DRA. GIBERT

A la nostra web, ens feim ressò de l’Enquesta Espanyola d’Anticoncepció, publicada per la Societat Espanyola de Contracepció cada dos anys,  Es contacta per telèfon a dones d’entre 15 i 49 anys. En aquest cas, se n’han entrevistat 1.736 escollides a l’atzar. 

L’objectiu és conèixer l’estat de la Salut Sexual i Reproductiva del nostre entorn. Aquesta s’entén com el benestar físic, mental i social en tots els aspectes relacionats amb el nostre aparell reproductiu. En altres paraules, en tenir una vida sexual satisfactòria, que tengui en compte els desitjos personals i respecti escrupolosament els aliens. A més, també consisteix a tenir llibertat per decidir si procrear o no, quan i amb quina freqüència. 

Segons el nostre parer, les dades més rellevants són: 

  • L’edat mitjana de l’inici de les relacions sexuals és als 17,8 anys. Aquesta edat va en descens en les generacions més joves. 
  • Al contrari, el 12% de les enquestades nega haver mantingut relacions sexuals alguna vegada. Entre les usuàries que n’han tengut, el 90% les manté amb una freqüència variable. 
  • La meitat de les dones ha tengut una sola parella durant el darrer any, el 30% cap i la resta més d’una. 
  • Quasi el 40% de les dones enquestades ha emprat la píndola de l’endemà alguna vegada. Les que l‘utilitzen més són les de 30-34 anys, edats on són més habituals les relacions sexuals sense protecció. 

 


El 12% de les enquestades declara que mai ha tengut relacions sexuals


 

  • Almenys dues de cada tres dones acudeixen a qualque professional sanitari per al consell anticonceptiu. La freqüència de la consulta creix als 30-34 anys. Quasi el 60% de les menors de 20 anys no s’assessoren. Això les exposa a un alt risc d’embaràs no desitjat, ja que coincideix la falta de previsió amb una fertilitat màxima, tant d’elles com de les seves parelles. És important que el nucli familiar exerceixi una influència beneficiosa sobre aquest grup d’edat, els insisteixi que el preservatiu no és suficient i es presti a acompanyar-los a una consulta amb un professional.
  • Els homes se segueixen ocupant de l’anticoncepció, ja que el mètode més freqüent és el preservatiu (37% de les enquestades) i la vasectomia (quasi el 4%). El 18% de les dones es decanten per la píndola anticonceptiva i el DIU és triat pel 8%. 
  • Aproximadament, una de cada tres usuàries del preservatiu conta que l’utilitza després d’haver iniciat una relació, un fet que disminueix la seva efectivitat. 
  • Els mètodes anticonceptius més eficaços contra un embaràs no previst entre les que desitgen esser mares en un futur són els de llarga durada: els implants i els dispositius intrauterins. Més de la meitat de les dones reconeixen que els ho han ofert alguna vegada. D’altra banda, una de cada quatre dones sap que aquests mètodes estalvien doblers a mitjà i a llarg terminis. 

 


Més de la meitat de les menors de 20 anys no s’assessoren amb professionals sanitaris sobre els mètodes anticonceptius


 

  • Quasi el 20% de les usuàries de píndoles anticonceptives, anells o pegats realitza descansos, mesura que ja fa temps que es va deixar de recomanar per afavorir els embarassos no desitjats.
  • Una de cada tres dones fa servir algun mètode anticonceptiu com a tractament d’alguna malaltia o per contrarestar els efectes de la regla. Són usos diferents o addicionals al control de la seva fertilitat. Aquest ús és més freqüent entre les franges de 15-19 i 25-29 anys.
  • Les dones en risc d’embaràs no desitjat són aquelles que, sense voler ser mares, mantenen relacions sense cap mètode anticonceptiu. Quasi el 13% de les dones que no utilitzen anticonceptius pertanyen a aquest grup. 
  • Una de cada cinc dones pateix dolors menstruals, aquesta xifra es més elevada entre les menors d’edat i va baixant amb el pas del temps, però quasi una de cada tres dones majors de 44 anys manifesten tenir mal. Gairebé la meitat de les dones amb regles molestes prenen calmants, i una de cada quatre ha sentit la necessitat de sol·licitar una baixa per aquest fet. 
  • De cada tres dones, una té sagnats menstruals abundants, xifres que són superiors a partir dels 30 anys. 

 


Els homes se n’encarreguen de l’anticoncepció (preservatiu, vasectomia, coitus interruptus) en més del 40% de les parelles


 

Segurament, alguns de les dades comentades desmonten idees preconcebudes. Arran d’aquesta enquesta, ens queda clar que cal continuar difonent que tenim marge de millora en la nostra vida sexual i reproductiva.

El passat 26 d’abril, vàrem col·laborar en el Comitè Científic i Organitzador de la IV Jornada d’Actualització en Salut Sexual i Reproductiva. Va ser organitzada per la Societat Balear d’Anticoncepció (SBA), de la qual la Dra. Gibert és secretària.

Per segon any consecutiu, la seu ha estat l’Hospital Comarcal d’Inca. L’esdeveniment va comptar amb la participació de destacats professionals del sector, incloent-hi ginecòlegs, comares, farmacèutics i especialistes d’atenció primària.

Enguany, també comptàrem amb l’assistència dels Drs. Juan Quílez i Paloma Lobo, president i ex-presidenta de la Sociedad Española de Contracepción,, de la qual la SBA és la seva filial autonòmica.

Les ponències van abastar temes tan variats com el paper del metge de família en la promoció de la salut sexual, els riscos i beneficis de l’anticoncepció hormonal, i la importància d’incloure la diversitat sexual en els programes educatius. Un moment destacat va ser la conferència sobre la influència de la pornografia en adolescents, presentada per la jurista Valentina Milà, coautora d’un recent informe autonòmic sobre aquest tema.

Myriam Ribes, ginecòloga resident a Menorca i escriptora de diversos llibres divulgatius, ens va parlar de la sexualitat a partir dels 40 de manera amena i divertida.

 


És fonamental que continuem formant-nos i compartint les nostres experiències per millorar els serveis de salut que oferim


 

Els tallers pràctics d’horabaixa, on es va ensenyar la inserció de dispositius anticonceptius, varen ser especialment valorats pels participants, els quals van apreciar l’oportunitat de practicar els coneixements adquirits.

En definitiva, aquests actes mostren el compromís de la la nostra societat científica, la SBA, en la formació contínua dels professionals sanitaris i en el foment de l’intercanvi de coneixements en el camp de la Salut Sexual i Reproductiva.

Avui, diumenge 26 de setembre, es celebra l’anticoncepció o conjunt de mètodes destinats a prevenir un embaràs no desitjat, no planificat o fora de temps. Enguany, el focus ha estat la repercussió de la pandèmia de COVID-19 sobre l’accés a un consell anticonceptiu de qualitat, però no és de més insistir en altres aspectes rellevants per a una prevenció efectiva de l’embaràs.

La missió dels sanitaris en els seus diferents àmbits, és a dir, consultes de ginecologia, comares, metges de família, fins i tot especialistes no ginecòlegs i, per descomptat, en les Direccions Generals de Salut Pública, tant autonòmiques com estatals, és facilitar-nos l’accés als mateixos.

Perquè un embaràs és un esdeveniment vital únic, que no contempla només l’interès dels futurs mare i pare, sinó l’interès de el menor. I tots sabem la importància que té una infància amb les necessitats emocionals i materials cobertes.

Igualment, atenem a pacients de totes les edats amb necessitats anticonceptives diverses: joves, mares recents, dones properes a la menopausa, així com assessorem i valoram el paper de les parelles masculines de les nostres pacients.

És freqüent que a les consultes es comenti la manca d’opcions contraceptives per als homes i, sobretot, que ells “no s’han de medicar per evitar un embaràs”, encara que tampoc hem d’oblidar que, segons l’Enquesta d’Anticoncepció de 2020, de la Societat Espanyola de Contracepció, el 35% dels nostres homes contribueixen com poden a satisfer les necessitats anticonceptives de la parella, fonamentalment, mitjançant el preservatiu (31%), i la vasectomia (4%). I no disposar d’un mètode anticonceptiu hormonal masculí no respon a cap complot cap a les dones, sinó al fet que nosaltres som una diana més fàcil que els homes per motius exclusivament biològics. Aquests són que alliberam un sol òvul cada mes, a diferència d’ells que alliberen desenes de milions d’espermatozoides en cada ejaculació, i que els mètodes hormonals experimentals per a homes necessiten de gran constància en la seva aplicació i no han de produir impotència. Perquè estic segura que, si ells comptaran amb la mateixa varietat de mètodes que nosaltres els utilitzarien, començant per les celebritats, algunes donades a certs excessos i poc inclinades a cedir el seu patrimoni a “fills robats”.

Malauradament, gairebé el 30% de enquestades per la SEC van referir no fer servir mètodes durant les seves relacions i per això estic ara escrivint aquest text. Perquè la interrupció voluntària d’embaràs hauria de ser l’última opció, quan tota la resta ha fallat i, actualment, disposam de molt bons mètodes. A la nostra web t’informam de la seva eficàcia relativa.

La gran majoria de dones temen els efectes adversos de la medicació hormonal, quan les primeres pastilles anticonceptives van sortir al mercat el 1961, les actuals estan molt perfeccionades i és un tipus de medicament que segueix en el mercat després de ’60 anys!! De fet, la història de la píndola va camí de ser com la de l’aspirina, que es ven a les apotecaries des de fa 120 anys. I per què? Perquè funciona, perquè els seus efectes positius són infinitament superiors als negatius, espaia els embarassos i disminueix els seus riscos associats (hipertensió, sagnat, varius, trombosis, parts complicats, mastitis, problemes de sòl pèlvic, hèrnies …), redueix també la probabilitat de contraure endometriosi, anèmia per regles abundants, càncers d’ovari i d’endometri. I en les seves versions més evolucionades, és a dir, els pegats, anells, implants i DIUs hormonals, doncs més del mateix.

Teniu en compte que Balears, juntament amb Madrid i Catalunya, som líders estatals en interrupcions legals d’embaràs. Per això, els sanitaris tenim l’obligació d’aprofitar cada visita, per qualsevol motiu, per esbrinar si les vostres necessitats anticonceptives estan cobertes i de suggerir-la millor opció, d’acord amb els vostres desitjos i valors. La nostra pregunta clau és: Què faria vostè si li falla el seu mètode anticonceptiu? I si la resposta és avortar, és que cal millorar l’anticoncepció, perquè hi ha mètodes en què el risc d’embaràs és inferior a 2 de cada 1.000 dones i any. Estàs tu en aquest grup?, o la teva parella?, o la teva filla?, o la teva néta? Si la teva resposta és afirmativa, no dubtis a consultar al teu metge de confiança o al correu electrònic de la nostra consulta, t’assessorarem per escrit, gratuïtament, sense compromís, visquis a on visquis.