Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 13-3-22.
Data de versions prèvies: 4-7-16.
L’endometri és el revestiment de l’interior de l’úter i que es recanvia cada mes mitjançant la menstruació. La seva missió és acollir al concebut si hi ha embaràs i proporcionar-li oxigen i aliment.
L’endometriosi és la presència de l’endometri fora del seu lloc habitual, és a dir, en els ovaris, en el peritoneu, a la paret del recte o en el pulmó… Si això passa, tenim alguns problemes, ja que l’endometri no té sortida a l’exterior en forma de regla i, a més, en no poder expulsar-se, afavoreix una inflamació que repercuteix en els òrgans veïnats.
Encara que l’endometriosi és una malaltia benigna, pot ser molt molesta, ja que tant es poden produir adherències del peritoneu als llocs en què hi ha endometriosi com quists endometriòtics en els ovaris, que són cúmuls de sang continguts dins una pseudocàpsula. La bona notícia és que aquesta malaltia s’inactiva en tenir la menopausa i perd força durant els embarassos i lactàncies.
El que crida l’atenció de l’endometriosi és que hi ha dones que tenen poques lesions i molts de símptomes, mentre que a altres els passa tot el contrari, tenen poques molèsties i les seves lesions són molt evidents.
Els símptomes més freqüents són dolor durant:
El diagnòstic d’endometriosi és més probable a més símptomes concorren dins una mateixa pacient.
Hi ha altres símptomes molt poc freqüents, però molt típics com: pèrdues de sang pel recte, per l’orina o molèsties en respirar durant la regla.
L’endometriosi profunda o infiltrant causa dolor proporcional a la profunditat a la que es “sembren” les lesions als lligaments que uneixen l’úter a l’os sacre, la paret entre la vagina i el recte, l’intestí, la bufeta i els urèters.
No es sap quantes dones la pateixen amb seguretat, encara que s’estima que el 10% de les dones en edat fèrtil poden tenir endometriosi. Les dones malaltes solen tenir entre 35 i 40 anys en ser diagnosticades.
Si la dona té problemes de fertilitat, la probabilitat de patir-la puja a 1/3 i, si les regles són molt doloroses, la meitat en patirà. Així i tot, fins al 20% de les afectades no nota dolor.
Si la nostra mare i/o germana tenen endometriosi, nosaltres tendrem entre 3 i 10 vegades més probabilitats que les que tenen les seves familiars sanes.
Entre les dones amb problemes per concebre, n’hi haurà que ja tenen diagnosticada una endometriosi o tenen símptomes propis de l’endometriosi, mentre que en altres l’endometriosi es troba “casualment” durant l’estudi d’esterilitat. Però, ha de quedar clar que no totes les endometriosi causen esterilitat, de fet, s’estima que, com a màxim, la meitat de dones amb endometriosi tindran dificultats per concebre.
Amb una ecografia transvaginal, que és més que suficient en la majoria dels casos, sobretot si les realitza un professional entrenat. Una altra eina és la ressonància nuclear magnètica, però no és de primera elecció, ja que només s’hauria de sol·licitar si l’ecografia no és concloent o si se sospita endometriosi rectovaginal.
Cal començar sempre per les teràpies més simples i menys lesives per a les pacients i, si no són eficaces, anam recorrent a altres més complexes.
El quid dels tractaments és que no es poden abandonar fins a la menopausa, sota risc de tenir un rebrot de la malaltia.
Els tractaments inicials seran els calmants anomenats antiinflamatoris no esteroïdals (Nolotil®, Enantyum®, ibuprofèn, diclofenac, etc.) que són molt útils per al dolor menstrual i els anticonceptius hormonals (amb estrògens i progesterona o només amb progesterona). L’utilitat de les hormones resideix en la reducció del creixement de l’endometri (si la dona normal té molta menys quantitat de menstruació amb els anticonceptius, l’endometri anormal de l’endometriosi experimentarà menor creixement que si ho deixam a mercè de les hormones naturals).
Si les teràpies prèvies no són efectives, es recorre a la cirurgia o als agonistes de la GnRH que produeixen una menopausa artificial i temporal.
Així mateix, el maneig de l’endometriosi dependrà dels contextos en què la diagnostiquem i que poden ser els següents:
Afavorim la laparoscòpia i intentam restaurar l’anatomia, extirpant tots els implants, la càpsula de l’endometrioma i seccionant les adherències. S’ha comprovat que la probabilitat de gestació espontània passa d’1/3 dones en el cas d’endometriosi moderada i de 0% en endometriosi severa a 2/3 després de la cirurgia. De qualsevol manera, cal assumir el risc de perdre l’ovari i que l’operació minvi el teixit noble ovàric (el que conté els òvuls), el que no ens ajudarà en absolut en el cas d’haver de fer-nos una FIV posterior.
Tot i que la majoria de dones amb endometriosi milloraran del seu dolor després de la cirurgia, la meitat o més tornaran a tenir mal als 2 anys de la cirurgia. A major severitat de la malaltia, més probabilitat que la malaltia reaparegui. L’ús de medicació hormonal pot contribuir a que el període de temps sense dolor sigui més llarg o bé a que el dolor no torni a reaparèixer. Les majors possibilitats de curació del dolor són per a l’extirpació de l’úter i dels ovaris.
L’endometriosi no augmenta el risc de càncer en general, tot i que sí s’ha advertit un petit risc de limfoma no Hodgkin i de càncer d’ovari (sobretot dels tipus endometrioide i de cèl·lules clares).
El risc de càncer d’ovari en pacients amb endometriosi és inferior a l’1% de les dones i, per si fos el cas, es fa un seguiment de la malaltia en la consulta.
L’endometriosi no hauria de ser una contraindicació per a l’ús de tractaments hormonals fins que arribi l’edat natural de la menopausa.