Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 12/6/23.
Dates de versions prèvies: 2/5/15.

QUÈ SÓN ELS CONDILOMES?

Com podeu apreciar a la imatge adjunta, els condilomes, també anomenats berrugues genitals, són uns tumors o bonys de la pell que apareixen a 1 de cada 1.000 persones i són benignes.

Quan els veim, la primera reacció sol ser de sorpresa: com és possible que surtin aquestes lesions d’aspecte tan poc agradable i a aquest lloc?, he fet qualque cosa malament perquè això em succeeixi?

La resposta és senzilla: no he utilitzat mai el preservatiu o l’he utilitzat poc, pensant que les malalties de transmissió sexual eren problemes que només passaven a altres persones i/o he confiat amb una parella sexual que no s’ho mereixia.

De fet, aquestes berrugues, són causades pel virus del papil·loma humà (VPH), el microbi de transmissió sexual més difós per tot arreu.

El 90% dels casos són produïts pel VPH dels tipus 6 i/o 11, que no causen càncer. Això no implica que no hi pugui haver altres tipus de virus més nocius coexistint amb els tipus anteriors, la qual cosa és molt freqüent a pacients immunodeprimits (per exemple, infectats pel virus de la immunodeficiència humana o VIH).

A una notícia i a una altra secció de la nostra web, consideram la prevenció de les lesions produïdes pels tipus de VPH de risc de càncer.

El seu aspecte és una mica variable: des de bonys petits a una mica més grossos que poden ser plans o rugosos, tenir forma de colflori, cresta de gall o cúpula, distribuir-se en grups o estar escampats. Solen ser del color de la pell i tenir la superfície punxeguda, però és possible que siguin vermellosos i, més endavant, marronosos amb superfície llisa.

Els condilomes són una malaltia benigna de transmissió sexual que sol aparèixer a la gent jove i que fa poc que ha començat a tenir relacions

A les dones se solen ubicar als llocs de més contacte amb els genitals masculins durant l’acte sexual: forquilla vulvar (part de la vulva que està més a prop de l’anus), llavis menors i majors pròxims a la forquilla. Encara que poden trobar-se al canal anal, al conducte uretral, al coll uterí o dins la boca, això és bastant manco freqüent. Els condilomes petits no solen molestar, però sí els extensos i ubicats a zones de més fricció, els quals produeixen coïssor, dolor, sagnat o fluix anormal.

En qualsevol cas, els condilomes amoïnen tan sols per la seva presència i limiten la vida de la persona afectada a l’hora de tenir relacions sexuals, si ha d’anar al gimnàs, a la platja, a la piscina o si comparteix estris d’higiene amb la seva família o convivents.

El tractament fa desaparèixer les lesions de la pell, però no el virus que les causa, per tant, a una quarta part dels malalts, les berrugues poden reaparèixer en el decurs dels mesos. De totes maneres, la majoria dels pacients immunocompetents han eradicat les infeccions per VPH causants de les berrugues en 2 anys. Els infectats pel virus de la SIDA típicament tenen condilomes més grossos, més resistents als tractaments habituals i més recaigudes.

El tractament de les berrugues no és obligatori, atès que la majoria de les persones sanes eradiquen la malaltia en 2 anys i, a més, la teràpia elimina les lesions però no el virus

US RESPONEM ALS DUBTES MÉS HABITUALS SOBRE ELS CONDILOMES

Les preguntes que ens solen fer les pacients són:

COM HE ADQUIRIT LA MALALTIA?

Per contacte directe amb una persona infectada pel VPH durant l’activitat sexual. De fet, la majoria d’infeccions ocorren els primers anys després de començar a tenir relacions i, per sort, solen ser transitòries. De tant en tant, trobam condilomes que van i venen a dones grans sense parella sexual, són infeccions persistents adquirides durant la joventut.

QUAN HE ADQUIRIT LA MALALTIA?

És pràcticament impossible de saber, atès que el període d’incubació pot durar entre 1 i 8 mesos i, a més, les berrugues poden no ser el primer episodi de la malaltia, sinó una reactivació o recaiguda d’una infecció asimptomàtica que s’havia estat patint de forma latent (lesions invisibles) o subclínica (lesions subtils només visibles amb àcid acètic i colposcòpia).

TENC BERRUGUES PERQUÈ LA MEVA PARELLA M’ÉS INFIDEL?

No necessàriament. Pot ser que tenguis les berrugues contagiades per una parella prèvia o bé que ja faci estona que la teva parella te les hagi contagiat, però que no s’hagin manifestat. D’altra banda, l’abandonament dels mètodes de barrera (preservatiu masculí o femení) pot haver afavorit el contagi d’un dels membres de la parella. Per tant, la infidelitat és només una possibilitat entre vàries.

Patir berrugues genitals no sempre significa que la meva parella m’hagi estat infidel, encara que és un avís per fer-nos un estudi de malalties de transmissió sexual

HE D’UTILITZAR PRESERVATIU (MASCULÍ O FEMENÍ) AMB LA MEVA PARELLA A PARTIR D’ARA?

És convenient, almanco fins que hagis passat bastants de mesos sense condilomes, atès que hi ha evidències indirectes (estudis sobre dones amb neoplàsia intraepitelial cervical i homes amb condilomes) que els mètodes de barrera acceleren la curació quan els dos membres de la parella estan infectats per tipus concordants de VPH. La protecció conferida a qualsevol dels membres de la parella per part del preservatiu pot no ser total, ja que poden aparèixer lesions a àrees genitals no cobertes pel condó.

LES BERRUGUES AMENACEN LA MEVA VIDA O LA MEVA FERTILITAT?

No. Els virus causants són de baix potencial oncogènic, per tant, no solen derivar en càncer. Pel que fa als condilomes vaginals massius, aquests podrien impossibilitar un part vaginal, però això només passaria si la pacient no es tractàs amb certa antelació. Pel que fa al risc de transmissió vertical (de la mare al fill), es calcula que és d’1 entre 1.600. En aquests casos, apareixen condilomes a les vies respiratòries superiors al nounat, però el risc és tan baix que no justifica una cesària d’entrada.

M’HE DE TRACTAR?

Només si tens símptomes o si et molesta tenir les berrugues. Has de saber que la meitat se’n van soles i que l’altra meitat romanen estables o augmenten, per tant, una opció és esperar a veure’n l’evolució.

QUINS SÓN ELS BENEFICIS DE TRACTAR-ME?

Únicament eliminar les manifestacions clíniques de la infecció per VPH, perquè ni és clar que es redueixi la transmissió del VPH a les vostres parelles ni el risc de càncer associat a altres tipus més nocius que pogueu portar.

HA DE CONSULTAR LA MEVA PARELLA AL SEU METGE?

Només si té símptomes o lesions sospitoses. És important fer-se ambdós una serologia de VIH, hepatitis B, sífilis y un estudi de gonococ i de clamídia (mostres endocervicals i uretrals extretes a la Clínica o Hospital). No està de més que la parella actual acompanyi al membre amb berrugues a la consulta, ja que tendrà l’oportunitat d’aclarir els dubtes que pugui tenir i ser conscient del seu potencial transmissor per a altres parelles actuals o passades.

ENS HEM DE FER ESTUDIS LA MEVA PARELLA I JO PER SABER QUIN TIPUS DE VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ TENIM?

No fa falta, pel fet que ni aquestes proves, ni l’estudi de possibles lesions subclíniques amb àcid acètic i lupa d’augment canvien el maneig de la malaltia. Encara que un dels dos membres de la parella no tengui ni lesions, ni presència de VPH demostrada, el més probable és que sigui portador del virus. És convenient que no tengueu relacions fins que passeu molts de mesos sense condilomes.

M’HE DE FER MÉS PROVES DE DETECCIÓ PRECOÇ DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ PEL SOL FET DE PATIR O HAVER PATIT BERRUGUES?

No està indicat, però sí que has de seguir escrupolosament el cribratge (citologies i proves del VPH periòdiques segons la teva edat) que et recomani la institució sanitària o el teu professional de referència.

COM PUC PREVENIR EL CONTAGI DEL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ?

L’única forma amb garantia total i absoluta és l’abstinència sexual. L’ús del preservatiu ofereix protecció alta, encara que no total, contra el contagi pel virus de la SIDA, el gonococ (gonorrea) i els VPH d’alt risc de càncer, però no hi ha estudis que mostrin la seva protecció contra el contagi de les berrugues. Vista la utilitat demostrada del preservatiu enfront de certes malalties de transmissió sexual, si no es pot guardar abstinència, el millor és utilitzar condons (masculins o femenins) amb parelles noves, parelles obertes o amb sospites d’infidelitat.

HE DE CONTAR A LES MEVES PARELLES QUE HE TENGUT CONDILOMES?

És clar que convé contar-li a la parella que tenguis a l’època del diagnòstic de les berrugues. Quant a la persona malalta, pot passar que, entre els tractaments per llevar-li les berrugues i la reacció del seu sistema immune, aconsegueixi alliberar-se del virus o, menys sovint, que tengui una infecció persistent. Com que la infecció pel VPH és molt freqüent a gent sexualment activa (més de la meitat de la població d’edat mitjana ha passat una infecció pel VPH) i pareix que, si hem passat anys sense berrugues, la majoria de les persones afectes i les seves parelles no som transmissors, no queda clar si se li ha de dir a les noves parelles. Això sí, fins que una nova parella no sigui de llarga durada, convé continuar utilitzant el preservatiu, tant per evitar el contacte amb altres VPH com amb altres microbis que es transmetin per via sexual.

CONVÉ QUE EM VACUNI CONTRA EL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ?

Si bé la vacuna Gardasil® protegeix de la infecció pels virus dels tipus 9 i 11 (la causa del 90% de berrugues), aquesta protecció s’ha demostrat només per a la gent que no s’ha contagiat mai d’aquests virus, per tant, i mentre no hi hagi més estudis al respecte, no fa falta que et vacunis si l’única pretensió és no tenir més berrugues. Els sistemes immunes de la majoria de les persones infectades generen una resposta específica contra el tipus del virus que ha patit.

A una altra part d’aquesta web, consideram el tractament dels condilomes.

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• AEPCC-Guía: Condilomas acuminados. Publicaciones AEPCC, noviembre 2015.
• Bleeker MC, Berkhof J, Hogewoning CJ, Voorhorst FJ, van den Brule AJ, Starink TM, Snijders PJ, Meijer CJ. HPV type concordance in sexual couples determines the effect of condoms on regression of flat penile lesions. Br J Cancer. 2005;92:1388-92.
• Hogewoning CJ, Bleeker MC, van den Brule AJ, Voorhorst FJ, Snijders PJ, Berkhof J, Westenend PJ, Meijer CJ. Condom use promotes regression of cervical intraepithelial neoplasia and clearance of human papillomavirus: a randomized clinical trial. Int J Cancer. 2003;107: 811-6.
• Karnes JB, Usatine RP. Management of external genital warts. Am Fam Physician. 2014;90:312-8.
• Wiley DJ, Douglas J, Beutner K, Cox T, Fife K, Moscicki AB, Fukumoto L. External Genital Warts: Diagnosis, Treatment, and Prevention. Clin Infect Dis. 2002;35 (Supplement 2): S210-S224.
• Workowski KA, Berman S; Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Sexually transmitted diseases treatment guidelines, 2010. MMWR Recomm Rep. 2010;59(RR-12):1-110.