DRA. GIBERT

Cada 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Mama, i tal és la quantitat de dones, i algun home, amb la malaltia a tot el món que l’octubre també és el Mes del Càncer de Mama. Això és, sens dubte, el pretext per promocionar aquelles mesures que poden afavorir un diagnòstic precoç i, per tant, una millor recuperació. I no només això, és un període per manifestar el nostre suport a les que pateixen o han patit la malaltia i divulgar diferents aspectes del seu tractament.

El càncer de mama és una malaltia freqüent i l’octubre és el mes escollit per mostrar el suport a qui pateix la malaltia

A tot el món, cada any es diagnostiquen un milió i mig de casos nous, a Espanya en tenim uns 33.000 i només a Mallorca uns 500. De fet, s’estima que una de cada 8 dones patirem un tumor mamari maligne al llarg de la nostra vida. Per sort, gràcies als tractaments, més del 85% de dones malaltes el superaran però, com és molt més freqüent que altres càncers, és el que més morts causa.
Gràcies a el Dia Mundial del Càncer de Mama, aquesta malaltia ha deixat de ser un tabú, així, les dones solen acceptar de bon grat fer-se mamografies periòdiques a partir dels 50 anys i tan aviat noten alguna anormalitat en el pit ens consulten. Per sort, ja no veiem els casos avançats d’abans.

Tradicionalment, s’ha recomanat l’autoexploració mamària, tot i que a la nostra consulta l’hem deixat de recomanar fa ja un temps. En un context en què ens dutxam tots els dies o quasi, i ens posam crema de tant en tant, segur que si les nostres mans noten alguna cosa clarament anormal ens avisaran. De fet, estar molt pendents dels nostre pits ens dóna mala vida i no contribueix gaire al diagnòstic precoç. Si voleu ampliar la informació, aquí la teniu.

Tots els anys diagnosticam de càncer de mama a alguna de les nostres pacients habituals i també n’operam d’altres noves, que solen venir recomanades per les que ja hem tractat. Darrerament, la cirurgia amb cicatrius poc visibles és la norma i sempre cuidam molt d’aspectes estètics que, si bé a el principi no es tenen en compte, són molt importants més endavant, quan es veu el final del túnel de la malaltia. Les tècniques de la ROLL i la biòpsia selectiva del gangli sentinella ens permeten millors resultats estètics i funcionals, en limitar l’extirpació de el teixit mamari sà pròxim al tumor, i evitar el buidament axil·lar en moltes pacients. Un altre avanç són les signatures gèniques, el que permet evitar la quimioteràpia en aquelles pacients que es veuran poc beneficiades.

A la nostra web tenim un apartat específic de malalties de la mama, en el qual abordam la seva prevenció (bàsicament portar una vida saludable, amb exercici, sense fumar i menjar més verdures que carn i aliments processats), el seu diagnòstic i tractament.

Enguany és el tercer any que es celebra el Dia Mundial de la Ginecologia Oncològica (GO day) o dels càncers ginecològics, és a dir, d’ovaris, cos uterí, coll uterí, vagina i vulva; i per a nosaltres, ja és el segon que col·laboram amb aquesta iniciativa de la Societat Europea de Ginecologia Oncològica (ESGO) i de la Xarxa Europea de Grups de Suport als Càncers Ginecològics (ENGAGe). L’objectiu per al 2021 és enfortir l’aliança entre pacients i metges, per això els cartells de la campanya tenen el color lila, que simbolitza tots els càncers ginecològics, i el taronja, o color de l’ESGO, que representa als metges. El lema, per tant, és #GOforcommunication (between patients and doctors) o ves a cercar la comunicació (entre pacients i metges), perquè “La informació és poder, però la comunicació és la solució”. Altres missatges que es difondran són #Daretoask o “Atreveix-te a demanar” i #GOforprevention o “Cerca com prevenir el càncer ginecològic”. En altres paraules, el missatge és: parla amb el teu metge, informa’t sobre el càncer ginecològic i fes-te els controls preventius amb la periodicitat recomanada.

Per donar ressò a la campanya des de la nostra consulta, aquest dilluns passarem visita amb la camiseta lila del GO day i pujarem a les xarxes socials fotos al·lusives preses a la nostra consulta per donar suport a la causa.
Com que els càncers ginecològics, amb més de 7.000 nous casos cada any a Espanya, són molt manco freqüents que el de mama, més de 32.000 casos, la resta de problemes ginecològics oncològics queden relegats de les grans campanyes de comunicació, malgrat el seu pitjor pronòstic, i és més difícil fer arribar a les dones els símptomes o signes que mereixen una consulta. Fa just un any el Dr. Rubèn Baltà i jo férem un vídeo explicant quins eren els senyals que mereixien atenció, i aquí en teniu el vincle, no estarà de més repassar-lo.

Igualment, l’ESGO posa a disposició de totes les dones uns fullets informatius sobre:
Càncer uterí.
Càncer d’ovari.
Càncer de coll uterí.
Virus del papil·loma humà.

I no oblidis que el càncer ens pot afectar a totes, per això ves a veure al teu metge de confiança periòdicament, fes-te almanco una citologia cada 3 anys o, millor, un estudi del virus del papil·loma humà cada 5 i, si tens algun dels símptomes que explicam en el vídeo, no facis d’estruç, perquè no et trobarem res que no tenguis. Per favor, estén el missatge al teu entorn, perquè volem que la teva vida sigui llarga i plena, i perquè el càncer ginecològic és una amenaça vital, per tant, el diagnòstic precoç ens ajudarà a trobar una millor solució.

L’Organització Mundial de la Salut proposa cada any un lema diferent. En 2021 és: “Em compromet a deixar el tabac”.

La campanya d’enguany es desenvolupa al voltant de la pandèmia de la COVID-19, ja que els fumadors són un grup de més risc de malaltia severa i mort.
Sembla que, a poc a poc, començam a deixar la pandèmia enrere i encara que no ens podem relaxar, ni molt menys, ja toca recuperar altres aspectes que cal cuidar si volem gaudir de quantitat i qualitat de vida.

 

Ja sabeu que un dels meus temes preferits és el càncer i la seva prevenció. I deixar de fumar és una part molt important perquè EL TABAC ÉS LA PRINCIPAL CAUSA DE CÀNCER I DE MORT PER CÀNCER.

Quants de càncers hi ha relacionats amb el tabac? Els de boca, gargamella, esòfag, estómac, colorectal, fetge, pàncrees, laringe, pulmons, ronyons, bufeta, coll uterí, mucinós d’ovari i la leucèmia mielógena aguda.
En deixar de fumar el risc de patir un càncer lligat al seu ús va baixant de mica en mica, així:

  • Dins dels 5 als 10 anys d’haver deixat de fumar, la probabilitat de presentar càncer de boca i vies respiratòries altes es redueix a la meitat i als 20 anys el risc gairebé s’iguala amb una persona no fumadora.
  • Als 10 anys, baixen els riscos de càncer de ronyó, bufeta i esòfag.
  • Als 10-15 anys, el risc de càncer de pulmó disminueix a la meitat.

 

Llavors, esperem tornar-te a veure per la consulta i que ens expliquis què bé que et trobes des de que no fumes.
I també t’animam a que signis a la pàgina de l’OMS: “Em compromet a deixar el tabac.”, fes-ho saber!

Avui 4 de març, se celebra el Dia Internacional contra el virus del papil·loma humà i no és per a menys: tots hem pogut veure que els virus poden ser molt traïdors.
En el cas del papil·loma, és un virus que es transmet mitjançant les relacions sexuals, siguin vaginals orals o anals. El que tenen en comú totes les persones que s’han infectat per aquest virus és haver tingut relacions una vegada a la vida, o més, amb algú que no sigui verge. A partir del que us acab de dir, ja podeu calcular el freqüent que és: es calcula que el 80% de les persones contacten amb ell en algun moment de la seva vida. Per sort, les nostres defenses funcionen i, sense fer res, el percentatge de portadors passa a ser inferior al 10% en majors de 30 anys. D’altra banda, el virus pot reaparèixer dècades després d’haver-lo contret, sense haver ocasionat cap símptoma.

Cada any a Mallorca, el virus del papil·loma causa aproximadament uns 45 casos nous de càncer de coll uterí, 6 de faringe, 3 de vulva, 3 de penis, 2 de anus i 1 de vagina.
Per tant, si no vols que el virus interfereixi amb la teva vida:

  • Utilitza mètodes de barrera si no tens una parella estable o estàs en una relació oberta.
  • Si ets dona, i la teva edat és entre els 25 i els 65 anys, consulta amb el teu metge o la teva comare i fes-te citologies periòdiques.
  • Si ets dona, vas néixer a partir de 1994 i no et vacunares, consulta amb la infermera de la teva Centre de Salut i et vacunaran gratis.
  • Si t’han conitzat per una lesió precancerosa de coll uterí d’alt grau , consulta també amb la teva infermera de Centre de Salut. Et vacunaran sense cobrar res.
  • Si ets mare o pare d’homes joves i, t’ho pots permetre, vacunal’ls també. Així els protegeixes a ells contra el càncer de coll, penis i anus, i també a les seves futures parelles.

Perquè el virus de l’papil·loma es pot prevenir amb mesures molt simples. No arrisquis la teva vida, no arrisquis la vida dels altres.

Avui, 4 de febrer, es commemora el Dia Mundial del Càncer, una iniciativa de la UICC (Unió Inernacional contra el Càncer).

Aquest any és l’últim amb el lema «Jo som, I vaig a», per a que tots ens sentim protagonistes de la campanya. El meu missatge per a aquest any? «Som ginecòloga i constat diàriament que, si t’ocupes de la teva salut, el càncer t’afecta menys.» I us ho dic amb coneixement de causa. Les dones (i homes) que es fan uns reconeixements periòdics mínims i escolten el seu cos, viuen més i viuen millor.
Les mesures preventives mínimes universalment recomanades són:
– Citologies cervicals cada 3 anys, entre els 25 i els 30 anys; estudi de virus de l’papil·loma humà entre els 30 i els 65 anys. Serveixen per prevenir el càncer de coll uterí.
– Mamografia cada 2 anys, entre els 50 i els 70 anys, òbviament per prevenir el càncer més freqüent entre les dones i que és el de mama.
– Sang oculta en femta cada 2 anys, entre els 50 i els 70 anys, amb l’objectiu de detectar precoçment el càncer de còlon, el segon més freqüent en les dones.
Totes els procediments esmentats estan disponibles en els sistemes públics de salut de la majoria de països de rendes mitjanes i altes. A la nostra consulta, complim sobradament amb les recomanacions comentades.
Podem contribuir a minimitzar l’impacte de el càncer amb hàbits saludables: exercici, dieta mediterrània, no abusar de el sol, no fumar, ni beure.
I finalment, us recomanem el vídeo, realitzat pel meu company, el Dr. Baltà, i jo mateixa, fa alguns mesos sobre els símptomes que poden ser indici de càncer genital i que haurien de ser objecte d’una consulta.
No ens oblidem que el càncer també existeix, per molta COVID-19 que hi pugui haver, i tots dos problemes de salut requereixen de la nostra atenció.

L’Organització Mundial de la Salut ha establert que el mes d’octubre es dediqui a la prevenció, diagnòstic precoç i tractament de el càncer de mama, a més, el 19 d’octubre se celebra el Dia Internacional del Càncer de Mama. No de bades, aquest càncer és el més freqüent entre la població femenina amb diferència. Per a Espanya s’estimen uns 32.000 casos anuals d’aquest càncer i gairebé 7.000 morts, mentre que el càncer de còlon afectaria unes 18.000 dones, el de pulmó a una mica més de 7.000 i el d’úter (endometri) a algunes dones menys.
Com les malalties malignes de la mama són tan freqüents i, a més, el nostre equip les diagnostica i tracta, hem volgut donar suport a aquesta gran iniciativa amb la present ressenya i una foto de tot l’equip, ja que tots volem aportar el nostre gra d’arena. Per a les que ens coneixeu més, podreu veure una cara nova, la Sra. Mónica Fajardo, que exercirà tasques administratives i a la qual donam la nostra més cordial benvinguda.

La gran majoria de càncers de mama apareixen a l’atzar, és a dir, són esporàdics, mentre que el 15% són familiars, i el 5% restant són genètics o vinculats a la presència d’un gen específic que, en la meitat dels casos, és el gen BRCA que també predisposa al càncer d’ovari. Altres factors que juguen un paper en l’aparició de càncer de mama són:

  • L’edat: això passa en tots els càncers que, al cap i a la fi, són el resultat de l’envelliment cel·lular. A més edat, més risc de càncer. Us ho explicam en una altra part de la nostra web.
  • Ser dona: el càncer de mama masculí existeix, però, per cada home que emmalalteix, ho fan 100 dones. I és que la majoria de càncers de mama depenen de les hormones femenines.
  • La raça: és més freqüent entre les blanques i menys entre les asiàtiques i hispanoamericanes.
  • El pes: les obeses i amb sobrepès són més proclius que les de pes normal i les primes.
  • La regla: a més anys de regla i, per tant, d’exposició hormonal, més risc de càncer de mama.
  • Els fills: no tenir-los o ser mare tardana augmenten el risc. Alletar protegeix contra el càncer de mama.
  • Els tòxics: l’alcohol i el tabac l’afavoreixen.
  • La vida saluble: si consumim una dieta rica en fruites i verdures, i practicam exercici de forma regular disminuïm les possibilitats de contreure un càncer de mama.

En definitiva, no podem fer massa per modificar certs factors de risc, només podem influir portant una vida saludable i aspirant a un pes ideal, així com donant pit als nostres fills.
Un altre assumpte és ser conscients que qualsevol canvi significatiu en les nostres mames necessita una consulta. L’autoexploració mamària sistemàtica no sembla que salvi vides, en canvi, conèixer els nostres pits, els canvis que ocorren amb el cicle menstrual i fer-los una inspecció succinta un cop a l’mes aproximadament, mentre ens dutxam o ens aplicam crema, ens pot ajudar a detectar-lo. Els diem a les nostres pacients que les mames són simètriques, com els miralls, i que la distribució de teixit mamari varia, sent més abundant a prop de l’aixella i menys a les parts de la mama més pròximes a l’escot. Si la textura de les zones simètriques de la mama és semblant, no ens hem de preocupar. Al contrari, si una zona té una textura molt diferent de l’altra, o bé, si ens notam un nòdul d’1 cm o més, el primer que cal fer és esperar que ens vingui la regla i que el pit perdi la seva turgència. Si fins i tot així, el pit segueix amb els canvis percebuts, llavors ha arribat el moment de visitar al nostre metge de confiança.
Pel que fa a les mamografies, és útil realitzar-se-les cada dos anys entre els 50 i 69 anys com a regla general . A les més joves, els sol·licitam també una ecografia per al millor estudi de la mama, ja que sol ser densa; mentre que en les que són una mica més grans, els seguim demanant algunes mamografies, fins i tot més enllà dels 70 anys, mentre gaudeixin de bona salut.
A la nostra consulta, us animam a que us ocupeu del vostre cos i, si hi ha problemes, ens posam mans a l’obra per solucionar-los. Operam la mama, prioritzant les cicatrius poc visibles i la conservació de la mateixa. Pensam que, si una arriba a tenir un càncer de mama, el millor és que el pit afectat quedi en unes condicions òptimes tant de salut com estètiques.

 

El diumenge 20 de setembre és el Dia Mundial de la Ginecologia Oncològica (GO day) o, dit d’una altra manera, el Dia Mundial dels Tumors Ginecològics. Des de la nostra consulta, el Dr. Baltà i jo mateixa hem volgut recolzar aquesta iniciativa que surt de la Societat Europea de Ginecologia Oncològica (ESGO) i de la Xarxa Europea de Grups de Suport als Càncers Ginecològics (ENGAGe). El seu lema és “ves cap (go for en anglès) al coneixement, l’acció, l’esperança i la vida.”

De més a manco freqüència els càncers ginecològics s’originen a l’úter, l’ovari, el coll uterí i la vulva. A Espanya es diagnostiquen uns 7.000 càncers d’úter, 3.500 d’ovari i 2.000 de coll uterí cada any.

Encara que convé cuidar-se, realitzant-se revisions periòdiques i aplicant una sèrie de mesures preventives, hem d’estar a l’aguait si es presenten un o més dels símptomes que explicam al vídeo adjunt. Davant el dubte, sempre millor una consulta de més que una de manco.

En definitiva, has de prestar atenció als 7 símptomes/signes següents:

  1. Sagnat vaginal anormal: pèrdues de sang amb més quantitat i/o freqüència i/o més durada que les vostres regles habituals. Si ja fa un any o més que ens ha deixat la regla (menopausa), qualsevol sagnat que ens apareixi ha de ser estudiat.
  2. Pèrdues vaginals: a vegades, no hi ha un sagnat evident, però sí pèrdues obscures, sangonoses o amb una olor molt desagradable. Això necessita també una valoració preferent per part del teu ginecòleg.
  3. Molèsties en el baix ventre o a l’esquena: no parlam de dolors que duren només uns dies, sinó de molèsties que es repeteixen, dia rere dia, que no acaben de cedir amb els calmants habituals. Consulta-ho al teu metge de capçalera, et pot ajudar.
  4. Inflor abdominal: tens manco gana de l’habitual, però tens la panxa persistentment inflada. A vegades, ens costa anar a fer de cos més de l’habitual o les digestions, fins i tot de quantitats mínimes de menjar, es fan feixugues i prolongades. No esperis, demana consulta amb el teu metge de confiança.
  5. Orinar amb freqüència: darrerament, tens moltes ganes d’orinar sovint; quan surts de casa, penses si trobaràs un WC ràpid, perquè segurament el necessitaràs. Has anat al metge de capçalera i t’han diagnosticat una infecció d’orina, has pres un antibiòtic però els símptomes segueixen igual. Si has arribat aquí, ja és el moment de demanar cita preferent amb el ginecòleg.
  6. Cansament: duus a terme les teves tasques diàries posant-hi molta voluntat, ja que, en realitat, estàs com si t’hagués passat un tren per damunt. Qualsevol cosa que abans feies sense pensar, ara et costa la vida… No ens enganyem, això no pot seguir així i hi hem de cerca la causa i la solució. Cerca ajuda en el teu metge de capçalera.
  7. Canvis als genitals externs: notes picor continuada, notes la pell de la teva vulva constantment. Potser que tenguis qualque bony que abans no tenies, o una taca obscura, o una ferida que no cura. Demana cita ja al ginecòleg, no ho demoris.

I també volem destacar que el més important és que ens quedem tranquil·les. El nostre instint ens diu si tot va bé o no, escoltem-lo. Si no ens quedam conformes amb una primera visita a un professional, no ens ha de saber greu obtenir una segona opinió. El que és més important és tenir bons diagnòstics, bones solucions i haver intentat tot l’humanament possible per aconseguir bons resultats.

Per favor, fes circular el missatge entre les teves familiars, amigues, conegudes. Tot suma. Perquè volem viure sense que el càncer ens faci renunciar ni a la nostra vida, ni als nostres projectes.

Bon dia a tots. L’absolut protagonisme de la pandèmia de l’Coronavirus farà que, enguany, el Dia Mundial del Càncer de Cèrvix passi bastant desapercebut. Certament, ha coincidit amb la notícia que els morts espanyols per COVID-19 ja superen, en número, al dels xinesos. Força per a tots i totes per superar les dues properes setmanes que s’auguren dures, sobretot per a la Comunitat de Madrid.

Però ni la calma, ni la tempesta són eternes, llavors, ja ens estam preparant per a la postpandèmia i tornarem a l’atac contra un altre virus, el del papil·loma humà, el causant de el càncer de cèrvix.

Mai és mal moment per recordar que, cada any, a les Balears, es diagnostiquen gairebé 60 casos nous de càncer de coll uterí i unes 24 dones moren per aquesta causa. És una malaltia pròpia de joves: una de cada tres malaltes té menys de 45 anys al diagnòstic i dos de cada tres menys de 55. Pràcticament, tots aquests càncers s’associen a una infecció persistent pel virus del papil·loma humà, que és de transmissió sexual. Contagiar-se d’aquest virus és una cosa comuna; no cal haver tingut una vida sexual molt intensa, només cal haver tengut relacions una sola vegada amb algú que no sigui verge. Tampoc importa el temps que duguis sense mantenir relacions: el virus pot estar latent durant dècades fins a causar la malaltia.

Quan dóna símptomes, el seu pronòstic és ombrívol. De fet, la supervivència als 5 anys oscil·la entre el 20% i el 60% segons la fase de la malaltia.

Dia_mundial_ca_cx_2020_cat

Els millors resultats s’aconsegueixen mitjançant la detecció de lesions precanceroses o càncers molt incipients, que no causen cap símptoma. Un càncer de coll uterí precoç té més del 95% de possibilitats de curar-se, a més, el seu tractament té moltes menys seqüeles que els propis de les fases avançades.

En ple segle XXI, a prop teu, encara hi ha dones que pateixen aquest càncer, moltes vegades en silenci. Lamentablement, el 80% de les afectades no s’han realitzat citologies per a la seva detecció precoç amb la periodicitat recomanada. A més, a les Balears, s’estima que una de cada tres dones no van a les consultes de la seva comare o del seu ginecòleg per efectuar les citologies que els correspondrien per edat. Els motius de la no assistència són múltiples: no coneixen la malaltia, creuen que no els passarà mai a elles, no es volen sotmetre a una exploració vaginal, no tenen temps…

Si tens entre 25 i 65 anys i no t’has fet una citologia en els últims tres anys, sol·licita ja una cita. I, si tens menys de 25 anys i no t’has vacunat contra el virus del papil·loma humà, encara ets a temps, demana-li al teu infermera del Centre de Salut que te l’administri, és gratuïta. Si notes algun símptoma anormal, com sagnats entre regles o després de tenir relacions, no et quedis amb el dubte, comenta-ho al teu metge. Demana’ls a les dones del teu entorn si s’han fet les citologies pertinents. Contribueix a aturar la propagació de virus mitjançant el preservatiu (masculí o femení), sobretot si la teva parella no és de llarga durada o és oberta. No fumis, ja que el tabac contribueix al fet que el virus de l’papil·loma humà derivi en un càncer de cèrvix.

Perquè, contra el càncer de cèrvix, TOTES I TOTS sumam.

En 2019, el Dia Mundial del Càncer de Mama ha caigut en dissabte i això ha propiciat que, en el nostre entorn, es vagin estenent totes les activitats relacionades a setmanes abans i després del 19 d’octubre. No en va, l’Organització Mundial de la Salut dóna suport a l’octubre com a Mes de Sensibilització sobre el Càncer de Mama. L’interès d’aquesta “celebració” del càncer de mama resideix en dirigir l’atenció de la població sobre la seva existència (ens pot tocar a totes i cadascuna de nosaltres), la detecció precoç, el seu tractament i les cures pal·liatives.Octubre, Mes Internacional del Càncer de Mama 2019

En l’actualitat, el càncer de mama és el més freqüent entre les dones de gairebé tots els països, independentment del seu nivell econòmic. Es calcula que, si vivim 90 anys, l’11% patirem un càncer de mama. En haver molts més casos de càncer de mama que d’altres càncers, tot i que el 85% de les dones afectades sobrevisqui als 5 anys del tractament, és el que causa més morts amb diferència. Concretant, a tot el món i cada any, es diagnostiquen sobre un milió i mig de càncers de mama i gairebé mig milió de morts anuals són causades pel mateix.

Mirant-ho amb la perspectiva que et donen els anys, em vaig directament a l’època a la qual era aprenent de ginecòloga, i record que, amb certa freqüència, apareixien per Urgències pacients amb càncers de mama avançats i la típica senyora gran, vídua, que avisava la filla quan el seu pit era literalment un cràter o llaga enganxada a les costelles. Molt probablement, els mitjans de comunicació i el llaç rosa han contribuït al fet que el pit i les seves malalties deixin de ser un tabú i l’habitual és que les pacients consultin per qualsevol anomalia.

Com ja us vaig comentar l’any passat, és important conèixer els nostres pits, igual que la resta del nostre cos, i una palpació ràpida mensual, durant els últims dies de la menstruació o en qualsevol dia si no es té, ens ajuda a detectar qualsevol problema. Si el vostre metge de referència us explica les característiques pròpies de les vostres mames “in situ”, tot serà més fàcil. L’estudi diligent de les troballes anormals de l’exploració és una basa molt important per al diagnòstic precoç i la consecució de resultats òptims. De fet, els càncers palpables són els que sabem que causen problemes reals de salut

Aquest any insistiré des d’aquesta notícia sobre pros i contres de les mamografies de cribratge, perquè no és or tot el que llueix.  Les mamografies de cribratge són les que ens feim entre els 50 i 69 anys, quan l’exploració dels nostres pits és completament normal. Les esmentades proves, encara que descobreixen càncers molt petits, també etiqueten com a càncers de mama a lesions que mai haguessin molestat a la pacient. Si seguim un discurs honest, podem dir que, a dia d’avui, si bé la mortalitat per càncer de mama ha anat disminuint progressivament des dels anys 90, desconeixem quina part de culpa té cada un dels següents factors: mamografies en mames aparentment normals, consulta si notam canvis en els nostres pits o la millora dels tractaments del càncer de mama. Un cop valorats pros i contres, la decisió de fer-se, o no, mamografies periòdiques és individual, i serà adequada sempre que haguem passat per una fase de discerniment després de disposar del material i l’assessorament adequats. He aprofitat la redacció d’aquesta notícia per actualitzar la nostra entrada sobre la decisió informada de les nostres pacients i de totes les dones que consulten el nostre web .

Un altre aspecte sobre el qual s’està avançant és el càlcul, abans de decidir mamografia de cribratge sí o no, del nostre risc individual. A part de les nostres edat i raça, de l’inici de les nostres regles, dels nostres antecedents personals i familiars, s’està progressant mitjançant la introducció de la densitat del nostre teixit (valorable mitjançant mamografia) i els marcadors genètics (SNPs o polimorfismes de nucleòtid simple). En aquesta tessitura estam i aquest és el camí que fruitarà en els propers anys. És de sentit comú que el rendiment de les mamografies millorarà si la nostra probabilitat d’emmalaltir és alta, mentre que, si aquesta és baixa, no fer-se mamografies de cribratge pot ser una molt bona opció.

Cada 8 de maig se celebra el Dia Mundial del Càncer d’Ovari, una malaltia silenciosa, ja que es sol diagnosticar a estadis avançats. Si bé pot aparèixer a qualsevol edat, és més pròpia dels 55-65 anys.
Ovari_2019

Estar pendents dels símptomes que causa pot ajudar a un diagnòstic més precoç i, per tant, a tenir un millor pronòstic. Si tenim inflor abdominal, guany o pèrdua de pes de causa desconeguda, sacietat precoç, necessitat d’orinar freqüentment, dolor pèlvic i/o abdominal, nàusees i vòmits, millor consultar al metge-ssa de família o al ginecòleg-a per a que aclareixin la seva causa.

Si bé és el desè càncer per ordre de freqüència en les dones (els “líders” són el càncer de mama, el de còlon, el pulmonar i el uterí), és el que causa més morts d’entre els ginecològics, per això és important posar-se en mans d’un bon equip mèdic. En els Comitès de Tumors es revisen els casos de forma individual i es decideix si primer es comença amb la quimioteràpia o amb la cirurgia. És fonamental una molt bona operació, és a dir, que no deixi residu tumoral visible algun, ja que això millora notablement el pronòstic de la malaltia. A la nostra consulta, comptam amb l’experiència suficient per estudiar el vostre cas concret i oferir-vos el millor tractament. Solem col·laborar colze a colze amb els cirurgians digestius per no deixar-vos cap rastre de la malaltia i després es realitza quimioteràpia per consolidar els efectes de la cirurgia.

Recordeu que els mètodes anticonceptius hormonals (píndoles, pegats, implants, anells o DIU) protegeixen contra aquests càncers. L’embaràs, la lactància i una dieta adequada (pocs greixos animals i molta fruita i verdura) contribueixen a reduir el risc de patir aquesta malaltia.