Categoría: Cáncer

En 2019, el Dia Mundial del Càncer de Mama ha caigut en dissabte i això ha propiciat que, en el nostre entorn, es vagin estenent totes les activitats relacionades a setmanes abans i després del 19 d’octubre. No en va, l’Organització Mundial de la Salut dóna suport a l’octubre com a Mes de Sensibilització sobre el Càncer de Mama. L’interès d’aquesta «celebració» del càncer de mama resideix en dirigir l’atenció de la població sobre la seva existència (ens pot tocar a totes i cadascuna de nosaltres), la detecció precoç, el seu tractament i les cures pal·liatives.

En l’actualitat, el càncer de mama és el més freqüent entre les dones de gairebé tots els països, independentment del seu nivell econòmic. Es calcula que, si vivim 90 anys, l’11% patirem un càncer de mama. En haver molts més casos de càncer de mama que d’altres càncers, tot i que el 85% de les dones afectades sobrevisqui als 5 anys del tractament, és el que causa més morts amb diferència. Concretant, a tot el món i cada any, es diagnostiquen sobre un milió i mig de càncers de mama i gairebé mig milió de morts anuals són causades pel mateix.

Mirant-ho amb la perspectiva que et donen els anys, em vaig directament a l’època a la qual era aprenent de ginecòloga, i record que, amb certa freqüència, apareixien per Urgències pacients amb càncers de mama avançats i la típica senyora gran, vídua, que avisava la filla quan el seu pit era literalment un cràter o llaga enganxada a les costelles. Molt probablement, els mitjans de comunicació i el llaç rosa han contribuït al fet que el pit i les seves malalties deixin de ser un tabú i l’habitual és que les pacients consultin per qualsevol anomalia.

Com ja us vaig comentar l’any passat, és important conèixer els nostres pits, igual que la resta del nostre cos, i una palpació ràpida mensual, durant els últims dies de la menstruació o en qualsevol dia si no es té, ens ajuda a detectar qualsevol problema. Si el vostre metge de referència us explica les característiques pròpies de les vostres mames «in situ», tot serà més fàcil. L’estudi diligent de les troballes anormals de l’exploració és una basa molt important per al diagnòstic precoç i la consecució de resultats òptims. De fet, els càncers palpables són els que sabem que causen problemes reals de salut. 

Aquest any insistiré des d’aquesta notícia sobre pros i contres de les mamografies de cribratge, perquè no és or tot el que llueix.  Les mamografies de cribratge són les que ens feim entre els 50 i 69 anys, quan l’exploració dels nostres pits és completament normal. Les esmentades proves, encara que descobreixen càncers molt petits, també etiqueten com a càncers de mama a lesions que mai haguessin molestat a la pacient. Si seguim un discurs honest, podem dir que, a dia d’avui, si bé la mortalitat per càncer de mama ha anat disminuint progressivament des dels anys 90, desconeixem quina part de culpa té cada un dels següents factors: mamografies en mames aparentment normals, consulta si notam canvis en els nostres pits o la millora dels tractaments del càncer de mama. Un cop valorats pros i contres, la decisió de fer-se, o no, mamografies periòdiques és individual, i serà adequada sempre que haguem passat per una fase de discerniment després de disposar del material i l’assessorament adequats. He aprofitat la redacció d’aquesta notícia per actualitzar la nostra entrada sobre la decisió informada de les nostres pacients i de totes les dones que consulten el nostre web .

Un altre aspecte sobre el qual s’està avançant és el càlcul, abans de decidir mamografia de cribratge sí o no, del nostre risc individual. A part de les nostres edat i raça, de l’inici de les nostres regles, dels nostres antecedents personals i familiars, s’està progressant mitjançant la introducció de la densitat del nostre teixit (valorable mitjançant mamografia) i els marcadors genètics (SNPs o polimorfismes de nucleòtid simple). En aquesta tessitura estam i aquest és el camí que fruitarà en els propers anys. És de sentit comú que el rendiment de les mamografies millorarà si la nostra probabilitat d’emmalaltir és alta, mentre que, si aquesta és baixa, no fer-se mamografies de cribratge pot ser una molt bona opció.

Avui és el Dia Mundial del Càncer de Ovari, una oportunitat per augmentar la consciència sobre aquesta malaltia.

A Espanya es diagnostiquen uns 3.300 casos anuals, a Mallorca uns 50-60 casos. És el càncer ginecològic amb pitjor pronòstic, en part, perquè el 80% es diagnostiquen en fases avançades. Per tant, és important consultar amb el vostre ginecòleg o metge de família si es presenten almanco dos dels següents signes d’alarma, durant dues o més setmanes:

– Inflor abdominal, amb sensació de plenitud contínua.

– Dolor pèlvic i/o abdominal persistent.

– Mal d’esquena inexplicable que empitjora amb el temps.

– Més restrenyiment o diarrea dels habituals.

– Pèrdua de gana i sensació d’estar ple ràpidament.

– Necessitat d’orinar freqüentment.

– Cansament excessiu.

– Nàusees i vòmits.

– Pèrdua o augment de pes sense causa coneguda.

– Sagnat vaginal i alteracions del cicle menstrual.

És una malaltia pròpia de països industrialitzats com el nostre, on les xifres van augmentant lentament des dels anys 60. Part d’aquest increment es pot atribuir al descens del nombre de fills per dona. Se sol diagnosticar entre els 45 i els 75 anys, encara que hi ha alguns subgrups de tumors propis de dones molt joves i, fins i tot, adolescents.

Si bé no hi ha mètodes de diagnòstic precoç, tot i que alguns grups d’investigadors treballen molt sobre el tema, cal tenir en compte que els anticonceptius hormonals (pastilles, pegats, anell o DIU) protegeixen contra aquests càncers.

Si tenim familiars amb antecedents de càncer de mama, ovari, endometri o còlon, és convenient que aquests rebin consell sobre la pertinència de realitzar algun estudi genètic. Altres factors protectors són l’embaràs i la lactància i, en menor mesura, una dieta adequada pobra en greixos animals i rica en fruites i verdures.

Algunos inventos o descubrimientos en Medicina marcan la diferencia, y no necesariamente han de ser ni complejos, ni intrincados para triunfar. A mi parecer, uno de los hitos ginecológicos de mi época es el dispositivo intrauterino (DIU) hormonal. Sí, sí, me refiero a estos que te quitan o reducen la regla a la mínima expresión y que, además, te protegen contra el embarazo igual de bien o mejor que la ligadura de trompas, a los mismos que nos han evitado sinfín de operaciones para extirpar el útero (histerectomías) indicades por reglas abundantísimas. Además los beneficios de este dispositivo no se quedan ahí, puesto que hace ya algún tiempo que se le da la vuelta a la prevención por parte del mismo de dos cánceres: ovario y útero. De hecho, hay evidencias que los métodos anticonceptivos hormonales en general protegen contra los cánceres de útero, ovario, colorrectal, leucemias y linfomas.

Recientemente, se han publicado en la prestigiosa revista Gynecologic Oncology algunos resultados del estudio NOWAC (Mujeres noruegas y cáncer) sobre una cohorte de unas 100.000 mujeres. Más de 9.000 mujeres usaron el dispositivo hormonal alguna vez, mientras que algo más de 95.000 no lo usaron nunca. Al comparar los casos de cáncer de ovario, endometrio y mama se objetivó que, en las usuarias del dispositivo, el riesgo de cáncer de ovario era de casi la mitad que las no usuarias, el de útero era un 80% inferior y el de mama aparecía en la misma proporción tanto en usuarias como en no usuarias del DIU.

De hecho, el tema del cáncer de mama es un caballo de batalla desde hace tiempo, y faltan estudios pormenorizados que arrojen luz sobre el tema. Otro trabajo muy reciente, de la Dra. Lina Morch, sí que apunta a un aumento de riesgo de cáncer de mama del 20% entre las usuarias del DIU hormonal y, a diferencia de otros métodos hormonales que parecían predisponer ligeramente al cáncer de mama, el supuesto riesgo no aumentaba a más tiempo de uso.

¿La conclusión práctica de todo esto?

– Que el conjunto de cánceres posiblemente prevenidos por el DIU hormonal son más numerosos y de peor pronóstico que el exceso de cánceres de mama, aún no confirmado, que pudiera haber.

– Que en Medicina hay que aplicar el principio de «dosis mínima eficaz», esto es, prescribir la dosis o de fármaco mínima necesaria para producir el efecto deseado. Por consiguiente, no cambiar un DIU nuevo insertado a partir de los 40 años hasta la menopausia parece una muy buena idea, dado que expone al cuerpo a menos hormonas, aparte de ser muy cómodo para la paciente. Aunque en la ficha técnica (prospecto) del DIU hormonal se especifica que dura 5 años, la Sociedad Española de Contracepción ya hace tiempo que avala no renovar los DIUs insertados a partir de los 40 años.

En resumen, el DIU hormonal equivale a eficacia anticonceptiva altísima, comodidad por la escasez de sangrados y prevención de ciertos cánceres, sobre todo, de ovario y útero. ¡Os seguiremos informando!

Si bien el cáncer de ovario es unas 8 veces menos frecuente que el de mama, es el más letal de entre los que tratamos los ginecólogos. Ello se debe a que el 80% de los mismos se detectan en fases avanzadas, cuando el tumor ha pasado de la pelvis a los aledaños del hígado. Si bien puede aparecer a cualquier edad, el riesgo aumenta a partir de los 60 años.

A diferencia del conocido cáncer de mama, el diagnóstico precoz es muy difícil, ya que produce pocas o ninguna molestia cuando está localizado. Sin embargo, debemos escuchar a nuestro cuerpo y, ante alguno de los siguientes síntomas, consultar con nuestro ginecólogo. Las señales pueden ser: dolor abdominal, lumbar o pélvico o hinchazón abdominal persistentes, náuseas o digestiones pesadas, sensació de plenitud después de comer y pérdida de apetito, cambio del ritmo de las deposiciones, aumento de la frecuencia de las micciones.

El tratamiento de esta enfermedad es todo un reto, pues necesita tratamientos quirúrgicos y quimioterápicos complejos e intensivos. Pero éstas son las únicas formas de conseguir la curación o supervivencias muy largas de la enfermedad.

De estos temas, se habló en la VII Reunión Internacional del Grupo Español de Cirugía Oncológica Peritoneal, celebrada en el CaixaFórum de Palma entre los días 8 y 10 de noviembre. Este evento fue organizado por los compañeros cirujanos digestivos de Son Espases, pues al ser un cáncer que afecta el hígado y el intestino profusamente, necesitamos su ayuda para que la operación no deje residuo tumoral visible alguno.

Fue una oportunidad para intercambiar experiencias para el bien de nuestras pacientes y compartir diferentes puntos de vista.

Y después del parèntesis de esta semana dedicado a mejorar vuestra atención, volvemos con una inyección de optimismo médico al quehacer diario.