DRA. GIBERT

La COVID-19  ha propiciat que la campanya de la grip del 2020 s’avanci una mica més de dues setmanes, així, s’inicia el 19 d’octubre i conclou el 4 de desembre. Això es deu a un intent de mitigar la coexistència de la grip estacional amb la COVID-19, però seguim amb grans incerteses al respecte. En tot cas, tenim el precedent d’Austràlia que, a l’estar en l’hemisferi Sud, passa per les estacions de l’any just a l’inrevés de nosaltres. Llavors, l’hivern australià va de juny a agost i la grip, per tant, ocupa l’esmentada època. En aquest país de 25 milions d’habitants, les dosis de vacuna administrades han passat de 13 milions el 2019 (52% de la població) a 18 milions (72%) el 2020. La vacunació massiva juntament amb l’ús de mascaretes probablement han afavorit una incidència de grip molt inferior al que és habitual, així, en 2019 es van registrar uns 247.000 casos, mentre que el 2020 van ser 21.000 casos, xifra que suposa una disminució de més del 90%. En definitiva, tant el virus de la grip com la SARS-CoV-2 es transmeten per via aèria i les mesures físiques que serveixen per prevenir un també serveixen per a l’altre.


A les Balears, al llarg de 2018 es van registrar 22.717 contagis de grip i 30 morts, mentre que el 2019 les xifres corresponents van ser de 18.428 casos de grip i 21 defuncions. Les xifres de casos totals de COVID-19 s’assemblen als de la grip, és a dir, 15.568 contagis recollits entre març i 14 d’octubre a la nostra comunitat autònoma, però les morts han estat 321, el que vindria a mostrar que la COVID- 19 és unes 10 vegades més letal que la grip.
Aquest any s’ha autoritzat la compra de 180.000 dosis de vacuna enfront de les 144.000 dosis de l’any passat, quantitat que facilitarà que el percentatge d’habitants vacunats de les nostres illes passi a el menys del 12% al 15%. De fet, les autoritats voldrien aconseguir o superar cobertures de vacunació del 75% en els majors de 64 anys i en el personal sanitari i sociosanitari, i del 60% en les embarassades i en les persones de risc.
A continuació us detallem els grups en què es prioritzarà la vacunació:

  1. Persones de més de 64 anys, especialment si conviuen en institucions tancades.
  2. Qualsevol persona amb malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques o respiratòries.
  3. Diabètics.
  4. Obesos mòrbids.
  5. Malaltia renal crònica.
  6. Anèmics crònics, hemofílics, pacients amb trastorns de coagulació i receptors habituals de transfusions i altres derivats sanguinis.
  7. Pacients als quals se’ls ha extirpat la melsa.
  8. Hepatitis crònica, fins i tot la alcohòlica.
  9. Immunodeprimits (infectats pel virus de la SIDA, trasplantats i amb dèficit de complement).
  10. Pacients amb fístula de líquid cefaloraquidi.
  11. Individus amb càncer i processos malignes de la sang.
  12. Pacients amb implant coclear o en espera d’ell mateix.
  13. Celíacs, amb malaltia de Crohn i colitis ulcerosa.
  14. Embarassades en qualsevol moment de la gestació i fins a 6 mesos després del part.
  15. Prematurs de fins a 2 anys que hagin nascut abans de les 32 setmanes de gestació.
  16. Personal sanitari i sociosanitari. Cuidadors a domicili de persones grans o malalts dels punts anteriors.
  17. Policies, bombers, voluntaris de Protecció Civil i personal de les institucions penitenciàries.
  18. Persones amb exposició laboral directa a aus o porcs, tant en granges com en llibertat. Això pretén que un individu no contregui alhora els virus de la grip humana, aviària i porcina, amb la consegüent possibilitat d’intercanvi de material genètic entre els virus.

I recordau que si us vacunau de la grip no us protegiu només a vosaltres, sinó al vostre entorn: pares, fills, amics i companys de treball. Com més vacunats millor, així es crea immunitat de grup o de ramat, el que dificulta que el virus trobi un hoste en el qual assentar-se.
Com ens interessen especialment les embarassades, és molt probable que rebeu aviat un SMS que us recordi la necessitat de vacunar-vos. Si no ha estat així, trucau als telèfons de cita prèvia de Servei de Salut (902.079.079 o 971.43.70.79) o a la comare del vostre Centre de Salut tant si estau embarassades com si el vostre fill té fins a 6 mesos.

¿Els símptomes de la grip? Un refredat més sever del que és habitual, de més durada i amb febre. La diferència amb un constipat habitual és la gran caiguda de defenses causada per la grip, amb la consegüent propensió a adquirir malalties bacterianes com la pneumònia. Com que no hi ha tractament específic, el millor que podem fer és quedar-nos a casa, airejar les habitacions, beure molt líquid i usar paracetamol o antiinflamatoris d’ús habitual. Rentar-se les mans amb aigua i sabó o solució hidroalcohòlica també és molt útil.
A diferència del Coronavirus, les embarassades porten pitjor la grip que les no embarassades, ja que els seus grips són més greus i, per tant, amb més risc d’ingressos i complicacions.
La vacuna de la grip conté les soques que, segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, causaran la malaltia en la temporada entrant amb més probabilitat. En la campanya actual, la vacuna administrada conté un virus de la grip B i dues de la grip A (H1N1 i H3N2). Els virus de les vacunes estan inactivats per a que no causin malaltia i, alhora, mantenguin la capacitat de desencadenar resposta immune. El canvi anual de les soques de les vacunes es deu al fet que és un virus molt canviant d’any en any, el que compromet l’efectivitat de la vacuna, que és moderada i inferior a altres vacunes. Sembla que, com a molt, només el 70% dels vacunats queden protegits.
Per acabar, només comentar-vos que la decisió d’avançar en dues setmanes la campanya de la grip ha estat estatal i que, a Balears, el nombre màxim de casos de grip és al gener, mentre que a la península sol ser al desembre. Com que la vacuna perd capacitat protectora a més temps transcorregut, l’ideal és que us la administreu a la fi de la campanya.
Si necessitau més informació, tenim un article al nostre web que tracta el tema amb més profunditat i també podeu recórrer als anuncis de les campanyes de grip d’altres anys del nostre web i que trobareu a la nostra secció de Notícies.

Ja anam pel cinquè any de rendició de comptes dels nostres embarassos i parts. És una oportunitat que tenim per reflexionar sobre com hem fet la nostra feina i en què podem millorar.

Enguany, són 101 les gestants les que han rebut la nostra atenció durant el seu embaràs i 60 han escollit parir amb nosaltres (59%), percentatge semblant al 2018, que va ser del 57%. Al cap i a la fi, és ben just que la pacient sigui la que decideixi el control d’embaràs que vol: exclusiu amb nosaltres o compartit amb la Seguretat Social. Mai hem posat cap emperò a la voluntat de la dona encara que, això sí, no repetim mai proves realitzades a altres centres i feim tot el possible per aprofitar el millor dels sistemes sanitaris públic i privat. D’altra banda, el control exclusiu amb nosaltres és més que suficient.

 

Audit_parts_2019

Ara passarem a valorar els nostres 60 parts. La meitat exacta, és a dir, 30, pariren el seu primer fill, una d’elles es va animar a començar una família nombrosa, i la resta tengueren el seu segon fill. Dues de les dones superaven els 40 anys, amb la major de 44 anys, encara que la mitjana d’edat va ser de 32 anys. De fet, només 5 de les dones tenien manco de 30 anys (8%). Enguany, 6 embarassos foren resultat de tècniques de reproducció assistida, la meitat per fecundació in vitro i l’altra per inseminació artificial.

Quant als parts, 31 han estat normals (52%), 15 ventoses (25%) i 14 cesàries (23%). Per tant, enguany la taxa bruta de cesàries ha estat molt superior al que haguéssim volgut, que és el 15%. En altres paraules, “ens sobren” 5 cesàries, ja que amb 9 cesàries haguéssim abastat el nostre desitjat objectiu.

Volem destacar que oferim la versió cefàlica externa quan està indicada, proposta que acceptaren dues pacients: a una no li funcionà, i no ho va voler tornar a intentar, i a l’altra s’aconseguí l’objectiu de girar el fetus i de que naixés per via vaginal, sense problemes.

Arribats aquí, passam a valorar les cesàries:

  1. Les cesàries per voluntat de la dona: varen ser sis i aquí és on haguéssim pogut actuar més, o no? Jo solc insistir en les bondats del part vaginal, de fet, la majoria de pacients solen quedar més contentes després d’un part vaginal que d’una cesària però, com és comprensible, hi ha qualque excepció. Hem de tenir present que les nostres pacients són dones amb plena capacitat de discerniment i ben informades, per tant, entenc que se’ls ha de respectar el seu desig, després d’insistir “raonablement” en les bondats del part vaginal. Dues d’aquestes cesàries varen ser per presentació d’anques, una d’elles era portadora d’un fetus llargament desitjat i aconseguit amb l’ajuda de la ciència mèdica, l’altra era també mare primerenca i, com ja s’ha comentat, es va sotmetre a una versió cefàlica externa que va fracassar. Tenguérem també dues cesàries a dues dones voltant la quarantena, que parien els seus darrers fills, amb l’antecedent de sengles primeres cesàries realitzades a altres centres a causa de preeclàmpsia (tensió alta amb proteïnes a orina) i, atès el record una mica amarg dels seus primers embarassos i la repetició de la preeclàmpsia, no volgueren temptar a la sort. Hi hagué unes altres dues pacients que volgueren parir per cesària, encara que tenien trenta i pocs anys, els fetus venien de cap i els hagués valgut la pena intentar-ho. Una havia aconseguit el seu primer fill després d’un llarg camí amb tractament de reproducció assistida, el fetus era una mica gran, es va angoixar molt i volgué cesària sí o sí. La darrera tenia un antecedent de cesària prèvia indicada per presentació d’anques i li va anar tan bé que, encara que el segon fill estava de cap, no va voler provar el part vaginal de cap manera.
  2. Les cesàries ben justificades abans de començar el part: una correspongué a una tercera cesària, ja que no es sol intentar el part vaginal en aquests casos, pel risc de ruptura uterina. L’altra va ser una pacient que va rompre bossa just en el moment en que el fetus estava entravessat (situació transversa), escenari en el que el part vaginal és impossible.
  3. Les cesàries urgents: varen ser sis. Totes començaren amb induccions de part ben indicades: tres per bossa rompuda, dues per tensió alta i la sisena per batec del fetus anormal i líquid tenyit. Llevat del darrer cas i d’un altre amb batec anormal sobrevengut, en els que no vàrem poder esperar a que la mare dilatàs sense amenaçar la salut fetal, als altres, s’utilitzaren prostaglandines si el coll uterí estava molt tancat i se’ls donà temps, atenent els seus parts arran o dins la matinada.

Una altra forma de veure con anam és utilitzar les categories de Robson, o classificació dels parts segons risc de cesària, la qual cosa permet comparar-nos millor entre equips de metges. Com estàndard de comparació he utilitzat els resultats publicats a Internet dels hospitals de Manacor i d’un altre hospital amb un perfil semblant, però d’Almeria, ambdós amb una taxa de cesàries inferior al 20%. Destacar que els primers 5 grups de Robson tenen molt manco risc de cesària que els 4 penúltims. A més, els primers grups són els més nombrosos i, per això, és més fàcil treure’n conclusions sobre les xifres. Com podeu comprovar, les que ja han parit per via vaginal, ens tornen a parir sempre per la mateixa via, per tant, el nostre percentatge dins aquest grup és fins i tot millor que el dels altres hospitals. Els naixements dels primers fills de les nostres pacients també tenen millors resultats que els estàndards de comparació. On hem de millorar és al grup de cesària anterior, encara que si les dones s’acosten a la quarantena i “tanquen la fàbrica dels fills” amb el segon part, crec que no serà massa fàcil convèncer-les de que es sotmetin a una prova de part vaginal.

 

Robson_2019_cat

 Ja hem comentat que la majoria de les 7 dones amb cesàries anteriors s’estimaren més una altra cesària, encara que en vàrem poder convèncer a 3 d’intentar un part vaginal, havent de repetir la cesària només a una d’elles. En definitiva, si les dones amb cesària anterior es deixen, tenim unes 2/3 parts de possibilitats de part vaginal, xifra ben igual que l’any passat.

Amb relació a les taxes brutes de cesàries del 2019 dels hospitals públics balears, Son Espases ha tengut un 24% de cesàries, Menorca un 20%, Inca un 17%, Manacor un 16%, Eivissa i Son Llàtzer un 14%. Les xifres esmentades són una referència, encara que el nostre nombre de parts és massa petit com per fer una comparació “al mateix nivell”. La nostra població és de dones de més edat, menys fills i amb el doble de percentatge de casos de cesària anterior que la majoria dels hospitals públics, la qual cosa ens perjudica.

Pel que fa a les lesions del canal del part, vàrem fer un 20% d’episiotomies, mentre que el 51% tengueren un esquinç superficial, 20% de segon grau (lesió de la pell i del múscul subjacent), a un cas (2%) hi va haver una lesió superficial de l’esfínter anal que es va poder suturar sense problemes i en el 7% dels parts vaginals el perineu no es va esqueixar.

Quant a la lactància materna va ser escollida pel 90% de les nostres parteres, xifra que és la superior que hem aconseguit des de que feim l’auditoria i que consideram difícilment millorable.

Per anar acabant, cal expressar que, malgrat el nostre ascens de taxa bruta de cesàries, hem aconseguit localitzar per on es perden les bones xifres. Animar a les dones amb una cesària anterior a que intentin un part vaginal i fomentar les versions cefàliques en les presentacions anormals ens ajudaran. Quant a les que ja han parit per via vaginal o s’estrenen, transmetre’ls que les nostres xifres són molt bones, la qual cosa ens ajuda a confirmar any rere any que els parts al sector privat poden tenir elevats estàndards de qualitat.

I ara arriba el moment dels merescuts agraïments. No volem deixar passar l’oportunitat de destacar la bona tasca realitzada per l’equip de comares de Palmaplanas, liderades per n’Antònia Garau i na Macu Sahuquillo, i la paciència que han tengut sempre amb els nostres parts i el gran suport que ens han ofert. Desitjam també mencionar als anestesistes per lo bé que posen les epidurals i la molta ajuda que ens donen. Un hurra per als pediatres neonatòlegs que venen a tots els parts i cuiden dels nounats a la planta. I l’enhorabona a l’equip d’infermeria de la 3ª planta B, destinada només a gestants i parteres. La feina d’infermeria, Anestèsia i Pediatria fa que l’atenció al part sigui el resultat d’una feina en EQUIP en el que la feina de cadascú, més que sumar, multiplica.

Avui, 17 de novembre, se celebra el Dia Mundial de l’Infant Prematur, una forma de crear consciència sobre aquest problema. Segur que aquesta loteria li ha tocat a algú de la família, a alguna amiga o veïnada.

Aprofitam l’avinentesa, per presentar-vos una nova entrada sobre la prematuritat al nostre web, per a que estigueu ben informades de què parlam i què feim a la consulta per minimitzar els vostres riscos.

També, la nostra companya, l’administrativa del CS Pont d’Inca, Encarna Tárraga ens ha fet una vistosa infografia per il·lustrar el problema.

Prematur_2019_E_Tárraga

Grip 2019bLa campanya de la grip a Balears s’inicia el proper dimarts 5 de novembre i acaba el 19 de desembre, just abans de les Festes de Nadal. De les 144.000 dosis comprades per la Conselleria, 67.000 són per a menors de 65 anys, entre ells les embarassades. Com que les dosis han arribat ja als Centres de Salut, ja poden demanar cita per a la seva administració al telèfon (971.43.70.79) i s’assegurin, si estan embarassades, de tenir cita per a la comare, que és la responsable de la seva vacunació. Moltes de les embarassades rebran un SMS recordant-los la necessitat de vacunar-se.

Grip 2019a

La vacunació de la grip, si vostè pertany a un grup en què estigui indicada, no només protegeix el vacunat, sinó al seu entorn, prevenint la disseminació del virus. Aquest és un concepte que cal reforçar, el de “la immunitat de grup”, quan a Balears el percentatge de vacunats no supera el 50% i l’ideal és que arribi al 75%. En el cas de les embarassades, no només es protegeix a la mare, sinó al futur nadó, sobretot en els primers 6 mesos de vida.

Com cada any, es recorda que la grip té els símptomes d’un refredat fort, que dura més dies i amb febre. És una malaltia que afecta a l’1,3% de la població balear. La diferència amb un refredat habitual és la capacitat que té aquest virus de arrasar-nos les defenses i fer-nos vulnerables a qualsevol malaltia causada per bacteris, com la pneumònia.

Es recomana que, com no hi ha un tractament específic, les persones que sospitin que puguin tenir la grip es quedin a casa en repòs, beguin molt de líquid i prenguin paracetamol o algun antiinflamatori d’ús habitual amb l’objectiu de reduir els dolors articulars, musculars i la febre. Si els símptomes són difícils de suportar, millor acudir al centre de salut i no als hospitals, per no saturar les urgències i no exposar, ni ser exposat, a altres microbis nocius. Airejar les habitacions, cobrir-se la boca en tossir amb mocadors de paper nets, rentar-se freqüentment les mans tant amb aigua i sabó com amb solució hidroalcohòlica i beure molt líquid són les mesures recomanades.

L’embaràs suposa uns canvis respiratoris, cardíacs i del sistema immune, els quals afavoreixen una grip més severa, amb més ingressos i complicacions. Les embarassades, si tenen febre alta en el primer trimestre d’embaràs, s’arrisquen a que els seus fills tinguin més defectes congènits, sobretot l’espina bífida, més avortaments i, si contreuen la grip més tard, tenen major risc de fills prematurs, de baix pes i de morts fetals intrauterines. No obstant això, els beneficis de la vacunació es fan evidents després de vacunar a milers de dones, segons es pot apreciar a la taula de més abaix.

La seva administració és molt segura tant per a les embarassades com per als seus fills.

La vacuna de la grip conté les soques que, d’acord a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, causaran la malaltia en la temporada entrant amb més probabilitat.

En la campanya 2019-2020, la vacuna administrada conté un virus de la grip B i dues de la grip A (H1N1 i H3N2) que han estat modificats respecte a l’any anterior. Els virus de les vacunes estan inactivats per a que no causin malaltia i, alhora, mantenguin la capacitat de desencadenar resposta immune. El canvi de soques de les vacunes es deu al fet que és un virus molt canviant d’any en any, el que compromet l’efectivitat de la vacuna, que és moderada i inferior a altres vacunes. Sembla que, com a molt, només el 70% dels vacunats queden protegits.

Grip2019_mall

Font: Sheffield US, et al. Obstet Gynecol. 2012;120:532.

 

L’administració de la vacuna, a la part alta del braç, o no produeix cap molèstia o, com a molt, molèsties lleus.

La vacuna de la grip és recomanada per les autoritats sanitàries als següents grups:

  • Majors de 65 anys.
  • Malalts crònics.
  • Cuidadors de malalts, personal sanitari i treballadors de serveis públics essencials.
  • I, per descomptat, embarassades.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar altres notícies pel que fa a la grip del nostre web i, en concret, aquesta corresponent a 2017 i, per suposat, la campanya que la Conselleria de Salut ha preparat per a enguany. 

La primera setmana d’agost es celebra la “Setmana Mundial de la Lactància Materna” a la majoria de països, això sí, no a tots i per què? Perquè hi ha molta gent de vacacions i fa una calor infernal, així que a Espanya i a altres països europeus ens reservam el primer diumenge d’octubre. De qualsevol manera, no volem desaprofitar l’avinentesa per recordar les bondats de la lactància materna i, alhora, establir una “connexió mental” amb la majoria de països que aquests dies la celebren. Així i tot, insistirem un altre cop l’octubre, amb les nostres neurones ja més fresques.

Lact_mat_2019
L’OMS ha escollit per a enguany el lema “Empoderem-nos, facem possible la lactància materna!”. I és que per a que la lactància materna sigui possible es necessiten temps i dedicació. Per això, es convida als països a que promoguin legislacions que afavoreixin baixes parentals (de mares i pares), pagades i amb durada suficient. Les baixes de les mares haurien de ser d’almanco 18 setmanes, no de 16 com ara, encara que el desitjable és que siguin de 6 mesos. Invertir en lactància materna és car només al principi, ja que és una inversió amb retorns notables. De fet, el pit fomenta el vincle maternofilial, la millor percepció materna dels primers mesos de vida del seu fill, més salut pel nadó i també per a la família (manco estressos, més benestar) i estalvis múltiples per als sistemes sanitaris (manco visites al pediatre, manco ingressos, manco morts sobtades del lactant). I per a la mare? Doncs també hi ha beneficis: recuperació més ràpida del pes, manco risc de càncer de mama i d’ovari…
Per a un bon establiment de la lactància només hi ha un secret: donar-vos al vostre fill, no hi ha d’haver barreres que us distreguin, és a dir, no hi ha temps ni de fer bugades, ni de fer net la casa, ni de preparar menjar, ni de sortir a passejar. Si moltes vegades us demanen fins a 10 o 12 preses de llet al dia i, sí, és una mica sacrificat, però quan el vostre fill us somriu i creix tant bé, com li podem negar la nostra entrega incondicional?
El que hem dit: donau-vos al vostre fill i la resta vendrà afegida. Un lactant content, que augmenta de pes, que orina i fa deposicions és el que toca, o sigui, que ni us preocupeu de si pren molt o poc. Al principi, és molt habitual que perdin pes, fins a un 15% de disminució es considera normal. Això vol dir que podeu parir un infant de 3.500 g i que passi a pesar 2.975 g els dies següents, i considerar-se dins l’acceptable. També és vera que aquest infant ha d’haver recuperat el seus 3.500 g, com a màxim, als 10 dies de vida i a partir d’aquí, creix que creix.
Lact_mat_E_Tárraga_mall_2019Al web de la nostra Conselleria de Salut, hi trobareu un document gratuït en pdf que us dóna consells molt útils. Aanau a la columna esquerre de la pàgina, feis click sobre la inscripció “Lactància materna” i se vos obrirà el pdf.
I abans de deixar-vos, us hem adjuntat unes il·lustracions d’Encarna Tárraga, del Centre de Salut del Pont d’Inca, que ha accedit, molt amablement, la seva publicació.
Més d’una de vosaltres haureu comprovat que el que plasma n’Encarna és, fil per randa, el que us recomanam a la consulta i el que s’ha acordat a la “Guia de bones pràctiques en l’atenció de l’embaràs, del puerperi i del període neonatal en l’àrea de salut maternoinfantil de les Illes Balears”.

Ya hace cuatro años que publicamos la auditoría de embarazos controlados en la consulta de la Dra. Gibert y de los partos derivados. Para nosotros, la transparencia, la honestidad y la rendición de cuentas son rasgos que consideramos muy valiosos.
Auditoria dels nostres embarassos i parts de 2019
Durante el 2018, hemos atendido 95 mujeres con fecha probable de parto dentro del mismo año y 54 de ellas han parido con nosotros.

En cuanto a los partos, 28 de nuestras parturientas se estrenaban en la maternidad (52%). El 14% (4 mujeres) tenían 40 años o más, siendo la mayor de 44 años, mientras que el promedio de edad de nuestras parturientas fue de casi 34 años. Queda claro, por tanto, que en nuestra consulta no somos ajenos al tipo más preponderante de madre actual: pocos hijos y ya entrada la treintena. El 13% de estas pacientes (7 de 54) precisaron la fecundación in vitro para conseguir la gestación, la cual fue indicada sobre todo para baja reserva ovárica (envejecimiento ovárico) y semen de mala calidad.

En cuanto a la vía de parto, 36 de 54 han sido normales (67%), 9 ventosas (17%) y 9 cesáreas (16%).

Hemos evaluado nuestras cesáreas y hemos observado que:

– Dos de ellas fueron mujeres que tenían su primer hijo y les tuvimos que provocar el parto, una para pasar su fecha probable de parto de 9 días y la otra por haber roto la bolsa de las aguas. Antes de bajar a paritorio les administramos prostaglandinas vaginales y, ya en paritorio, estuvieron con dinámica uterina lograda con oxitocina durante más de 12 horas, sin conseguir que se pusieran de parto.

– Dos pacientes más portaban sus fetos sentados (presentación de nalgas), una ya había tenido un parto normal y para la otra era su primer parto. Les ofrecimos una versión cefálica externa y un parto vaginal de nalgas, pero después de varias visitas en las que comentamos, explicamos y aportamos vídeos e información escrita sobre el tema, se decantaron por una cesárea electiva.

– Otros dos pacientes, que tenían su primer parto, llegaron a dilatación casi completa, pero, después de 4 horas entre esperas y pujos dirigidos, no conseguimos que la cabeza fetal se introdujera en la pelvis. Una de ellas parió a las 7 h de la madrugada, después de que ella y todo el equipo intentáramos el objetivo de parto vaginal durante toda la noche.

– La séptima paciente ya había tenido una cesárea con nosotros por parto estacionado. En su primer parto, llegó a dilatación casi completa, pero el feto no se introdujo en el canal del parto tras darle más de 4 horas de margen. En su segundo parte, la evolución fue similar, es decir, dilató muy rápido, pero el tránsito de la cabeza fetal en la pelvis volvió a ser muy lento y el feto, además, presentaba anomalías de latido, por lo que se le adelantó la indicación de cesárea. Nació una niña de 3.550 g que, aunque estaba bien oxigenada, tuvo ciertas dificultades de adaptación a la vida extrauterina que se resolvieron satisfactoriamente con la ayuda de nuestro pediatra neonatólogo de guardia.

– La octava correspondió a una gestante con antecedente de parto vaginal normal que presentó placenta de inserción baja e indicios ecográficos de placenta anormalmente adherida. Le ofrecimos provocar el parto con reserva de sangre, dado que había riesgo de sangrado abundante intra y posparto. Después de semanas de discernimiento, la paciente no quiso asumir riesgos y se hizo una cesárea programada, naciendo un niño en buenas condiciones. La placenta se despegó sin incidencias y la paciente se fue de alta sin anemia.

– La última fue una paciente de constitución física poco favorable a un parto vaginal, con una cesárea a la gestación anterior indicada por peso alto fetal que se confirmó al nacimiento (casi 4 kilos y medio). Le recomendé otra cesárea por tener el cuello uterino cerrado y rígido, crecimiento fetal superior al promedio (aunque el segundo feto era más pequeño que su hermano). La intervención y el puerperio transcurrieron sin incidencias.

Para conseguir el objetivo de la tasa de cesáreas inferior o igual al 15%, de acuerdo con la Organización Mundial de la Salud (OMS), nos han “sobrado” una o dos cesáreas. Una vez revisadas estas intervenciones, tal vez debemos mejorar nuestro consejo, de forma que se puedan minimizar las cesáreas por el deseo de la madre, o sea, las que la madre pide por percibir un riesgo alto asociado a la prueba de parto vaginal. De hecho, en 2017, convencimos a dos pacientes para que se hicieran la versión cefálica externa, y en 2018 no convencimos a ninguna. Posiblemente, las familias más reducidas de la actualidad y la edad creciente de las madres las hacen más temerosas a la hora de asumir contingencias. Por otra parte, la OMS enfatiza que “Debe hacerse todo lo posible para realizar cesáreas a todas las mujeres que lo necesiten en lugar de intentar alcanzar una tasa determinada.”

Otro tema a tener en cuenta es que la cesárea es bastante segura en nuestro entorno, ya que contamos con un equipo en paritorio y en planta de puerperio (postparto) con una plantilla muy constante y entrenada en una atención excelente.

Con referencia a las incisiones del canal del parto (episiotomía), se aplicaron a 15 de 45 de mujeres (33%), mientras que el 11% tuvieron un desgarro superficial y el 31% uno de segundo grado (herida de piel y de músculo subyacente). No tuvimos ninguna lesión anal (desgarros de los tipos III y IV).

Atendimos a cuatro mujeres con cesárea anterior, a una de ellas se le indicó una cesárea programada, pero a las otras tres se les ofreció prueba de parto. Dos de ellas parieron por vía vaginal y una volvió ser una cesárea. Esto nos demuestra que suele valer la pena hacer una prueba de parto vaginal, por dos motivos: la recuperación de un parto vaginal es mucho mejor que de una segunda cesárea y, cuando se tienen dos hijos en casa, ¡encontrarse bien es muy importante! Por otra parte, si una tiene más descendencia, bajan las posibilidades de someterse a una tercera cesárea.

La lactancia materna fue elegida por 43 de nuestras parturientas, el 80%, cifra que supera en 8 puntos a la del año anterior y se considera adecuada.

Si nos comparamos con los porcentajes de cesáreas del 2017 de los hospitales públicos baleares, con las reservas derivadas de ser nuestro número de partos muy inferior, pero también con la fuerza que nos da haber mantenido cifras próximas al 15% por cuarto año consecutivo, nos encontramos que en Son Espases ha sido del 29%, en Son Llàtzer del 16%, en Inca del 18%, y en Manacor del 14%. Nuestros casos se parecen más a los hospitales públicos de Inca y Manacor, donde se atienden partos a partir de las 35 semanas, aunque allí las proporciones de mujeres con hijos previos paridos por vía vaginal y de mujeres jóvenes son superior, la lo que favorece un porcentaje inferior al nuestro de cesáreas.

Para concluir, opinamos que nuestro porcentaje es bien digno dentro de nuestro entorno, aunque no tenemos que renunciar a ahorrar las cesáreas de beneficio dudoso para la madre y el recién nacido. Además, nuestras auditorías nos muestran, año tras año, que los partos en el sector privado son muy dependientes del profesional ginecólogo que los dirige y, por tanto, que dentro del sector sanitario privado es más que factible conseguir unos muy buenos resultados de vía de parto y perinatales, en un entorno de atención personalizada y confort en el área de hospitalización.

Como los partos vaginales, a veces, se consiguen a base de mucha de paciencia de las madres y de los profesionales implicados, aprovechamos esta ocasión para agradecer al magnífico equipo de matronas de Quirón Palmaplanas su tarea, ya que gran parte del éxito conseguido año tras año no hubiera sido posible sin ellas.

El 7 de novembre comença la campanya de la vacunació contra la grip a BalearsDemà, la nostra Conselleria de Salut inicia la campanya de vacunació contra la grip de 2018. Us podreu vacunar fins el 19 de desembre.

Us recordam que l’objectiu és evitar la malaltia i les complicacions greus que venen després. La grip ens sol deixar amb les defenses tan baixes que tenim més probabilitats d’adquirir una pneumònia per bacteris.

Les persones que s’han de vacunar són les més vulnerables:

  1. Les que pateixen malalties cròniques.
  2. Les embarassades.
  3. Els cuidadors dels malalts crònics.
  4. Els empleats al servei de la població (professionals sanitaris, bombers, policies, tècnics de companyies elèctriques…), ja que no ens convé que, en cas d’epidèmia, no ens puguin oferir els seus serveis professionals.

La vacunació és gratuïta als centres de salut o als serveis de salut laboral. També es vacuna de franc a les residències, un infermer concerta una visita al centre i vacuna a tots els que ho desitgen.

Si estàs interessada en la vacunació telefona al 902 070 079 o al 971 437 079 i demana cita, també la pots demanar mitjançant el web www.ibsalut.es o directament al teu Centre de Salut. Si sou funcionaris (MUFACE, MUGEJU, ISFAS) o no sou residents a les illes, també teniu dret a la vacunació gratuïta. En cas que no pogueu anar al centre de salut, la podeu comprar a l’apotecaria o a un dispensari mèdic privat que vos la ven i administra alhora.

I recordau que la vacuna és important, però no ho són menys les mesures per evitar la seva propagació, és a dir, rentat de mans i evitar el contacte amb els malalts. Us ho explicam al nostre web

Si voleu més información, també podeu accedir a aquest text de l’ Organització de Consumidors i Usuaris.

 

La lluna té la seva màgia i ara més, quan el passat 27 de juliol molts hem vist molts un eclipsi total o “lluna de sang”.
Influeix la lluna sobre la data del part La tradició ha relacionat les fases lunars i, sobretot, la lluna plena, amb més probabilitat de parir, quedar-se embarassada, concebre fills d’un sexe o d’un altre i una infinitat de successos més o menys rellevants.

Però, com podem saber si això és veritat o no? La resposta és fàcil, només cal recollir uns mesos de treball en una maternitat qualsevol i fer una llista amb els nombres de parts espontanis segons el dia. Després, assignam cada dia a la fase lunar corresponent i feim un recompte. Per lògica, si disposam d’estudis ben dissenyats, realitzats en diferents entorns i amb resultats similars podrem respondre a la pregunta de manera fonamentada.

Ens hem posat mans a l’obra i hem trobat deu treballs científics il·lustratius sobre el tema:

1.- Un article publicat el 1979 sobre 11.691 parts esdevinguts entre 1974 i 1978 a Los Angeles (Califòrnia). Es va apreciar que no hi havia diferència entre el nombre de parts en la fase de lluna plena i la resta de les fases.

2.- Un estudi realitzat a Dublín (Irlanda) i difós el 1998, que inclou 10.027 parts atesos al llarg de mes i mig. No es varen poder apreciar agregacions de parts ni durant la lluna plena, ni en cap altra fase lunar.

3.- Un treball donat a conèixer en 1989 i efectuat a Dinamarca. Es van incloure 1.269 parts espontanis atesos en dos anys. No es va detectar cap relació ni del treball de part, ni del trencament de la bossa de les aigües amb les fases lunars. Això sí, varen veure que la bossa de les aigües es trencava més freqüentment entre les 10 de la nit i les 6 del matí, independentment de l’aparença lunar.

4.- Un estudi espectacular basat en els 2.760.362 nins nascuts a Àustria entre 1970 i 1999. No es va provar cap relació entre la data del part i la fase lunar. Es va publicar el 2002.

5.- A la fi, un estudi espanyol de 2004, realitzat per infermeria de l’Hospital de Valme (Sevilla), sobre 1.715 parts espontanis que van ocórrer al llarg de 10 cicles lunars. No es va poder demostrar ni que les fases lunars, ni la lluna plena exercissin cap acció sobre la distribució dels parts.

6.- Aquesta investigació procedent de Hannover (Alemanya) inclou 6.725 parts espontanis atesos entre 2000 i 2006 i no va advertir ni diferències en el nombre de naixements segons la lluna, ni tampoc cap relació amb complicacions al naixement, ni amb més probabilitat de parir nins o nines segons la fase lunar en què van ser concebuts. Tot això va ser publicat el 2008.

7 i 8.- Dos treballs editats en 2012, un de la Índia, sobre 9.890 parts espontanis. Tampoc troben relació entre la data dels parts i el cicle lunar. L’altre dut a terme a l’estat de Phoenix (Arizona, EUA) sobre 167.956 parts atesos entre 1995 i 2000, sense observar tampoc influència de la lluna, ni del clima sobre la data del part.

Només dues investigacions italianes han mostrat resultats discordants respecte a les anteriors. Una, llançada el 1998, sobre 1.791 parts assistits entre 1993 i 1996. Adverteix una correlació entre els parts espontanis i les fases lunars. L’altra, publicada també en el mateix any sobre 1.248 parts espontanis , i que és realment un subgrup de l’estudi italià abans esmentat. També troba una associació, això sí, feble entre la lluna plena i el part del segon o tercer fill, que no es reprodueix en el cas d’un primer part.

En definitiva, gairebé 3 milions de parts escrutats (2.971.426, per ser exactes) i només 1.791 amb una aparent correlació amb les fases lunars, aquests últims italians, per cert. Ens hem “mogut”, gràcies a aquestes publicacions, per Europa, Àsia i Amèrica i les conclusions de tots ells són pràcticament unànimes. Llavors, apreciats lectores i lectors, ja estan vostès en condicions d’extreure les seves pròpies conclusions sobre si l’associació entre lluna i part és mite o realitat, o si és mite a tot el món, excepte a Itàlia, és clar…

ParitoriPer tercer any consecutiu, complim amb el nostre compromís de fer pública la revisió de l’activitat que tenim a la sala de parts de l’Hospital Quirón Palmaplanas.

És ben conegut, dins l’entorn de comares i ginecòlegs, que la taxa ideal de cesàries, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és entre el 10% i el 15%. Això sí, no s’ha de ser dogmàtic amb aquestes xifres, ja que la prioritat és no posar en risc ni a la mare i al nadó, ja que la cesària és un recurs molt valuós que ha salvat la vida i el benestar de mares i fills en no poques ocasions, però també sabem que una cosa n’és l’ús i una altra l’abús.

Durant el 2017 hem atès 46 dones de part, 25 de les quals no havien parit mai. Vint-i-dos parts han estat normals (48%), 17 ventoses (37%) i 7 cesàries (15%), és a dir, ens mantenim dins els estàndards de l’OMS. Hem atès un part de dos bessons per via vaginal, i dues de les nostres pacients s’han sotmès a versió cefàlica externa (maniobra per canviar la posició del fetus dins la mare, de manera que el que surti primer durant l’expulsiu sigui el cap), la qual cosa li ha permès a una d’elles un part vaginal.

Les nostres set cesàries es degueren:

– Una a risc de pèrdua de benestar fetal, confirmat per pH baix de sang de cordó al naixement, però amb molt bona resposta a la reanimació gràcies a la presència d’un pediatre especialitzat.

– Tres per presentació d’anques: una de les pacients va voler cesària programada després d’explicar-li les alternatives, la segona va tenir hipertensió arterial amb proteïnes a orina, prematuritat i una malformació uterina que contraindicava la versió cefàlica externa, mentre que a la tercera es va aconseguir col·locar el fetus en posició correcta amb la versió, però retornà a la posició anòmala just abans del part.

– Una per inducció fallida indicada per hipertensió i proteïnes a orina que no va aconseguir posar-se de part ni després d’aplicar prostaglandines vaginals, ni oxitocina.

– Dues per part estacionat, és a dir, abastaren els 8 cm de dilatació i no vàrem aconseguir ni amb dinàmica adequada, ni amb empentes dirigides, ni la dilatació completa, ni el descens. Això sí, esperam que la feina d’arribar fins a 8 cm les ajudi als seus parts posteriors. De fet, dues pacients que havien parit amb nosaltres fa uns anys mitjançant una cesària, pariren enguany per via vaginal i es quedaren molt contentes amb l’experiència de “poder parir com cal”, segons paraules d’elles.

L’anestèsia regional (epidural o raquianestesia) s’aplicà a 44 dones, és a dir, només dues s’animaren a parir sense epidural i ambdues ja eren mares. Encara que utilitzam la ventosa obstètrica només quan és ben necessari, el seu ús relativament freqüent s’explica pel cansament matern o per la poca sensació d’ocupació vaginal associada a l’epidural, que fa que les dones empenguin manco.

Pel que fa a les seccions del perineu (episotomia), el vàrem necessitar al 26% de tots els parts i al 14% dels parts normals. El 37% dels parts vaginals cursaren amb un esquinç superficial i el 43% amb un de tipus II (lesió de pell, greix i múscul subjacent), ambdós tipus d’esquinç tenen molts bons resultats després de la sutura de la ferida o de no suturar-la, si és petita. No vàrem tenir cap lesió anal (esquinços dels tipus III i IV).

La lactància materna va ser escollida per 33 de les nostres puèrperes, el 72%, xifra que es pot considerar “bona”.

Si ens comparam amb els percentatges de cesàries del bienni 2015-6 dels hospitals públics i privats mallorquins, amb les lògiques reserves per ser el nostre nombre de parts molt inferior, però també amb la força que ens dóna haver mantengut el 15% per tercer any consecutiu, resulta que a la Policlínica Miramar ha estat del 34%, a Quirón Palmaplanas del 33%, a Son Espases del 27%, a Inca del 21%, a Son Llàtzer del 17% i a Manacor del 13%. La nostra casuística es semblaria més a la dels hospitals públics d’Inca i Manacor, on s’hi atenen els parts a partir de les 35 setmanes, però amb la diferència que hi pareixen allà un percentatge molt superior de dones immigrants, moltes de les quals ja han parit per via vaginal, la qual cosa augmenta molt les possibilitats de que el fill següent neixi mitjançant un part normal.

Amb tot l’esmentat, crec que podem treure la conclusió que el nostre percentatge és correcte dins l’entorn en que ens manejam, però sempre hem de tenir la vista posada en mantenir i, si pot ser, millorar les nostres xifres. Per concloure, dir-vos que em sembla difícil baixar del 15%, ja que això es sol aconseguir a base de parts llarguíssims (de 15 o 20 hores) i, clar, són una minoria les dones que estan disposades a tenir aquesta experiència. Més d’una vegada he hagut de convèncer a qualque pacient “d’esperar un poc més” i els ha valgut la pena a la majoria, perquè el part sol acabar per via vaginal i el següent va bé i ràpid pràcticament sempre, però, insistesc, és una tasca ben àrdua i no sempre compresa per les parts implicades.

Font: Dra. Gibert

Aprofita aquestes setmanes de fred per vacunar-te contra la grip, encara hi ets a tempsJa ha arribat l’onada de fred, i, amb ella, els refredats i la grip.

Recordau que, a Mallorca, les temperatures baixes es mantendran fins a mitjans de març, la qual cosa és un motiu més perquè, si estàs embarassada, ets mare d’un nin de menys de 6 mesos o et trobes en altres grups de risc et vacunis contra la grip.

Si bé la campanya d’enguany acaba el 15 de desembre, un es pot vacunar fins i tot més tard, és a dir, fins que s’acabi l’estoc de vacuna adquirit per la Conselleria. Recordau que la vacuna es torba unes dues setmanes a induir defenses protectores contra la grip, llavors, aquestes dates són encara un moment ideal per protegir-te a tu i a les persones amb les que convius.

Com els nins de menys de 6 mesos no poden ser vacunats i, a més, si es posen malalts, tenen més riscos que la gent gran, no està de més que les mares es vacunin. Fins i tot les que donen pit poden vacunar-se, ja que aquesta medicació no interfereix amb la lactància.

Si teniu més fills i esteu interessats en conèixer els beneficis i indicacions de la vacuna en ells, podeu accedir a aquest vincle.

I per acabar, us deix una foto de la meva vacunació, fa uns pocs dies. Com a professional sanitari, crec que és important ser coherent amb el que us recomanam i, per tant, evitar en la mesura del possible transmetre malalties contagioses a les nostres pacients mitjançant el rentat freqüent de mans, l’evitació de conductes de risc i les vacunacions pertinents.