DRA. GIBERT

No volem faltar a la nostra cita virtual anual per explicar-vos com hem atès les nostres embarassades i els seus parts. I és que ja som a la nostra setena auditoria. I per què les fem? Perquè les avaluacions milloren els resultats, i nosaltres volem ser millors, ni més ni manco.

En una editorial sobre la proporció de cesàries, el Dr. Carlos Campillo, respectat mèdic de salut pública a Balears i mort recentment, escrivia “no avaluar, no intervenir i deixar les coses com estan és el més còmode, però menyscaba indefectiblement l’efectivitat, la seguretat i l’eficiència.” I en aquestes estam, en no deixar les coses com estan.

 

No avaluar el que es fa és còmode però menyscaba la possibilitat d’aconseguir un bon part

 

Les dones que ens han confiat el control del seu embaràs durant el 2021 han estat 116, i 60 han parit amb nosaltres, és a dir, el 52%, proporció que és força estable entre les nostres pacients i al llarg dels anys. No totes les pacients que ens consulten tenen una assegurança que els cobreixi el part, així, algunes acudeixen al nostre centre només per completar les visites de la Seguretat Social. Així mateix, atenem gestants de perfils diversos: dones que volen parir només al sector privat, altres que només volen fer-ho en el públic i altres que han alternat centres de diferent titularitat per donar a llum els seus fills. La nostra actitud és de màxim respecte a l’autonomia de la pacient. Per ajudar-vos en la decisió, us relatem com us atenem i us mostrem les dades de les nostres auditories, però la decisió final, òbviament, és vostra.

Durant el 2021, més pacients nostres s’han atrevit a donar germans a la gent gran. Si bé la meitat dels nostres parts corresponen a primers fills, el 42% de les nostres dones han parit el seu segon fill i el 8% s’ha animat a formar família nombrosa, una de quatre fills, per ser el seu tercer embaràs bessonar. El 2021 ha estat, per tant, l’any que hem tingut més famílies grans. Tenir tres fills al nostre entorn és poc freqüent, per la intendència que suposa i el cost disparat de l’habitatge a les Balears.

Si bé la majoria de les nostres parteres són als primers anys de la trentena, és a dir, l’edat mitjana és de 33,3 anys, el ventall d’edats oscil·la entre els 23 i els 41 anys. El 12% dels nostres parts van ser de dones de 40 anys o més, xifra semblant a altres anys.

Deu parts es van aconseguir gràcies a la fecundació in vitro, això és el 17% i, novament, no hem atès cap part resultat d’inseminació artificial. L’edat de les mares actuals fomenta el recurs a les tècniques de reproducció in vitro. La transferència dels embrions en fase de blast, al cinquè o sisè dia de fecundació, ha reduït de manera molt efectiva els embarassos múltiples. De fet, només hem tingut dos parts de bessons, un per via vaginal i l’altre per cesària, només un resultat de fecundació in vitro.

Novament, l’anestèsia regional, ja sigui epidural o raquídia, és la preferida de les nostres pacients i dels nostres anestesistes. Només dues pacients es varen animar a parir amb anestèsia local i ho varen fer fenomenal. Una d’elles va aconseguir el naixement, per via vaginal, d’una nena de més de 4 quilos després d’haver parit el seu primer fill mitjançant cesària. Ella ha estat una de les mares amb més coratge i determinació que hem tingut aquest any.
Amb relació a la via de part, 48 han estat atesos per via vaginal i 12 mitjançant cesària (20,0%), xifra una mica superior al que haguéssim desitjat, és a dir, el 15% que defensa l’OMS, encara que això s’ha de matisar mitjançant l’anàlisi que feim ara mateix:

  • Cinc cesàries, el 42%, es van fer de forma electiva, és a dir, abans que la pacient es posés de part. Tres d’elles es van indicar per fetus en presentació podàlica, una per tenir un mioma que s’interposava al canal de sortida del fetus i una cinquena en una portadora d’embaràs bessona, operada de miomes i amb un segon fetus en presentació no cefàlica, que no volia arriscar res per al naixement del seu segon fill.
  • Les set restants es van indicar sobre la marxa, és a dir, durant el treball de part, i pels motius que segueixen:
    1. Gestant de 36 setmanes, amb antecedent de part vaginal, que va trencar bossa abans que es pogués intentar canviar la presentació de natges del fetus mitjançant una versió cefàlica externa. A la pacient se li va oferir intentar un part vaginal, però va declinar la proposta.
    2. Embarassada per primera vegada, que es posa de part a les 38 setmanes amb fetus també en presentació de natges. Se li va proposar una versió cefàlica externa, però no la va acceptar.
    3. Pacient amb antecedent dun part normal i un segon fill en presentació de natges. Se li va fer una versió cefàlica externa que no va funcionar i la pacient, desitjosa d’un part vaginal, va triar intentar un part vaginal de natges. Se li va induir el part, i només es van assolir 3 cm de dilatació, amb un coll gruixut, malgrat que va tenir contraccions regulars i intenses des del principi. A les 20 h fem una cesària.
    4. Dona que ingressa per part i la dilatació de la qual s’estaciona als 9 cm. S’intentaren canvis de posició i cims dirigits, la qual cosa, malgrat la bona disposició de la pacient, no va aconseguir millorar el descens del cap fetal, ni corregir-ne les anomalies de posició. Vam fer una cesària a dos quarts de cinc de la matinada.
    5. Mare d’un segon nadó que va ingressar per trencament de borsa la matinada prèvia al part. L’endemà al matí, se li va induir el part i, malgrat haver parit bé el seu primer fill, l’evolució del segon part va ser més lenta que la del primer, situació força poc freqüent. Als 8 cm, la dilatació es va estacionar i encara que ens vam empenyorar a donar-li les últimes oportunitats a la pacient mitjançant cims dirigits, flexió de cames per augmentar els diàmetres pèlvics, etc. vam haver de realitzar-se una cesària passades les 3 de la matinada.
    6. El darrer cas correspon a una altra mare d’un segon fill, però amb antecedent de cesària i induïda aquesta vegada per escàs líquid amniòtic. Després de més de 12 hores d’oxitocina no aconseguim superar els dos dits de dilatació, ni assolir l’esborrament complet, motiu pel qual se li va fer una cesària passada la una de la matinada.

Arribats aquí, l’obstacle més gran que hem tingut són les presentacions de natges, ja que van estar implicades en sis de les dotze cesàries. És evident que no totes les mares es volen fer la versió cefàlica externa i que una minoria vol assumir el risc, encara que baix i controlat, d’un part vaginal de natges. Disposar de la versió cefàlica a les sales de parts de les clíniques privades ajudaria a la seva implantació més gran, ja que més d’una dona optaria per ella si fos amb el seu ginecòleg de confiança. Imagineu si haguéssim aconseguit evitar només tres cesàries amb aquestes maniobres, aleshores, la nostra taxa de cesàries s’hauria quedat en el desitjat 15% global. I gràcies a aquesta auditoria ho tenim més clar: disposar de la versió cefàlica externa al sector privat afavoriria la disminució de la nostra taxa de cesàries, i és el camí que hem de seguir.

I si el problema han estat les presentacions de natges, vegem com hem quedat a la resta de supòsits. Per això és molt útil utilitzar els grups de Robson i, per disposar de càlculs més robustos, hem agrupat els nostres parts del 2019, 20 i 21, segons consta a la taula següent:

Nuestros estándares de comparación son los hospitales de Manacor,  con una tasa del 18,6% de cesáreas, y el de Huércal-Overa (Almería) con el 16,1%, ambos hospitales dentro del grupo con mejores tasas de cesáreas de España.

Els nostres estàndards de comparació són els hospitals de Manacor, amb una txa del 18,6% de cesàries, i el de Huércal-Overa (Almeria) amb el 16,1%, ambdós hospitals dins el grup amb millors taxes de cesàries d’Espanya. Les nostres xifres desglossades queden molt ben parades, mostrant els nostres resultats que la probabilitat de part vaginal és fins i tot més gran en les dones que atenem. Tot i així, la nostra xifra d’induccions en què parin el seu primer fill són més altes que les de Manacor, això és, 24% enfront del 12%, cosa que pot llastar els nostres resultats. Anam revisant tots els anys la nostra casuística i no hi ha induccions de caprici sobre les dones que mai no han parit. Aleshores, vàrem atribuir part de la diferència al fet que les xifres de Manacor provenen d’una època en què el part es provocava a les 2 setmanes posteriors a la data probable de part, quan ara es fa a partir de la setmana 41a.

 

Les nostres xifres de parts vaginals, desglosades segons grups de Robson, queden ben parades en comparació amb hospitals de qualitat reconeguda

 

Els esquinços de la vulva i/o la vagina durant el pas del concebut pel canal del part van ser: 2% cap, 49% amb esquinços de tipus I i 34% de tipus II. No hi va haver esquinços que afectessin l’anus. Vam fer episiotomia al 15% dels parts vaginals, xifra que dista molt del seu màxim recomanat que és el 30%. És possible que l’alt nombre de mares primerenques i l’edat avançada d’algunes afavoreixi que no aconseguim el 10% d’episiotomies, xifra establerta per l’OMS com d’excel·lència.
El 78% de les nostres parteres van triar alletar els seus nadons, xifra que ha baixat paulatinament en els darrers anys i que s’ha d’interpretar com a necessitat d’augmentar el nostre suport a la lactància materna.
Per acabar, comentar-vos que els primers parts són laboriosos, i necessiten persistència si es volen aconseguir bons resultats. En canvi, els segons solen anar força bé i, per a nosaltres, són com recollir els fruits del treball realitzat al primer part. Igualment, per a les que van acabar en cesària de matinada després d’aguantar tot el dia de part, és reconfortant saber que no és el mateix fer una cesària a 2 cm de dilatació que a 9 cm. Les darreres tenen part de la feina feta i estan en una posició més avantatjosa per tenir un segon part per via vaginal que les primeres.
Res no es pot sense l’ajuda d’un gran EQUIP com el que tenim, que fa que alguns parts difícils tirin endavant, animant les parteres, els seus acompanyants, coordinant els pujos amb les contraccions, etc., etc. I finalment, agrair també la confiança dipositada per les nostres parteres, artífexs que, malgrat la natalitat minvant, Quirónsalud Palmaplanas hagi continuat creixent en parts atesos, 773 el 2021, 42 més que durant l’any anterior. Mil gràcies a tothom.

Amb la COVID-19, igual que sense ella, les noves vides s’obrin pas entre nosaltres i aquí estic de bell nou, ja amb la sisena auditoria anual. Com sempre, una ocasió per veure el que hem fet bé, i el que podríem millorar. Perquè l’excel·lència ni s’albira, si no intentam fer-nos-la nostra.

El 2020, hem controlat a 121 embarassades a les nostres consultes, i 64 han parit amb nosaltres, és a dir, el 53%, una mica més de la meitat, xifra semblant a anys previs.

Si ens centram exclusivament en els nostres 64 parts, 36 dones varen parir el seu primer fill i 37 el segon. La que ens falta infantà bessons, estrenant així família nombrosa. En els últims anys, la tendència és al fill únic o als dos fills, com a molt. Moltes vegades, els progenitors manifesten el seu desig de tenir més descendència, però invoquen raons econòmiques per restringir la seva fertilitat. Ja sabem que l’educació, un habitatge mínimament confortable, algun viatge amb la família i, sobretot, dedicar temps als nostres fills són activitats que precisen d’uns comptes més sanejats que el que permet la conjuntura econòmica actual.

Les edats de les nostres parteres van oscil·lar entre els 18 i els 44 anys, amb una mitjana de 32,8 anys. Catorze van tenir menys de 30 anys (22%), mentre que les de 40 o més, van ser nou (14%). En altres paraules, hem tingut un augment de mares joves, mentre que la proporció de majors es manté.

Set dels nostres parts (11%) van ser el resultat de tècniques de fecundació in vitro. Aquest any, no hem tingut cap embarassada resultat d’inseminació artificial. És interessant constatar com, des que s’han consolidat la vitrificació d’embrions (tècnica de congelació que permet la supervivència de gairebé tots els embrions) i la transferència tardana dels mateixos, al cinquè o al sisè dia de la seva fecundació, han disminuït de forma espectacular els embarassos múltiples antany associats a aquests procediments.

Pel que fa a l’anestèsia, a totes les parteres, excepte a una, se’ls va administrar anestèsia regional (epidural i/o raquídia).

Quant a la via de naixement, 50 han estat vaginals i 14 cesàries (21,8%), cosa que, per segon any consecutiu, ens allunya del nostre objectiu global de 15% de cesàries. Els parts vaginals van necessitar un ajut, en forma de ventosa obstètrica, en 22 casos (34% dels parts).

Arribats aquí, el més sensat és analitzar de forma crítica les nostres 14 cesàries i raonar si estaven justificades o no, llavors:

  • Dues pacients portadores de fetus en presentació de natges varen sol·licitar cesària, malgrat la nostra insistència en què es realitzassin una versió cefàlica externa.
  • Una tercera pacient tenia un problema rectal sever i la seva cirurgiana digestiva li va recomanar una cesària, per evitar el seu agreujament.
  • Tres pacients més pariren tres fetus de més de 4 Kg. L’envergadura dels concebuts impedí la dilatació satisfactòria i/o el descens del cap dins de la pelvis.
  • Una setena pacient, amb placenta baixa, va iniciar un sagnat abundant, faltant-li moltes hores per aconseguir un part vaginal, el que va motivar la cesària.
  • El fetus de la vuitena pacient volia avançar dins de la pelvis presentant la cara en lloc del clatell. Això dificulta molt el part, ja que el fetus no està prou “plegat” com per adaptar-se al seu camí amb facilitat. Per si no fos poc, en l’últim minut, va presentar una pèrdua de benestar fetal, el que va fer que el part vaginal fos totalment inviable.
  • Una novena pacient era portadora de bessons, el primer de cap i el segon en transversa. Com el seu primer part havia estat una cesària, va decidir no arriscar res.
  • En les cinc restants, totes les cesàries es varen indicar després de parts llargs. Si el treball de part estava establert, es varen esperar 4 hores sense progressió de la dilatació o descens del cap abans d’indicar una cesària. Si la dilatació cervical a l’inici del part era escassa, s’usaven prostaglandines en les seves diferents modalitats i, si calia esperar dos dies entre l’ingrés i el part, previ consens amb la pacient, així es feia.

Un altre recurs de gran ajuda és fer una anàlisi detallada dels nostres resultats, segons els grups de Robson, tècnica que permet avaluar millor la idoneïtat de la via de part que un percentatge únic, com pot ser l’esmentat 15%. Perquè segons el tipus de parteres que s’atenguin, el risc de cesària és més o menys. És a dir, no és el mateix treballar amb una població de dones joves i sanes, que infantin el seu segon o tercer fill després d’haver tengut parts vaginals previs, que atendre dones més grans, amb alguns problemes de salut o parint als seus primers fills. En el primer grup, la probabilitat de part vaginal és molt superior a la segona, i no és just posar el mateix objectiu numèric per a tots dos supòsits.

Per explotar millor els grups de Robson, hem agrupat els nostres parts de 2019 i 2020, segons es pot veure a la taula adjunta. De nou, l’estàndard de comparació és l’hospital de Manacor, que té una de les millors taxes de cesàries de Balears. Com veureu, les nostres xifres són plenament equiparables a les de la nostra referència, amb la bona notícia que les nostres gestants a terme amb part vaginal previ pareixen fins i tot millor. Per aquest motiu cada any us repetim que un part vaginal aplana molt el camí al part següent. Tant és així que, un cop assolides una certa dilatació de coll uterí i les 39 setmanes de gestació, les nostres pacients poden decidir si programar o no el seu part, amb total llibertat, ja que els resultats obstètrics i perinatals del part induït són tan bons com si esperam posar-nos de part espontàniament.

Així i tot, també hi ha bones notícies per a les pacients amb cesària anterior, ja que si es deixen aconsellar (esperar que el part es desencadeni, tenir paciència amb la dilatació i l’expulsiu) els parts vaginals augmenten. Enguany, 5 de les 6 dones amb cesària anterior que ens van fer cas van aconseguir un part vaginal.

Quant als esquinços de la vulva i/o la vagina durant el pas de l’concebut pel canal de el part, de 48 parts vaginals, dos no van tenir cap, 25 un de tipus I i 15 un de tipus II. No hi va haver esquinços que incloguessin l’anus. Vàrem fer 6 episiotomies (12% dels parts vaginals), totes en primerenques. Aquesta xifra s’acosta a l’objectiu d’excel·lència recomanat per l’OMS que és el 10%, i s’allunya molt del seu màxim recomanat o 30%. En la nostra casuística, ni l’ús de ventosa obstètrica, ni l’edat de les pacients, ni l’ús massiu de l’epidural han interferit amb les nostres baixes xifres de episiotomies.

El 83% de les nostres parteres (53 de 64) es varen decantar per la lactància materna, xifra que és inferior al 90% de l’any anterior i que ens impulsa a ressaltar, amb més afany si cap, les bondats de la lactància materna.

La nostra conclusió és que no hem de defallir en la consecució d’un part vaginal segur per a la mare i per al nadó. És important esforçar-se a que el primer part sigui vaginal, fins i tot encara que hi hagi obstacles, com ara presentacions anormals, que solen poder canviar-se, o que els fetus siguin dos.

També insistim molt en la dieta, ja que l’obesitat es vincula a menors taxes de part vaginal. Les mares primerenques tendeixen a excedir-se amb el seu consum calòric i això no fa més que fomentar les cesàries. No poques vegades constaten la bondat dels nostres consells un cop ja han parit i, quan s’embarassen per segona vegada, sí que intenten limitar la seva dieta i augmentar l’exercici, de manera que l’evolució del segon part sol ser millor que la de el primer .

I no vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a tot l’equip la feina feta: comares i personal d’infermeria de paritori de Palmaplanas, liderades per na Macu Sahuquillo; personal d’infermeria de la 3ª B, amb els seus inestimables suports per a la lactància (Maria Antònia, monitora de lactància, i María José, auxiliar d’infermeria); pediatres, que ens donen la tranquil·litat que els nadons estaran ben atesos; i, per descomptat, els anestesistes.

En definitiva, si vols anar ràpid ves sol, però si vols arribar lluny, ves acompanyat d’un gran EQUIP com el que tenim.

 

Són moltes les parelles que ens plantegen dubtes sobre la inscripció del seu nou fill al Registre Civil  i la gestió dels permisos retribuïts per paternitat o maternitat a càrrec de l’Institut Nacional de Seguretat Social (INSS).

Els tràmits són els mateixos que abans de la crisi sanitària que ens ocupa, però haurem d’evitar, en la mesura del possible, els desplaçaments per a la seva realització.

Per tant, la burocràcia queda així:

    • Demanau al hospital o a la clínica si es realitza o no la inscripció del naixement per via telemàtica. Si és el cas, el Registre Civil envia als progenitors una certificació literal de naixement, però, en cas contrari, els pares se n’hauran d’encarregar de les gestions. Si teniu dubtes, el Registro Civil atén telefonades en horari d’oficina (9-14 h) y al telèfon 971.21.94.28. En canvi, per obtenir un certificat de naixement, es donen facilitats per a que sigui online.
    • La Seguretat Social permet la descàrrega online de la documentació que s’ha d’aportar per sol·licitar la prestació. La presentació telemàtica no està prevista per a tots els casos, per tant, hem de comprovar si complim o no els requisits. Si tenim dubtes, el millor que podem fer és contactar amb la Seguretat Social al telèfon 901.166.565, de dilluns a divendre, de 9 a 14 y de 16 a 20 h, fora festius.

A una altra secció del nostre web, disposau de tota la informació necessària.

La primera setmana d’agost es celebra la “Setmana Mundial de la Lactància Materna” a la majoria de països, això sí, no a tots i per què? Perquè hi ha molta gent de vacacions i fa una calor infernal, així que a Espanya i a altres països europeus ens reservam el primer diumenge d’octubre. De qualsevol manera, no volem desaprofitar l’avinentesa per recordar les bondats de la lactància materna i, alhora, establir una “connexió mental” amb la majoria de països que aquests dies la celebren. Així i tot, insistirem un altre cop l’octubre, amb les nostres neurones ja més fresques.

Lact_mat_2019
L’OMS ha escollit per a enguany el lema “Empoderem-nos, facem possible la lactància materna!”. I és que per a que la lactància materna sigui possible es necessiten temps i dedicació. Per això, es convida als països a que promoguin legislacions que afavoreixin baixes parentals (de mares i pares), pagades i amb durada suficient. Les baixes de les mares haurien de ser d’almanco 18 setmanes, no de 16 com ara, encara que el desitjable és que siguin de 6 mesos. Invertir en lactància materna és car només al principi, ja que és una inversió amb retorns notables. De fet, el pit fomenta el vincle maternofilial, la millor percepció materna dels primers mesos de vida del seu fill, més salut pel nadó i també per a la família (manco estressos, més benestar) i estalvis múltiples per als sistemes sanitaris (manco visites al pediatre, manco ingressos, manco morts sobtades del lactant). I per a la mare? Doncs també hi ha beneficis: recuperació més ràpida del pes, manco risc de càncer de mama i d’ovari…
Per a un bon establiment de la lactància només hi ha un secret: donar-vos al vostre fill, no hi ha d’haver barreres que us distreguin, és a dir, no hi ha temps ni de fer bugades, ni de fer net la casa, ni de preparar menjar, ni de sortir a passejar. Si moltes vegades us demanen fins a 10 o 12 preses de llet al dia i, sí, és una mica sacrificat, però quan el vostre fill us somriu i creix tant bé, com li podem negar la nostra entrega incondicional?
El que hem dit: donau-vos al vostre fill i la resta vendrà afegida. Un lactant content, que augmenta de pes, que orina i fa deposicions és el que toca, o sigui, que ni us preocupeu de si pren molt o poc. Al principi, és molt habitual que perdin pes, fins a un 15% de disminució es considera normal. Això vol dir que podeu parir un infant de 3.500 g i que passi a pesar 2.975 g els dies següents, i considerar-se dins l’acceptable. També és vera que aquest infant ha d’haver recuperat el seus 3.500 g, com a màxim, als 10 dies de vida i a partir d’aquí, creix que creix.
Lact_mat_E_Tárraga_mall_2019Al web de la nostra Conselleria de Salut, hi trobareu un document gratuït en pdf que us dóna consells molt útils. Aanau a la columna esquerre de la pàgina, feis click sobre la inscripció “Lactància materna” i se vos obrirà el pdf.
I abans de deixar-vos, us hem adjuntat unes il·lustracions d’Encarna Tárraga, del Centre de Salut del Pont d’Inca, que ha accedit, molt amablement, la seva publicació.
Més d’una de vosaltres haureu comprovat que el que plasma n’Encarna és, fil per randa, el que us recomanam a la consulta i el que s’ha acordat a la “Guia de bones pràctiques en l’atenció de l’embaràs, del puerperi i del període neonatal en l’àrea de salut maternoinfantil de les Illes Balears”.

Ya hace cuatro años que publicamos la auditoría de embarazos controlados en la consulta de la Dra. Gibert y de los partos derivados. Para nosotros, la transparencia, la honestidad y la rendición de cuentas son rasgos que consideramos muy valiosos.
Auditoria dels nostres embarassos i parts de 2019
Durante el 2018, hemos atendido 95 mujeres con fecha probable de parto dentro del mismo año y 54 de ellas han parido con nosotros.

En cuanto a los partos, 28 de nuestras parturientas se estrenaban en la maternidad (52%). El 14% (4 mujeres) tenían 40 años o más, siendo la mayor de 44 años, mientras que el promedio de edad de nuestras parturientas fue de casi 34 años. Queda claro, por tanto, que en nuestra consulta no somos ajenos al tipo más preponderante de madre actual: pocos hijos y ya entrada la treintena. El 13% de estas pacientes (7 de 54) precisaron la fecundación in vitro para conseguir la gestación, la cual fue indicada sobre todo para baja reserva ovárica (envejecimiento ovárico) y semen de mala calidad.

En cuanto a la vía de parto, 36 de 54 han sido normales (67%), 9 ventosas (17%) y 9 cesáreas (16%).

Hemos evaluado nuestras cesáreas y hemos observado que:

– Dos de ellas fueron mujeres que tenían su primer hijo y les tuvimos que provocar el parto, una para pasar su fecha probable de parto de 9 días y la otra por haber roto la bolsa de las aguas. Antes de bajar a paritorio les administramos prostaglandinas vaginales y, ya en paritorio, estuvieron con dinámica uterina lograda con oxitocina durante más de 12 horas, sin conseguir que se pusieran de parto.

– Dos pacientes más portaban sus fetos sentados (presentación de nalgas), una ya había tenido un parto normal y para la otra era su primer parto. Les ofrecimos una versión cefálica externa y un parto vaginal de nalgas, pero después de varias visitas en las que comentamos, explicamos y aportamos vídeos e información escrita sobre el tema, se decantaron por una cesárea electiva.

– Otros dos pacientes, que tenían su primer parto, llegaron a dilatación casi completa, pero, después de 4 horas entre esperas y pujos dirigidos, no conseguimos que la cabeza fetal se introdujera en la pelvis. Una de ellas parió a las 7 h de la madrugada, después de que ella y todo el equipo intentáramos el objetivo de parto vaginal durante toda la noche.

– La séptima paciente ya había tenido una cesárea con nosotros por parto estacionado. En su primer parto, llegó a dilatación casi completa, pero el feto no se introdujo en el canal del parto tras darle más de 4 horas de margen. En su segundo parte, la evolución fue similar, es decir, dilató muy rápido, pero el tránsito de la cabeza fetal en la pelvis volvió a ser muy lento y el feto, además, presentaba anomalías de latido, por lo que se le adelantó la indicación de cesárea. Nació una niña de 3.550 g que, aunque estaba bien oxigenada, tuvo ciertas dificultades de adaptación a la vida extrauterina que se resolvieron satisfactoriamente con la ayuda de nuestro pediatra neonatólogo de guardia.

– La octava correspondió a una gestante con antecedente de parto vaginal normal que presentó placenta de inserción baja e indicios ecográficos de placenta anormalmente adherida. Le ofrecimos provocar el parto con reserva de sangre, dado que había riesgo de sangrado abundante intra y posparto. Después de semanas de discernimiento, la paciente no quiso asumir riesgos y se hizo una cesárea programada, naciendo un niño en buenas condiciones. La placenta se despegó sin incidencias y la paciente se fue de alta sin anemia.

– La última fue una paciente de constitución física poco favorable a un parto vaginal, con una cesárea a la gestación anterior indicada por peso alto fetal que se confirmó al nacimiento (casi 4 kilos y medio). Le recomendé otra cesárea por tener el cuello uterino cerrado y rígido, crecimiento fetal superior al promedio (aunque el segundo feto era más pequeño que su hermano). La intervención y el puerperio transcurrieron sin incidencias.

Para conseguir el objetivo de la tasa de cesáreas inferior o igual al 15%, de acuerdo con la Organización Mundial de la Salud (OMS), nos han “sobrado” una o dos cesáreas. Una vez revisadas estas intervenciones, tal vez debemos mejorar nuestro consejo, de forma que se puedan minimizar las cesáreas por el deseo de la madre, o sea, las que la madre pide por percibir un riesgo alto asociado a la prueba de parto vaginal. De hecho, en 2017, convencimos a dos pacientes para que se hicieran la versión cefálica externa, y en 2018 no convencimos a ninguna. Posiblemente, las familias más reducidas de la actualidad y la edad creciente de las madres las hacen más temerosas a la hora de asumir contingencias. Por otra parte, la OMS enfatiza que “Debe hacerse todo lo posible para realizar cesáreas a todas las mujeres que lo necesiten en lugar de intentar alcanzar una tasa determinada.”

Otro tema a tener en cuenta es que la cesárea es bastante segura en nuestro entorno, ya que contamos con un equipo en paritorio y en planta de puerperio (postparto) con una plantilla muy constante y entrenada en una atención excelente.

Con referencia a las incisiones del canal del parto (episiotomía), se aplicaron a 15 de 45 de mujeres (33%), mientras que el 11% tuvieron un desgarro superficial y el 31% uno de segundo grado (herida de piel y de músculo subyacente). No tuvimos ninguna lesión anal (desgarros de los tipos III y IV).

Atendimos a cuatro mujeres con cesárea anterior, a una de ellas se le indicó una cesárea programada, pero a las otras tres se les ofreció prueba de parto. Dos de ellas parieron por vía vaginal y una volvió ser una cesárea. Esto nos demuestra que suele valer la pena hacer una prueba de parto vaginal, por dos motivos: la recuperación de un parto vaginal es mucho mejor que de una segunda cesárea y, cuando se tienen dos hijos en casa, ¡encontrarse bien es muy importante! Por otra parte, si una tiene más descendencia, bajan las posibilidades de someterse a una tercera cesárea.

La lactancia materna fue elegida por 43 de nuestras parturientas, el 80%, cifra que supera en 8 puntos a la del año anterior y se considera adecuada.

Si nos comparamos con los porcentajes de cesáreas del 2017 de los hospitales públicos baleares, con las reservas derivadas de ser nuestro número de partos muy inferior, pero también con la fuerza que nos da haber mantenido cifras próximas al 15% por cuarto año consecutivo, nos encontramos que en Son Espases ha sido del 29%, en Son Llàtzer del 16%, en Inca del 18%, y en Manacor del 14%. Nuestros casos se parecen más a los hospitales públicos de Inca y Manacor, donde se atienden partos a partir de las 35 semanas, aunque allí las proporciones de mujeres con hijos previos paridos por vía vaginal y de mujeres jóvenes son superior, la lo que favorece un porcentaje inferior al nuestro de cesáreas.

Para concluir, opinamos que nuestro porcentaje es bien digno dentro de nuestro entorno, aunque no tenemos que renunciar a ahorrar las cesáreas de beneficio dudoso para la madre y el recién nacido. Además, nuestras auditorías nos muestran, año tras año, que los partos en el sector privado son muy dependientes del profesional ginecólogo que los dirige y, por tanto, que dentro del sector sanitario privado es más que factible conseguir unos muy buenos resultados de vía de parto y perinatales, en un entorno de atención personalizada y confort en el área de hospitalización.

Como los partos vaginales, a veces, se consiguen a base de mucha de paciencia de las madres y de los profesionales implicados, aprovechamos esta ocasión para agradecer al magnífico equipo de matronas de Quirón Palmaplanas su tarea, ya que gran parte del éxito conseguido año tras año no hubiera sido posible sin ellas.

La lluna té la seva màgia i ara més, quan el passat 27 de juliol molts hem vist molts un eclipsi total o “lluna de sang”.
Influeix la lluna sobre la data del part La tradició ha relacionat les fases lunars i, sobretot, la lluna plena, amb més probabilitat de parir, quedar-se embarassada, concebre fills d’un sexe o d’un altre i una infinitat de successos més o menys rellevants.

Però, com podem saber si això és veritat o no? La resposta és fàcil, només cal recollir uns mesos de treball en una maternitat qualsevol i fer una llista amb els nombres de parts espontanis segons el dia. Després, assignam cada dia a la fase lunar corresponent i feim un recompte. Per lògica, si disposam d’estudis ben dissenyats, realitzats en diferents entorns i amb resultats similars podrem respondre a la pregunta de manera fonamentada.

Ens hem posat mans a l’obra i hem trobat deu treballs científics il·lustratius sobre el tema:

1.- Un article publicat el 1979 sobre 11.691 parts esdevinguts entre 1974 i 1978 a Los Angeles (Califòrnia). Es va apreciar que no hi havia diferència entre el nombre de parts en la fase de lluna plena i la resta de les fases.

2.- Un estudi realitzat a Dublín (Irlanda) i difós el 1998, que inclou 10.027 parts atesos al llarg de mes i mig. No es varen poder apreciar agregacions de parts ni durant la lluna plena, ni en cap altra fase lunar.

3.- Un treball donat a conèixer en 1989 i efectuat a Dinamarca. Es van incloure 1.269 parts espontanis atesos en dos anys. No es va detectar cap relació ni del treball de part, ni del trencament de la bossa de les aigües amb les fases lunars. Això sí, varen veure que la bossa de les aigües es trencava més freqüentment entre les 10 de la nit i les 6 del matí, independentment de l’aparença lunar.

4.- Un estudi espectacular basat en els 2.760.362 nins nascuts a Àustria entre 1970 i 1999. No es va provar cap relació entre la data del part i la fase lunar. Es va publicar el 2002.

5.- A la fi, un estudi espanyol de 2004, realitzat per infermeria de l’Hospital de Valme (Sevilla), sobre 1.715 parts espontanis que van ocórrer al llarg de 10 cicles lunars. No es va poder demostrar ni que les fases lunars, ni la lluna plena exercissin cap acció sobre la distribució dels parts.

6.- Aquesta investigació procedent de Hannover (Alemanya) inclou 6.725 parts espontanis atesos entre 2000 i 2006 i no va advertir ni diferències en el nombre de naixements segons la lluna, ni tampoc cap relació amb complicacions al naixement, ni amb més probabilitat de parir nins o nines segons la fase lunar en què van ser concebuts. Tot això va ser publicat el 2008.

7 i 8.- Dos treballs editats en 2012, un de la Índia, sobre 9.890 parts espontanis. Tampoc troben relació entre la data dels parts i el cicle lunar. L’altre dut a terme a l’estat de Phoenix (Arizona, EUA) sobre 167.956 parts atesos entre 1995 i 2000, sense observar tampoc influència de la lluna, ni del clima sobre la data del part.

Només dues investigacions italianes han mostrat resultats discordants respecte a les anteriors. Una, llançada el 1998, sobre 1.791 parts assistits entre 1993 i 1996. Adverteix una correlació entre els parts espontanis i les fases lunars. L’altra, publicada també en el mateix any sobre 1.248 parts espontanis , i que és realment un subgrup de l’estudi italià abans esmentat. També troba una associació, això sí, feble entre la lluna plena i el part del segon o tercer fill, que no es reprodueix en el cas d’un primer part.

En definitiva, gairebé 3 milions de parts escrutats (2.971.426, per ser exactes) i només 1.791 amb una aparent correlació amb les fases lunars, aquests últims italians, per cert. Ens hem “mogut”, gràcies a aquestes publicacions, per Europa, Àsia i Amèrica i les conclusions de tots ells són pràcticament unànimes. Llavors, apreciats lectores i lectors, ja estan vostès en condicions d’extreure les seves pròpies conclusions sobre si l’associació entre lluna i part és mite o realitat, o si és mite a tot el món, excepte a Itàlia, és clar…

Auditoria dels nostres parts del 2016Aquest és el segon any que complim amb el compromís de fer públics els resultats de la nostra activitat a l’àrea de parts.

Com ja diguérem l’any passat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), considera que la taxa ideal de cesària ha d’oscil·lar entre el 10 i el 15%. Així i tot, la Dra. Marleen Temmerman, directora del Departament de Salut Reproductiva de l’OMS declara que “L’important és garantir que s’ofereixi la cesària a totes les dones que la necessitin, i no centrar-se simplement en abastar una taxa determinada.”.

Durant el 2016, atenguérem el part de 71 dones i férem 11 cesàries (15%), percentatge que entra dins dels intervals recomanats internacionalment. El 55% dels parts foren no instrumentats i el 30% Continue reading “Auditoria dels nostres parts del 2016: seguim mantenint els estàndards de qualitat”

Complim amb la taxa de cesàries recomanada per l’OMSL’Organització Mundial de la Salut (OMS), després d’haver-se assessorat adequadament, considera que la taxa ideal de cesària ha d’oscil·lar entre el 10 i el 15%.
La cesària, usada degudament, evita problemes de salut materns i neonatals. No obstant això, no s’ha demostrat que el seu ús innecessari beneficiï a ningú. De fet, la cesària és una operació i, com qualsevol acte quirúrgic, no està exempt de riscos. Els problemes derivats d’una cesària poden ser anèmia, infeccions en el postpart, lesions d’òrgans veïns, trombosi o dificultat per iniciar la lactància. Continue reading “En el 2015 hem complert amb la taxa de cesàries recomanada per l’OMS”