DRA. GIBERT

Auditoria dels nostres parts en 2022: informar-se bé per prendre les millors decisions

15 gener, 2023

De bell nou, som fidels a la nostra cita d’avaluació anual i apostam per la transparència pel que fa al maneig d’embarassos i parts, perquè sense avaluació no hi ha excel·lència possible. Ja duim 8 anys de rendició de comptes!

Continuam pujant en dones que ens confien el seu control gestacional, ja que han estat 128, de les quals 69 han parit amb la nostra ajuda, és a dir, el 54%, xifra que es manté al llarg dels anys.

En una època de baixíssima natalitat, les mares i les seves famílies viuen els seus embarassos com a situacions excepcionals i no volen deixar res a l’atzar. És freqüent el control compartit amb la Seguretat Social i, fins i tot, amb més agents de salut. Si bé entenem el sentiment profà, el control en un sol centre és més que suficient i el “multicontrol”, en lloc d’ajudar, més aviat desorienta i entorpeix.

El millor és optar pels professionals que us donin més confiança i ofereixin bons resultats globals. I aquí som, per ajudar-vos a decidir qui voleu que us dugui l’embaràs i el part.

 


Encara que ens alegram molt quan ens trieu per als vostres embarassos i parts, la nostra prioritat és que ho faceu després de disposar d’informació de qualitat


 

Tot i que la Dra. Gibert és la que gestiona les vostres gestacions, no està sola. Sap que els resultats són importants i, per això, la primera meitat de l’embaràs, època en què s’estudia exhaustivament l’anatomia del fetus, comparteix l’avaluació ecogràfica amb altres companys que també són de solvència reconeguda. Ja serà difícil que, entre els dos o tres professionals que realitzam les ecografies als vostres fills, tots obviem malformacions detectables mitjançant els ultrasons!!

Entre els nostres parts, el 55% correspongueren a mares que parien el seu segon fill, el 41% a primerenques i només el 4% es varen animar a la família nombrosa. Ens alegram que moltes famílies no s’hagin conformat només amb un fill, quan en anys previs no eren majoria.

Pel que fa a l’edat de les mares, hem oscil·lat entre els 19 i els 40 anys, sense tenir dones més grans. Tot i això, l’edat de les mares augmenta a poc a poc, ara amb una mitjana que supera els 34 anys. Això no ha estat obstacle perquè la gran majoria de parts, el 94%, siguin el resultat de concepcions espontànies, que no han necessitat recórrer a la reproducció assistida. Destacam que una parella va aconseguir l’embaràs estant en llista d’espera de fecundació in vitro, i dues més, que prèviament havien concebut in vitro, varen assolir embarassos de manera natural. Això és una altra mostra que les parelles “més lentes” a aconseguir una gestació són més freqüents que les estèrils “absolutes”.

Les anestèsies regionals, l’epidural i la raquídia, continuen sent les guanyadores, amb un 93% de parteres que les sol·licitaren. Cinc parteres varen donar a llum sense anestèsia. Dues varen optar lliurement per sentir els dolors i les tres restants varen tenir un part tan ràpid, que no varen tenir l’oportunitat de decidir quin tipus d’anestèsia volien.

La nostra taxa de cesàries continua superant el desitjat 15% defensat per l’OMS, però aquest any hem baixat, ja que de 69 parts, 12 han estat cesàries, és a dir, el 17,4%. Com sempre, us resumim l’anàlisi de les nostres cesàries:

  1. Dues dones estaven embarassades dels seus tercers fills i havien parit els previs per cesària. En aquests casos, no ens quedava gaire opció. El risc de ruptura uterina intrapart després de dues cesàries és baix, 1,6%, però duplica l’associat a una sola cesària, per això no ens decidirem a proposar-los una prova de part vaginal, encara que és probable que ens ho replantegem ben aviat.
  2. Dues mares tenien els seus petits en presentació de natges o asseguts i no varen voler sotmetre’s a una versió cefàlica, maniobra per girar-los i deixar el cap del fetus dirigit cap avall. Tampoc varen voler provar amb un part vaginal de natges, opció que és dins la nostra cartera de serveis.
  3. Dues parteres més tengueren una mala experiència prèvia, bàsicament treballs de part llargs que varen acabar en cesària. Quedaren exhaustes o preocupades per la necessitat de reanimació neonatal. A resultes d’això, varen ser reticents a l’ús d’oxitocina, cosa que va aplanar la indicació de cesària.
  4. Una setena cesària va ser el resultat d’una preeclàmpsia amb criteris de gravetat i condicions desfavorables per parir en un lapse de temps segur tant per a la mare com per al fetus.
  5. Les quatre següents varen ser induccions (parts provocats). Les causes d’indicar la finalització de l’embaràs estaven ben justificades: dues ruptures de la bossa de les aigües, un embaràs de més de 41 setmanes i una preeclàmpsia. En una utilitzàrem prostaglandines i en una altra un baló cervical per millorar la dilatació abans de l’oxitocina. Una altra mare es va fer una versió per canviar la posició de natges del seu fill a cefàlica. Després de més de 12 hores de contraccions, no aconseguírem que les mares es posassin de part, per tant, indicàrem les cesàries per inducció fallida. I cap es va quedar amb la sensació que ens vàrem precipitar a indicar les cirurgies.
  6. L’última també va patir ruptura de les aigües, però el coll uterí estava bla i dilatable en començar la inducció. Tot i que al principi, el part evolucionava bé, la dilatació es va estacionar als 6 cm. Els esforços de canvi de posició de la mare i d’empentes dirigides varen ser del tot infructuosos, per tant, en constatar que el part no progressava, vàrem fer una cesària a causa de part estacionat.

Quatre de les cesàries varen ser realitzades avançada la nit, ja que l’horari no altera la nostra professionalitat. Si creim que la mare té possibilitats de parir per via vaginal, encara que sigui de matinada, esperam el que calgui, igual que ho faríem per a nosaltres.

 


La cesària és un recurs molt útil, però no cal abusar-ne, per això, analitzam meticulosament el perquè de cadascuna d’elles


 

Per conèixer realment com estam quant a cesàries, hem classificat els parts segons els grups de Robson i calculat la taxa per a cada grup. Hem agregat els nostres parts del 2019 al 2022, per oferir unes xifres més consistents. Igualment, ens hem comparat amb les dades disponibles de dos hospitals locals i un de Sevilla, per contrastar-nos amb un altre centre no balear. Agraïm, des d’aquí, al Dr. Tubau la gentilesa de passar-nos les dades desglossades del 2021 corresponents a Son Llàtzer.

Al final, el percentatge global de cesàries depèn més del tipus de pacients que rebem que de com es treballa, per això no us donam les xifres globals dels hospitals i sí les de cada grup de Robson, perquè són més orientatives. Només cal que sapigueu a quin grup pertanyeu i, a partir d’aquí, podeu valorar el vostre risc de cesària. Pensau també que les diferències petites entre centres es poden deure simplement a l’atzar. En qualsevol cas, els nostres percentatges són molt semblants als de la nostra auditoria prèvia i quedam molt ben parats enfront dels hospitals públics.

 

 

Si necessitau més informació, podeu recórrer a la base de dades espanyola que ens mostra les taxes globals de cesàries en diferents centres espanyols al llarg dels darrers anys.

Seguim amb els esquinços de la vulva i/o la vagina durant els parts naturals que varen ser: cap al 10% dels parts, de tipus I (pell i mucosa) al 55%, de tipus II (pell i múscul) a l’11% i en el 23% dels parts va haver-hi episiotomia (tall vaginal per afavorir la sortida del cap del nadó), xifra que segueix per sota del 30% o màxim recomanat per l’OMS. Ens haurem d’esforçar perquè sigui més baixa, a mem si aconseguim acostar-nos al 10%, percentatge d’excel·lència segons l’OMS.

Pel que fa a la lactància materna, en som ferms defensors i, a més, l’equip d’infermeria de Palmaplanas us hi ajuda molt. Na Maria Antònia, assessora de lactància de vincleslact, i na María José, assessora molt vinculada a l’Associació Balear d’Alletament Matern (ABAM), són fonamentals perquè l’empresa culmini amb èxit. El 73% de les nostres parteres es varen decantar per intentar la lactància materna. No és una xifra òptima, però continuarem donant-li suport amb entusiasme. Al monitor de la consulta us mostram fotos de les lactàncies de les mares amigues, a veure si us anau animant.

 


Les lactàncies maternes no estan en el seu millor moment encara que hi ha molt de suport disponible, tant dins com fora de l’hospital


 

Uns altres temes que preocupen a les mares i les seves famílies són:

  • Si hi ha UCI Neonatal a Palmaplanas: la resposta és no, ja que l’única amb tots els serveis a Balears és a Son Espases. Sí que disposam d’un pediatre amb maneig en neonatologia present a tots els parts, i incubadores per a la cura neonatal a les plantes baixa i d’hospitalització sempre accessibles als pares. A Instagram us ho explicam amb més detall.
  • Si traslladam els nounats a Son Espases: excepcionalment, de fet, l’últim fetus traslladat d’entre els meus parts va ser el 2015. En aquests casos, com que Palmaplanas està molt a prop de Son Espases, donam permís a les mares perquè vagin a visitar el seu nadó tant com vulguin, amb la comoditat de poder deixar la seva habitació tancada en absentar-se, i poder descansar en tornar durant els primers dies postpart.

 


Només hi ha una UCI neonatal amb cartera de serveis completa per a tota Balears, la de Son Espases, perquè són molt pocs els nounats que la necessiten


 

També volem comentar-vos que ja hem posat en marxa les enquestes de satisfacció. Gairebé la meitat de les parteres les van responent, així que us animam a continuar participant, ja que és l’única manera de saber com atendre-vos millor. Aquest 2023 intentarem posar en marxa la versió cefàlica externa, doncs necessitam l’ajuda del personal de la sala de parts i això no es pot improvisar. Estam segurs que Direcció de Palmaplanas voldrà col·laborar a ampliar la cartera de serveis.

I acabam donant les gràcies al fabulós equip d’infermeria de sala de parts i hospitalització, i als nostres anestesistes i pediatres, perquè sense ells res seria possible.

Aquest 2023, la nostra emblemàtica comare Macu Sahuquillo, supervisora de sala de parts, es jubila, i no podem sinó alegrar-nos i entristir-nos alhora. Tots som únics, però alguns professionals com ella són excepcionals. I segur que això la farà un referent per a les generacions que la segueixen.

Agraïm la confiança dipositada en nosaltres per les famílies i som conscients que estam en un punt d’inflexió. Els parts estan baixant a tota Espanya i, en aquest context, el més normal és que anem disminuint en parts atesos en els propers anys.