DRA. GIBERT

Ja anam pel cinquè any de rendició de comptes dels nostres embarassos i parts. És una oportunitat que tenim per reflexionar sobre com hem fet la nostra feina i en què podem millorar.

Enguany, són 101 les gestants les que han rebut la nostra atenció durant el seu embaràs i 60 han escollit parir amb nosaltres (59%), percentatge semblant al 2018, que va ser del 57%. Al cap i a la fi, és ben just que la pacient sigui la que decideixi el control d’embaràs que vol: exclusiu amb nosaltres o compartit amb la Seguretat Social. Mai hem posat cap emperò a la voluntat de la dona encara que, això sí, no repetim mai proves realitzades a altres centres i feim tot el possible per aprofitar el millor dels sistemes sanitaris públic i privat. D’altra banda, el control exclusiu amb nosaltres és més que suficient.

 

Audit_parts_2019

Ara passarem a valorar els nostres 60 parts. La meitat exacta, és a dir, 30, pariren el seu primer fill, una d’elles es va animar a començar una família nombrosa, i la resta tengueren el seu segon fill. Dues de les dones superaven els 40 anys, amb la major de 44 anys, encara que la mitjana d’edat va ser de 32 anys. De fet, només 5 de les dones tenien manco de 30 anys (8%). Enguany, 6 embarassos foren resultat de tècniques de reproducció assistida, la meitat per fecundació in vitro i l’altra per inseminació artificial.

Quant als parts, 31 han estat normals (52%), 15 ventoses (25%) i 14 cesàries (23%). Per tant, enguany la taxa bruta de cesàries ha estat molt superior al que haguéssim volgut, que és el 15%. En altres paraules, “ens sobren” 5 cesàries, ja que amb 9 cesàries haguéssim abastat el nostre desitjat objectiu.

Volem destacar que oferim la versió cefàlica externa quan està indicada, proposta que acceptaren dues pacients: a una no li funcionà, i no ho va voler tornar a intentar, i a l’altra s’aconseguí l’objectiu de girar el fetus i de que naixés per via vaginal, sense problemes.

Arribats aquí, passam a valorar les cesàries:

  1. Les cesàries per voluntat de la dona: varen ser sis i aquí és on haguéssim pogut actuar més, o no? Jo solc insistir en les bondats del part vaginal, de fet, la majoria de pacients solen quedar més contentes després d’un part vaginal que d’una cesària però, com és comprensible, hi ha qualque excepció. Hem de tenir present que les nostres pacients són dones amb plena capacitat de discerniment i ben informades, per tant, entenc que se’ls ha de respectar el seu desig, després d’insistir “raonablement” en les bondats del part vaginal. Dues d’aquestes cesàries varen ser per presentació d’anques, una d’elles era portadora d’un fetus llargament desitjat i aconseguit amb l’ajuda de la ciència mèdica, l’altra era també mare primerenca i, com ja s’ha comentat, es va sotmetre a una versió cefàlica externa que va fracassar. Tenguérem també dues cesàries a dues dones voltant la quarantena, que parien els seus darrers fills, amb l’antecedent de sengles primeres cesàries realitzades a altres centres a causa de preeclàmpsia (tensió alta amb proteïnes a orina) i, atès el record una mica amarg dels seus primers embarassos i la repetició de la preeclàmpsia, no volgueren temptar a la sort. Hi hagué unes altres dues pacients que volgueren parir per cesària, encara que tenien trenta i pocs anys, els fetus venien de cap i els hagués valgut la pena intentar-ho. Una havia aconseguit el seu primer fill després d’un llarg camí amb tractament de reproducció assistida, el fetus era una mica gran, es va angoixar molt i volgué cesària sí o sí. La darrera tenia un antecedent de cesària prèvia indicada per presentació d’anques i li va anar tan bé que, encara que el segon fill estava de cap, no va voler provar el part vaginal de cap manera.
  2. Les cesàries ben justificades abans de començar el part: una correspongué a una tercera cesària, ja que no es sol intentar el part vaginal en aquests casos, pel risc de ruptura uterina. L’altra va ser una pacient que va rompre bossa just en el moment en que el fetus estava entravessat (situació transversa), escenari en el que el part vaginal és impossible.
  3. Les cesàries urgents: varen ser sis. Totes començaren amb induccions de part ben indicades: tres per bossa rompuda, dues per tensió alta i la sisena per batec del fetus anormal i líquid tenyit. Llevat del darrer cas i d’un altre amb batec anormal sobrevengut, en els que no vàrem poder esperar a que la mare dilatàs sense amenaçar la salut fetal, als altres, s’utilitzaren prostaglandines si el coll uterí estava molt tancat i se’ls donà temps, atenent els seus parts arran o dins la matinada.

Una altra forma de veure con anam és utilitzar les categories de Robson, o classificació dels parts segons risc de cesària, la qual cosa permet comparar-nos millor entre equips de metges. Com estàndard de comparació he utilitzat els resultats publicats a Internet dels hospitals de Manacor i d’un altre hospital amb un perfil semblant, però d’Almeria, ambdós amb una taxa de cesàries inferior al 20%. Destacar que els primers 5 grups de Robson tenen molt manco risc de cesària que els 4 penúltims. A més, els primers grups són els més nombrosos i, per això, és més fàcil treure’n conclusions sobre les xifres. Com podeu comprovar, les que ja han parit per via vaginal, ens tornen a parir sempre per la mateixa via, per tant, el nostre percentatge dins aquest grup és fins i tot millor que el dels altres hospitals. Els naixements dels primers fills de les nostres pacients també tenen millors resultats que els estàndards de comparació. On hem de millorar és al grup de cesària anterior, encara que si les dones s’acosten a la quarantena i “tanquen la fàbrica dels fills” amb el segon part, crec que no serà massa fàcil convèncer-les de que es sotmetin a una prova de part vaginal.

 

Robson_2019_cat

 Ja hem comentat que la majoria de les 7 dones amb cesàries anteriors s’estimaren més una altra cesària, encara que en vàrem poder convèncer a 3 d’intentar un part vaginal, havent de repetir la cesària només a una d’elles. En definitiva, si les dones amb cesària anterior es deixen, tenim unes 2/3 parts de possibilitats de part vaginal, xifra ben igual que l’any passat.

Amb relació a les taxes brutes de cesàries del 2019 dels hospitals públics balears, Son Espases ha tengut un 24% de cesàries, Menorca un 20%, Inca un 17%, Manacor un 16%, Eivissa i Son Llàtzer un 14%. Les xifres esmentades són una referència, encara que el nostre nombre de parts és massa petit com per fer una comparació “al mateix nivell”. La nostra població és de dones de més edat, menys fills i amb el doble de percentatge de casos de cesària anterior que la majoria dels hospitals públics, la qual cosa ens perjudica.

Pel que fa a les lesions del canal del part, vàrem fer un 20% d’episiotomies, mentre que el 51% tengueren un esquinç superficial, 20% de segon grau (lesió de la pell i del múscul subjacent), a un cas (2%) hi va haver una lesió superficial de l’esfínter anal que es va poder suturar sense problemes i en el 7% dels parts vaginals el perineu no es va esqueixar.

Quant a la lactància materna va ser escollida pel 90% de les nostres parteres, xifra que és la superior que hem aconseguit des de que feim l’auditoria i que consideram difícilment millorable.

Per anar acabant, cal expressar que, malgrat el nostre ascens de taxa bruta de cesàries, hem aconseguit localitzar per on es perden les bones xifres. Animar a les dones amb una cesària anterior a que intentin un part vaginal i fomentar les versions cefàliques en les presentacions anormals ens ajudaran. Quant a les que ja han parit per via vaginal o s’estrenen, transmetre’ls que les nostres xifres són molt bones, la qual cosa ens ajuda a confirmar any rere any que els parts al sector privat poden tenir elevats estàndards de qualitat.

I ara arriba el moment dels merescuts agraïments. No volem deixar passar l’oportunitat de destacar la bona tasca realitzada per l’equip de comares de Palmaplanas, liderades per n’Antònia Garau i na Macu Sahuquillo, i la paciència que han tengut sempre amb els nostres parts i el gran suport que ens han ofert. Desitjam també mencionar als anestesistes per lo bé que posen les epidurals i la molta ajuda que ens donen. Un hurra per als pediatres neonatòlegs que venen a tots els parts i cuiden dels nounats a la planta. I l’enhorabona a l’equip d’infermeria de la 3ª planta B, destinada només a gestants i parteres. La feina d’infermeria, Anestèsia i Pediatria fa que l’atenció al part sigui el resultat d’una feina en EQUIP en el que la feina de cadascú, més que sumar, multiplica.

Feliç any nou 2020

1 gener, 2020

Un any més, felicitem a totes i a tots els que ens seguiu. Perquè és una victòria que haguem arribat fins aquí, després de vicissituds, alegries, dificultats i reptes. Res és fàcil i, sense salut, tot és difícil, fins i tot impossible. Per tant, volem brindar perquè aquest 2020 puguem seguir ajudant-vos a mantenir la vostra salut i, si la perdeu, per recuperar-la.

 

foto de Dra. MJ Gibert.

 

Un any més, us donam les gràcies, perquè cada un de vosaltres és el motiu de ser de la nostra feina i de la nostra consulta. Ajudar-vos en els vostres embarassos, naixements, problemes ginecològics benignes, càncer ginecològic o càncer de mama és un incentiu per tirar endavant i millorar cada dia. Per aquest 2020, tenim noves iniciatives en marxa de les que vos informarem de manera puntual. O renovar-se o morir… Benvinguts al repte del 2020. Una abraçada a totes i a tots.

Arribar al final del día és un repte i, com no, haver arribat al final de l’any és una victòria. Perquè la vida és complexa, mai fàcil, amb els seus entrebancs i ensurts.

Per això us felicitam per ser-hi aquest Nadal I us desitjam el millor per al 2020. I com deia l’actor Bruce Lee: “No demanis una vida fácil, millor prega per tenir fortalesa per suportar-ne una de difícil” I aquí estam nosaltres, per procurar-vos la salut que necessitau per gaudir de la vida i enfrontar-vos als reptes que, sens dubte, us durà.

 

Nadal_19_mall

Nosaltres seguim amb projectes nous per a la consulta dels que us informarem puntualment.

I tenim sempre ben present que la nostra raó de ser sou TOTES I CADASCUNA DE VOSALTRES, que posau la vostra salut i la dels vostres petits nonats en les nostres mans. Una gran responsabilitat que s’ha de treballar día a día, amb estudi, experiencia i dedicació.

Rebeu totes vosaltres i les vostres famílies una forta abraçada.

 

Drs. Maria Josep Gibert i Rubèn Baltà.

Sres. Sílvia Ramis i Laura Navarro.

Cada 8 de maig se celebra el Dia Mundial del Càncer d’Ovari, una malaltia silenciosa, ja que es sol diagnosticar a estadis avançats. Si bé pot aparèixer a qualsevol edat, és més pròpia dels 55-65 anys.
Ovari_2019

Estar pendents dels símptomes que causa pot ajudar a un diagnòstic més precoç i, per tant, a tenir un millor pronòstic. Si tenim inflor abdominal, guany o pèrdua de pes de causa desconeguda, sacietat precoç, necessitat d’orinar freqüentment, dolor pèlvic i/o abdominal, nàusees i vòmits, millor consultar al metge-ssa de família o al ginecòleg-a per a que aclareixin la seva causa.

Si bé és el desè càncer per ordre de freqüència en les dones (els “líders” són el càncer de mama, el de còlon, el pulmonar i el uterí), és el que causa més morts d’entre els ginecològics, per això és important posar-se en mans d’un bon equip mèdic. En els Comitès de Tumors es revisen els casos de forma individual i es decideix si primer es comença amb la quimioteràpia o amb la cirurgia. És fonamental una molt bona operació, és a dir, que no deixi residu tumoral visible algun, ja que això millora notablement el pronòstic de la malaltia. A la nostra consulta, comptam amb l’experiència suficient per estudiar el vostre cas concret i oferir-vos el millor tractament. Solem col·laborar colze a colze amb els cirurgians digestius per no deixar-vos cap rastre de la malaltia i després es realitza quimioteràpia per consolidar els efectes de la cirurgia.

Recordeu que els mètodes anticonceptius hormonals (píndoles, pegats, implants, anells o DIU) protegeixen contra aquests càncers. L’embaràs, la lactància i una dieta adequada (pocs greixos animals i molta fruita i verdura) contribueixen a reduir el risc de patir aquesta malaltia.

Ya hace cuatro años que publicamos la auditoría de embarazos controlados en la consulta de la Dra. Gibert y de los partos derivados. Para nosotros, la transparencia, la honestidad y la rendición de cuentas son rasgos que consideramos muy valiosos.
Auditoria dels nostres embarassos i parts de 2019
Durante el 2018, hemos atendido 95 mujeres con fecha probable de parto dentro del mismo año y 54 de ellas han parido con nosotros.

En cuanto a los partos, 28 de nuestras parturientas se estrenaban en la maternidad (52%). El 14% (4 mujeres) tenían 40 años o más, siendo la mayor de 44 años, mientras que el promedio de edad de nuestras parturientas fue de casi 34 años. Queda claro, por tanto, que en nuestra consulta no somos ajenos al tipo más preponderante de madre actual: pocos hijos y ya entrada la treintena. El 13% de estas pacientes (7 de 54) precisaron la fecundación in vitro para conseguir la gestación, la cual fue indicada sobre todo para baja reserva ovárica (envejecimiento ovárico) y semen de mala calidad.

En cuanto a la vía de parto, 36 de 54 han sido normales (67%), 9 ventosas (17%) y 9 cesáreas (16%).

Hemos evaluado nuestras cesáreas y hemos observado que:

– Dos de ellas fueron mujeres que tenían su primer hijo y les tuvimos que provocar el parto, una para pasar su fecha probable de parto de 9 días y la otra por haber roto la bolsa de las aguas. Antes de bajar a paritorio les administramos prostaglandinas vaginales y, ya en paritorio, estuvieron con dinámica uterina lograda con oxitocina durante más de 12 horas, sin conseguir que se pusieran de parto.

– Dos pacientes más portaban sus fetos sentados (presentación de nalgas), una ya había tenido un parto normal y para la otra era su primer parto. Les ofrecimos una versión cefálica externa y un parto vaginal de nalgas, pero después de varias visitas en las que comentamos, explicamos y aportamos vídeos e información escrita sobre el tema, se decantaron por una cesárea electiva.

– Otros dos pacientes, que tenían su primer parto, llegaron a dilatación casi completa, pero, después de 4 horas entre esperas y pujos dirigidos, no conseguimos que la cabeza fetal se introdujera en la pelvis. Una de ellas parió a las 7 h de la madrugada, después de que ella y todo el equipo intentáramos el objetivo de parto vaginal durante toda la noche.

– La séptima paciente ya había tenido una cesárea con nosotros por parto estacionado. En su primer parto, llegó a dilatación casi completa, pero el feto no se introdujo en el canal del parto tras darle más de 4 horas de margen. En su segundo parte, la evolución fue similar, es decir, dilató muy rápido, pero el tránsito de la cabeza fetal en la pelvis volvió a ser muy lento y el feto, además, presentaba anomalías de latido, por lo que se le adelantó la indicación de cesárea. Nació una niña de 3.550 g que, aunque estaba bien oxigenada, tuvo ciertas dificultades de adaptación a la vida extrauterina que se resolvieron satisfactoriamente con la ayuda de nuestro pediatra neonatólogo de guardia.

– La octava correspondió a una gestante con antecedente de parto vaginal normal que presentó placenta de inserción baja e indicios ecográficos de placenta anormalmente adherida. Le ofrecimos provocar el parto con reserva de sangre, dado que había riesgo de sangrado abundante intra y posparto. Después de semanas de discernimiento, la paciente no quiso asumir riesgos y se hizo una cesárea programada, naciendo un niño en buenas condiciones. La placenta se despegó sin incidencias y la paciente se fue de alta sin anemia.

– La última fue una paciente de constitución física poco favorable a un parto vaginal, con una cesárea a la gestación anterior indicada por peso alto fetal que se confirmó al nacimiento (casi 4 kilos y medio). Le recomendé otra cesárea por tener el cuello uterino cerrado y rígido, crecimiento fetal superior al promedio (aunque el segundo feto era más pequeño que su hermano). La intervención y el puerperio transcurrieron sin incidencias.

Para conseguir el objetivo de la tasa de cesáreas inferior o igual al 15%, de acuerdo con la Organización Mundial de la Salud (OMS), nos han “sobrado” una o dos cesáreas. Una vez revisadas estas intervenciones, tal vez debemos mejorar nuestro consejo, de forma que se puedan minimizar las cesáreas por el deseo de la madre, o sea, las que la madre pide por percibir un riesgo alto asociado a la prueba de parto vaginal. De hecho, en 2017, convencimos a dos pacientes para que se hicieran la versión cefálica externa, y en 2018 no convencimos a ninguna. Posiblemente, las familias más reducidas de la actualidad y la edad creciente de las madres las hacen más temerosas a la hora de asumir contingencias. Por otra parte, la OMS enfatiza que “Debe hacerse todo lo posible para realizar cesáreas a todas las mujeres que lo necesiten en lugar de intentar alcanzar una tasa determinada.”

Otro tema a tener en cuenta es que la cesárea es bastante segura en nuestro entorno, ya que contamos con un equipo en paritorio y en planta de puerperio (postparto) con una plantilla muy constante y entrenada en una atención excelente.

Con referencia a las incisiones del canal del parto (episiotomía), se aplicaron a 15 de 45 de mujeres (33%), mientras que el 11% tuvieron un desgarro superficial y el 31% uno de segundo grado (herida de piel y de músculo subyacente). No tuvimos ninguna lesión anal (desgarros de los tipos III y IV).

Atendimos a cuatro mujeres con cesárea anterior, a una de ellas se le indicó una cesárea programada, pero a las otras tres se les ofreció prueba de parto. Dos de ellas parieron por vía vaginal y una volvió ser una cesárea. Esto nos demuestra que suele valer la pena hacer una prueba de parto vaginal, por dos motivos: la recuperación de un parto vaginal es mucho mejor que de una segunda cesárea y, cuando se tienen dos hijos en casa, ¡encontrarse bien es muy importante! Por otra parte, si una tiene más descendencia, bajan las posibilidades de someterse a una tercera cesárea.

La lactancia materna fue elegida por 43 de nuestras parturientas, el 80%, cifra que supera en 8 puntos a la del año anterior y se considera adecuada.

Si nos comparamos con los porcentajes de cesáreas del 2017 de los hospitales públicos baleares, con las reservas derivadas de ser nuestro número de partos muy inferior, pero también con la fuerza que nos da haber mantenido cifras próximas al 15% por cuarto año consecutivo, nos encontramos que en Son Espases ha sido del 29%, en Son Llàtzer del 16%, en Inca del 18%, y en Manacor del 14%. Nuestros casos se parecen más a los hospitales públicos de Inca y Manacor, donde se atienden partos a partir de las 35 semanas, aunque allí las proporciones de mujeres con hijos previos paridos por vía vaginal y de mujeres jóvenes son superior, la lo que favorece un porcentaje inferior al nuestro de cesáreas.

Para concluir, opinamos que nuestro porcentaje es bien digno dentro de nuestro entorno, aunque no tenemos que renunciar a ahorrar las cesáreas de beneficio dudoso para la madre y el recién nacido. Además, nuestras auditorías nos muestran, año tras año, que los partos en el sector privado son muy dependientes del profesional ginecólogo que los dirige y, por tanto, que dentro del sector sanitario privado es más que factible conseguir unos muy buenos resultados de vía de parto y perinatales, en un entorno de atención personalizada y confort en el área de hospitalización.

Como los partos vaginales, a veces, se consiguen a base de mucha de paciencia de las madres y de los profesionales implicados, aprovechamos esta ocasión para agradecer al magnífico equipo de matronas de Quirón Palmaplanas su tarea, ya que gran parte del éxito conseguido año tras año no hubiera sido posible sin ellas.

Bones Festes i feliç 2019

23 desembre, 2018

Nadal_18_cat
 
Un any més, us desitjam el millor per a aquestes Festes de Nadal i un Feliç 2019. Si seguim aquí, és gràcies a la fidelitat de CADASCUNA DE VOSALTRES, que posau la vostra salut i la dels vostres fills, a les nostres mans. És per a nosaltres una gran responsabilitat i un orgull. La Medicina no és una ciència fàcil i l’esforç que hem de fer per no defraudar-vos és una carrera de fons.
 
Per la nostra part, demanam la salut i l’entusiasme per anar millorant dia a dia i brindar-vos una atenció sanitària execl·lent, la que desitjaríem per a nosaltres si ocupàssim el vostre lloc.
 
Enguany, complint escrupolosament la nova Llei de Protecció de Dades, no podem enviar-vos personalment un correu electrònic de felicitació, però esperam que a través del nostre web i de les xarxes socials, el nostre missatge us arribi.
 

Una forta abraçada a totes.

 

 

Drs. Maria Josep Gibert i Rubèn Baltà.

ParitoriPer tercer any consecutiu, complim amb el nostre compromís de fer pública la revisió de l’activitat que tenim a la sala de parts de l’Hospital Quirón Palmaplanas.

És ben conegut, dins l’entorn de comares i ginecòlegs, que la taxa ideal de cesàries, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és entre el 10% i el 15%. Això sí, no s’ha de ser dogmàtic amb aquestes xifres, ja que la prioritat és no posar en risc ni a la mare i al nadó, ja que la cesària és un recurs molt valuós que ha salvat la vida i el benestar de mares i fills en no poques ocasions, però també sabem que una cosa n’és l’ús i una altra l’abús.

Durant el 2017 hem atès 46 dones de part, 25 de les quals no havien parit mai. Vint-i-dos parts han estat normals (48%), 17 ventoses (37%) i 7 cesàries (15%), és a dir, ens mantenim dins els estàndards de l’OMS. Hem atès un part de dos bessons per via vaginal, i dues de les nostres pacients s’han sotmès a versió cefàlica externa (maniobra per canviar la posició del fetus dins la mare, de manera que el que surti primer durant l’expulsiu sigui el cap), la qual cosa li ha permès a una d’elles un part vaginal.

Les nostres set cesàries es degueren:

– Una a risc de pèrdua de benestar fetal, confirmat per pH baix de sang de cordó al naixement, però amb molt bona resposta a la reanimació gràcies a la presència d’un pediatre especialitzat.

– Tres per presentació d’anques: una de les pacients va voler cesària programada després d’explicar-li les alternatives, la segona va tenir hipertensió arterial amb proteïnes a orina, prematuritat i una malformació uterina que contraindicava la versió cefàlica externa, mentre que a la tercera es va aconseguir col·locar el fetus en posició correcta amb la versió, però retornà a la posició anòmala just abans del part.

– Una per inducció fallida indicada per hipertensió i proteïnes a orina que no va aconseguir posar-se de part ni després d’aplicar prostaglandines vaginals, ni oxitocina.

– Dues per part estacionat, és a dir, abastaren els 8 cm de dilatació i no vàrem aconseguir ni amb dinàmica adequada, ni amb empentes dirigides, ni la dilatació completa, ni el descens. Això sí, esperam que la feina d’arribar fins a 8 cm les ajudi als seus parts posteriors. De fet, dues pacients que havien parit amb nosaltres fa uns anys mitjançant una cesària, pariren enguany per via vaginal i es quedaren molt contentes amb l’experiència de “poder parir com cal”, segons paraules d’elles.

L’anestèsia regional (epidural o raquianestesia) s’aplicà a 44 dones, és a dir, només dues s’animaren a parir sense epidural i ambdues ja eren mares. Encara que utilitzam la ventosa obstètrica només quan és ben necessari, el seu ús relativament freqüent s’explica pel cansament matern o per la poca sensació d’ocupació vaginal associada a l’epidural, que fa que les dones empenguin manco.

Pel que fa a les seccions del perineu (episotomia), el vàrem necessitar al 26% de tots els parts i al 14% dels parts normals. El 37% dels parts vaginals cursaren amb un esquinç superficial i el 43% amb un de tipus II (lesió de pell, greix i múscul subjacent), ambdós tipus d’esquinç tenen molts bons resultats després de la sutura de la ferida o de no suturar-la, si és petita. No vàrem tenir cap lesió anal (esquinços dels tipus III i IV).

La lactància materna va ser escollida per 33 de les nostres puèrperes, el 72%, xifra que es pot considerar “bona”.

Si ens comparam amb els percentatges de cesàries del bienni 2015-6 dels hospitals públics i privats mallorquins, amb les lògiques reserves per ser el nostre nombre de parts molt inferior, però també amb la força que ens dóna haver mantengut el 15% per tercer any consecutiu, resulta que a la Policlínica Miramar ha estat del 34%, a Quirón Palmaplanas del 33%, a Son Espases del 27%, a Inca del 21%, a Son Llàtzer del 17% i a Manacor del 13%. La nostra casuística es semblaria més a la dels hospitals públics d’Inca i Manacor, on s’hi atenen els parts a partir de les 35 setmanes, però amb la diferència que hi pareixen allà un percentatge molt superior de dones immigrants, moltes de les quals ja han parit per via vaginal, la qual cosa augmenta molt les possibilitats de que el fill següent neixi mitjançant un part normal.

Amb tot l’esmentat, crec que podem treure la conclusió que el nostre percentatge és correcte dins l’entorn en que ens manejam, però sempre hem de tenir la vista posada en mantenir i, si pot ser, millorar les nostres xifres. Per concloure, dir-vos que em sembla difícil baixar del 15%, ja que això es sol aconseguir a base de parts llarguíssims (de 15 o 20 hores) i, clar, són una minoria les dones que estan disposades a tenir aquesta experiència. Més d’una vegada he hagut de convèncer a qualque pacient “d’esperar un poc més” i els ha valgut la pena a la majoria, perquè el part sol acabar per via vaginal i el següent va bé i ràpid pràcticament sempre, però, insistesc, és una tasca ben àrdua i no sempre compresa per les parts implicades.

Font: Dra. Gibert

El nostre equip us desitja el millor per a aquest Nadal i el Nou Any que ben aviat ja comença. El destí és capritxós, però des de la consulta us donarem les eines per a que pogueu gaudir de la millor salut possible per dur a terme nous reptes, projectes i il·lusions, i fer front a aquelles proves dures que ens posa la vida de tant en tant.Nadal_17

Us dedicam un poema escrit per n’Isabel Barriel, que ens evoca l’essència del Nadal d’ahir, d’avui i de sempre,

Bones Festes!

 

JO ET REGALO EL RAM DE NADAL

 

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans.

Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç;

jo et regalo el ram de Nadal.

 

Amb aromes de rosada i de camp,

de nits estelades i albades de blanc.

Amb colors d’aquarel·la hivernal

de vida gebradora a fora i caliu a la llar.

 

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans.

Benvingut Dr. Baltà!

15 maig, 2017

Rubèn_1Aquesta setmana la començam amb importants noves! Tenc l’honor de presentar-vos a un nou membre de la familia de la consulta de la Dra. Gibert. És un ginecòleg català, format a Son Espases que nom Rubèn Baltà.
Com a persona jove i capacitada que és, mostra un gran entusiasme i dedicació a la seva professió. A més, és un expert en eines informàtiques aplicades a la Medicina i xarxes socials.
En aquesta primera etapa, m’ajudarà amb les ecografies d’alta resolució de les gestants i en l’atenció hospitalària, ja que alguna vegada m’ha tocat algun part mentre operava una altra pacient. D’aquesta manera, encara que per a tothom que em vulgui, seguiré sent la seva ginecòloga, almanco, si hi ha qualque imponderable, tendreu una cara coneguda que us atendrà amb els meus mateixos criteris. Continue reading “Benvingut Dr. Baltà!”

Mare

Per a totes les mares, aquelles persones per a les que sempre ets petit encara que siguis ben gran; el nostre punt de partida i de tornada, quan tot l’altre ens falla; les que ens estimen sense condicions… Si ets mare o aviat ho seràs et desitjam que tenguis un bon dia. I a tots el que tenen a la seva mare, els desitjam que la puguin felicitar i acompanyar en aquest dia.