAR?

La pertinència de la vacunació contra la COVID-19 es fonamenta en la reducció de casos nous i, sobretot, de mortalitat. A finals d’aquest estiu, s’atribuïen 15 milions de morts a la pandèmia i es calculava que la vacuna n’havia estalviat 20 milions. És evident que tot són calculs i que pot ser difícil esbrinar si una mort d’una persona amb moltes malalties i, a més, amb COVID-19 es pot imputar a la infecció o no. Un altre entrebanc és que els països en vies de desenvolupament tenen problemes de recompte de la seva mortalitat. Així i tot, la pandèmia actual no té res a veure amb la grip de 1918, que sembla que va matar uns 40 milions de persones, mentre que la població mundial era una quarta part de l’actual.

Segons podeu comprovar al gràfic adjunt, que s’actualitza diàriament, la mortalitat mundial associada a la infecció pel coronavirus és actualment inferior a 1.500 morts diàries, quan en gener de 2021 era 10 vegades superior.

Arribats a aquest punt, podem confirmar que la COVID-19 comença a comportar-se com a una grip més, ja que el nombre de casos letals és semblant al causat per la grip, mentre que el virus de la immunodeficiència humana es cobra unes 1.800 víctimes anuals i la tuberculosi unes 4.000. Aquestes xifres ens semblen estranyament altes, perquè al nostre entorn hi ha poca tuberculosi i poca SIDA, malalties molt més freqüents al món més empobrit.

També, si observam les dades oficials del Ministeri de Sanitat Espanyol, és fàcil veure que hi ha manco proporció d’hospitalitzacions i defuncions que en altres onades de la pandèmia, malgrat els molts contagis per la variant òmicron.

El que encara no hem aconseguit és igualar la prevenció de la grip i la de la COVID-19, perquè no fa falta vacunar-se tant contra la grip com contra el coronavirus.

Espanya, un dels països més vacunats del món, amb més del 85% de la seva població que ha rebut la dues dosis, té un govern que ens segueix recomanant que ens vacunem més. Els majors de 60 anys, les persones amb malalties que deprimeixen el sistema immune, les embarassades, el personal de centres sanitaris i sociosanitaris hem estat cridats a rebre una dosi addicional que, a molts de casos, ja és la quarta, és a dir, quatre vacunes administrades al llarg d’un any i mig!

Si bé vacunar-se és un acte individual amb repercussió col·lectiva, ja que no tan sols ens protegim a nosaltres sinó també als pacients, familiars, amics i companys, hem d’admetre que el virus planta cara a la vacuna bastant bé. Així, la capacitat viral de multiplicar-se ha augmentat unes 10 vegades des de que va aparèixer el vaccí i això fa que gent que ja ha passat la malaltia i/o que ja ha estat vacunada la torni a patir. En altres paraules, el virus cada vegada es contagia millor encara que, per sort, la malaltia que produeix és més lleu. La mala notícia és que l’evolució viral ha fet que els anticossos, tant els induïts per les vacunes com els administrats en forma de medicament als infectats hospitalitzats, hagin disminuït la seva protecció.

Els reptes de la vaccinació són, doncs, millorar la vacuna i fer-la accessible a tot el món. Si la milloram, la resposta en forma d’anticossos durarà més temps. Recordem que els anticossos són els que aturen la propagació del virus i, per tant, la possibilitat de que muti i es faci més resistent. El segon repte és que es vacunin els residents dels països pobres, atès que les mutacions virals sorgeixen a on hi ha més infeccions, és a dir, als països del sud i de l’est. De fet, els virus més freqüents actualment, els llinatges d’òmicron BA.4 i BA.5 s’identificaren per primera vegada a Sudàfrica, país amb només el 37% de la seva població que ha rebut almanco una sola dosi. Per tant, la solidaritat entre països no és només una qüestió moral, sinó pràctica.

Com que la nostra web és de Ginecologia, primer explicarem algunes dades que permetin entendre les vacunes i, seguidament, tractarem el seu ús en gestants, mares lactants, de nins petits i dones que esperen quedar-se embarassades molt aviat.

 

La vacunació i les mesures de distància social, quan estam malalts, són un acte de responsabilitat individual amb repercussió col·lectiva

 

ELS VIRUS

Les persones estam compostes de bilions de cèl·lules que actuen de manera coordinada, però aquestes pateixen un gran desgast derivat de la interacció amb el nostre entorn. Com a resultat, el nostre cos renova les seves cèl·lules constantment, sobretot les més exposades a la fricció, és a dir, les dels epitelis que recobreixen la pell i els nostres conductes (respiratori i digestiu). La regeneració cel·lular es porta a terme mitjançant la seva multiplicació o mitosi. Durant aquesta, el material genètic es transfereix a les noves cèl·lules. Aquest material és l’ADN (àcid desoxiribonucleic) que es condensa en uns paquets anomenats cromosomes. L’ADN es fa servir com a motlle per a produir l’ARN (àcid ribonucleic) i, a partir d’aquest, es formen les proteïnes. Les darreres tant poden ser la carcassa que dóna forma a les cèl·lules, com contenir les instruccions per a que cada cèl·lula realitzi la seva funció i, alhora, disposi de recursos per viure abastament.

En canvi, els virus són éssers vius molt més senzills: només són fragments d’ADN o d’ARN protegits per una carcassa amb proteïnes. La seva simplicitat els resta autonomia, ja que no es poden multiplicar sols i es destrueixen fàcilment si no troben un hoste. Un hoste és un ésser viu més complex i amb més recursos, que els virus parasiten per sobreviure. Els hostes poden ser les persones, els animals o les plantes. Els virus utilitzen estratagemes per enganxar-se a les nostres cèl·lules, introduir-se dins d’elles i aprofitar la nostra maquinària de multiplicació cel·lular per reproduir-se ells també.

 

COM ÉS EL CORONAVIRUS?

El SARS-CoV-2 es representa com una bombolla que conté ARN i una paret que porta proteïnes, entre les quals destaca la proteïna S, denominació que prové d’Spike, espícula o espina en anglès. Per tant, la proteïna S és la que constitueix les espines que donen al coronavirus la seva aparença de coronat.

 

LES VACUNES

Són medicaments que pretenen entrenar el nostre sistema immune contra un microbi concret, de manera que, en el cas que entrem posteriorment en contacte amb ell, les nostres defenses sàpiguen com combatre’l. La resposta humana, tant a la infecció natural com a la vacuna, és la producció de limfòcits B, que generen anticossos, i també de limfòcits T, que ataquen les cèl·lules del nostre cos infectades, abans que la infecció s’estengui massa. Si bé els anticossos es fan servir com a mesura de la resposta del nostre cos enfront d’una infecció real o a una vacuna, no totes les persones tenim la mateixa capacitat de produir anticossos, ni de mantenir-los en el temps. Hi ha gent que no arriba a crear anticossos després de diverses vacunacions, però es creu que està protegida possiblement pels limfòcits T, que no els generen.

Totes les vacunes comercialitzades actualment a Europa contra la SARS-CoV-2 van dirigides contra la proteïna S del virus. Contenen ARN missatger (ARNm), ADN sintètic que actua com a motlle de la proteïna S o la mateixa proteïna S. La finalitat es que les cèl·lules humanes exposades a la vacuna la transportin al seu interior i que aquesta aprofiti la maquinària de reproducció cel·lular per fabricar només la proteïna S.

Si bé, la tecnologia per a la fabricació d’ARNm no és nova, havent demostrat protecció en assaigs clínics contra els virus d’Ebola, el Zika o la grip, sí que és la primera vegada que una vacuna d’aquest tipus es fa servir de forma massiva. Això ha propiciat que s’estengui el rumor que el seu material genètic es pot integrar dins dels nostres gens i usurpar funcions. Dit això, la infecció natural pel coronavirus produeix quantitats ingents d’ARNm, però no s’insereix en el genoma humà, per tant, no hi ha dades que suggereixin que això hagi de passar amb aquest tipus de vacunes.

Pel que fa a les vacunes amb ADN sintètic, aquest viatja dins d’un adenovirus modificat al laboratori per a que, un cop dins la cèl·lula, no es pugui multiplicar. De fet, la vida de l’adenovirus dins de la cèl·lula humana és de només unes setmanes, després s’esvaeix totalment. Tampoc es contempla que aquest ADN s’integri dins dels nostres gens, tant pel disseny de la vacuna, com perquè és una tecnologia utilitzada de forma massiva des de fa anys en les campanyes de vacunació contra el virus d’Ebola.

 

SÓN SEGURES?

Tot i l’emergència sanitària, s’han complert tots els passos necessaris per treure-les a el mercat i que són els següents:

  • Fase preclínica: estudis sobre eficàcia i toxicitat de la vacuna en models animals o cultius cel·lulars.
  • Fase I: es realitza ja en humans, només a grups reduïts, de menys de 100 adults. S’avalua el mateix que en la fase preclínica, a part de les dosis necessàries i vies d’administració per aconseguir el millor efecte.
  • Fase II: sobre 200-500 humans, revalora els aspectes inclosos en la fase I i permet dissenyar els assajos que determinaran l’eficàcia vacunal.
  • Fase III: solen incloure milers de voluntaris de diversos països. Es confronta la vacuna contra un placebo mitjançant assajos clínics de gran qualitat. Els resultats positius permeten comercialitzar la vacuna.
  • Fase IV: la vacuna ja s’administra a la població general, però se segueixen controlant la seva efectivitat i els seus efectes adversos.

Com passa amb tots els medicaments, hi ha efectes que desconeixem quan arriben al mercat i que, en última instància, podrien motivar la seva retirada o la modificació de la seva fitxa tècnica. De fet,  es calcula que un 4% dels medicaments que arriben a les nostres farmàcies acaben retirats del mercat.

La indústria de les vacunes s’ha posat en marxa, de manera que el 8/11/22 l’Organització Mundial de la Salut tenia registrades 44 vacunes que, o bé estan autoritzades, o bé són sota procediment urgent d’avaluació. Aquesta situació ens anuncia que hi arribarà a haver excedent de vacunes a mig termini, no ara, perquè hi ha quasi un terç de la població mundial que encara espera la seva primera dosi.

 

QUINES SÓN LES VACUNES QUE S’ADMINISTREN A ESPANYA?

Les vacunes comercialitzades disminueixen el risc d’emmalaltir per coronavirus, apart, els fabricants van introduint-hi petites modificacions a la vacuna per adaptar-se als canvis virals, tal i com passa amb la de la grip.

Les que s’administren actualment a Espanya són:

– Comirnaty®: també anomenada la vacuna de Pfizer, pel nom del seu fabricant. És una vacuna d’ARNm que actua de motlle per generar la proteïna S de les puntes del coronavirus. Proporciona una protecció de gairebé el 95% enfront de la malaltia als 7 dies de la segona dosi. La posologia és de dues dosis separades per 21 dies.

– Spikevax®: és la vacuna del laboratori Moderna. El seu disseny és anàleg al de la vacuna anterior. Protegeix contra gairebé el 94% de les infeccions simptomàtiques a partir dels 14 dies de la segona dosi. Les dosis han d’estar separades per 28 dies.

– Vaxzevria®: abans anomenada AstraZeneca, inclou un adenovirus que s’usa com a vehicle d’un fragment d’ADN sintètic que, un cop dins el cos, produeix la proteïna S. Segons l’assaig clínic previ a la seva comercialització, redueix en el 70% els casos simptomàtics de COVID-19 als 14 dies de la segona dosi. Una limitació és que la seva eficàcia només s’ha provat en individus de fins a 55 anys. La separació entre dosis pot variar entre 4 i 12 setmanes, essent més efectiu apurar la segona dosis fins a les 10-12 setmanes.

– Jcovden®: abans vaccí de Janssen, també utilitza un adenovirus i la seva estratègia és semblant a Vaxzevria®. El seu principal avantatge és que només s’administra una dosi, ja que la seva efectivitat és un 20% inferior a les dues dosis de la vacuna d’ARNm en individus de 50-59 anys.

– Nuvaxovid®: conté la proteïna S i la fabrica el laboratori Novavax. Abans d’arribar al públic, es va provar una eficàcia del 90% enfront de la COVID simptomàtica als 7 dies de la vaccinació.

Malauradament, la immunitat atorgada per la vacuna es va perdent als pocs mesos de la seva administració, d’això prové la recomanació d’una dosi de reforç. Altrament, l’efecte vacunal és molt inferior contra la variant òmicron que contra la delta.  Per sort, no hi ha cap indici que una dosi de record pugui causar efectes que no hagin produït les altres dues. La recerca actual apunta a que les noves vacunes d’ARNm bivalents són les millors opcions. Les bivalents protegeixen contra les subvariants d’òmicron més freqüents, les BA.4 i BA.5, així com contra altres variants virals més antigues. A mesura que vagin passant els mesos, anirem coneixent la durada de la seva protecció i l’efecte que tenen contra les diferents variants virals.

 

TENIM DADES SOBRE ELS EFECTES DE LES VACUNES EN EMBARASSADES I MARES LACTANTS?

Sí, ja disposam de dades, malgrat els assajos clínics previs a la comercialització de les vacunes no hagin inclòs embarassades, ni mares lactants. La informació més antiga s’ha extret de la investigació animal de la vacuna i aquesta no mostra indicis d’efectes adversos durant l’embaràs. La més recent prové dels registres de dones vacunades sota aquestes circumstàncies i tampoc evidencien problemes. Destacam, pel nombre de dones, un estudi nord-americà sobre més de 36.000 gestants immunitzades, un segon israelià amb més de 15.000 embarassades, i un tercer canadenc sobre 8.700 dones encinta, totes elles vacunades amb ARNm i resultats favorables. Sabem que les gestants tenen una probabilitat de patir efectes secundaris vacunals semblant a les de la seva mateixa edat que no hi estan. De l’anterior, es deriva que les vacunes d’ARNm (Comirnaty® i Spikevax®) són les recomanades a gestants i lactants, fins i tot per a les que se’ls hagués administrat una altra dosi de les altres dues. Així  i tot, si no es disposàs de vacunes d’ARNm al nostre entorn, s’hauria de recórrer a una vacuna d’una altra classe.

Tampoc hi ha evidència de que la vacuna afecti la fertilitat.

 

La informació actual, arran dels estudis publicats sobre unes 60.000 embarassades vacunades i els sistemes de farmacovigilància poblacional, recolza la seguretat de les vacunes durant la gestació

 

QUÈ ÉS EL MÉS RECOMANABLE D’ACORD A LA INFORMACIÓ EXISTENT?

Fonamentant-nos en la informació prèvia i en els documents de la FACME (Federación de Asociaciones Científico-Médicas Españolas) i el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social per a gestants i mares lactants, les recomanacions són les següents:

  • S’han d’oferir les vacunes a les embarassades segons els correspongui per franja d’edat.
  • Les mares lactants han de seguir amb la lactància, independentment de la vacunació.
  • Si una dona contempla quedar-se embarassada, els seus plans no s’han de veure alterats per l’administració de la vacuna.

 

EN QUIN MOMENT DE L’EMBARÀS ES RECOMANA LA VACUNACIÓ?

Com a regla general, es recomana evitar al màxim la medicació en el primer trimestre de l’embaràs (organogènesi o formació dels òrgans de l’embrió). D’altra banda, el risc de complicacions derivades de la infecció pel coronavirus és superior en el tercer trimestre. Aquest dilema ha fomentat que la FACME estableixi les 14 setmanes com a punt de partida de la vacunació en les embarassades, encara que el Ministeri de Sanitat Espanyol ja recomana, des del 30/7/21, la vacunació en qualsevol moment de l’embaràs sempre que correspongui per grup d’edat o per altres circumstàncies (laborals o alt risc d’emmalaltir).

 

I SI SOM RETICENT A VACUNAR-ME, INDEPENDENTMENT DEL MEU DESIG GESTACIONAL, EMBARÀS O LACTÀNCIA?

En aquest cas, has de saber que:

  • Si bé la decisió de vacunar-te és individual, el benefici de vacunar-te no és només per a tu, sinó per a tots els que t’enrevolten (familiars, amics, companys de feina…).
  • Si ets treballadora sanitària o social, o algun dels teus convivents ho és, tens més risc de contagiar i ser contagiada.
  • Si la teva feina et fa interactuar amb molta de gent, les possibilitats de contreure i transmetre el virus augmenten.
  • Si tens diabetis des d’abans de l’embaràs o diagnosticada durant ell, o sobrepès, o superes els 35 anys el risc de que la  COVID-19 et causi problemes és major i, per tant, et convé vacunar-te.
  • Si pateixes malalties autoimmunes, estàs immunodeprimida, ets fumadora, pateixes asma, hipertensió arterial o problemes cardíacs, o estàs en la segona meitat de l’embaràs, el teu risc de patir malaltia greu si et contagies augmenta.
  • Malgrat les vacunes no són tan efectives evitant la infecció per les noves variants d’òmicron, mantenen bé la seva protecció contra la COVID-19 severa.

 

I SI ESTIC DE TRENTA I MOLTES SETMANES I NO M’HE VACCINAT MAI?

Si encara no t’has administrat cap vaccí, atès que entre la primera dosi de Comirnaty® i la següent han de passar 3 setmanes i, entre la primera de Spikevax® i la segona, 4 setmanes, pot passar que quan et toqui la segona dosi estiguis ja de part o recentment parida.

Com que la gran majoria dels participants als assajos clínics de Comirnaty® reberen la segona dosi entre 19 i 23 dies deprés de la primera i els que participaren als assajos de Spikevax® ho feren entre es 25 i 35 dies, qualsevol segona dosi administrada abans dels 19 dies per a la Comirnaty® i els 25 per a la Spikevax® es considera insuficient. Segons el nostre Consejo Interterritorial de Salud, si es retarda la segona dosi més enllà de l’interval recomanat, aquesta s’administrarà sense necessitat de més dosi. De qualsevol manera,  es creu que quant més es semblin els intervals entre dosis als recomanats pel fabricant, la protecció serà superior.

Per tant, si et trobes bé, vacuna’t amb la segona dosi tot d’una que bonament puguis, encara que sigui pocs dies abans o pocs dies després del part.

 

I SI ABANS DE LA SEGONA DOSI M’HE QUEDAT EMBARASSADA?

No hi ha cap problema en administrar-se la segona dosi, preferentment d’una vacuna d’ARNm i concloure, així, el programa vacunal.

 

I SI JA HE PASSAT LA MALALTIA PER SARS-CoV-2?

Pots estar en una d’aquestes tres situacions:

  • Has emmalaltit abans de vacunar-te: les recomanacions són que et vacunis només amb una dosi a partir dels 5 mesos d’haver passat la malaltia.
  • Et posares una dosi de vacuna i et contagiares abans de posar-te la segona: igualment has d’esperar 5 mesos per vacunar-te amb la segona dosi.
  • Ja t’havies posat les dues primeres dosis de vacuna: et poden administrar la dosi de record a partir dels 5 mesos d’haver-te infectat.

I recorda que els intervals baixen als de 3 mesos si has rebut les vacunes Vaxzevria® o Jcovden® (antiga Janssen).

 

I SI EM COINCIDEIX LA DATA DE VACUNACIÓ AMB ALTRES VACUNES (TOS FERINA, GRIP) O LA GAMMA-GLOBULINA ANTI-D (VACUNA DEL RH)?

La informació disponible afavoreix que la vacuna anti-COVID-19 no es separi d’altres vacunes que puguin estar indicades als programes de vacunació habituals de les gestants.

Quant a la “vacuna” contra el Rh, destacar que no és pròpiament una vacuna, sinó que són anticossos produïts fora del nostre cos (immunoglobulines), per tant, el que acabam de comentar no seria d’aplicació. De fet, la fitxa tècnica d’aquests productes, recomana separar la seva administració de la vacunació amb virus vius atenuats i l’ARNm no ho és. Per tant, es pot administrar el mateix dia la vacuna contra el Rh i la vacuna contra la COVID-19.

 

LA VACUNACIÓ A LES MARES LACTANTS

A la llet materna no hi ha residus de les vacunes, però sí anticossos que poden protegir als bebès alletats per part de les mares vacunades.

Encara que no s’han estudiat les vacunes específicament a mares lactants, és molt poc probable que aquestes suposin cap risc, més bé al contrari, atès el poder neutralitzant del virus que tenen els anticossos localitzats a la llet materna. Doncs, ni s’ha de demorar l’alletament matern, ni interrompre’l a resultes de la vaccinació.

 

LA VACUNACIÓ DELS MEUS ALTRES FILLS

Els nins són un grup molt poc vulnerable al coronavirus, és a dir, la malaltia que tenen és més lleu que la dels adults i la mortalitat és excepcional. El principal benefici de la seva vaccinació és la recuperació de la vida en comunitat i la continuïtat escolar. La immunitat de ramat també és un altre avantatge addicional.

En conseqüència, el 15 de desembre de 2021 s’inicià a l’Estat Espanyol la vaccinació a la població entre 5 i 11 anys, començant pels joves de més risc i els de més edat (10 i 11 anys).

 

FONTS DE LA INFORMACIÓ: