DRA. GIBERT

Un any més, contribuint a crear consciència sobre aquesta malaltia. Per sort, el nombre de casos nous va davallant, amb l’excepció dels homes gays foranis. De fet, el 85% de nous casos són homes, homosexuals o bisexuals, per això, les dones no hem de davallar la guàrdia, ninguna estam segura de l’historial sexual de les nostres parelles.

La prova del VIH és sempre al vostre abast tant a la nostra consulta com al sector sanitari públic. Una mai sap si la seva parella «està neta», així que una opció és començar les relacions amb una serologia de VIH (virus de la immunodeficiència humana) i d’altres microbis de transmissió sexual actualitzada de cada membre de la nova parella.

 

WHOWAD2019_infographic_2_800x800_SP

Una novetat d’enguany és la PrEP o profilaxi prèvia a l’exposició finançada per la Seguretat Social. La presa d’una pastilla diària de Truvada(R), mescla de dos medicaments, tenofovir i emtricitabina, prevé el contagi si es tenen relacions sexuals sense preservatiu, quan un dels membres de la parella té la infecció o risc de contreure-la. Gràcies a això, ja no fa falta fer rentat de semen i fecundació in vitro als casos en que l’home sigui portador del VIH, i això, dins la Ginecologia, facilita molt les coses. Així i tot, encara que la infecció per VIH ja és una malaltia crònica, no es cura, i millor que no ens la contagiïn, clar.

Avui, 17 de novembre, se celebra el Dia Mundial de l’Infant Prematur, una forma de crear consciència sobre aquest problema. Segur que aquesta loteria li ha tocat a algú de la família, a alguna amiga o veïnada.

Aprofitam l’avinentesa, per presentar-vos una nova entrada sobre la prematuritat al nostre web, per a que estigueu ben informades de què parlam i què feim a la consulta per minimitzar els vostres riscos.

També, la nostra companya, l’administrativa del CS Pont d’Inca, Encarna Tárraga ens ha fet una vistosa infografia per il·lustrar el problema.

Prematur_2019_E_Tárraga

Grip 2019bLa campanya de la grip a Balears s’inicia el proper dimarts 5 de novembre i acaba el 19 de desembre, just abans de les Festes de Nadal. De les 144.000 dosis comprades per la Conselleria, 67.000 són per a menors de 65 anys, entre ells les embarassades. Com que les dosis han arribat ja als Centres de Salut, ja poden demanar cita per a la seva administració al telèfon (971.43.70.79) i s’assegurin, si estan embarassades, de tenir cita per a la comare, que és la responsable de la seva vacunació. Moltes de les embarassades rebran un SMS recordant-los la necessitat de vacunar-se.

Grip 2019a

La vacunació de la grip, si vostè pertany a un grup en què estigui indicada, no només protegeix el vacunat, sinó al seu entorn, prevenint la disseminació del virus. Aquest és un concepte que cal reforçar, el de «la immunitat de grup», quan a Balears el percentatge de vacunats no supera el 50% i l’ideal és que arribi al 75%. En el cas de les embarassades, no només es protegeix a la mare, sinó al futur nadó, sobretot en els primers 6 mesos de vida.

Com cada any, es recorda que la grip té els símptomes d’un refredat fort, que dura més dies i amb febre. És una malaltia que afecta a l’1,3% de la població balear. La diferència amb un refredat habitual és la capacitat que té aquest virus de arrasar-nos les defenses i fer-nos vulnerables a qualsevol malaltia causada per bacteris, com la pneumònia.

Es recomana que, com no hi ha un tractament específic, les persones que sospitin que puguin tenir la grip es quedin a casa en repòs, beguin molt de líquid i prenguin paracetamol o algun antiinflamatori d’ús habitual amb l’objectiu de reduir els dolors articulars, musculars i la febre. Si els símptomes són difícils de suportar, millor acudir al centre de salut i no als hospitals, per no saturar les urgències i no exposar, ni ser exposat, a altres microbis nocius. Airejar les habitacions, cobrir-se la boca en tossir amb mocadors de paper nets, rentar-se freqüentment les mans tant amb aigua i sabó com amb solució hidroalcohòlica i beure molt líquid són les mesures recomanades.

L’embaràs suposa uns canvis respiratoris, cardíacs i del sistema immune, els quals afavoreixen una grip més severa, amb més ingressos i complicacions. Les embarassades, si tenen febre alta en el primer trimestre d’embaràs, s’arrisquen a que els seus fills tinguin més defectes congènits, sobretot l’espina bífida, més avortaments i, si contreuen la grip més tard, tenen major risc de fills prematurs, de baix pes i de morts fetals intrauterines. No obstant això, els beneficis de la vacunació es fan evidents després de vacunar a milers de dones, segons es pot apreciar a la taula de més abaix.

La seva administració és molt segura tant per a les embarassades com per als seus fills.

La vacuna de la grip conté les soques que, d’acord a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, causaran la malaltia en la temporada entrant amb més probabilitat.

En la campanya 2019-2020, la vacuna administrada conté un virus de la grip B i dues de la grip A (H1N1 i H3N2) que han estat modificats respecte a l’any anterior. Els virus de les vacunes estan inactivats per a que no causin malaltia i, alhora, mantenguin la capacitat de desencadenar resposta immune. El canvi de soques de les vacunes es deu al fet que és un virus molt canviant d’any en any, el que compromet l’efectivitat de la vacuna, que és moderada i inferior a altres vacunes. Sembla que, com a molt, només el 70% dels vacunats queden protegits.

Grip2019_mall

Font: Sheffield US, et al. Obstet Gynecol. 2012;120:532.

 

L’administració de la vacuna, a la part alta del braç, o no produeix cap molèstia o, com a molt, molèsties lleus.

La vacuna de la grip és recomanada per les autoritats sanitàries als següents grups:

  • Majors de 65 anys.
  • Malalts crònics.
  • Cuidadors de malalts, personal sanitari i treballadors de serveis públics essencials.
  • I, per descomptat, embarassades.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar altres notícies pel que fa a la grip del nostre web i, en concret, aquesta corresponent a 2017 i, per suposat, la campanya que la Conselleria de Salut ha preparat per a enguany. 

En 2019, el Dia Mundial del Càncer de Mama ha caigut en dissabte i això ha propiciat que, en el nostre entorn, es vagin estenent totes les activitats relacionades a setmanes abans i després del 19 d’octubre. No en va, l’Organització Mundial de la Salut dóna suport a l’octubre com a Mes de Sensibilització sobre el Càncer de Mama. L’interès d’aquesta «celebració» del càncer de mama resideix en dirigir l’atenció de la població sobre la seva existència (ens pot tocar a totes i cadascuna de nosaltres), la detecció precoç, el seu tractament i les cures pal·liatives.Octubre, Mes Internacional del Càncer de Mama 2019

En l’actualitat, el càncer de mama és el més freqüent entre les dones de gairebé tots els països, independentment del seu nivell econòmic. Es calcula que, si vivim 90 anys, l’11% patirem un càncer de mama. En haver molts més casos de càncer de mama que d’altres càncers, tot i que el 85% de les dones afectades sobrevisqui als 5 anys del tractament, és el que causa més morts amb diferència. Concretant, a tot el món i cada any, es diagnostiquen sobre un milió i mig de càncers de mama i gairebé mig milió de morts anuals són causades pel mateix.

Mirant-ho amb la perspectiva que et donen els anys, em vaig directament a l’època a la qual era aprenent de ginecòloga, i record que, amb certa freqüència, apareixien per Urgències pacients amb càncers de mama avançats i la típica senyora gran, vídua, que avisava la filla quan el seu pit era literalment un cràter o llaga enganxada a les costelles. Molt probablement, els mitjans de comunicació i el llaç rosa han contribuït al fet que el pit i les seves malalties deixin de ser un tabú i l’habitual és que les pacients consultin per qualsevol anomalia.

Com ja us vaig comentar l’any passat, és important conèixer els nostres pits, igual que la resta del nostre cos, i una palpació ràpida mensual, durant els últims dies de la menstruació o en qualsevol dia si no es té, ens ajuda a detectar qualsevol problema. Si el vostre metge de referència us explica les característiques pròpies de les vostres mames «in situ», tot serà més fàcil. L’estudi diligent de les troballes anormals de l’exploració és una basa molt important per al diagnòstic precoç i la consecució de resultats òptims. De fet, els càncers palpables són els que sabem que causen problemes reals de salut

Aquest any insistiré des d’aquesta notícia sobre pros i contres de les mamografies de cribratge, perquè no és or tot el que llueix.  Les mamografies de cribratge són les que ens feim entre els 50 i 69 anys, quan l’exploració dels nostres pits és completament normal. Les esmentades proves, encara que descobreixen càncers molt petits, també etiqueten com a càncers de mama a lesions que mai haguessin molestat a la pacient. Si seguim un discurs honest, podem dir que, a dia d’avui, si bé la mortalitat per càncer de mama ha anat disminuint progressivament des dels anys 90, desconeixem quina part de culpa té cada un dels següents factors: mamografies en mames aparentment normals, consulta si notam canvis en els nostres pits o la millora dels tractaments del càncer de mama. Un cop valorats pros i contres, la decisió de fer-se, o no, mamografies periòdiques és individual, i serà adequada sempre que haguem passat per una fase de discerniment després de disposar del material i l’assessorament adequats. He aprofitat la redacció d’aquesta notícia per actualitzar la nostra entrada sobre la decisió informada de les nostres pacients i de totes les dones que consulten el nostre web .

Un altre aspecte sobre el qual s’està avançant és el càlcul, abans de decidir mamografia de cribratge sí o no, del nostre risc individual. A part de les nostres edat i raça, de l’inici de les nostres regles, dels nostres antecedents personals i familiars, s’està progressant mitjançant la introducció de la densitat del nostre teixit (valorable mitjançant mamografia) i els marcadors genètics (SNPs o polimorfismes de nucleòtid simple). En aquesta tessitura estam i aquest és el camí que fruitarà en els propers anys. És de sentit comú que el rendiment de les mamografies millorarà si la nostra probabilitat d’emmalaltir és alta, mentre que, si aquesta és baixa, no fer-se mamografies de cribratge pot ser una molt bona opció.

La primera setmana d’agost es celebra la «Setmana Mundial de la Lactància Materna» a la majoria de països, això sí, no a tots i per què? Perquè hi ha molta gent de vacacions i fa una calor infernal, així que a Espanya i a altres països europeus ens reservam el primer diumenge d’octubre. De qualsevol manera, no volem desaprofitar l’avinentesa per recordar les bondats de la lactància materna i, alhora, establir una «connexió mental» amb la majoria de països que aquests dies la celebren. Així i tot, insistirem un altre cop l’octubre, amb les nostres neurones ja més fresques.

Lact_mat_2019
L’OMS ha escollit per a enguany el lema «Empoderem-nos, facem possible la lactància materna!». I és que per a que la lactància materna sigui possible es necessiten temps i dedicació. Per això, es convida als països a que promoguin legislacions que afavoreixin baixes parentals (de mares i pares), pagades i amb durada suficient. Les baixes de les mares haurien de ser d’almanco 18 setmanes, no de 16 com ara, encara que el desitjable és que siguin de 6 mesos. Invertir en lactància materna és car només al principi, ja que és una inversió amb retorns notables. De fet, el pit fomenta el vincle maternofilial, la millor percepció materna dels primers mesos de vida del seu fill, més salut pel nadó i també per a la família (manco estressos, més benestar) i estalvis múltiples per als sistemes sanitaris (manco visites al pediatre, manco ingressos, manco morts sobtades del lactant). I per a la mare? Doncs també hi ha beneficis: recuperació més ràpida del pes, manco risc de càncer de mama i d’ovari…
Per a un bon establiment de la lactància només hi ha un secret: donar-vos al vostre fill, no hi ha d’haver barreres que us distreguin, és a dir, no hi ha temps ni de fer bugades, ni de fer net la casa, ni de preparar menjar, ni de sortir a passejar. Si moltes vegades us demanen fins a 10 o 12 preses de llet al dia i, sí, és una mica sacrificat, però quan el vostre fill us somriu i creix tant bé, com li podem negar la nostra entrega incondicional?
El que hem dit: donau-vos al vostre fill i la resta vendrà afegida. Un lactant content, que augmenta de pes, que orina i fa deposicions és el que toca, o sigui, que ni us preocupeu de si pren molt o poc. Al principi, és molt habitual que perdin pes, fins a un 15% de disminució es considera normal. Això vol dir que podeu parir un infant de 3.500 g i que passi a pesar 2.975 g els dies següents, i considerar-se dins l’acceptable. També és vera que aquest infant ha d’haver recuperat el seus 3.500 g, com a màxim, als 10 dies de vida i a partir d’aquí, creix que creix.
Lact_mat_E_Tárraga_mall_2019Al web de la nostra Conselleria de Salut, hi trobareu un document gratuït en pdf que us dóna consells molt útils. Aanau a la columna esquerre de la pàgina, feis click sobre la inscripció «Lactància materna» i se vos obrirà el pdf.
I abans de deixar-vos, us hem adjuntat unes il·lustracions d’Encarna Tárraga, del Centre de Salut del Pont d’Inca, que ha accedit, molt amablement, la seva publicació.
Més d’una de vosaltres haureu comprovat que el que plasma n’Encarna és, fil per randa, el que us recomanam a la consulta i el que s’ha acordat a la «Guia de bones pràctiques en l’atenció de l’embaràs, del puerperi i del període neonatal en l’àrea de salut maternoinfantil de les Illes Balears».

En nuestra consulta, lo importante es la atención integral a cada una de vosotras: en la salud, en la enfermedad y en vuestro día a día. Nuestro objetivo es vuestro bienestar, que podáis conseguir vuestros objetivos y que ser mujer sea una experiencia positiva y de empoderamiento. Por lo tanto, ofrecer aquellos recursos que creemos que os pueden ayudar son parte de nuestra esencia.

L'experiència d'una pacient la copa menstrual contada en primera persona

En esta ocasión, tenemos el privilegio de contar con la ayuda de una paciente muy apreciada de nuestra consulta, quien nos ha aportado desinteresadamente su experiencia personal de uso de la copa menstrual. Siempre hemos pensado que este artilugio podía dar autonomía a las mujeres, aparte de ser económico y muy respetuoso con el entorno, pero nos faltaba vuestro testimonio directo. Aquí lo tenéis:

“Empecé hace unos meses, después de mucho tiempo pensando en ello. Al principio, me daba miedo que aparecieran fugas o que me diera asco el momento de cambiarla, pero en seguida me dí cuenta de que aquello no era un problema.

Al principio, cuesta un poco colocarla, sobre todo por la falta de práctica y la inseguridad de hacerlo bien, igual que cuando aprendes a ponerte un tampón, pero al segundo o tercer periodo ya no es un problema la colocación. Y en cuanto a que pueda dar “asco” el momento del vaciado, os aseguro que, para nada, ya que la vacías en el váter sentada y no tienes por qué estar viéndolo.

Yo siempre he tenido reglas muy abundantes. Cuando utilizaba compresas y tampones tuve muchos problemas, llegando a tener que ir manchada durante horas en el trabajo, ya que trabajo lejos de casa y me resulta imposible ir a cambiarme. Desde que uso la copa estoy mucho más tranquila, jamás he llegado a llenar la copa del todo y, si tienes la precaución de asegurarte que ha hecho vacío al colocarla, no tienes que preocuparte por las fugas. Aparece un muy leve manchado normal, debido a que en el momento de cambiar la copa es normal que caiga un poco de sangre, que con un salvaslip se soluciona, igual que cuando llevaba tampones o incluso un manchado mucho más leve.

Por mi parte estoy encantada y sólo pienso que ojalá hubiera cambiado antes de solución ante la regla. ¡En 9 meses he ahorrado ya más de 45 euros en tampones! Sumado al ahorro medioambiental que ello supone, además de que he ganado en comodidad y seguridad durante los días de regla. Y es una solución genial cuando sabes que no vas a disponer de lugar fijo para cambiarte de tampón o compresa. En mi caso, compito a nivel nacional en rallys y en ocasiones es imposible cambiarse si tienes la regla, ya que en ocasiones no hay lavabos disponibles cerca o el tiempo es ajustadísimo, y la copa me da la seguridad de que no voy a tener fugas, ni incomodidad con el tampón después de haber orinado.

A mí, personalmente, me ha cambiado la forma de ver el mundo durante los días de regla y animo a todas las mujeres a probarlo, merece la pena.”

Muchísimas gracias por el testimonio. En esta otra entrada de nuestra web disponéis de más información sobre la copa menstrual.

Cada 8 de mayo se celebra el Día Mundial del Cáncer de Ovario, una enfermedad silenciosa, pues al diagnóstico suele estar avanzada. Si bien puede aparecer a cualquier edad, es más propia de los 55-65 años.

 

Ovari_2019

Estar pendientes de los síntomas que causa puede ayudar a un diagnóstico más precoz y, por tanto, a tener un mejor pronóstico. Si tenemos hinchazón abdominal, ganancia o pérdida de peso de causa desconocida, saciedad precoz, necesidad de orinar frecuentemente, dolor pélvico y/o abdominal, náuseas y vómitos, mejor consultar al médic@ de familia o al ginecólog@ para que esclarezcan su causa.

Si bien es el décimo cáncer por orden de frecuencia en las mujeres (los “líderes” son el cáncer de mama, el de colon, el pulmonar y el uterino), es el que causa más muertes de entre los ginecológicos, por esto es importante ponerse en manos de un buen equipo médico. En los Comités de Tumores se revisan los casos de forma individual y se decide si primero se empieza con la quimioterapia o con la cirugía. Es fundamental una muy buena operación, esto es, que no deje residuo tumoral visible alguno, pues ello mejora notablemente el pronóstico de la enfermedad. En nuestra consulta, contamos con la experiencia suficiente para estudiar vuestro caso concreto y ofreceros el mejor tratamiento. Solemos colaborar codo con codo con los cirujanos digestivos para no dejaros ningún rastro de la enfermedad y luego se realiza quimioterapia para consolidar los efectos de la cirugía.

Recordad que los métodos anticonceptivos hormonales (píldoras, parches, implantes, anillos o DIU) protegen contra estos cánceres. El embarazo, la lactancia y una dieta adecuada (pocas grasas animales y mucha fruta y verdura) contribuyen a reducir el riesgo de sufrir esta enfermedad.

World_cancer_day_2019Avui, 4 de febrer, és el Dia Mundial del Càncer. És una iniciativa de la Unió Internacional contra el Càncer (UICC), la més antiga contra aquesta malaltia.

El lema de les campanyes per a aquest any i fins al 2021 són «Jo som, I vaig a», per a que tots siguem protagonistes de la campanya. Per exemple, us puc dir «Jo som la Dra. Gibert, i vaig a contribuir a difondre les repercussions d’aquesta malaltia mitjançant les xarxes socials.»

Llavors, comencem:

– El càncer és una malaltia mortal en molts de casos (la meitat de malalts han mort als 5 anys del diagnòstic). Si el diagnòstic és precoç, «només» moren el 20% als 5 anys.

– Al món, cada any, es diagnostiquen uns 18 milions de càncer i gairebé 10 milions de persones moren a causa del càncer, és la segona causa de mort al món.

– En països de renda mitjana i baixa, el risc de morir per càncer és superior al nostre.

– Almenys, 1/3 part d’aquestes morts es podrien prevenir aplicant estratègies múltiples que inclouen l’autocura i el diagnòstic precoç.

– La Unió Europea recomana la detecció precoç (cribratge) del càncer de mama, colorectal i de cèrvix. A Balears tenim organitzat el cribratge del càncer de mama i de coll uterí, però no el del càncer colorectal. Per a les que veniu a la nostra consulta, és molt fàcil, però no està a l’abast de les que no tenen assegurança privada. Els governs han de minimitzar les diferències entre classes socials en la mesura del possible, ja que totes les persones tenim la nostra dignitat.

– Cal insistir en la importància d’uns hàbits saludables: dieta sana, exercici, no fumar, ni beure, no exposar-se al sol en excés i sense protecció.

– És important acudir al metge si notam algun símptoma que no és habitual en nosaltres.

– És convenient que ens fem les citologies ginecològiques, mamografies i estudis de sang oculta en femta que ens corresponguin.

A Espanya, comptem amb la gran col·laboració de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) que publica l’informe complet sobre les xifres estimades de càncer a Espanya:

– Gairebé 280.000 casos nous de càncer a Espanya, creixent no només per l’augment de població, sinó per l’arrelament dels hàbits poc saludables.

– La supervivència global augmenta a poc a poc a Espanya i és similar als països del nostre entorn, sent actualment el 53% als 5 anys.

– Els càncers més freqüentment diagnosticats a les dones a Espanya el 2019 seran els de mama i còlon i recte. A molta distància, els següents tumors més freqüents seran els de pulmó, cos uterí, bufeta urinària, limfomes no Hodgkin i el càncer de tiroide

Ya hace cuatro años que publicamos la auditoría de embarazos controlados en la consulta de la Dra. Gibert y de los partos derivados. Para nosotros, la transparencia, la honestidad y la rendición de cuentas son rasgos que consideramos muy valiosos.
Auditoria dels nostres embarassos i parts de 2019
Durante el 2018, hemos atendido 95 mujeres con fecha probable de parto dentro del mismo año y 54 de ellas han parido con nosotros.

En cuanto a los partos, 28 de nuestras parturientas se estrenaban en la maternidad (52%). El 14% (4 mujeres) tenían 40 años o más, siendo la mayor de 44 años, mientras que el promedio de edad de nuestras parturientas fue de casi 34 años. Queda claro, por tanto, que en nuestra consulta no somos ajenos al tipo más preponderante de madre actual: pocos hijos y ya entrada la treintena. El 13% de estas pacientes (7 de 54) precisaron la fecundación in vitro para conseguir la gestación, la cual fue indicada sobre todo para baja reserva ovárica (envejecimiento ovárico) y semen de mala calidad.

En cuanto a la vía de parto, 36 de 54 han sido normales (67%), 9 ventosas (17%) y 9 cesáreas (16%).

Hemos evaluado nuestras cesáreas y hemos observado que:

– Dos de ellas fueron mujeres que tenían su primer hijo y les tuvimos que provocar el parto, una para pasar su fecha probable de parto de 9 días y la otra por haber roto la bolsa de las aguas. Antes de bajar a paritorio les administramos prostaglandinas vaginales y, ya en paritorio, estuvieron con dinámica uterina lograda con oxitocina durante más de 12 horas, sin conseguir que se pusieran de parto.

– Dos pacientes más portaban sus fetos sentados (presentación de nalgas), una ya había tenido un parto normal y para la otra era su primer parto. Les ofrecimos una versión cefálica externa y un parto vaginal de nalgas, pero después de varias visitas en las que comentamos, explicamos y aportamos vídeos e información escrita sobre el tema, se decantaron por una cesárea electiva.

– Otros dos pacientes, que tenían su primer parto, llegaron a dilatación casi completa, pero, después de 4 horas entre esperas y pujos dirigidos, no conseguimos que la cabeza fetal se introdujera en la pelvis. Una de ellas parió a las 7 h de la madrugada, después de que ella y todo el equipo intentáramos el objetivo de parto vaginal durante toda la noche.

– La séptima paciente ya había tenido una cesárea con nosotros por parto estacionado. En su primer parto, llegó a dilatación casi completa, pero el feto no se introdujo en el canal del parto tras darle más de 4 horas de margen. En su segundo parte, la evolución fue similar, es decir, dilató muy rápido, pero el tránsito de la cabeza fetal en la pelvis volvió a ser muy lento y el feto, además, presentaba anomalías de latido, por lo que se le adelantó la indicación de cesárea. Nació una niña de 3.550 g que, aunque estaba bien oxigenada, tuvo ciertas dificultades de adaptación a la vida extrauterina que se resolvieron satisfactoriamente con la ayuda de nuestro pediatra neonatólogo de guardia.

– La octava correspondió a una gestante con antecedente de parto vaginal normal que presentó placenta de inserción baja e indicios ecográficos de placenta anormalmente adherida. Le ofrecimos provocar el parto con reserva de sangre, dado que había riesgo de sangrado abundante intra y posparto. Después de semanas de discernimiento, la paciente no quiso asumir riesgos y se hizo una cesárea programada, naciendo un niño en buenas condiciones. La placenta se despegó sin incidencias y la paciente se fue de alta sin anemia.

– La última fue una paciente de constitución física poco favorable a un parto vaginal, con una cesárea a la gestación anterior indicada por peso alto fetal que se confirmó al nacimiento (casi 4 kilos y medio). Le recomendé otra cesárea por tener el cuello uterino cerrado y rígido, crecimiento fetal superior al promedio (aunque el segundo feto era más pequeño que su hermano). La intervención y el puerperio transcurrieron sin incidencias.

Para conseguir el objetivo de la tasa de cesáreas inferior o igual al 15%, de acuerdo con la Organización Mundial de la Salud (OMS), nos han «sobrado» una o dos cesáreas. Una vez revisadas estas intervenciones, tal vez debemos mejorar nuestro consejo, de forma que se puedan minimizar las cesáreas por el deseo de la madre, o sea, las que la madre pide por percibir un riesgo alto asociado a la prueba de parto vaginal. De hecho, en 2017, convencimos a dos pacientes para que se hicieran la versión cefálica externa, y en 2018 no convencimos a ninguna. Posiblemente, las familias más reducidas de la actualidad y la edad creciente de las madres las hacen más temerosas a la hora de asumir contingencias. Por otra parte, la OMS enfatiza que “Debe hacerse todo lo posible para realizar cesáreas a todas las mujeres que lo necesiten en lugar de intentar alcanzar una tasa determinada.”

Otro tema a tener en cuenta es que la cesárea es bastante segura en nuestro entorno, ya que contamos con un equipo en paritorio y en planta de puerperio (postparto) con una plantilla muy constante y entrenada en una atención excelente.

Con referencia a las incisiones del canal del parto (episiotomía), se aplicaron a 15 de 45 de mujeres (33%), mientras que el 11% tuvieron un desgarro superficial y el 31% uno de segundo grado (herida de piel y de músculo subyacente). No tuvimos ninguna lesión anal (desgarros de los tipos III y IV).

Atendimos a cuatro mujeres con cesárea anterior, a una de ellas se le indicó una cesárea programada, pero a las otras tres se les ofreció prueba de parto. Dos de ellas parieron por vía vaginal y una volvió ser una cesárea. Esto nos demuestra que suele valer la pena hacer una prueba de parto vaginal, por dos motivos: la recuperación de un parto vaginal es mucho mejor que de una segunda cesárea y, cuando se tienen dos hijos en casa, ¡encontrarse bien es muy importante! Por otra parte, si una tiene más descendencia, bajan las posibilidades de someterse a una tercera cesárea.

La lactancia materna fue elegida por 43 de nuestras parturientas, el 80%, cifra que supera en 8 puntos a la del año anterior y se considera adecuada.

Si nos comparamos con los porcentajes de cesáreas del 2017 de los hospitales públicos baleares, con las reservas derivadas de ser nuestro número de partos muy inferior, pero también con la fuerza que nos da haber mantenido cifras próximas al 15% por cuarto año consecutivo, nos encontramos que en Son Espases ha sido del 29%, en Son Llàtzer del 16%, en Inca del 18%, y en Manacor del 14%. Nuestros casos se parecen más a los hospitales públicos de Inca y Manacor, donde se atienden partos a partir de las 35 semanas, aunque allí las proporciones de mujeres con hijos previos paridos por vía vaginal y de mujeres jóvenes son superior, la lo que favorece un porcentaje inferior al nuestro de cesáreas.

Para concluir, opinamos que nuestro porcentaje es bien digno dentro de nuestro entorno, aunque no tenemos que renunciar a ahorrar las cesáreas de beneficio dudoso para la madre y el recién nacido. Además, nuestras auditorías nos muestran, año tras año, que los partos en el sector privado son muy dependientes del profesional ginecólogo que los dirige y, por tanto, que dentro del sector sanitario privado es más que factible conseguir unos muy buenos resultados de vía de parto y perinatales, en un entorno de atención personalizada y confort en el área de hospitalización.

Como los partos vaginales, a veces, se consiguen a base de mucha de paciencia de las madres y de los profesionales implicados, aprovechamos esta ocasión para agradecer al magnífico equipo de matronas de Quirón Palmaplanas su tarea, ya que gran parte del éxito conseguido año tras año no hubiera sido posible sin ellas.

Bones Festes i feliç 2019

23 diciembre, 2018

Nadal_18_cat
 
Un any més, us desitjam el millor per a aquestes Festes de Nadal i un Feliç 2019. Si seguim aquí, és gràcies a la fidelitat de CADASCUNA DE VOSALTRES, que posau la vostra salut i la dels vostres fills, a les nostres mans. És per a nosaltres una gran responsabilitat i un orgull. La Medicina no és una ciència fàcil i l’esforç que hem de fer per no defraudar-vos és una carrera de fons.
 
Per la nostra part, demanam la salut i l’entusiasme per anar millorant dia a dia i brindar-vos una atenció sanitària execl·lent, la que desitjaríem per a nosaltres si ocupàssim el vostre lloc.
 
Enguany, complint escrupolosament la nova Llei de Protecció de Dades, no podem enviar-vos personalment un correu electrònic de felicitació, però esperam que a través del nostre web i de les xarxes socials, el nostre missatge us arribi.
 

Una forta abraçada a totes.

 

 

Drs. Maria Josep Gibert i Rubèn Baltà.