L’úter o matriu té dues parts: una superior o cos (on es desenvolupa el fetus) i una inferior, coll o cèrvix (es dilata durant el part i “connecta” al cos uterí amb la vagina). El cèrvix pot desenvolupar un càncer, cosa que no és massa freqüent a Espanya, però una de cada tres dones que el pateixen acabarà morint per aquesta causa. Si consideram tots els casos nous de càncer entre les dones, el de coll és el setè del rànquing (després del càncer de mama, el colorectal, el de cos uterí o endometri (que no és el mateix que coll uterí), ovari, pulmó i limfoma no Hodgkin). L’esmentat es deu al fet que vivim en un país en què moltes dones es fan citologies de manera periòdica, el que sol permetre detectar i tractar a temps aquelles lesions que poden arribar a ser càncer. Una altra situació ben diferent pateixen les dones que resideixen en els països en vies de desenvolupament on, per raons socioeconòmiques diverses, aquest càncer es prevé poc i malament.

Per sort, al càncer de coll “se’l veu venir”, és a dir, es coneix el seu origen i la seva evolució des d’una lesió precancerosa fins a un càncer en tota regla, en conseqüència, es pot evitar amb força èxit. Una altra característica important és que afecta freqüentment a dones que són mares de fills petits o que pensaven ser mares en breu. Això té gran repercussió sobre la família i sobre la pacient, que generalment haurà de renunciar a tenir fills. Casos coneguts d’aquesta malaltia van ser el d’Eva Perón, que va morir als 33 anys, o el de Carla Duval, germana de l’artista Norma Duval, desapareguda als 46, deixant dues filles petites.

Aquesta és una malaltia de transmissió sexual pràcticament en tots els casos, i la causa d’ella és el virus del papil•loma humà (VPH) que se sol adquirir durant les relacions sexuals. Es calcula que, de mitjana, el 10% de dones en són portadores i aquesta xifra es triplica en gent més jove. Per sort, les nostres defenses expulsaran naturalment el virus del nostre organisme en el 90% dels casos, és a dir, només el 10% de les portadores del virus el “conservaran”. Guardar virus de forma persistent (ser portadores) depèn del tipus de virus (uns són més agressius que d’altres), de la quantitat de virus a la qual estem exposades (diversos tipus i/o majors quantitats de virus), edat (molt joves o molt grans), si som fumadores (més risc) o si tenim les defenses baixes (p. ex. si estem infectades pel virus de la SIDA). De qualsevol manera, només les infeccions persistents per virus agressius deriven en càncer i abans d’arribar-hi, solen aparèixer primer les lesions intraepitelials de baix grau (també anomenades CIN 1) i després les d’alt grau (CIN 2 i 3).En resum:

• 10% de les que s’infectin pel VPH no ho aconseguiran eliminar i la infecció es farà persistent (lesió de baix grau o CIN 1).
• 15% de les lesions de baix grau passaran a lesió d’alt grau (CIN 2 i 3) als 3-4 anys.
• Entre el 30 i el 70% de les lesions d’alt grau passaran a càncer en el lapse de 10 anys.

Per tant, des de que una dona s’infecta pel VPH fins que contreu el càncer sol passar més d’una dècada, el temps que sol transcórrer entre l’inici de les relacions sexuals i formar una família. Llavors, el cas de la imatge adjunta (el coll uterí ha perdut totalment la seva forma normal i s’ha vist substituït per un tumor en forma de colflori que sagna al mínim fregament) sol ser el resultat de no haver utilitzat ni maniobres preventives, ni d’haver-se fet citologies.

Altres malalties produïdes pel VPH són les berrugues genitals, que s’expliquen a una altra secció del nostre web.

De l’explicat fins ara podem intuir algunes maniobres preventives: usar el preservatiu, triar bé a les nostres parelles, deixar el tabac, fer citologies periòdiques i vacunar-nos contra el VPH.

L’ús del preservatiu
El preservatiu és el nostre aliat en la prevenció de les malalties de transmissió sexual, però no és infalible. Així, s’ha vist en diversos estudis que la infecció pel VPH és 2,5 vegades més freqüent en les dones que usen preservatiu només ocasionalment que en les que l’usen sempre. Cal no oblidar que també és una barrera contra altres malalties: hepatitis B, virus de la immunodeficiència humana, sífilis, herpes genital, etc  Lamentablement, no és un bon mètode anticonceptiu, ja que de cada 100 dones sexualment actives, 20 es quedaran embarassades transcorregut un any, per tant, si no volem ser mares ja, millor fer servir a part un altre mètode anticonceptiu (“doble mètode”).

Tu i la teva parella, una relació d’igualtat
És important marcar les regles del joc al principi de qualsevol relació. Si la nostra parella ha tingut moltes altres parelles, ha freqüentat prostitutes o és bisexual, el risc de contraure qualsevol infecció és alt. Davant el més mínim dubte, millor fer-se els dos una anàlisi que estudiï les infeccions per hepatitis B, sífilis, virus de la immunodeficiència humana i mostrar-se el resultat mútuament. Si algun dels dos creu que pot haver contret alguna infecció genital (secrecions anormals, nafres, molèsties en orinar), millor consultar amb el metge abans de començar. Per desgràcia, l’aparell genital femení és més “delicat” i per tant més receptiu al VPH que el dels homes, que tot i ser portadors no solen tenir cap símptoma. Preguntar-li a la nostra possible parella sobre malalties genitals en les seves parelles prèvies (citologies anormals, conitzacions …) ens pot oferir molta informació.

El tabac
Una vegada que s’ha adquirit la infecció, el fumar és el factor que més ajuda que les lesions causades pel VPH progressin. De fet, el risc de progressió augmenta entre 2 i 4 vegades per a les fumadores comparat amb les no fumadores. Lamentablement, aquest risc s’ha identificat també en fumadores passives.

Realitzar-se citologies periòdiques
En una altra part de la nostra web us explicam com se sol fer el diagnòstic precoç del càncer de cèrvix en la població espanyola, és a dir, a força de citologies almenys cada 3 anys. No obstant això, l’addició de l’estudi dels VPH d’alt risc, en dones de 30-35 anys i més grans, permetrà ampliar l’interval entre citologies fins a 5 anys i millorar la detecció de les lesions precanceroses. La tendència és a tractar tant les lesions d’alt grau (CIN 2 i 3) com les de baix grau (les darreres només si no desapareixen després de més de dos anys), ja que no sabem exactament quines d’elles progressaran a càncer de cèrvix i quines no.

Vacunar contra el VPH
La vacuna contra el VPH es va autoritzar a Espanya el 2007. S’administra dins el calendari vacunal a les nines entre 11 i 14 anys (l’edat varia entre les diferents comunitats autònomes espanyoles) atès que la màxima eficàcia s’obté abans del debut sexual. No obstant això, s’ha demostrat efectivitat en dones més majors no exposades al VPH del tipus contra els que protegeix la vacuna (són els tipus 16 i 18, els dos que causen el 70% de càncers de cèrvix). La gran quantitat de dones immunitzades a tot el món avala la seguretat de la vacuna. Tot i amb això, aquesta vacunació ha estat, i segueix sent, un tema controvertit que mereix ser tractat en una altra secció d’aquesta web.

Fonts de la informació:

• American College of Obstetricians and Gynecologists. New Guidelines for Cervical Cancer Screening. Patient education Fact Sheet. September 2013. [acceso 22-9-14]. Disponible en: http://www.acog.org/~/media/For%20Patients/pfs004.pdf?dmc=1&ts=20140922T1236563720
• National Cancer Institute. Prevención del cáncer de cuello uterino (versión para pacientes) [acceso 22-9-14]. Disponible en: http://www.cancer.gov/espanol/pdq/prevencion/cuellouterino/Patient/page3#Keypoint9
• Puig-Tintoré LM, Cortés J, Castellsague X, Torné A, Ordi J, de Sanjosé S, Alonso I, Cararach M, Vidart JA, Alba A, Martínez-Escoriza JC, Coll C, Villaplana E, Hardisson D, Bosch X. Prevención del cáncer de cuello uterino ante la vacunación frente al virus del papiloma humano. Prog Obstet Ginecol. 2006;49 Supl 2:1-4. [acceso 22-9-14]. Disponible en: http://www.aepcc.org/download/documentos/profesionales/prevencion_cancer_cervical.pdf