DRA. GIBERT

No volem faltar a la nostra cita virtual anual per explicar-vos com hem atès les nostres embarassades i els seus parts. I és que ja som a la nostra setena auditoria. I per què les fem? Perquè les avaluacions milloren els resultats, i nosaltres volem ser millors, ni més ni manco.

En una editorial sobre la proporció de cesàries, el Dr. Carlos Campillo, respectat mèdic de salut pública a Balears i mort recentment, escrivia “no avaluar, no intervenir i deixar les coses com estan és el més còmode, però menyscaba indefectiblement l’efectivitat, la seguretat i l’eficiència.” I en aquestes estam, en no deixar les coses com estan.

 

No avaluar el que es fa és còmode però menyscaba la possibilitat d’aconseguir un bon part

 

Les dones que ens han confiat el control del seu embaràs durant el 2021 han estat 116, i 60 han parit amb nosaltres, és a dir, el 52%, proporció que és força estable entre les nostres pacients i al llarg dels anys. No totes les pacients que ens consulten tenen una assegurança que els cobreixi el part, així, algunes acudeixen al nostre centre només per completar les visites de la Seguretat Social. Així mateix, atenem gestants de perfils diversos: dones que volen parir només al sector privat, altres que només volen fer-ho en el públic i altres que han alternat centres de diferent titularitat per donar a llum els seus fills. La nostra actitud és de màxim respecte a l’autonomia de la pacient. Per ajudar-vos en la decisió, us relatem com us atenem i us mostrem les dades de les nostres auditories, però la decisió final, òbviament, és vostra.

Durant el 2021, més pacients nostres s’han atrevit a donar germans a la gent gran. Si bé la meitat dels nostres parts corresponen a primers fills, el 42% de les nostres dones han parit el seu segon fill i el 8% s’ha animat a formar família nombrosa, una de quatre fills, per ser el seu tercer embaràs bessonar. El 2021 ha estat, per tant, l’any que hem tingut més famílies grans. Tenir tres fills al nostre entorn és poc freqüent, per la intendència que suposa i el cost disparat de l’habitatge a les Balears.

Si bé la majoria de les nostres parteres són als primers anys de la trentena, és a dir, l’edat mitjana és de 33,3 anys, el ventall d’edats oscil·la entre els 23 i els 41 anys. El 12% dels nostres parts van ser de dones de 40 anys o més, xifra semblant a altres anys.

Deu parts es van aconseguir gràcies a la fecundació in vitro, això és el 17% i, novament, no hem atès cap part resultat d’inseminació artificial. L’edat de les mares actuals fomenta el recurs a les tècniques de reproducció in vitro. La transferència dels embrions en fase de blast, al cinquè o sisè dia de fecundació, ha reduït de manera molt efectiva els embarassos múltiples. De fet, només hem tingut dos parts de bessons, un per via vaginal i l’altre per cesària, només un resultat de fecundació in vitro.

Novament, l’anestèsia regional, ja sigui epidural o raquídia, és la preferida de les nostres pacients i dels nostres anestesistes. Només dues pacients es varen animar a parir amb anestèsia local i ho varen fer fenomenal. Una d’elles va aconseguir el naixement, per via vaginal, d’una nena de més de 4 quilos després d’haver parit el seu primer fill mitjançant cesària. Ella ha estat una de les mares amb més coratge i determinació que hem tingut aquest any.
Amb relació a la via de part, 48 han estat atesos per via vaginal i 12 mitjançant cesària (20,0%), xifra una mica superior al que haguéssim desitjat, és a dir, el 15% que defensa l’OMS, encara que això s’ha de matisar mitjançant l’anàlisi que feim ara mateix:

  • Cinc cesàries, el 42%, es van fer de forma electiva, és a dir, abans que la pacient es posés de part. Tres d’elles es van indicar per fetus en presentació podàlica, una per tenir un mioma que s’interposava al canal de sortida del fetus i una cinquena en una portadora d’embaràs bessona, operada de miomes i amb un segon fetus en presentació no cefàlica, que no volia arriscar res per al naixement del seu segon fill.
  • Les set restants es van indicar sobre la marxa, és a dir, durant el treball de part, i pels motius que segueixen:
    1. Gestant de 36 setmanes, amb antecedent de part vaginal, que va trencar bossa abans que es pogués intentar canviar la presentació de natges del fetus mitjançant una versió cefàlica externa. A la pacient se li va oferir intentar un part vaginal, però va declinar la proposta.
    2. Embarassada per primera vegada, que es posa de part a les 38 setmanes amb fetus també en presentació de natges. Se li va proposar una versió cefàlica externa, però no la va acceptar.
    3. Pacient amb antecedent dun part normal i un segon fill en presentació de natges. Se li va fer una versió cefàlica externa que no va funcionar i la pacient, desitjosa d’un part vaginal, va triar intentar un part vaginal de natges. Se li va induir el part, i només es van assolir 3 cm de dilatació, amb un coll gruixut, malgrat que va tenir contraccions regulars i intenses des del principi. A les 20 h fem una cesària.
    4. Dona que ingressa per part i la dilatació de la qual s’estaciona als 9 cm. S’intentaren canvis de posició i cims dirigits, la qual cosa, malgrat la bona disposició de la pacient, no va aconseguir millorar el descens del cap fetal, ni corregir-ne les anomalies de posició. Vam fer una cesària a dos quarts de cinc de la matinada.
    5. Mare d’un segon nadó que va ingressar per trencament de borsa la matinada prèvia al part. L’endemà al matí, se li va induir el part i, malgrat haver parit bé el seu primer fill, l’evolució del segon part va ser més lenta que la del primer, situació força poc freqüent. Als 8 cm, la dilatació es va estacionar i encara que ens vam empenyorar a donar-li les últimes oportunitats a la pacient mitjançant cims dirigits, flexió de cames per augmentar els diàmetres pèlvics, etc. vam haver de realitzar-se una cesària passades les 3 de la matinada.
    6. El darrer cas correspon a una altra mare d’un segon fill, però amb antecedent de cesària i induïda aquesta vegada per escàs líquid amniòtic. Després de més de 12 hores d’oxitocina no aconseguim superar els dos dits de dilatació, ni assolir l’esborrament complet, motiu pel qual se li va fer una cesària passada la una de la matinada.

Arribats aquí, l’obstacle més gran que hem tingut són les presentacions de natges, ja que van estar implicades en sis de les dotze cesàries. És evident que no totes les mares es volen fer la versió cefàlica externa i que una minoria vol assumir el risc, encara que baix i controlat, d’un part vaginal de natges. Disposar de la versió cefàlica a les sales de parts de les clíniques privades ajudaria a la seva implantació més gran, ja que més d’una dona optaria per ella si fos amb el seu ginecòleg de confiança. Imagineu si haguéssim aconseguit evitar només tres cesàries amb aquestes maniobres, aleshores, la nostra taxa de cesàries s’hauria quedat en el desitjat 15% global. I gràcies a aquesta auditoria ho tenim més clar: disposar de la versió cefàlica externa al sector privat afavoriria la disminució de la nostra taxa de cesàries, i és el camí que hem de seguir.

I si el problema han estat les presentacions de natges, vegem com hem quedat a la resta de supòsits. Per això és molt útil utilitzar els grups de Robson i, per disposar de càlculs més robustos, hem agrupat els nostres parts del 2019, 20 i 21, segons consta a la taula següent:

Nuestros estándares de comparación son los hospitales de Manacor,  con una tasa del 18,6% de cesáreas, y el de Huércal-Overa (Almería) con el 16,1%, ambos hospitales dentro del grupo con mejores tasas de cesáreas de España.

Els nostres estàndards de comparació són els hospitals de Manacor, amb una txa del 18,6% de cesàries, i el de Huércal-Overa (Almeria) amb el 16,1%, ambdós hospitals dins el grup amb millors taxes de cesàries d’Espanya. Les nostres xifres desglossades queden molt ben parades, mostrant els nostres resultats que la probabilitat de part vaginal és fins i tot més gran en les dones que atenem. Tot i així, la nostra xifra d’induccions en què parin el seu primer fill són més altes que les de Manacor, això és, 24% enfront del 12%, cosa que pot llastar els nostres resultats. Anam revisant tots els anys la nostra casuística i no hi ha induccions de caprici sobre les dones que mai no han parit. Aleshores, vàrem atribuir part de la diferència al fet que les xifres de Manacor provenen d’una època en què el part es provocava a les 2 setmanes posteriors a la data probable de part, quan ara es fa a partir de la setmana 41a.

 

Les nostres xifres de parts vaginals, desglosades segons grups de Robson, queden ben parades en comparació amb hospitals de qualitat reconeguda

 

Els esquinços de la vulva i/o la vagina durant el pas del concebut pel canal del part van ser: 2% cap, 49% amb esquinços de tipus I i 34% de tipus II. No hi va haver esquinços que afectessin l’anus. Vam fer episiotomia al 15% dels parts vaginals, xifra que dista molt del seu màxim recomanat que és el 30%. És possible que l’alt nombre de mares primerenques i l’edat avançada d’algunes afavoreixi que no aconseguim el 10% d’episiotomies, xifra establerta per l’OMS com d’excel·lència.
El 78% de les nostres parteres van triar alletar els seus nadons, xifra que ha baixat paulatinament en els darrers anys i que s’ha d’interpretar com a necessitat d’augmentar el nostre suport a la lactància materna.
Per acabar, comentar-vos que els primers parts són laboriosos, i necessiten persistència si es volen aconseguir bons resultats. En canvi, els segons solen anar força bé i, per a nosaltres, són com recollir els fruits del treball realitzat al primer part. Igualment, per a les que van acabar en cesària de matinada després d’aguantar tot el dia de part, és reconfortant saber que no és el mateix fer una cesària a 2 cm de dilatació que a 9 cm. Les darreres tenen part de la feina feta i estan en una posició més avantatjosa per tenir un segon part per via vaginal que les primeres.
Res no es pot sense l’ajuda d’un gran EQUIP com el que tenim, que fa que alguns parts difícils tirin endavant, animant les parteres, els seus acompanyants, coordinant els pujos amb les contraccions, etc., etc. I finalment, agrair també la confiança dipositada per les nostres parteres, artífexs que, malgrat la natalitat minvant, Quirónsalud Palmaplanas hagi continuat creixent en parts atesos, 773 el 2021, 42 més que durant l’any anterior. Mil gràcies a tothom.

Benvolgudes pacients i famílies,
Un altre any, el Nadal és ben a prop. Dotze mesos que han passat amb una cadència distina, afeixugada per la COVID-19. A la consulta, tot el personal ens hem vacunat, encara que els efectes secundaris han provocat qualque baixa curta entre les més joves. I ens hem immunitzat, no tan sols pensant en nosaltres, sinó també en les pacients, un bon grapat d’elles dins grups de risc, tant per edat com per patir malalties cròniques. Al darrer any, ja ens hem inoculat entre tres i quatre dosis de vaccins, incloent la de la grip. No de bades, podem estar orgullosos de pertànyer a l’Estat Espanyol, on ja s’han administrat 176 dosis per cada 100 habitants, és a dir som al lloc 21r d’entre 195 països, i al 6è dins Europa, just per darrera d’Islàndia, Dinamarca, Portugal, Regne Unit i Irlanda. Però hem d’aspirar a apropar-nos a les 300 dosis, perquè el virus no ens dóna treva. D’altra banda, apareixen nous reptes a l’horitzó, els més importants dels quals, segons el nostre parer, són dos:

  • Minimitzar les repercusions en salut de la pandèmia sobre la població a la que servim.
  • La vaccinació de la població que resideix als països amb manco recursos econòmics.

Quant a les conseqüències de la COVID-19 sobre altres problemes de salut, comentar que enguany hem acumulat retards en les revisions ginecològiques, que hem mitigat amb les consultes no presencials i amb les eines informàtiques de les que disposam. Esperam que abans del pròxim estiu estiguem ja al dia. Tot i això, hem mantengut l’activitat quirúrgica, l’atenció als parts i a les dones amb símptomes que podien atribuir-se a malalties. També hem atès a pacients d’altres entorns que patien demores en l’atenció de problemes de salut no relacionats amb la COVID-19. I hem aprofitat per ampliar la nostra oferta de diagnòstic precoç del càncer més enllà de la ginecologia. Així, feim prevenció del càncer colorectal, segon més freqüent després del càncer de mama, a partir dels 45 anys, edat de començament recomanada recentment pel comitè d’experts en prevenció de la United States Preventive Services Task Force.

 

Els nostres reptes immediats són seguir atentent-vos de la millor manera i alhora augmentar els nostres serveis

 

Amb referència a la vaccinació, hem de tenir en compte que la pandèmia és un problema global i no podem tancar fronteres, ja que tots som interdependents. Tampoc hem d’oblidar que la immigració sol provenir de països de rendes mitjanes i baixes. Aquests països més desfavorits aporten el 84% de la població mundial i només han acaparat el 31% de les dosis administrades, és a dir, que el 16% de la població mundial restant ha utilitzat el 69% de les vacunes. La nova variant ómicron procedeix de Sudàfrica, ben aviat la tendrem per tot arreu i fenòmens com aquest s’aniran repetint els mesos vinents. El virus tendrà l’oportunitat d’anar infectant més gent, mutar i generar per atzar variants més enginyoses a l’hora d’infectar-nos, mentre no s’aconsegueixi més gent vacunada a tot el món. En aquest sentit, Espanya ja ha donat més de 6 milions de vaccins a Latinoamèrica i s’ha compromès a donar-ne 16 milions més. Un altre tema són els fabricants, que haurien de garantir que almanco la meitat de les seves dosis anassin cap els països més pobres i compartir els seus coneixements per augmentar els llocs de fabricació i millorar l’abastament mundial. Com és d’imaginar, els laboratoris es resisteixen, ja que avantposen els seus interessos als dels infectats futurs que viuen als països pobres. Espanya també vol formar part de la solució pandèmica fabricant una vacuna al laboratori gironès Hipra, encara que haurà de lluitar, i molt, per posicionar el seu producte enfront de les empreses Novavax (estadunidenca), Sanofi-GSK (anglofrancesa) i Valvena (francesa).

 

La vaccinació mundial massiva és la clau de la superació de la pandèmia i un fre per a l’aparició de noves variants del virus

 

Considerats tots els esdeveniments que el futur proper ens durà, creim que hi ha motius per a un moderat optimisme i, sobretot, per tirar endavant. Us tenim preparat un grapat de novetats per a la consulta, i en els mesos propers us informarem puntualment.
Arribats aquí, us volem desitjar un Bon Nadal i el millor 2022 possible. Per aconseguir-ho fomentarem la vaccinació, la mascareta, la neteja de mans i la distància social.
Una abraçada a tothom,

Maria Josep, Rubèn, Sílvia i Mónica

Amb la COVID-19, igual que sense ella, les noves vides s’obrin pas entre nosaltres i aquí estic de bell nou, ja amb la sisena auditoria anual. Com sempre, una ocasió per veure el que hem fet bé, i el que podríem millorar. Perquè l’excel·lència ni s’albira, si no intentam fer-nos-la nostra.

El 2020, hem controlat a 121 embarassades a les nostres consultes, i 64 han parit amb nosaltres, és a dir, el 53%, una mica més de la meitat, xifra semblant a anys previs.

Si ens centram exclusivament en els nostres 64 parts, 36 dones varen parir el seu primer fill i 37 el segon. La que ens falta infantà bessons, estrenant així família nombrosa. En els últims anys, la tendència és al fill únic o als dos fills, com a molt. Moltes vegades, els progenitors manifesten el seu desig de tenir més descendència, però invoquen raons econòmiques per restringir la seva fertilitat. Ja sabem que l’educació, un habitatge mínimament confortable, algun viatge amb la família i, sobretot, dedicar temps als nostres fills són activitats que precisen d’uns comptes més sanejats que el que permet la conjuntura econòmica actual.

Les edats de les nostres parteres van oscil·lar entre els 18 i els 44 anys, amb una mitjana de 32,8 anys. Catorze van tenir menys de 30 anys (22%), mentre que les de 40 o més, van ser nou (14%). En altres paraules, hem tingut un augment de mares joves, mentre que la proporció de majors es manté.

Set dels nostres parts (11%) van ser el resultat de tècniques de fecundació in vitro. Aquest any, no hem tingut cap embarassada resultat d’inseminació artificial. És interessant constatar com, des que s’han consolidat la vitrificació d’embrions (tècnica de congelació que permet la supervivència de gairebé tots els embrions) i la transferència tardana dels mateixos, al cinquè o al sisè dia de la seva fecundació, han disminuït de forma espectacular els embarassos múltiples antany associats a aquests procediments.

Pel que fa a l’anestèsia, a totes les parteres, excepte a una, se’ls va administrar anestèsia regional (epidural i/o raquídia).

Quant a la via de naixement, 50 han estat vaginals i 14 cesàries (21,8%), cosa que, per segon any consecutiu, ens allunya del nostre objectiu global de 15% de cesàries. Els parts vaginals van necessitar un ajut, en forma de ventosa obstètrica, en 22 casos (34% dels parts).

Arribats aquí, el més sensat és analitzar de forma crítica les nostres 14 cesàries i raonar si estaven justificades o no, llavors:

  • Dues pacients portadores de fetus en presentació de natges varen sol·licitar cesària, malgrat la nostra insistència en què es realitzassin una versió cefàlica externa.
  • Una tercera pacient tenia un problema rectal sever i la seva cirurgiana digestiva li va recomanar una cesària, per evitar el seu agreujament.
  • Tres pacients més pariren tres fetus de més de 4 Kg. L’envergadura dels concebuts impedí la dilatació satisfactòria i/o el descens del cap dins de la pelvis.
  • Una setena pacient, amb placenta baixa, va iniciar un sagnat abundant, faltant-li moltes hores per aconseguir un part vaginal, el que va motivar la cesària.
  • El fetus de la vuitena pacient volia avançar dins de la pelvis presentant la cara en lloc del clatell. Això dificulta molt el part, ja que el fetus no està prou “plegat” com per adaptar-se al seu camí amb facilitat. Per si no fos poc, en l’últim minut, va presentar una pèrdua de benestar fetal, el que va fer que el part vaginal fos totalment inviable.
  • Una novena pacient era portadora de bessons, el primer de cap i el segon en transversa. Com el seu primer part havia estat una cesària, va decidir no arriscar res.
  • En les cinc restants, totes les cesàries es varen indicar després de parts llargs. Si el treball de part estava establert, es varen esperar 4 hores sense progressió de la dilatació o descens del cap abans d’indicar una cesària. Si la dilatació cervical a l’inici del part era escassa, s’usaven prostaglandines en les seves diferents modalitats i, si calia esperar dos dies entre l’ingrés i el part, previ consens amb la pacient, així es feia.

Un altre recurs de gran ajuda és fer una anàlisi detallada dels nostres resultats, segons els grups de Robson, tècnica que permet avaluar millor la idoneïtat de la via de part que un percentatge únic, com pot ser l’esmentat 15%. Perquè segons el tipus de parteres que s’atenguin, el risc de cesària és més o menys. És a dir, no és el mateix treballar amb una població de dones joves i sanes, que infantin el seu segon o tercer fill després d’haver tengut parts vaginals previs, que atendre dones més grans, amb alguns problemes de salut o parint als seus primers fills. En el primer grup, la probabilitat de part vaginal és molt superior a la segona, i no és just posar el mateix objectiu numèric per a tots dos supòsits.

Per explotar millor els grups de Robson, hem agrupat els nostres parts de 2019 i 2020, segons es pot veure a la taula adjunta. De nou, l’estàndard de comparació és l’hospital de Manacor, que té una de les millors taxes de cesàries de Balears. Com veureu, les nostres xifres són plenament equiparables a les de la nostra referència, amb la bona notícia que les nostres gestants a terme amb part vaginal previ pareixen fins i tot millor. Per aquest motiu cada any us repetim que un part vaginal aplana molt el camí al part següent. Tant és així que, un cop assolides una certa dilatació de coll uterí i les 39 setmanes de gestació, les nostres pacients poden decidir si programar o no el seu part, amb total llibertat, ja que els resultats obstètrics i perinatals del part induït són tan bons com si esperam posar-nos de part espontàniament.

Així i tot, també hi ha bones notícies per a les pacients amb cesària anterior, ja que si es deixen aconsellar (esperar que el part es desencadeni, tenir paciència amb la dilatació i l’expulsiu) els parts vaginals augmenten. Enguany, 5 de les 6 dones amb cesària anterior que ens van fer cas van aconseguir un part vaginal.

Quant als esquinços de la vulva i/o la vagina durant el pas de l’concebut pel canal de el part, de 48 parts vaginals, dos no van tenir cap, 25 un de tipus I i 15 un de tipus II. No hi va haver esquinços que incloguessin l’anus. Vàrem fer 6 episiotomies (12% dels parts vaginals), totes en primerenques. Aquesta xifra s’acosta a l’objectiu d’excel·lència recomanat per l’OMS que és el 10%, i s’allunya molt del seu màxim recomanat o 30%. En la nostra casuística, ni l’ús de ventosa obstètrica, ni l’edat de les pacients, ni l’ús massiu de l’epidural han interferit amb les nostres baixes xifres de episiotomies.

El 83% de les nostres parteres (53 de 64) es varen decantar per la lactància materna, xifra que és inferior al 90% de l’any anterior i que ens impulsa a ressaltar, amb més afany si cap, les bondats de la lactància materna.

La nostra conclusió és que no hem de defallir en la consecució d’un part vaginal segur per a la mare i per al nadó. És important esforçar-se a que el primer part sigui vaginal, fins i tot encara que hi hagi obstacles, com ara presentacions anormals, que solen poder canviar-se, o que els fetus siguin dos.

També insistim molt en la dieta, ja que l’obesitat es vincula a menors taxes de part vaginal. Les mares primerenques tendeixen a excedir-se amb el seu consum calòric i això no fa més que fomentar les cesàries. No poques vegades constaten la bondat dels nostres consells un cop ja han parit i, quan s’embarassen per segona vegada, sí que intenten limitar la seva dieta i augmentar l’exercici, de manera que l’evolució del segon part sol ser millor que la de el primer .

I no vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a tot l’equip la feina feta: comares i personal d’infermeria de paritori de Palmaplanas, liderades per na Macu Sahuquillo; personal d’infermeria de la 3ª B, amb els seus inestimables suports per a la lactància (Maria Antònia, monitora de lactància, i María José, auxiliar d’infermeria); pediatres, que ens donen la tranquil·litat que els nadons estaran ben atesos; i, per descomptat, els anestesistes.

En definitiva, si vols anar ràpid ves sol, però si vols arribar lluny, ves acompanyat d’un gran EQUIP com el que tenim.

 

Benvolgudes pacients i famílies,

Aprofitam l’avinentesa per desitjar-vos el millor, no només en aquestes dates, sinó per als mesos que estan per venir.

La pandèmia, expressió del canvi dels temps i dels nous reptes als que nosaltres i les noves generacions ens haurem d’enfrontar, ha posat en evidència les nostres febleses sanitàries i econòmiques. Ara, ens queda posar el nostre gra d’arena per a que aquest malson acabi, o es controli, quan abans i poguem reprendre la nostra vida, la nostra activitat laboral i els nostres projectes.

Per favor, utilitzau bé la mascareta, guardau les distàncies de seguretat i no us confieu.

Nosaltres seguirem a la vostra disposició durant tot l’any, sigui a la consulta o als nostres mitjans de comunicació.

Una abraçada,

 

Maria Josep, Rubèn, Sílvia i Mónica.

L’Organització Mundial de la Salut ha establert que el mes d’octubre es dediqui a la prevenció, diagnòstic precoç i tractament de el càncer de mama, a més, el 19 d’octubre se celebra el Dia Internacional del Càncer de Mama. No de bades, aquest càncer és el més freqüent entre la població femenina amb diferència. Per a Espanya s’estimen uns 32.000 casos anuals d’aquest càncer i gairebé 7.000 morts, mentre que el càncer de còlon afectaria unes 18.000 dones, el de pulmó a una mica més de 7.000 i el d’úter (endometri) a algunes dones menys.
Com les malalties malignes de la mama són tan freqüents i, a més, el nostre equip les diagnostica i tracta, hem volgut donar suport a aquesta gran iniciativa amb la present ressenya i una foto de tot l’equip, ja que tots volem aportar el nostre gra d’arena. Per a les que ens coneixeu més, podreu veure una cara nova, la Sra. Mónica Fajardo, que exercirà tasques administratives i a la qual donam la nostra més cordial benvinguda.

La gran majoria de càncers de mama apareixen a l’atzar, és a dir, són esporàdics, mentre que el 15% són familiars, i el 5% restant són genètics o vinculats a la presència d’un gen específic que, en la meitat dels casos, és el gen BRCA que també predisposa al càncer d’ovari. Altres factors que juguen un paper en l’aparició de càncer de mama són:

  • L’edat: això passa en tots els càncers que, al cap i a la fi, són el resultat de l’envelliment cel·lular. A més edat, més risc de càncer. Us ho explicam en una altra part de la nostra web.
  • Ser dona: el càncer de mama masculí existeix, però, per cada home que emmalalteix, ho fan 100 dones. I és que la majoria de càncers de mama depenen de les hormones femenines.
  • La raça: és més freqüent entre les blanques i menys entre les asiàtiques i hispanoamericanes.
  • El pes: les obeses i amb sobrepès són més proclius que les de pes normal i les primes.
  • La regla: a més anys de regla i, per tant, d’exposició hormonal, més risc de càncer de mama.
  • Els fills: no tenir-los o ser mare tardana augmenten el risc. Alletar protegeix contra el càncer de mama.
  • Els tòxics: l’alcohol i el tabac l’afavoreixen.
  • La vida saluble: si consumim una dieta rica en fruites i verdures, i practicam exercici de forma regular disminuïm les possibilitats de contreure un càncer de mama.

En definitiva, no podem fer massa per modificar certs factors de risc, només podem influir portant una vida saludable i aspirant a un pes ideal, així com donant pit als nostres fills.
Un altre assumpte és ser conscients que qualsevol canvi significatiu en les nostres mames necessita una consulta. L’autoexploració mamària sistemàtica no sembla que salvi vides, en canvi, conèixer els nostres pits, els canvis que ocorren amb el cicle menstrual i fer-los una inspecció succinta un cop a l’mes aproximadament, mentre ens dutxam o ens aplicam crema, ens pot ajudar a detectar-lo. Els diem a les nostres pacients que les mames són simètriques, com els miralls, i que la distribució de teixit mamari varia, sent més abundant a prop de l’aixella i menys a les parts de la mama més pròximes a l’escot. Si la textura de les zones simètriques de la mama és semblant, no ens hem de preocupar. Al contrari, si una zona té una textura molt diferent de l’altra, o bé, si ens notam un nòdul d’1 cm o més, el primer que cal fer és esperar que ens vingui la regla i que el pit perdi la seva turgència. Si fins i tot així, el pit segueix amb els canvis percebuts, llavors ha arribat el moment de visitar al nostre metge de confiança.
Pel que fa a les mamografies, és útil realitzar-se-les cada dos anys entre els 50 i 69 anys com a regla general . A les més joves, els sol·licitam també una ecografia per al millor estudi de la mama, ja que sol ser densa; mentre que en les que són una mica més grans, els seguim demanant algunes mamografies, fins i tot més enllà dels 70 anys, mentre gaudeixin de bona salut.
A la nostra consulta, us animam a que us ocupeu del vostre cos i, si hi ha problemes, ens posam mans a l’obra per solucionar-los. Operam la mama, prioritzant les cicatrius poc visibles i la conservació de la mateixa. Pensam que, si una arriba a tenir un càncer de mama, el millor és que el pit afectat quedi en unes condicions òptimes tant de salut com estètiques.

 

El diumenge 20 de setembre és el Dia Mundial de la Ginecologia Oncològica (GO day) o, dit d’una altra manera, el Dia Mundial dels Tumors Ginecològics. Des de la nostra consulta, el Dr. Baltà i jo mateixa hem volgut recolzar aquesta iniciativa que surt de la Societat Europea de Ginecologia Oncològica (ESGO) i de la Xarxa Europea de Grups de Suport als Càncers Ginecològics (ENGAGe). El seu lema és “ves cap (go for en anglès) al coneixement, l’acció, l’esperança i la vida.”

De més a manco freqüència els càncers ginecològics s’originen a l’úter, l’ovari, el coll uterí i la vulva. A Espanya es diagnostiquen uns 7.000 càncers d’úter, 3.500 d’ovari i 2.000 de coll uterí cada any.

Encara que convé cuidar-se, realitzant-se revisions periòdiques i aplicant una sèrie de mesures preventives, hem d’estar a l’aguait si es presenten un o més dels símptomes que explicam al vídeo adjunt. Davant el dubte, sempre millor una consulta de més que una de manco.

En definitiva, has de prestar atenció als 7 símptomes/signes següents:

  1. Sagnat vaginal anormal: pèrdues de sang amb més quantitat i/o freqüència i/o més durada que les vostres regles habituals. Si ja fa un any o més que ens ha deixat la regla (menopausa), qualsevol sagnat que ens apareixi ha de ser estudiat.
  2. Pèrdues vaginals: a vegades, no hi ha un sagnat evident, però sí pèrdues obscures, sangonoses o amb una olor molt desagradable. Això necessita també una valoració preferent per part del teu ginecòleg.
  3. Molèsties en el baix ventre o a l’esquena: no parlam de dolors que duren només uns dies, sinó de molèsties que es repeteixen, dia rere dia, que no acaben de cedir amb els calmants habituals. Consulta-ho al teu metge de capçalera, et pot ajudar.
  4. Inflor abdominal: tens manco gana de l’habitual, però tens la panxa persistentment inflada. A vegades, ens costa anar a fer de cos més de l’habitual o les digestions, fins i tot de quantitats mínimes de menjar, es fan feixugues i prolongades. No esperis, demana consulta amb el teu metge de confiança.
  5. Orinar amb freqüència: darrerament, tens moltes ganes d’orinar sovint; quan surts de casa, penses si trobaràs un WC ràpid, perquè segurament el necessitaràs. Has anat al metge de capçalera i t’han diagnosticat una infecció d’orina, has pres un antibiòtic però els símptomes segueixen igual. Si has arribat aquí, ja és el moment de demanar cita preferent amb el ginecòleg.
  6. Cansament: duus a terme les teves tasques diàries posant-hi molta voluntat, ja que, en realitat, estàs com si t’hagués passat un tren per damunt. Qualsevol cosa que abans feies sense pensar, ara et costa la vida… No ens enganyem, això no pot seguir així i hi hem de cerca la causa i la solució. Cerca ajuda en el teu metge de capçalera.
  7. Canvis als genitals externs: notes picor continuada, notes la pell de la teva vulva constantment. Potser que tenguis qualque bony que abans no tenies, o una taca obscura, o una ferida que no cura. Demana cita ja al ginecòleg, no ho demoris.

I també volem destacar que el més important és que ens quedem tranquil·les. El nostre instint ens diu si tot va bé o no, escoltem-lo. Si no ens quedam conformes amb una primera visita a un professional, no ens ha de saber greu obtenir una segona opinió. El que és més important és tenir bons diagnòstics, bones solucions i haver intentat tot l’humanament possible per aconseguir bons resultats.

Per favor, fes circular el missatge entre les teves familiars, amigues, conegudes. Tot suma. Perquè volem viure sense que el càncer ens faci renunciar ni a la nostra vida, ni als nostres projectes.

L’atenció a les nostres consultes es mantendrà de la manera més normalitzada possible, mentre que les persones implicades directament en la vostra assistència no tenguem cap sospita de patir COVID-19. Els professionals sanitaris de més risc són els que treballen a Urgències o a prop de l’aparell respiratori del pacient (pneumòlegs, intensivistes, internistes, otorinolaringòlegs, etc.), no nosaltres.

De qualsevol manera, fora de la feina, seguirem, com no pot ser d’altra manera, les normes publicades al BOE i que constitueixen l’estat d’alarma que, possiblement, duri fins el diumenge 26 d’abril. Per sort, els nostres familiars pròxims no pertanyen als grups de professionals sanitaris d’alt risc, el que és una garantia addicional per a totes vosaltres.

Les mesures que adoptarem són:

  • Evitar aglomeracions a les consultes, la qual cosa és fàcil, vista la superfície destinada a sales d’espera. Us demanam que vengueu soles, sense acompanyant i us assegueu a la màxima distància possible de les altres pacients.
  • Portau els vostres mòbils o llibres per estar entretenguts si heu d’esperar, doncs, retirarem premsa i altre material escrit. Encara que el virus es transmet bàsicament per secrecions respiratòries, posar-se les mans sobre mucoses infectades (bucal, nasal o ocular) i després sobre objectes també pot contagiar.
  • Es netejaran les superfícies de les instal·lacions amb més freqüència del que és habitual. Utilitzarem freqüentment solució hidroalcohòlica, lleixiu i alcohol de 70º o més segons el cas.
  • Mantendrem la màxima distància possible entre la cara dels professionals i la de les pacients. En el cas que haguem d’estar a menys de 2 metres de distància, si fos una exploració mamària, aquesta tendrà la mínima durada necessària.
  • Intentarem resoldre la màxima quantitat possible de consultes per via telemàtica i/o telefònica.

Us demanam també la vostra col·laboració i que ens aviseu abans de venir si, en els últims 14 dies:

  • Teniu febre i/o fatiga i/o tossina, o les heu tengut.
  • Si heu estat en contacte amb algun cas de Coronavirus confirmat o en contacte estret amb algú que presentava febre i/o fatiga i/o tossina.

En el supòsit anterior, serà millor diferir la consulta dues setmanes, llevat de sospita de problema ginecològic important. En aquest cas, us instaríem a rentar-vos les mans amb aigua i sabó i després us donaríem una mascareta quirúrgica que haureu de portar durant tota la vostra estada a les nostres instal·lacions.

Aprofitam també per confirmar-vos que l’atenció a parts, cirurgies urgents i oncològiques està plenament garantida. Quant a les cirurgies per processos benignes, quedam pendents de les decisions que s’adoptin a l’Hospital Quirón Palmaplanas i que tendran a veure amb l’evolució del número d’infectats a la illa de Mallorca.

Teniu més informació sobre el tema a un altre racó del nostre web.

Ja anam pel cinquè any de rendició de comptes dels nostres embarassos i parts. És una oportunitat que tenim per reflexionar sobre com hem fet la nostra feina i en què podem millorar.

Enguany, són 101 les gestants les que han rebut la nostra atenció durant el seu embaràs i 60 han escollit parir amb nosaltres (59%), percentatge semblant al 2018, que va ser del 57%. Al cap i a la fi, és ben just que la pacient sigui la que decideixi el control d’embaràs que vol: exclusiu amb nosaltres o compartit amb la Seguretat Social. Mai hem posat cap emperò a la voluntat de la dona encara que, això sí, no repetim mai proves realitzades a altres centres i feim tot el possible per aprofitar el millor dels sistemes sanitaris públic i privat. D’altra banda, el control exclusiu amb nosaltres és més que suficient.

 

Audit_parts_2019

Ara passarem a valorar els nostres 60 parts. La meitat exacta, és a dir, 30, pariren el seu primer fill, una d’elles es va animar a començar una família nombrosa, i la resta tengueren el seu segon fill. Dues de les dones superaven els 40 anys, amb la major de 44 anys, encara que la mitjana d’edat va ser de 32 anys. De fet, només 5 de les dones tenien manco de 30 anys (8%). Enguany, 6 embarassos foren resultat de tècniques de reproducció assistida, la meitat per fecundació in vitro i l’altra per inseminació artificial.

Quant als parts, 31 han estat normals (52%), 15 ventoses (25%) i 14 cesàries (23%). Per tant, enguany la taxa bruta de cesàries ha estat molt superior al que haguéssim volgut, que és el 15%. En altres paraules, “ens sobren” 5 cesàries, ja que amb 9 cesàries haguéssim abastat el nostre desitjat objectiu.

Volem destacar que oferim la versió cefàlica externa quan està indicada, proposta que acceptaren dues pacients: a una no li funcionà, i no ho va voler tornar a intentar, i a l’altra s’aconseguí l’objectiu de girar el fetus i de que naixés per via vaginal, sense problemes.

Arribats aquí, passam a valorar les cesàries:

  1. Les cesàries per voluntat de la dona: varen ser sis i aquí és on haguéssim pogut actuar més, o no? Jo solc insistir en les bondats del part vaginal, de fet, la majoria de pacients solen quedar més contentes després d’un part vaginal que d’una cesària però, com és comprensible, hi ha qualque excepció. Hem de tenir present que les nostres pacients són dones amb plena capacitat de discerniment i ben informades, per tant, entenc que se’ls ha de respectar el seu desig, després d’insistir “raonablement” en les bondats del part vaginal. Dues d’aquestes cesàries varen ser per presentació d’anques, una d’elles era portadora d’un fetus llargament desitjat i aconseguit amb l’ajuda de la ciència mèdica, l’altra era també mare primerenca i, com ja s’ha comentat, es va sotmetre a una versió cefàlica externa que va fracassar. Tenguérem també dues cesàries a dues dones voltant la quarantena, que parien els seus darrers fills, amb l’antecedent de sengles primeres cesàries realitzades a altres centres a causa de preeclàmpsia (tensió alta amb proteïnes a orina) i, atès el record una mica amarg dels seus primers embarassos i la repetició de la preeclàmpsia, no volgueren temptar a la sort. Hi hagué unes altres dues pacients que volgueren parir per cesària, encara que tenien trenta i pocs anys, els fetus venien de cap i els hagués valgut la pena intentar-ho. Una havia aconseguit el seu primer fill després d’un llarg camí amb tractament de reproducció assistida, el fetus era una mica gran, es va angoixar molt i volgué cesària sí o sí. La darrera tenia un antecedent de cesària prèvia indicada per presentació d’anques i li va anar tan bé que, encara que el segon fill estava de cap, no va voler provar el part vaginal de cap manera.
  2. Les cesàries ben justificades abans de començar el part: una correspongué a una tercera cesària, ja que no es sol intentar el part vaginal en aquests casos, pel risc de ruptura uterina. L’altra va ser una pacient que va rompre bossa just en el moment en que el fetus estava entravessat (situació transversa), escenari en el que el part vaginal és impossible.
  3. Les cesàries urgents: varen ser sis. Totes començaren amb induccions de part ben indicades: tres per bossa rompuda, dues per tensió alta i la sisena per batec del fetus anormal i líquid tenyit. Llevat del darrer cas i d’un altre amb batec anormal sobrevengut, en els que no vàrem poder esperar a que la mare dilatàs sense amenaçar la salut fetal, als altres, s’utilitzaren prostaglandines si el coll uterí estava molt tancat i se’ls donà temps, atenent els seus parts arran o dins la matinada.

Una altra forma de veure con anam és utilitzar les categories de Robson, o classificació dels parts segons risc de cesària, la qual cosa permet comparar-nos millor entre equips de metges. Com estàndard de comparació he utilitzat els resultats publicats a Internet dels hospitals de Manacor i d’un altre hospital amb un perfil semblant, però d’Almeria, ambdós amb una taxa de cesàries inferior al 20%. Destacar que els primers 5 grups de Robson tenen molt manco risc de cesària que els 4 penúltims. A més, els primers grups són els més nombrosos i, per això, és més fàcil treure’n conclusions sobre les xifres. Com podeu comprovar, les que ja han parit per via vaginal, ens tornen a parir sempre per la mateixa via, per tant, el nostre percentatge dins aquest grup és fins i tot millor que el dels altres hospitals. Els naixements dels primers fills de les nostres pacients també tenen millors resultats que els estàndards de comparació. On hem de millorar és al grup de cesària anterior, encara que si les dones s’acosten a la quarantena i “tanquen la fàbrica dels fills” amb el segon part, crec que no serà massa fàcil convèncer-les de que es sotmetin a una prova de part vaginal.

 

Robson_2019_cat

 Ja hem comentat que la majoria de les 7 dones amb cesàries anteriors s’estimaren més una altra cesària, encara que en vàrem poder convèncer a 3 d’intentar un part vaginal, havent de repetir la cesària només a una d’elles. En definitiva, si les dones amb cesària anterior es deixen, tenim unes 2/3 parts de possibilitats de part vaginal, xifra ben igual que l’any passat.

Amb relació a les taxes brutes de cesàries del 2019 dels hospitals públics balears, Son Espases ha tengut un 24% de cesàries, Menorca un 20%, Inca un 17%, Manacor un 16%, Eivissa i Son Llàtzer un 14%. Les xifres esmentades són una referència, encara que el nostre nombre de parts és massa petit com per fer una comparació “al mateix nivell”. La nostra població és de dones de més edat, menys fills i amb el doble de percentatge de casos de cesària anterior que la majoria dels hospitals públics, la qual cosa ens perjudica.

Pel que fa a les lesions del canal del part, vàrem fer un 20% d’episiotomies, mentre que el 51% tengueren un esquinç superficial, 20% de segon grau (lesió de la pell i del múscul subjacent), a un cas (2%) hi va haver una lesió superficial de l’esfínter anal que es va poder suturar sense problemes i en el 7% dels parts vaginals el perineu no es va esqueixar.

Quant a la lactància materna va ser escollida pel 90% de les nostres parteres, xifra que és la superior que hem aconseguit des de que feim l’auditoria i que consideram difícilment millorable.

Per anar acabant, cal expressar que, malgrat el nostre ascens de taxa bruta de cesàries, hem aconseguit localitzar per on es perden les bones xifres. Animar a les dones amb una cesària anterior a que intentin un part vaginal i fomentar les versions cefàliques en les presentacions anormals ens ajudaran. Quant a les que ja han parit per via vaginal o s’estrenen, transmetre’ls que les nostres xifres són molt bones, la qual cosa ens ajuda a confirmar any rere any que els parts al sector privat poden tenir elevats estàndards de qualitat.

I ara arriba el moment dels merescuts agraïments. No volem deixar passar l’oportunitat de destacar la bona tasca realitzada per l’equip de comares de Palmaplanas, liderades per n’Antònia Garau i na Macu Sahuquillo, i la paciència que han tengut sempre amb els nostres parts i el gran suport que ens han ofert. Desitjam també mencionar als anestesistes per lo bé que posen les epidurals i la molta ajuda que ens donen. Un hurra per als pediatres neonatòlegs que venen a tots els parts i cuiden dels nounats a la planta. I l’enhorabona a l’equip d’infermeria de la 3ª planta B, destinada només a gestants i parteres. La feina d’infermeria, Anestèsia i Pediatria fa que l’atenció al part sigui el resultat d’una feina en EQUIP en el que la feina de cadascú, més que sumar, multiplica.

Feliç any nou 2020

1 gener, 2020

Un any més, felicitem a totes i a tots els que ens seguiu. Perquè és una victòria que haguem arribat fins aquí, després de vicissituds, alegries, dificultats i reptes. Res és fàcil i, sense salut, tot és difícil, fins i tot impossible. Per tant, volem brindar perquè aquest 2020 puguem seguir ajudant-vos a mantenir la vostra salut i, si la perdeu, per recuperar-la.

 

foto de Dra. MJ Gibert.

 

Un any més, us donam les gràcies, perquè cada un de vosaltres és el motiu de ser de la nostra feina i de la nostra consulta. Ajudar-vos en els vostres embarassos, naixements, problemes ginecològics benignes, càncer ginecològic o càncer de mama és un incentiu per tirar endavant i millorar cada dia. Per aquest 2020, tenim noves iniciatives en marxa de les que vos informarem de manera puntual. O renovar-se o morir… Benvinguts al repte del 2020. Una abraçada a totes i a tots.

Arribar al final del día és un repte i, com no, haver arribat al final de l’any és una victòria. Perquè la vida és complexa, mai fàcil, amb els seus entrebancs i ensurts.

Per això us felicitam per ser-hi aquest Nadal I us desitjam el millor per al 2020. I com deia l’actor Bruce Lee: “No demanis una vida fácil, millor prega per tenir fortalesa per suportar-ne una de difícil” I aquí estam nosaltres, per procurar-vos la salut que necessitau per gaudir de la vida i enfrontar-vos als reptes que, sens dubte, us durà.

 

Nadal_19_mall

Nosaltres seguim amb projectes nous per a la consulta dels que us informarem puntualment.

I tenim sempre ben present que la nostra raó de ser sou TOTES I CADASCUNA DE VOSALTRES, que posau la vostra salut i la dels vostres petits nonats en les nostres mans. Una gran responsabilitat que s’ha de treballar día a día, amb estudi, experiencia i dedicació.

Rebeu totes vosaltres i les vostres famílies una forta abraçada.

 

Drs. Maria Josep Gibert i Rubèn Baltà.

Sres. Sílvia Ramis i Laura Navarro.