Autora: Dra. MJ Gibert.
Data d’actualització: 15/8/23.

La colposcòpia és la cerca de lesions en el coll uterí, també anomenat cèrvix, i en la vagina mitjançant una lupa il·luminada i fabricada ex professo. És un procediment freqüent que realitzam dins la mateixa consulta.

Hem recollit les inquietuds més freqüents de les nostres pacients amb l’objectiu que això sigui d’ajuda per a totes:

PER QUÈ M’HA RECOMANAT UNA COLPOSCÒPIA EL MEU GINECÒLEG/LA MEVA GINECÒLOGA?

La finalitat de la colposcòpia és comprovar directament si hi ha alguna lesió precancerosa en el coll uterí i/o en la vagina, o bé, si la podem descartar amb confiança. Llavors, les indicacions cauen en sis grups:

1. La citologia ha trobat una lesió intraepitelial d’alt grau (CIN2, CIN3) o un adenocarcinoma in situ (AIS).
2. La prova del virus del papil·loma humà (VPH) ha estat positiva per als tipus 16 i/o 18.
3. En els teus controls anuals, les citologies mostren alteracions menors (ASC-US o anomalies de cèl·lules escatoses de significat indeterminat i lesió intraepitelial de baix grau o CIN1) de manera recurrent.
4. Les proves periòdiques de VPH mostren positivitat per altres virus de risc que són diferents del 16 i del 18.
5. El citòleg ens recomana que descartem una lesió important del coll uterí i el ginecòleg no la troba inspeccionant el coll uterí a simple vista.
6. El coll uterí sagna al mínim frec i ens volem assegurar que no hi ha lesions ni precanceroses, ni canceroses que el provoquin.

La colposcòpia és una prova que es fa a les dones amb citologies i/o proves del papil·loma humà anormals

QUÈ ES VEU EN LA COLPOSCÒPIA?

Bàsicament, veim el coll uterí, tub gruixat que comunica la part alta de l’úter o cos uterí, amb la vagina. La cèrvix, en la seva part visible dins de la vagina, mesura uns 2,5 cm de diàmetre, i és l’estructura que permet l’expulsió del sagnat menstrual, l’entrada dels espermatozoides en l’úter, i el naixement per via vaginal.

En la il·lustració adjunta us marcam el que veim, la qual cosa, de perifèria a centre és:

• Epiteli escatós original: és de color rosat.
• Epiteli escatós metaplàstic: té un puntejat blanc-groguenc que són els quistos o ous de Naboth. Aquests són glàndules productores de moc amb la sortida obstruïda en estar coberts d’epiteli escatós, per això es veuen clarament, pel moc retingut en el seu interior.
• Epiteli cilíndric: més vermellós. És molt més fràgil que l’epiteli escatós i sagna al menor contacte. Envolta l’orifici del coll uterí i s’introdueix dins del canal cervical on continua fins a l’interior de l’úter. La seva part més alta no es pot albirar mitjançant colposcòpia.

També veureu més abaix  una fotografia real a on es mostren les estructures ja comentades.

M’HE DE PREPARAR PER A LA COLPOSCÒPIA?

Necessitam que no tenguis la regla o, si la tens, que sigui poca, de manera que no hi hagi un degoteig continuat que ens impedeixi veure bé el coll uterí. Igualment, si tens una inflamació del coll uterí o de la vagina que hagi necessitat medicació vaginal, millor que hagin transcorregut uns dies sense tractament i que el problema ja estigui resolt.

COM ES REALITZA LA COLPOSCÒPIA?

De manera semblant a una exploració ginecològica habitual, encara que amb algunes peculiaritats. Us ho explicam:

1.  Us heu de tombar sobre la llitera d’exploració ginecològica i amb els glutis bé a la vorera. El meu comentari: els ginecòlegs insistim molt en això, ja que, si no ho feim, qualsevol moviment de l’instrumental que utilitzam xoca contra la llitera i això prolonga la durada de les nostres exploracions, amb la consegüent incomoditat de la dona.
2. Utilitzam un espècul (són valves o separadors articulats, de voreres romes, perquè la vagina se separi i ens deixi veure bé el coll uterí). Els espèculs per fer colposcòpia tendeixen a ser més grans i, fins i tot, més pesats per metàl·lics, que els que utilitzam habitualment. Per consegüent, que noteu una mica de pressió o de pes és normal.
3. Encenem el colposcopi i l’enfocam. Solem magnificar les imatges entre 5 i 12 vegades. L’augment és necessari perquè el coll uterí normal és petit. Algunes vegades empram un filtre verd, recurs que deixa veure millor la distribució dels vasos sanguinis sobre la superfície cervical.
4. El que cercam són lesions mil·limètriques (precanceroses) de la cèrvix que, no poques vegades, s’amaguen sota el flux vaginal normal o no mostren una diferència clara de color. Llavors, per localitzar-les bé, retiram el fluix amb una turunda i després aplicam dues substàncies: primer l’àcid acètic (vinagre diluït per a ús sanitari, destaca les possibles lesions mitjançant el seu blanqueig) i més endavant el lugol (iodur potàssic, és un colorant negre que només tenyeix els epitelis escamosos normals).
5. Si localitzam una lesió sospitosa, feim una biòpsia amb una pinça especial. El teixit extret mesura molt pocs mil·límetres. Si, per contra, no situem cap zona anormal, usem un raspall endocervical per agafar una mostra del canal cervical o zona del coll uterí poc visible amb la colposcòpia. També revisam la vagina, per si hi hagués alguna lesió inesperada, la qual cosa no és molt habitual.
6. Per cohibir el mínim sagnat resultant, podem comprimir la zona biopsiada amb una gasa doblegada i/o aplicar nitrat d’argent.
7. Us donam una compresa per a evitar que la vostra roba interior es taqui amb les substàncies aplicades.

En total, la colposcòpia dura uns 10 minuts.

LES COLPOSCÒPIES SÓN DOLOROSES O MOLESTES?

Qualsevol exploració ginecològica té el seu punt de molèstia, ja que furgar, encara que sigui amb tota la delicadesa del món, zones que no estan exposades a l’exterior, no resulta agradable. Jo ho compar a l’obtenció de mostres per a les proves de la COVID, que requereixen tocar amb una turunda parteixes del cos que no notam el nostre dia a dia. Dit això, si escoltam les explicacions del professional i ens relaxam, el procés és més àgil.

L’àcid acètic, el lugol i el nitrat d’argent poden causar unes certes coïssor o picor. Si això us molestàs, per favor, digau-nos-ho i aplicarem una mica de sèrum fisiològic per diluir aquestes substàncies i mitigar les molèsties.

QUÈ HE DE FER DESPRÉS DE LA COLPOSCÒPIA?

Us solem recomanar no tenir relacions, ni fer banys d’immersió durant uns dies per risc de sagnat, sobretot, si hem fet una biòpsia. Malgrat tot, aquests consells no estan basats en recerques sòlides.

PER A QUÈ SERVEIX LA COLPOSCÒPIA?

Per situar les possibles lesions detectades per la citologia i/o la prova del VPH. Totes aquestes maniobres estan en el context del diagnòstic precoç de:

• Lesions del coll uterí que, després d’alguns anys, poden derivar en un càncer, però que encara no ho són.
• Càncers de cèrvix molt petits i, per tant, perfectament curables mitjançant la cirurgia.

M’HE DE PREOCUPAR SI M’INDIQUEN UNA COLPOSCÒPIA?

No has de preocupar-te massa perquè el resultat que pot variar entre, negatiu, això és hi ha virus, però no hi ha lesió, i positiu, la qual cosa pot derivar en:

1. Seguiments anuals.
2. Una conització.
3. Un altre tipus de cirurgia ginecològica.

El teu professional de confiança et pot orientar sobre quina creu que serà l’alternativa més probable. En qualsevol cas, has d’estar orgullosa de tu mateixa perquè ets una persona que ha pres el comandament de la seva salut i, per tant, no tendràs repercussions importants.

Jo sempre us dic que les que haurien de preocupar-se no sou vosaltres, sinó aquelles dones que refusen les proves preventives. Lamentablement, són aquestes últimes les que aglutinen el nombre més gran de casos de càncer de coll uterí i en fases avançades.

Les lesions que poguem trobar per colposcòpia les podem curar fàcilment

FONTS DE LA INFORMACIÓ:

• International Agency for Research on Cancer (IARC). Organización Mundial de la Salud. La colposcopia y el tratamiento de la neoplasia intraepitelial cervical: Manual para principiantes, J.W. Sellors & R. Sankaranarayanan. [accés 15-8-23]. Disponible a: https://screening.iarc.fr/colpochap.php?lang=3&chap=1