Un cop realitzats els tractaments més simples explicats en una altra part de la web sense haver obtingut resultat, cal recórrer a una clínica especialitzada en tractaments d’esterilitat que, preceptivament, té un laboratori a les seves instal.lacions i fins i tot un quiròfan per a realitzar puncions ovàriques i transferències d’embrions.

Com ja us hem explicat, és important disposar d’un pressupost adequat per no haver de interrompre el tractament a mig camí, quan estam a punt d’aconseguir el nostre objectiu. Cal considerar recórrer a la Seguretat Social en aquells casos en que el nostre pressupost sigui molt ajustat, però lamentablement, a causa de les restriccions econòmiques, la cartera pública de serveis no és tan àmplia com voldríem. Tanmateix, són encara moltes les dones que es podran beneficiar de diversos tractaments en la sanitat pública, el que suposa, a part d’un estalvi i un probable embaràs, poder provar una sèrie d’opcions que, si no funcionen, millor no tornar a recórrer a elles en la sanitat privada. Això permet destinar el vostre pressupost a aquelles tècniques que no entrin en cartera de serveis de la sanitat pública i que siguin adequades per al vostre cas concret. D’altra banda, és de justícia destacar que la sanitat pública no només cobreix els actes sanitaris sinó que també finança la medicació.

En qualsevol cas, tant en sanitat pública com en privada, cal complir la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida. Aquesta normativa permet realitzar les esmentades tècniques només quan hi hagi possibilitats raonables d’èxit i, a més, no suposin risc greu per a la salut, física o psíquica, ni de la dona ni de la possible descendència. Això implica que en el cas de:

• Malaltia crònica, cal aportar un informe a l’especialista corresponent que dictamini que no hi ha contraindicació d’aplicació de tècniques de reproducció assistida, ni de gestació, ni risc superior a l’habitual per a la descendència.
• Malalties hereditàries (herència mendeliana), si el portador és l’home, indicarem tractaments amb semen de donant; si la portadora és la dona, es podrà optar per la donació d’òvuls o el diagnòstic genètic preimplantacional, procediments que a dia d’avui només es poden realitzar en la sanitat privada.

A continuació us detallem les condicions per accedir a la sanitat pública a la Comunitat Autònoma Illes Balears (circular 03/09 de l’Ib-salut):

1. Esterilitat primària dels dos membres de la parella (s’exclouen els casos amb esterilització voluntària d’algun dels membres).
2. Dones soles o homosexuals sense fills.
3. Posseïdors de targeta sanitària en vigor i amb dret a prestacions.
4. No han d’estar en llista d’espera d’un altre centre sanitari públic.
5. Cap membre de la parella ha de tenir fills vius amb cap altra parella.
6. Han de ser matrimoni o parella (han d’aportar a la Unitat de Reproducció Humana corresponent, un document signat per ambdós declarant aquesta situació).
7. Han d’arribar amb un volant motivat de derivació del ginecòleg del seu Centre de Salut, o de qualsevol especialista en l’exercici de les seves funcions en un altre centre sanitari públic de les Illes Balears.

Inseminacions artificials:

• No es faran mai més de 4 cicles (incloent els cicles que s’hagi pogut haver realitzat en altres centres públics o privats).
• Només es faran fins als 37 anys i 364 dies d’edat de la dona.

Fecundació in vitro:

• No es faran mai més de 3 cicles (no es compten els que s’hagin pogut fer en altres centres privats).
• Baixa reserva ovàrica: a la dona sospitosa d’estar en aquest grup, se li realitzarà un cicle amb gonadotropines a dosis màximes, i si se li cancel•la la punció o la transferència sortirà del programa.
• Només les dones amb edat màxima de 38 anys i 364 dies podran començar el primer cicle. Com la llista d’espera ordinària de fecundació in vitro sol oscil•lar entre 8 i 12 mesos, a les dones d’edats més avançades se’ls explicarà que seran excloses del tractament si el seu primer cicle se’ls programa quan hagin complert els 39 anys (és a dir, un cop s’hagi fet el primer cicle, l’edat es deixa de tenir en compte per realitzar la resta dels cicles).

ATENCIÓ: com a conseqüència de l’Ordre SSI/2065/2014, de 31 d’octubre, les condicions per accedir a les prestacions de la sanitat pública  han millorat substancialment, per tant els aconsellam que accedeixin a la notícia que ho explica. Un cop sapiguem com es concreten en la pràctica les noves directrius, les hi detallarem en aquest text.

La fecundació in vitro es realitza a l’Hospital Universitari Son Espases i a l’Hospital Son Llàtzer, mentre que les inseminacions artificials es fan en tots els hospitals públics. Així mateix, si pertanyeu a l’àrea de referència dels hospitals comarcals (Inca i Manacor), en cas de necessitar fecundació in vitro us derivaran a Son Espases. Els professionals que treballen en tots aquests centres ofereixen uns serveis de qualitat contrastada.

Si heu decidit recórrer al sector privat, l’oferta a Mallorca és també extensa i de qualitat, ja que contam amb quatre centres:

• Instituto de Fertilidad.
• Fertility Center.
• IBIlab.
• CEFIVBA.

Com les tècniques de reproducció assistida ja porten diverses dècades de recorregut i els professionals que les apliquen a la nostra illa són experimentats, consider que teniu les mateixes oportunitats de gestació tant a Mallorca com fora d’ella. No obstant això, és important considerar:

• Si el centre escollit envia els seus resultats periòdicament al Registre de la Societat Espanyola de Fertilitat. Encara que algunes vegades les estadístiques poden no reflectir la realitat exacta, entenc que pertànyer al registre és un compromís de transparència i d’autoavaluació de l’activitat i dels resultats, ja que donar les dades al Registre no és obligatori.
• Els resultats del centre per a casos similars al vostre, és a dir, tenint en compte l’edat de les dones i la causa o causes concretes d’esterilitat. Recordau que ens interessa poc el percentatge de dones tractades amb el resultat de presència de l’hormona de l’embaràs a la sang, el que realment ens interessa és el percentatge de dones que arriba al part i es porta el seu fill a casa.
• Els horaris del centre i l’accessibilitat tant a les consultes com als llocs d’extracció de sang per a les anàlisis, ja que els tractaments es poden allargar i si més no interfereixen en la nostra rutina diària, menys estrès i millors resultats.
• Els preus, ja que encara no hi ha grans diferències entre els centres, alguns els ajusten més, ofereixen millors opcions de finançament o brinden més serveis.

Fonts de la informació: 

• Ley 14/2006, de 26 de mayo, sobre técnicas de reproducción humana asistida. [acceso 27-4-14]. Disponible en: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2006-9292
• Ib-salut. Criteris d’aplicació de la circular 03/09 sobre FIV. 15-4-13.