Tornam amb la vacuna contra el virus del papil·loma humà. Les malalties de transmissió sexual més freqüents estan causades per aquest virus i són, sobretot, càncer de coll uterí i berrugues genitals. Fa escassament un mes que s’ha publicat una revisió d’estudis sobre les repercussions de la vacunació a Austràlia, país del món amb una de les millors cobertures. Allà la vacunació per a les nines es va implantar el 2007 i per als nins en 2013. Malgrat el poc temps des de l’inici del Programa, ja han percebut disminucions substancials de malalts amb lesions de coll uterí i berrugues. A les Balears, la nostra Conselleria va iniciar la vacunació només per a les nines en 2008, vacunant inicialment a les de 14 anys. En aquella època hi havia reticències basades en els possibles efectes de la vacuna que no es varen arribar a confirmar. A dia d’avui, els fets han caigut pel seu propi pes i l’Organització Mundial de la Salut ha qualificat a aquesta vacuna com «extremadament segura», després de l’administració d’uns 300 milions de dosis en tot el món. És important que sapigueu que la nostra Conselleria dóna una segona oportunitat per a aquelles dones que en 2008 tenien 14 anys, és a dir nascudes el 1994 i més joves, que no es varen vacunar en un primer moment, per accedir a la vacunació gratuïta . A dia d’avui, s’oferta la vacunació amb Gardasil 4 (cobreix els virus 6 i 11, que causen les berrugues o condilomes genitals, així com els virus 16 i 18, causants del 70% de casos de càncer de coll uterí). Per a les majors o si voleu gastar alguns diners en el noble intent de la prevenció d’aquestes malalties, podeu fer servir el Gardasil 9, que cobreix 5 virus més, abastant, així, el conjunt de virus que causen el 90% de casos de càncer de cèrvix. La veritat és que tots dos productes són bons, el primer és gratuït per a la franja de població comentada, mentre que el Gardasil 9 no baixa de 160 € per dosi i són tres les dosis necessàries. Si estau interessades en que les vostres filles es vacunin amb el Gardasil 4, contactau amb infermeria del vostre Centre de Salut, i si us voleu vacunar amb Gardasil 9, contactau amb la vostra farmàcia o amb la nostra consulta, on ens encarregam de l’administració de la vacuna i no la heu d’anar a comprar.
Autor: Dra. MJ Gibert
Demà, la nostra Conselleria de Salut inicia la campanya de vacunació contra la grip de 2018. Us podreu vacunar fins el 19 de desembre.
Us recordam que l’objectiu és evitar la malaltia i les complicacions greus que venen després. La grip ens sol deixar amb les defenses tan baixes que tenim més probabilitats d’adquirir una pneumònia per bacteris.
Les persones que s’han de vacunar són les més vulnerables:
- Les que pateixen malalties cròniques.
- Les embarassades.
- Els cuidadors dels malalts crònics.
- Els empleats al servei de la població (professionals sanitaris, bombers, policies, tècnics de companyies elèctriques…), ja que no ens convé que, en cas d’epidèmia, no ens puguin oferir els seus serveis professionals.
La vacunació és gratuïta als centres de salut o als serveis de salut laboral. També es vacuna de franc a les residències, un infermer concerta una visita al centre i vacuna a tots els que ho desitgen.
Si estàs interessada en la vacunació telefona al 902 070 079 o al 971 437 079 i demana cita, també la pots demanar mitjançant el web www.ibsalut.es o directament al teu Centre de Salut. Si sou funcionaris (MUFACE, MUGEJU, ISFAS) o no sou residents a les illes, també teniu dret a la vacunació gratuïta. En cas que no pogueu anar al centre de salut, la podeu comprar a l’apotecaria o a un dispensari mèdic privat que vos la ven i administra alhora.
I recordau que la vacuna és important, però no ho són menys les mesures per evitar la seva propagació, és a dir, rentat de mans i evitar el contacte amb els malalts. Us ho explicam al nostre web.
Si voleu més información, també podeu accedir a aquest text de l’ Organització de Consumidors i Usuaris.
19 de octubre, Día Mundial del Cáncer de Mama
18 octubre, 2018
Estamos, un año más, en el Día Mundial del Cáncer de Mama. Independientemente de las críticas que pueda haber hacia el color rosa y su asociación con el sexo femenino, creo que lo más constructivo es aprovechar la circunstancia y fomentar la conciencia contra el cáncer de mama, de las formas que tenemos, si no de evitarlo, de reducir las posibilidades de contraerlo y de cuándo consultar al médico si notamos algo anormal.
No olvidéis que es relativamente frecuente tener alguna amiga, pariente o conocida con cáncer de mama, sobre todo si una está en la cincuentena o es más mayor. De hecho, la edad es un factor de riesgo muy importante. Se calcula que si llegamos a los 85 años, tendremos un 12% de posibilidades de padecerlo. Si bien no podemos modificar nuestra edad, hay otros factores que favorecen su aparición que sí podemos controlar, a saber: el consumo de tres o más bebidas alcohólicas por semana, fumar, la obesidad, el sedentarismo y la dieta grasa. Entonces, queda claro, lo que previene el cáncer de mama son las mismas maniobras que evitan otras enfermedades, esto es, si una hace ejercicio físico regular, tiene un peso saludable, come una dieta rica en frutas y verduras, a la vez que restringe las carnes procesadas, tiene menos riesgo. Si tenemos a nuestro primer hijo antes de entrar en la treintena y, además, lo alimentamos a nuestro pecho, las probabilidades también bajan.
Algunas veces, la prevención no es suficiente y enfermamos. Puede ocurrir que el tumor sea tan pequeño que no notemos nada y sólo la mamografía lo diagnostique. En otros casos, notamos un bulto o una asimetría en nuestro pecho. Así que nuestras recomendaciones son:
– Realizarse una mamografía entre los 50 y los 70 años, cada dos años. Hacérsela antes no parece que salga a cuenta, pues a veces detecta lesiones muy pequeñas que parecen cáncer y, si no se hubieran tratado, muy posiblemente no hubiera pasado nada. Otro tema es que las mamografías a veces hallan imágenes de difícil interpretación que acaban en biopsia y resultado benigno. En resumen, es mejor limitar el uso de la mamografía a los 50-70 años, edades en las que es más frecuente, y así evitar las biopsias innecesarias y los tratamientos excesivos en la medida de lo posible.
– En cuanto a la exploración mamaria, la practicamos durante la revisión en nuestras pacientes, pero es conveniente hacerse una palpación rápida (de pie, mientras una se pone crema o se ducha) una vez al mes, preferentemente los últimos días de la regla. No hace falta ser muy rigurosa. Muchas decís que si tenéis un cáncer de mama, igual no os dais cuenta. Mi opinión es que sí que lo encontraréis, pues cada una está familiarizada con sus pechos y el hallazgo de una induración o asimetría franca ha de ser motivo para solicitar cita.
¿Influye la luna sobre la fecha del parto?
4 agosto, 2018
La luna tiene su magia y ahora más, cuando el pasado 27 de julio muchos hemos visto un eclipse total o “luna de sangre”.
La tradición ha relacionado las fases lunares y, sobre todo, la luna llena, con mayor probabilidad de parir, quedarse embarazada, concebir hijos de un sexo u otro y un sinfín de sucesos más o menos relevantes.
Pero, ¿cómo podemos saber si esto es verdad o no? La respuesta es fácil, basta con recoger unos meses de trabajo en una maternidad cualquiera y hacer una lista con los números de partos espontáneos según el día. Luego, asignamos cada día a la fase lunar correspondiente y hacemos un recuento. Por lógica, si disponemos de estudios bien diseñados, realizados en diferentes entornos y con resultados similares podremos responder a la pregunta de forma fundamentada.
Nos hemos puesto manos a la obra y hemos encontrado diez trabajos científicos ilustrativos del tema:
1.- Un artículo publicado en 1979 sobre 11.691 partos acontecidos entre 1974 y 1978 en Los Angeles (California). Se apreció que no había diferencia entre el número de partos en la fase de luna llena y el resto de las fases.
2.- Un estudio realizado en Dublín (Irlanda) y difundido en 1998, que incluye 10.027 partos atendidos a lo largo de mes y medio. No se pudieron apreciar acúmulos de partos ni durante la luna llena, ni en ninguna otra fase lunar.
3.- Un trabajo dado a conocer en 1989 y efectuado en Dinamarca. Se incluyeron 1.269 partos espontáneos atendidos en dos años. No se detectó relación alguna ni del trabajo de parto, ni de la rotura de la bolsa de las aguas con las fases lunares. Eso sí, vieron que la bolsa de las aguas se rompía más frecuentemente entre las 10 de la noche y las 6 de la mañana, independientemente de la apariencia lunar.
4.- Un estudio espectacular basado en los 2.760.362 niños nacidos en Austria entre 1970 y 1999. No se probó relación alguna entre la fecha del parto y la fase lunar. Se publicó en 2002.
5.- Al fin, un estudio español de 2004, realizado por enfermería del Hospital de Valme (Sevilla), sobre 1.715 partos espontáneos que ocurrieron a lo largo de 10 ciclos lunares. No se pudo demostrar ni que las fases lunares, ni la luna llena ejercieran acción alguna sobre la distribución de los partos.
6.- Esta investigación procedente de Hannover (Alemania) incluye 6.725 partos espontáneos atendidos entre 2000 y 2006 y no advirtió ni diferencias en el número de nacimientos según la luna, ni tampoco relación alguna con complicaciones al nacimiento, ni con más probabilidad de parir niños o niñas según la fase lunar en la que fueron concebidos. Todo ello fue publicado en 2008.
7 y 8.- Dos trabajos editados en 2012, uno de la India, sobre 9.890 partos espontáneos. Tampoco hallan relación entre la fecha de los partos y el ciclo lunar. El otro llevado a cabo en el estado de Phoenix (Arizona, EE.UU) sobre 167.956 partos atendidos entre 1995 y 2000, sin encontrar tampoco influencia de la luna, ni del clima sobre la fecha del parto.
Sólo dos investigaciones italianas han mostrado resultados discordantes con respecto a las anteriores. Una lanzada en 1998, acerca de 1.791 partos asistidos entre 1993 y 1996. Observa una correlación entre los partos espontáneos y las fases lunares. La otra, publicada también en el mismo año sobre 1.248, y que es realmente un subgrupo del otro estudio italiano citado. También encuentra una asociación, eso sí, débil entre la luna llena y el parto del segundo o tercer hijo, que no se reproduce en el caso de un primer parto.
En definitiva, casi 3 millones de partos escrutados (2.971.426, para ser exactos) y sólo 1.791 con una aparente correlación con las fases lunares, estos últimos italianos, por cierto. Nos hemos “movido”, gracias a estas publicaciones, por Europa, Asia y América y las conclusiones de todos ellos son prácticamente unánimes. Entonces, apreciados lectoras y lectores, ya están ustedes en condiciones de extraer sus propias conclusiones sobre si la asociación entre luna y parto es mito o realidad, o si es mito en todo el mundo, salvo en Italia, claro…
8 de maig: dia del càncer d’ovari
8 mayo, 2018
Avui és el Dia Mundial del Càncer de Ovari, una oportunitat per augmentar la consciència sobre aquesta malaltia.
A Espanya es diagnostiquen uns 3.300 casos anuals, a Mallorca uns 50-60 casos. És el càncer ginecològic amb pitjor pronòstic, en part, perquè el 80% es diagnostiquen en fases avançades. Per tant, és important consultar amb el vostre ginecòleg o metge de família si es presenten almanco dos dels següents signes d’alarma, durant dues o més setmanes:
– Inflor abdominal, amb sensació de plenitud contínua.
– Dolor pèlvic i/o abdominal persistent.
– Mal d’esquena inexplicable que empitjora amb el temps.
– Més restrenyiment o diarrea dels habituals.
– Pèrdua de gana i sensació d’estar ple ràpidament.
– Necessitat d’orinar freqüentment.
– Cansament excessiu.
– Nàusees i vòmits.
– Pèrdua o augment de pes sense causa coneguda.
– Sagnat vaginal i alteracions del cicle menstrual.
És una malaltia pròpia de països industrialitzats com el nostre, on les xifres van augmentant lentament des dels anys 60. Part d’aquest increment es pot atribuir al descens del nombre de fills per dona. Se sol diagnosticar entre els 45 i els 75 anys, encara que hi ha alguns subgrups de tumors propis de dones molt joves i, fins i tot, adolescents.
Si bé no hi ha mètodes de diagnòstic precoç, tot i que alguns grups d’investigadors treballen molt sobre el tema, cal tenir en compte que els anticonceptius hormonals (pastilles, pegats, anell o DIU) protegeixen contra aquests càncers.
Si tenim familiars amb antecedents de càncer de mama, ovari, endometri o còlon, és convenient que aquests rebin consell sobre la pertinència de realitzar algun estudi genètic. Altres factors protectors són l’embaràs i la lactància i, en menor mesura, una dieta adequada pobra en greixos animals i rica en fruites i verdures.
Algunos inventos o descubrimientos en Medicina marcan la diferencia, y no necesariamente han de ser ni complejos, ni intrincados para triunfar. A mi parecer, uno de los hitos ginecológicos de mi época es el dispositivo intrauterino (DIU) hormonal. Sí, sí, me refiero a estos que te quitan o reducen la regla a la mínima expresión y que, además, te protegen contra el embarazo igual de bien o mejor que la ligadura de trompas, a los mismos que nos han evitado sinfín de operaciones para extirpar el útero (histerectomías) indicades por reglas abundantísimas. Además los beneficios de este dispositivo no se quedan ahí, puesto que hace ya algún tiempo que se le da la vuelta a la prevención por parte del mismo de dos cánceres: ovario y útero. De hecho, hay evidencias que los métodos anticonceptivos hormonales en general protegen contra los cánceres de útero, ovario, colorrectal, leucemias y linfomas.
Recientemente, se han publicado en la prestigiosa revista Gynecologic Oncology algunos resultados del estudio NOWAC (Mujeres noruegas y cáncer) sobre una cohorte de unas 100.000 mujeres. Más de 9.000 mujeres usaron el dispositivo hormonal alguna vez, mientras que algo más de 95.000 no lo usaron nunca. Al comparar los casos de cáncer de ovario, endometrio y mama se objetivó que, en las usuarias del dispositivo, el riesgo de cáncer de ovario era de casi la mitad que las no usuarias, el de útero era un 80% inferior y el de mama aparecía en la misma proporción tanto en usuarias como en no usuarias del DIU.
De hecho, el tema del cáncer de mama es un caballo de batalla desde hace tiempo, y faltan estudios pormenorizados que arrojen luz sobre el tema. Otro trabajo muy reciente, de la Dra. Lina Morch, sí que apunta a un aumento de riesgo de cáncer de mama del 20% entre las usuarias del DIU hormonal y, a diferencia de otros métodos hormonales que parecían predisponer ligeramente al cáncer de mama, el supuesto riesgo no aumentaba a más tiempo de uso.
¿La conclusión práctica de todo esto?
– Que el conjunto de cánceres posiblemente prevenidos por el DIU hormonal son más numerosos y de peor pronóstico que el exceso de cánceres de mama, aún no confirmado, que pudiera haber.
– Que en Medicina hay que aplicar el principio de «dosis mínima eficaz», esto es, prescribir la dosis o de fármaco mínima necesaria para producir el efecto deseado. Por consiguiente, no cambiar un DIU nuevo insertado a partir de los 40 años hasta la menopausia parece una muy buena idea, dado que expone al cuerpo a menos hormonas, aparte de ser muy cómodo para la paciente. Aunque en la ficha técnica (prospecto) del DIU hormonal se especifica que dura 5 años, la Sociedad Española de Contracepción ya hace tiempo que avala no renovar los DIUs insertados a partir de los 40 años.
En resumen, el DIU hormonal equivale a eficacia anticonceptiva altísima, comodidad por la escasez de sangrados y prevención de ciertos cánceres, sobre todo, de ovario y útero. ¡Os seguiremos informando!
Per tercer any consecutiu, complim amb el nostre compromís de fer pública la revisió de l’activitat que tenim a la sala de parts de l’Hospital Quirón Palmaplanas.
És ben conegut, dins l’entorn de comares i ginecòlegs, que la taxa ideal de cesàries, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és entre el 10% i el 15%. Això sí, no s’ha de ser dogmàtic amb aquestes xifres, ja que la prioritat és no posar en risc ni a la mare i al nadó, ja que la cesària és un recurs molt valuós que ha salvat la vida i el benestar de mares i fills en no poques ocasions, però també sabem que una cosa n’és l’ús i una altra l’abús.
Durant el 2017 hem atès 46 dones de part, 25 de les quals no havien parit mai. Vint-i-dos parts han estat normals (48%), 17 ventoses (37%) i 7 cesàries (15%), és a dir, ens mantenim dins els estàndards de l’OMS. Hem atès un part de dos bessons per via vaginal, i dues de les nostres pacients s’han sotmès a versió cefàlica externa (maniobra per canviar la posició del fetus dins la mare, de manera que el que surti primer durant l’expulsiu sigui el cap), la qual cosa li ha permès a una d’elles un part vaginal.
Les nostres set cesàries es degueren:
– Una a risc de pèrdua de benestar fetal, confirmat per pH baix de sang de cordó al naixement, però amb molt bona resposta a la reanimació gràcies a la presència d’un pediatre especialitzat.
– Tres per presentació d’anques: una de les pacients va voler cesària programada després d’explicar-li les alternatives, la segona va tenir hipertensió arterial amb proteïnes a orina, prematuritat i una malformació uterina que contraindicava la versió cefàlica externa, mentre que a la tercera es va aconseguir col·locar el fetus en posició correcta amb la versió, però retornà a la posició anòmala just abans del part.
– Una per inducció fallida indicada per hipertensió i proteïnes a orina que no va aconseguir posar-se de part ni després d’aplicar prostaglandines vaginals, ni oxitocina.
– Dues per part estacionat, és a dir, abastaren els 8 cm de dilatació i no vàrem aconseguir ni amb dinàmica adequada, ni amb empentes dirigides, ni la dilatació completa, ni el descens. Això sí, esperam que la feina d’arribar fins a 8 cm les ajudi als seus parts posteriors. De fet, dues pacients que havien parit amb nosaltres fa uns anys mitjançant una cesària, pariren enguany per via vaginal i es quedaren molt contentes amb l’experiència de «poder parir com cal», segons paraules d’elles.
L’anestèsia regional (epidural o raquianestesia) s’aplicà a 44 dones, és a dir, només dues s’animaren a parir sense epidural i ambdues ja eren mares. Encara que utilitzam la ventosa obstètrica només quan és ben necessari, el seu ús relativament freqüent s’explica pel cansament matern o per la poca sensació d’ocupació vaginal associada a l’epidural, que fa que les dones empenguin manco.
Pel que fa a les seccions del perineu (episotomia), el vàrem necessitar al 26% de tots els parts i al 14% dels parts normals. El 37% dels parts vaginals cursaren amb un esquinç superficial i el 43% amb un de tipus II (lesió de pell, greix i múscul subjacent), ambdós tipus d’esquinç tenen molts bons resultats després de la sutura de la ferida o de no suturar-la, si és petita. No vàrem tenir cap lesió anal (esquinços dels tipus III i IV).
La lactància materna va ser escollida per 33 de les nostres puèrperes, el 72%, xifra que es pot considerar «bona».
Si ens comparam amb els percentatges de cesàries del bienni 2015-6 dels hospitals públics i privats mallorquins, amb les lògiques reserves per ser el nostre nombre de parts molt inferior, però també amb la força que ens dóna haver mantengut el 15% per tercer any consecutiu, resulta que a la Policlínica Miramar ha estat del 34%, a Quirón Palmaplanas del 33%, a Son Espases del 27%, a Inca del 21%, a Son Llàtzer del 17% i a Manacor del 13%. La nostra casuística es semblaria més a la dels hospitals públics d’Inca i Manacor, on s’hi atenen els parts a partir de les 35 setmanes, però amb la diferència que hi pareixen allà un percentatge molt superior de dones immigrants, moltes de les quals ja han parit per via vaginal, la qual cosa augmenta molt les possibilitats de que el fill següent neixi mitjançant un part normal.
Amb tot l’esmentat, crec que podem treure la conclusió que el nostre percentatge és correcte dins l’entorn en que ens manejam, però sempre hem de tenir la vista posada en mantenir i, si pot ser, millorar les nostres xifres. Per concloure, dir-vos que em sembla difícil baixar del 15%, ja que això es sol aconseguir a base de parts llarguíssims (de 15 o 20 hores) i, clar, són una minoria les dones que estan disposades a tenir aquesta experiència. Més d’una vegada he hagut de convèncer a qualque pacient «d’esperar un poc més» i els ha valgut la pena a la majoria, perquè el part sol acabar per via vaginal i el següent va bé i ràpid pràcticament sempre, però, insistesc, és una tasca ben àrdua i no sempre compresa per les parts implicades.
Font: Dra. Gibert
Us desitjam un Bon Nadal i millor 2018!
18 diciembre, 2017
El nostre equip us desitja el millor per a aquest Nadal i el Nou Any que ben aviat ja comença. El destí és capritxós, però des de la consulta us donarem les eines per a que pogueu gaudir de la millor salut possible per dur a terme nous reptes, projectes i il·lusions, i fer front a aquelles proves dures que ens posa la vida de tant en tant.
Us dedicam un poema escrit per n’Isabel Barriel, que ens evoca l’essència del Nadal d’ahir, d’avui i de sempre,
Bones Festes!
JO ET REGALO EL RAM DE NADAL
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç;
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blanc.
Amb colors d’aquarel·la hivernal
de vida gebradora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
Ja ha arribat l’onada de fred, i, amb ella, els refredats i la grip.
Recordau que, a Mallorca, les temperatures baixes es mantendran fins a mitjans de març, la qual cosa és un motiu més perquè, si estàs embarassada, ets mare d’un nin de menys de 6 mesos o et trobes en altres grups de risc et vacunis contra la grip.
Si bé la campanya d’enguany acaba el 15 de desembre, un es pot vacunar fins i tot més tard, és a dir, fins que s’acabi l’estoc de vacuna adquirit per la Conselleria. Recordau que la vacuna es torba unes dues setmanes a induir defenses protectores contra la grip, llavors, aquestes dates són encara un moment ideal per protegir-te a tu i a les persones amb les que convius.
Com els nins de menys de 6 mesos no poden ser vacunats i, a més, si es posen malalts, tenen més riscos que la gent gran, no està de més que les mares es vacunin. Fins i tot les que donen pit poden vacunar-se, ja que aquesta medicació no interfereix amb la lactància.
Si teniu més fills i esteu interessats en conèixer els beneficis i indicacions de la vacuna en ells, podeu accedir a aquest vincle.
I per acabar, us deix una foto de la meva vacunació, fa uns pocs dies. Com a professional sanitari, crec que és important ser coherent amb el que us recomanam i, per tant, evitar en la mesura del possible transmetre malalties contagioses a les nostres pacients mitjançant el rentat freqüent de mans, l’evitació de conductes de risc i les vacunacions pertinents.
Si bien el cáncer de ovario es unas 8 veces menos frecuente que el de mama, es el más letal de entre los que tratamos los ginecólogos. Ello se debe a que el 80% de los mismos se detectan en fases avanzadas, cuando el tumor ha pasado de la pelvis a los aledaños del hígado. Si bien puede aparecer a cualquier edad, el riesgo aumenta a partir de los 60 años.
A diferencia del conocido cáncer de mama, el diagnóstico precoz es muy difícil, ya que produce pocas o ninguna molestia cuando está localizado. Sin embargo, debemos escuchar a nuestro cuerpo y, ante alguno de los siguientes síntomas, consultar con nuestro ginecólogo. Las señales pueden ser: dolor abdominal, lumbar o pélvico o hinchazón abdominal persistentes, náuseas o digestiones pesadas, sensació de plenitud después de comer y pérdida de apetito, cambio del ritmo de las deposiciones, aumento de la frecuencia de las micciones.
El tratamiento de esta enfermedad es todo un reto, pues necesita tratamientos quirúrgicos y quimioterápicos complejos e intensivos. Pero éstas son las únicas formas de conseguir la curación o supervivencias muy largas de la enfermedad.
De estos temas, se habló en la VII Reunión Internacional del Grupo Español de Cirugía Oncológica Peritoneal, celebrada en el CaixaFórum de Palma entre los días 8 y 10 de noviembre. Este evento fue organizado por los compañeros cirujanos digestivos de Son Espases, pues al ser un cáncer que afecta el hígado y el intestino profusamente, necesitamos su ayuda para que la operación no deje residuo tumoral visible alguno.
Fue una oportunidad para intercambiar experiencias para el bien de nuestras pacientes y compartir diferentes puntos de vista.
Y después del parèntesis de esta semana dedicado a mejorar vuestra atención, volvemos con una inyección de optimismo médico al quehacer diario.