DRA. GIBERT

CÀNCER COLORECTAL: la seva detecció precoç és simple

b3089311cc5894448cb91eb90bcd1340Segons dades de Globocan de 2008, el càncer colorectal a Espanya és el segon més diagnosticat en les dones després del càncer de mama, mentre que la proporció de malaltes que moren per càncer colorectal duplica al de mama. De cada 10 casos de càncer colorectal:
7 són esporàdics, és a dir, els afectats tenen més de 50 anys i no tenen antecedents personals ni familiars de la malaltia. 
2 són familiars, és a dir, tenen algun familiar malalt.
1 es dóna en el context de famílies amb síndromes hereditàries amb alt risc de presentar la malaltia. Hi ha diversos familiars que han emmalaltit sent molt joves. El cribratge o screening del càncer colorectal pretén disminuir les morts causades per aquesta malaltia i així augmentar la quantitat i qualitat de vida de la població. Hi ha estudis científics d’alta qualitat que avalen la reducció de la mortalitat per càncer colorectal, encara que aquest benefici és modest, ja que només evitaria 1 de cada 6 morts per aquest càncer. La prova més utilitzada és la detecció de sang oculta en femta, mentre que les colonoscòpies es reserven per a casos d’alt risc o bé si la prova de sang en femta és positiva. Com que és una forma de prevenció secundària participa de les característiques comunes de les mateixes, que s’expliquen en una altra secció de la web i altres específiques, que es detallen a continuació:

AVANTATGES DEL CRIBRATGE:

  • El cribratge detecta el càncer colorectal en etapes molt precoces, quan és possible que 9 de cada 10 casos es curin.
  • En poblacions en què es realitza el cribratge, s’ha vist que s’eviten 1 de entre 6 morts per càncer colorectal.
  • A vegades es troben pòlips, no càncer, durant els cribratges, i la seva extirpació redueix les possibilitats que aquests malignitzin.

INCONVENIENTS:

  • L’espera dels resultats pot generar ansietat.
  • Vostè pot desenvolupar càncer colorectal en els períodes de temps entre les proves de cribratge.
  • La prova de sang oculta en femta: la recollida de la mostra pot resultar molesta per a algunes persones i pot tenir falsos negatius (no tots els tumors sagnen).
  • La colonoscòpia té una preparació intestinal prèvia que és molesta, doncs cal prendre laxants potents i fer una dieta sense residus, a més té falsos negatius (1 de cada 20 càncers no es diagnosticaran) i riscos.

Qui ha de fer-se el cribratge?
Com tots els càncers són més freqüents en persones més grans, el cribratge s’inicia a partir dels 50-60 anys en la majoria de països on s’ha implantat. A Espanya, s’ha estimat que l’interval més apropiat és entre 50 i 69 anys. Encara que la Estratègia en Càncer del Sistema Nacional de Salut (2009) té com a objectiu la posada en marxa del programa de cribratge colorectal, amb l’objectiu d’arribar al 50% de la població diana el 2015, la realitat és que, el 2014, només 11 de les 17 comunitats autònomes tenen un programa establert i la cobertura d’aquests programes a Espanya és inferior al 20%. Pel que fa a la Comunitat Autònoma Illes Balears ni disposam de notícies de quan es pot arribar a posar en marxa, per tant, aquelles persones amb assegurament privat tenen l’avantatge de poder-se incorporar al cribratge ja, sense haver d’esperar a la concurrència de circumstàncies sociopolítiques favorables.

Qui NO ha de fer-se el cribratge?
Els que han fet una colonoscòpia o un ènema amb bari en els últims dos anys, s’estan tractant per un càncer colorectal, se’ls ha extirpat el budell gruixat o estan citats per realitzar-se una colonoscòpia.

Quina modalitat de cribratge li convé més?
Depèn dels antecedents familiars i de l’edat:

  • Si té 50 anys o més i no té familiars malalts: sang oculta en femta cada dos anys.
  • Si té un progenitor o germà amb càncer colorectal no polipoide: colonoscòpia completa 10 anys abans del diagnòstic del càncer colorectal en el familiar que va emmalaltir més jove. La colonoscòpia serà cada 5 anys, però si es trobassin pòlips, la freqüència de la colonoscòpia pot ser major segons l’estudi anatomopatològic.

En què consisteix la prova de sang oculta en femta?
És un procediment que detecta quantitats de sang mínimes en la seva femta que no són assequibles a l’ull humà. La sang pot procedir del càncer, però també d’altres lesions no canceroses com pòlips, colitis o úlceres. Si sospita que els seus excrements porten sang (vermella o excrements molt negres que s’adhereixen a la tassa del WC) no cal que es faci aquesta prova i és millor que sol•liciti cita preferent amb el seu metge. En una altra secció d’aquesta web us expliquem com heu de procedir per realitzar aquesta prova a la Clínica Quirón Palmaplanas.

Per què la colonoscòpia no és de primera elecció per al cribratge?
La colonoscòpia és una tècnica invasiva que es realitza en quiròfan i que té riscos que no es poden subestimar:

  • Possibilitat de diarrees profuses durant la preparació intestinal que causin deshidratació.
  • Problemes anestèsics (es fa una sedació profunda amb anestèsics endovenosos).
  • Sagnat abundant en menys de l’1% dels casos.
  • Perforació intestinal en 1 de cada 1.000 casos que sol necessitar una operació.
  • Mort a 1 de cada 10.000 colonoscòpies.

Disposam d’estudis en els quals es mostra que la detecció de càncer colorectal és similar tant en el grup de pacients que es garbellaren amb sang oculta en femta que mitjançant colonoscòpia, a més i com és lògic, als pacients els costa menys participar en programes de sang oculta en femta que en programes en què es fa colonoscòpia directament.

Com s’interpreten els resultats de la sang oculta en femta?
Si són NEGATIUS, vostè haurà de fer la mateixa prova als 2 anys, sempre que es trobi bé i sense símptomes.
Si són POSITIUS, la derivarem al digestòleg que probablement li indicarà una colonoscòpia. De qualsevol manera, no s’inquieti, ja que només en 1 de cada 10 casos positius es troba un cáncer i si vostè tingués càncer, li haurem diagnosticat en un estadi tan precoç que tindrà el 90% de possibilitats de curar-se.

 

Fonts de la informació: