DRA. GIBERT

ENDOMETRIOSI: què és?, com es tracta?

Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 13-3-22.
Data de versions prèvies: 4-7-16.

L’endometri és el revestiment de l’interior de l’úter i que es recanvia cada mes mitjançant la menstruació. La seva missió és acollir al concebut si hi ha embaràs i proporcionar-li oxigen i aliment.

L’endometriosi és la presència de l’endometri fora del seu lloc habitual, és a dir, en els ovaris, en el peritoneu, a la paret del recte o en el pulmó… Si això passa, tenim alguns problemes, ja que l’endometri no té sortida a l’exterior en forma de regla i, a més, en no poder expulsar-se, afavoreix una inflamació que repercuteix en els òrgans veïnats.

Encara que l’endometriosi és una malaltia benigna, pot ser molt molesta, ja que tant es poden produir adherències del peritoneu als llocs en què hi ha endometriosi com quists endometriòtics en els ovaris, que són cúmuls de sang continguts dins una pseudocàpsula. La bona notícia és que aquesta malaltia s’inactiva en tenir la menopausa i perd força durant els embarassos i lactàncies.

 

Símptomes

El que crida l’atenció de l’endometriosi és que hi ha dones que tenen poques lesions i molts de símptomes, mentre que a altres els passa tot el contrari, tenen poques molèsties i les seves lesions són molt evidents.

Els símptomes més freqüents són dolor durant:

  • La menstruació (dismenorrea) que va augmentant amb el temps.
  • Les relacions sexuals (disparèunia).
  • L’ovulació.
  • La defecació (disquèzia).
  • Tot lo dia o dolor pelvià crònic.

El diagnòstic d’endometriosi és més probable a més símptomes concorren dins una mateixa pacient.

Hi ha altres símptomes molt poc freqüents, però molt típics com: pèrdues de sang pel recte, per l’orina o molèsties en respirar durant la regla.

L’endometriosi profunda o infiltrant causa dolor proporcional a la profunditat a la que es “sembren” les lesions als lligaments que uneixen l’úter a l’os sacre, la paret entre la vagina i el recte, l’intestí, la bufeta i els urèters.

 

 L’endometriosi és una malaltia silenciosa, avançar-nos als símptomes pot disminuir les seves seqüeles

 

És molt freqüent?

No es sap quantes dones la pateixen amb seguretat, encara que s’estima que el 10% de les dones en edat fèrtil poden tenir endometriosi. Les dones malaltes solen tenir entre 35 i 40 anys en ser diagnosticades.

Si la dona té problemes de fertilitat, la probabilitat de patir-la puja a 1/3 i, si les regles són molt doloroses, la meitat en patirà.  Així i tot, fins al 20% de les afectades no nota dolor.

Si la nostra mare i/o germana tenen endometriosi, nosaltres tendrem entre 3 i 10 vegades més probabilitats que les que tenen les seves familiars sanes.

 

Són estèrils totes les dones que pateixen endometriosi?

Entre les dones amb problemes per concebre, n’hi haurà que ja tenen diagnosticada una endometriosi o tenen símptomes propis de l’endometriosi, mentre que en altres l’endometriosi es troba “casualment” durant l’estudi d’esterilitat. Però, ha de quedar clar que no totes les endometriosi causen esterilitat, de fet, s’estima que, com a màxim, la meitat de dones amb endometriosi tindran dificultats per concebre.

 

Com es diagnostica?

Amb una ecografia transvaginal, que és més que suficient en la majoria dels casos, sobretot si les realitza un professional entrenat. Una altra eina és la ressonància nuclear magnètica, però no és de primera elecció, ja que només s’hauria de sol·licitar si l’ecografia no és concloent o si se sospita endometriosi rectovaginal.

 

Com es tracta?

Cal començar sempre per les teràpies més simples i menys lesives per a les pacients i, si no són eficaces, anam recorrent a altres més complexes.

El quid dels tractaments és que no es poden abandonar fins a la menopausa, sota risc de tenir un rebrot de la malaltia.

Els tractaments inicials seran els calmants anomenats antiinflamatoris no esteroïdals (Nolotil®, Enantyum®, ibuprofèn, diclofenac, etc.) que són molt útils per al dolor menstrual i els anticonceptius hormonals (amb estrògens i progesterona o només amb progesterona). L’utilitat de les hormones resideix en la reducció del creixement de l’endometri (si la dona normal té molta menys quantitat de menstruació amb els anticonceptius, l’endometri anormal de l’endometriosi experimentarà menor creixement que si ho deixam a mercè de les hormones naturals).

Si les teràpies prèvies no són efectives, es recorre a la cirurgia o als agonistes de la GnRH que produeixen una menopausa artificial i temporal.

Així mateix, el maneig de l’endometriosi dependrà dels contextos en què la diagnostiquem i que poden ser els següents:

  1. Dona amb dolor i sense desitjos de maternitat: els calmants i els anticonceptius hormonals són de primera elecció. Si la dona té una regla molt dolorosa, es pautaran anticonceptius sense interrupció per evitar la regla.
  2. Dona sense dolor (troballa casual durant una revisió ginecològica, una ecografia o una operació) i sense desitjos de maternitat: hi ha ecografies molt característiques d’endometriosi i d’altres no tant. Als darrers casos, farem un seguiment ecogràfic i demanarem marcadors tumorals. Si estam segurs que la dona pateix endometriosi, li recomanarem anticonceptius hormonals, per reduir les possibilitats que la malaltia progressi i li arribi a causar símptomes.
  3. Dona sense dolor i amb desitjos de maternitat: recomanam intentar la consecució natural de la gestació i si aquesta no es produeix als 6 mesos, iniciam l’estudi habitual a la pacient i a la seva parella. Com a norma general, les endometriosis són tributàries de fecundació in vitro (FIV). Cal destacar que aquestes tècniques de reproducció assistida no empitjoren l’evolució de l’endometriosi.
  4. Dona amb dolor i amb desitjos de maternitat: cal intentar primer controlar els símptomes amb els tractaments ja explicats. Si no tenen efecte, cal valorar recórrer a la cirurgia.

 

En què consisteix la cirurgia?

Afavorim la laparoscòpia i intentam restaurar l’anatomia, extirpant tots els implants, la càpsula de l’endometrioma i seccionant les adherències. S’ha comprovat que la probabilitat de gestació espontània passa d’1/3 dones en el cas d’endometriosi moderada i de 0% en endometriosi severa a 2/3 després de la cirurgia. De qualsevol manera, cal assumir el risc de perdre l’ovari i que l’operació minvi el teixit noble ovàric (el que conté els òvuls), el que no ens ajudarà en absolut en el cas d’haver de fer-nos una FIV posterior.

 

Curarà la cirurgia meva endometriosi de manera definitiva?

Tot i que la majoria de dones amb endometriosi milloraran del seu dolor després de la cirurgia, la meitat o més tornaran a tenir mal als 2 anys de la cirurgia. A major severitat de la malaltia, més probabilitat que la malaltia reaparegui. L’ús de medicació hormonal pot contribuir a que el període de temps sense dolor sigui més llarg o bé a que el dolor no torni a reaparèixer. Les majors possibilitats de curació del dolor són per a l’extirpació de l’úter i dels ovaris.

 

Una ecografia transvaginal i una història detallada són suficients per sospitar una endometriosi

 

Risc de càncer en l’endometriosi

L’endometriosi no augmenta el risc de càncer en general, tot i que sí s’ha advertit un petit risc de limfoma no Hodgkin i de càncer d’ovari (sobretot dels tipus endometrioide i de cèl·lules clares).

El risc de càncer d’ovari en pacients amb endometriosi és inferior a l’1% de les dones i, per si fos el cas, es fa un seguiment de la malaltia en la consulta.

 

Menopausa a les pacients endometriòsiques

L’endometriosi no hauria de ser una contraindicació per a l’ús de tractaments hormonals fins que arribi l’edat natural de la menopausa.

Glossari:

  • Bufeta: òrgan en forma de bossa en el qual va dipositant l’orina produïda en els ronyons.
  • Dismenorrea: dolor durant la menstruació.
  • Disparèunia: dolor a la penetració durant l’acte sexual.
  • Disquèzia: dolor durant la defecació.
  • Fecundació in vitro: la fecundació dels òvuls per part dels espermatozoides fora del cos de la mare, prèvia estimulació dels ovaris amb medicaments per assegurar una ovulació múltiple. L’òvul o òvuls fecundats es transfereixen a l’úter de la dona perquè s’assentin dins l’úter i es produeixi un embaràs.
  • Laparoscòpia: tècnica que, amb incisions reduïdes, introducció de gas al ventre i d’un instrument òptic il·luminat o laparoscopi, ens permet veure els òrgans abdominals i operar amb l’ajuda d’instrumental petit.
  • Peritoneu: capa fina que cobreix l’abdomen per dins. la infecció de la qual s’anomena peritonitis.
  • Recte: última porció de l’intestí que acaba a l’anus.
  • Urèter: cada un dels conductes per on davalla l’orina des dels ronyons a la bufeta.

Associacions de pacients:

Publicacions en castellà:

Vídeos:

Fonts de la informació:

  • Celades M. XXII Reunión de Ginecólogos y Obstetras de las Comarcas Catalanas. ¿Laparoscopia sistemática? A favor del no. Ginecología y Obstetricia Clínica 2004;5:31-2.
  • Heikinheimo O, Horne AW, Kiesel L, Nap A, Prentice A, Saridogan E, Soriano D, Nelen W; European Society of Human Reproduction and Embryology. ESHRE guideline: management of women with endometriosis. Hum Reprod. 2014 Mar;29(3):400-12.
  • Lara Domínguez MD, Guisado López R. La endometriosis profunda: un desafío diagnóstico y terapéutico. Prog Obstet Ginecol. 2013;56:105-107.
  • Leyland N, Casper R, Laberge P, Singh SS; SOGC. Endometriosis: diagnosis and management. J Obstet Gynaecol Can. 2010;32(7 Suppl 2):S1-32.