Autora: Dra. MJ Gibert.

Data d’actualització: 11/2/24.

Dates de versions prèvies: 21/6/16.

LA DENSITAT MAMÀRIA TÉ A VEURE AMB L’ANATOMIA

La mama està composta de quatre tipus diferents de teixit: una part “noble” o glandular que és la que produeix llet i la condueix a la punta del mugró (lobels i conductes), el teixit fibrós (uneix la glàndula a la pell i al múscul que està per sota de la mama o múscul pectoral), el greix que fa de coixinet la glàndula mamària i la pell que actua a manera de bossa, envoltant-ho i mantenint-ho junt. La il·lustració adjunta pretén facilitar la comprensió de l’anatomia.

La proporció entre greix i teixit fibroglandular és variable, predominant el greix en dones més obeses i en la menopausa.

La densitat mamària sol ser major a dones en edat de tenir la menstruació, ja que reflecteix la quantitat de glàndula mamària en disposició de produir llet

LES MAMOGRAFIES MOSTREN LA GLÀNDULA COM A BLANCA I EL GREIX COM A NEGRE

A les mamografies, el teixit gras es veu negre, mentre que els teixits glandular, fibrós i els tumors es veuen blancs. En el dibuix adjunt s’explica la diferència de colors.

Si la mama és molt grassa, se la veu molt negra a la mamografia, la qual cosa provocarà que, si hi ha un tumor, destaqui fàcilment com a blanc sobre un fons negre. Al contrari, si la mama és fibrosa, perquè la pacient és prima, jove o les seves mames són constitucionalment així (displàsia fibroquística), a la mamografia es veuran pegats més o menys extensos de teixit blanc, la qual cosa pot amagar un tumor de mama.

Les mames denses poden amagar tumors tant per palpació com per mamografia, per tant, se sol recórrer a l’ecografia per millorar el diagnòstic

LA CLASSIFICACIÓ DE LA DENSITAT

En la il·lustració adjunta podeu veure una gradació de la densitat de les mames, és a dir, les de l’esquerra són més grasses o negres i les de la dreta són quasi blanques.

Els radiòlegs es fixen molt en tot això i ho solen deixar anotat als vostres informes amb una lletra seguida de les inicials ACR que significa American College of Radiologists o Col·legi Americà de Radiòlegs, atès que és l’organització que va proposar aquesta classificació utilitzada mundialment. Així, les lletres signifiquen:

• A: o predominantment gras. És poc freqüent i predomina en les dones més majors.
• B: àrees disperses de densitat fibroglandular, però hi ha més zones negres que blanques. És el més freqüent.
• C: heterogèniament dens, això és, hi ha més zones blanques que negres. És una mica menys freqüent que l’anterior.
• D: extremadament dens o gairebé tota la mama apareix com a blanca en la mamografia. Si bé no és habitual, és més freqüent que l’A almenys en les edats en les quals se sol·liciten les mamografies preventives.

Si una mama densa té un tumor, és més difícil de trobar també per palpació, perquè són mames difícils. Igualment, la major densitat mamària té una mica més de risc de derivar en un càncer de mama, per tant, el recurs a altres proves d’imatge, fins i tot més freqüents, són mesures de prudència.

Els radiòlegs, conscients que les mames fibroses poden “tapar” un tumor, solen recomanar que la mamografia es completi amb una ecografia. Aquesta última prova permet identificar nòduls i classificar-los en sòlids o líquids (quists). Els nòduls sòlids es definiran d’acord a una sèrie de característiques i, si dubtam o sospitam un possible càncer, el millor serà fer una biòpsia per conèixer la naturalesa exacta del mateix. En canvi, els quists simples són clarament benignes i no necessiten tractament si no donen símptomes.

Si us estimau més un altre format o us interessa comprovar si ho heu entès, us hem preparat un vídeo explicatiu.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• Barlow WE, White E, Ballard-Barbash R, Vacek PM, Titus-Ernstoff L, Carney PA, Tice JA, Buist DS, Geller BM, Rosenberg R, Yankaskas BC, Kerlikowske K. Prospective breast cancer risk prediction model for women undergoing screening mammography. J Natl Cancer Inst. 2006;98:1204-14. [accés 10-3-24], Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16954473