Tornam amb la vacuna contra el virus del papil·loma humà. Les malalties de transmissió sexual més freqüents estan causades per aquest virus i són, sobretot, càncer de coll uterí i berrugues genitals. Fa escassament un mes que s’ha publicat una revisió d’estudis sobre les repercussions de la vacunació a Austràlia, país del món amb una de les millors cobertures. Allà la vacunació per a les nines es va implantar el 2007 i per als nins en 2013. Malgrat el poc temps des de l’inici del Programa, ja han percebut disminucions substancials de malalts amb lesions de coll uterí i berrugues. A les Balears, la nostra Conselleria va iniciar la vacunació només per a les nines en 2008, vacunant inicialment a les de 14 anys. En aquella època hi havia reticències basades en els possibles efectes de la vacuna que no es varen arribar a confirmar. A dia d’avui, els fets han caigut pel seu propi pes i l’Organització Mundial de la Salut ha qualificat a aquesta vacuna com “extremadament segura”, després de l’administració d’uns 300 milions de dosis en tot el món. És important que sapigueu que la nostra Conselleria dóna una segona oportunitat per a aquelles dones que en 2008 tenien 14 anys, és a dir nascudes el 1994 i més joves, que no es varen vacunar en un primer moment, per accedir a la vacunació gratuïta . A dia d’avui, s’oferta la vacunació amb Gardasil 4 (cobreix els virus 6 i 11, que causen les berrugues o condilomes genitals, així com els virus 16 i 18, causants del 70% de casos de càncer de coll uterí). Per a les majors o si voleu gastar alguns diners en el noble intent de la prevenció d’aquestes malalties, podeu fer servir el Gardasil 9, que cobreix 5 virus més, abastant, així, el conjunt de virus que causen el 90% de casos de càncer de cèrvix. La veritat és que tots dos productes són bons, el primer és gratuït per a la franja de població comentada, mentre que el Gardasil 9 no baixa de 160 € per dosi i són tres les dosis necessàries. Si estau interessades en que les vostres filles es vacunin amb el Gardasil 4, contactau amb infermeria del vostre Centre de Salut, i si us voleu vacunar amb Gardasil 9, contactau amb la vostra farmàcia o amb la nostra consulta, on ens encarregam de l’administració de la vacuna i no la heu d’anar a comprar.
Autor: Dra. MJ Gibert
Demà, la nostra Conselleria de Salut inicia la campanya de vacunació contra la grip de 2018. Us podreu vacunar fins el 19 de desembre.
Us recordam que l’objectiu és evitar la malaltia i les complicacions greus que venen després. La grip ens sol deixar amb les defenses tan baixes que tenim més probabilitats d’adquirir una pneumònia per bacteris.
Les persones que s’han de vacunar són les més vulnerables:
- Les que pateixen malalties cròniques.
- Les embarassades.
- Els cuidadors dels malalts crònics.
- Els empleats al servei de la població (professionals sanitaris, bombers, policies, tècnics de companyies elèctriques…), ja que no ens convé que, en cas d’epidèmia, no ens puguin oferir els seus serveis professionals.
La vacunació és gratuïta als centres de salut o als serveis de salut laboral. També es vacuna de franc a les residències, un infermer concerta una visita al centre i vacuna a tots els que ho desitgen.
Si estàs interessada en la vacunació telefona al 902 070 079 o al 971 437 079 i demana cita, també la pots demanar mitjançant el web www.ibsalut.es o directament al teu Centre de Salut. Si sou funcionaris (MUFACE, MUGEJU, ISFAS) o no sou residents a les illes, també teniu dret a la vacunació gratuïta. En cas que no pogueu anar al centre de salut, la podeu comprar a l’apotecaria o a un dispensari mèdic privat que vos la ven i administra alhora.
I recordau que la vacuna és important, però no ho són menys les mesures per evitar la seva propagació, és a dir, rentat de mans i evitar el contacte amb els malalts. Us ho explicam al nostre web.
Si voleu més información, també podeu accedir a aquest text de l’ Organització de Consumidors i Usuaris.
19 d’octubre, Dia Mundial del Càncer de Mama
18 octubre, 2018
Estam, un any més, en el Dia Mundial del Càncer de Mama. Independentment de les crítiques que pugui haver cap el color rosa i la seva associació amb el sexe femení, crec que el més constructiu és aprofitar la circumstància i fomentar la consciència contra el càncer de mama, de les formes que tenim, sinó de evitar-lo, de reduir les possibilitats de contreure’l i de quan consultar al metge si notam alguna cosa anormal.
No oblideu que és relativament freqüent tenir alguna amiga, parenta o coneguda amb càncer de mama, sobretot si una està en la cinquantena o és més gran. De fet, l’edat és un factor de risc molt important. Es calcula que si arribam als 85 anys, tendrem un 12% de possibilitats de patir-lo. Si bé no podem modificar la nostra edat, hi ha altres factors que afavoreixen la seva aparició que sí podem controlar, a saber: el consum de tres o més begudes alcohòliques per setmana, fumar, l’obesitat, el sedentarisme i la dieta grassa. Llavors, queda clar, el que prevé el càncer de mama són les mateixes maniobres que eviten altres malalties, és a dir, si una fa exercici físic regular, té un pes saludable, menja una dieta rica en fruites i verdures, alhora que restringeix les carns processades, té menys risc. Si tenim al nostre primer fill abans d’entrar a la trentena i, a més, l’alimentam al nostre pit, les probabilitats també baixen.
Algunes vegades, la prevenció no és suficient i emmalaltim. Pot passar que el tumor sigui tan petit que no notem res i només la mamografia ho diagnostiqui. En altres casos, notam un bony o una asimetria en el nostre pit. Així que les nostres recomanacions són:
– Realitzar-se una mamografia entre els 50 i els 70 anys, cada dos anys. Fer-ho abans no sembla que surti a compte, ja que a vegades detecta lesions molt petites que semblen càncer i, si no s’haguessin tractat, molt possiblement no hagués passat res. Un altre tema és que les mamografies de vegades troben imatges de difícil interpretació que acaben en biòpsia i resultat benigne. En resum, és millor limitar l’ús de la mamografia als 50-70 anys, edats en què és més freqüent, i així evitar les biòpsies innecessàries i els tractaments excessius en la mesura del possible.
– Quant a l’exploració mamària, la practicam durant la revisió a les nostres pacients, però és convenient fer-se una palpació ràpida (de peu, mentre una es posa crema o es dutxa) un cop al mes, preferentment els últims dies de la regla. No cal ser molt rigorosa. Moltes deis que si teniu un càncer de mama, potser no us n’adonareu. La meva opinió és que sí que el trobareu, ja que cadascuna està familiaritzada amb els seus pits i la troballa d’una induració o asimetria franca ha de ser motiu per sol·licitar cita.
Influeix la lluna sobre la data del part?
4 agost, 2018
La lluna té la seva màgia i ara més, quan el passat 27 de juliol molts hem vist molts un eclipsi total o “lluna de sang”.
La tradició ha relacionat les fases lunars i, sobretot, la lluna plena, amb més probabilitat de parir, quedar-se embarassada, concebre fills d’un sexe o d’un altre i una infinitat de successos més o menys rellevants.
Però, com podem saber si això és veritat o no? La resposta és fàcil, només cal recollir uns mesos de treball en una maternitat qualsevol i fer una llista amb els nombres de parts espontanis segons el dia. Després, assignam cada dia a la fase lunar corresponent i feim un recompte. Per lògica, si disposam d’estudis ben dissenyats, realitzats en diferents entorns i amb resultats similars podrem respondre a la pregunta de manera fonamentada.
Ens hem posat mans a l’obra i hem trobat deu treballs científics il·lustratius sobre el tema:
1.- Un article publicat el 1979 sobre 11.691 parts esdevinguts entre 1974 i 1978 a Los Angeles (Califòrnia). Es va apreciar que no hi havia diferència entre el nombre de parts en la fase de lluna plena i la resta de les fases.
2.- Un estudi realitzat a Dublín (Irlanda) i difós el 1998, que inclou 10.027 parts atesos al llarg de mes i mig. No es varen poder apreciar agregacions de parts ni durant la lluna plena, ni en cap altra fase lunar.
3.- Un treball donat a conèixer en 1989 i efectuat a Dinamarca. Es van incloure 1.269 parts espontanis atesos en dos anys. No es va detectar cap relació ni del treball de part, ni del trencament de la bossa de les aigües amb les fases lunars. Això sí, varen veure que la bossa de les aigües es trencava més freqüentment entre les 10 de la nit i les 6 del matí, independentment de l’aparença lunar.
4.- Un estudi espectacular basat en els 2.760.362 nins nascuts a Àustria entre 1970 i 1999. No es va provar cap relació entre la data del part i la fase lunar. Es va publicar el 2002.
5.- A la fi, un estudi espanyol de 2004, realitzat per infermeria de l’Hospital de Valme (Sevilla), sobre 1.715 parts espontanis que van ocórrer al llarg de 10 cicles lunars. No es va poder demostrar ni que les fases lunars, ni la lluna plena exercissin cap acció sobre la distribució dels parts.
6.- Aquesta investigació procedent de Hannover (Alemanya) inclou 6.725 parts espontanis atesos entre 2000 i 2006 i no va advertir ni diferències en el nombre de naixements segons la lluna, ni tampoc cap relació amb complicacions al naixement, ni amb més probabilitat de parir nins o nines segons la fase lunar en què van ser concebuts. Tot això va ser publicat el 2008.
7 i 8.- Dos treballs editats en 2012, un de la Índia, sobre 9.890 parts espontanis. Tampoc troben relació entre la data dels parts i el cicle lunar. L’altre dut a terme a l’estat de Phoenix (Arizona, EUA) sobre 167.956 parts atesos entre 1995 i 2000, sense observar tampoc influència de la lluna, ni del clima sobre la data del part.
Només dues investigacions italianes han mostrat resultats discordants respecte a les anteriors. Una, llançada el 1998, sobre 1.791 parts assistits entre 1993 i 1996. Adverteix una correlació entre els parts espontanis i les fases lunars. L’altra, publicada també en el mateix any sobre 1.248 parts espontanis , i que és realment un subgrup de l’estudi italià abans esmentat. També troba una associació, això sí, feble entre la lluna plena i el part del segon o tercer fill, que no es reprodueix en el cas d’un primer part.
En definitiva, gairebé 3 milions de parts escrutats (2.971.426, per ser exactes) i només 1.791 amb una aparent correlació amb les fases lunars, aquests últims italians, per cert. Ens hem “mogut”, gràcies a aquestes publicacions, per Europa, Àsia i Amèrica i les conclusions de tots ells són pràcticament unànimes. Llavors, apreciats lectores i lectors, ja estan vostès en condicions d’extreure les seves pròpies conclusions sobre si l’associació entre lluna i part és mite o realitat, o si és mite a tot el món, excepte a Itàlia, és clar…
8 de maig: dia del càncer d’ovari
8 maig, 2018
Avui és el Dia Mundial del Càncer de Ovari, una oportunitat per augmentar la consciència sobre aquesta malaltia.
A Espanya es diagnostiquen uns 3.300 casos anuals, a Mallorca uns 50-60 casos. És el càncer ginecològic amb pitjor pronòstic, en part, perquè el 80% es diagnostiquen en fases avançades. Per tant, és important consultar amb el vostre ginecòleg o metge de família si es presenten almanco dos dels següents signes d’alarma, durant dues o més setmanes:
– Inflor abdominal, amb sensació de plenitud contínua.
– Dolor pèlvic i/o abdominal persistent.
– Mal d’esquena inexplicable que empitjora amb el temps.
– Més restrenyiment o diarrea dels habituals.
– Pèrdua de gana i sensació d’estar ple ràpidament.
– Necessitat d’orinar freqüentment.
– Cansament excessiu.
– Nàusees i vòmits.
– Pèrdua o augment de pes sense causa coneguda.
– Sagnat vaginal i alteracions del cicle menstrual.
És una malaltia pròpia de països industrialitzats com el nostre, on les xifres van augmentant lentament des dels anys 60. Part d’aquest increment es pot atribuir al descens del nombre de fills per dona. Se sol diagnosticar entre els 45 i els 75 anys, encara que hi ha alguns subgrups de tumors propis de dones molt joves i, fins i tot, adolescents.
Si bé no hi ha mètodes de diagnòstic precoç, tot i que alguns grups d’investigadors treballen molt sobre el tema, cal tenir en compte que els anticonceptius hormonals (pastilles, pegats, anell o DIU) protegeixen contra aquests càncers.
Si tenim familiars amb antecedents de càncer de mama, ovari, endometri o còlon, és convenient que aquests rebin consell sobre la pertinència de realitzar algun estudi genètic. Altres factors protectors són l’embaràs i la lactància i, en menor mesura, una dieta adequada pobra en greixos animals i rica en fruites i verdures.
 Alguns invents o descobriments en medicina marquen la diferència, i no necessàriament han de ser ni complexos, ni intricats per triomfar. Al meu parer, una de les fites ginecològics de la meva època és el dispositiu intrauterí (DIU) hormonal. Sí, sí, em referesc a aquests que et treuen o redueixen la regla a la mínima expressió i que, a més, et protegeixen contra l’embaràs igual de bé o millor que la lligadura de trompes, als mateixos que ens han evitat infinitat d’operacions per extirpar l’úter (histerectomies) indicades per regles abundantíssimes. A més els beneficis d’aquest dispositiu no es queden aquí, ja que fa ja algun temps que se li dóna la volta a la prevenció per part del mateix de dos càncers: ovari i úter. De fet, hi ha evidències que els mètodes anticonceptius hormonals en general protegeixen contra els càncers d’úter, ovari, colorectal, leucèmies i limfomes.
Recentment, s’han publicat a la prestigiosa revista Gynecologic Oncology alguns resultats de l’estudi NOWAC (Dones noruegues i càncer) sobre una cohort d’unes 100.000 dones. Més de 9.000 dones van usar el dispositiu hormonal alguna vegada, mentre que una mica més de 95.000 no el van usar mai. En comparar els casos de càncer d’ovari, endometri i mama es va objectivar que, en les usuàries del dispositiu, el risc de càncer d’ovari era de gairebé la meitat que les no usuàries, el d’úter era un 80% inferior i el de mama apareixia en la mateixa proporció tant en usuàries com a no usuàries del DIU. De fet, el tema del càncer de mama és un cavall de batalla des de fa temps, i falten estudis detallats que llancin llum sobre el tema. Un altre treball molt recent, de la Dra. Lina Morch, sí que apunta a un augment de risc de càncer de mama del 20% entre les usuàries del DIU hormonal i, a diferència d’altres mètodes hormonals que semblaven predisposar lleugerament al càncer de mama, el presumpte risc no augmentava a més temps d’ús. ¿La conclusió pràctica de tot això? – Que el conjunt de càncers possiblement prevenguts pel DIU hormonal són més nombrosos i de pitjor pronòstic que l’excés de càncers de mama, encara no confirmat, que pogués haver-hi. – Que en Medicina cal aplicar el principi de “dosi mínima eficaç”, és a dir, prescriure la dosi o de fàrmac mínima necessària per produir l’efecte desitjat. Per tant, no canviar un DIU nou inserit a partir dels 40 anys fins a la menopausa sembla una molt bona idea, atès que s’exposa al cos a menys hormones, a part de ser molt còmode per a la pacient. Encara que en la fitxa tècnica (prospecte) del DIU hormonal s’especifica que dura 5 anys, la Societat Espanyola de Contracepció ja fa temps que avala no renovar els DIUs inserits a partir dels 40 anys. En resum, el DIU hormonal equival a eficàcia anticonceptiva altíssima, comoditat per l’escassesa de sagnats i prevenció de certs càncers, sobretot, d’ovari i úter. Us seguirem informant! |
Per tercer any consecutiu, complim amb el nostre compromís de fer pública la revisió de l’activitat que tenim a la sala de parts de l’Hospital Quirón Palmaplanas.
És ben conegut, dins l’entorn de comares i ginecòlegs, que la taxa ideal de cesàries, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és entre el 10% i el 15%. Això sí, no s’ha de ser dogmàtic amb aquestes xifres, ja que la prioritat és no posar en risc ni a la mare i al nadó, ja que la cesària és un recurs molt valuós que ha salvat la vida i el benestar de mares i fills en no poques ocasions, però també sabem que una cosa n’és l’ús i una altra l’abús.
Durant el 2017 hem atès 46 dones de part, 25 de les quals no havien parit mai. Vint-i-dos parts han estat normals (48%), 17 ventoses (37%) i 7 cesàries (15%), és a dir, ens mantenim dins els estàndards de l’OMS. Hem atès un part de dos bessons per via vaginal, i dues de les nostres pacients s’han sotmès a versió cefàlica externa (maniobra per canviar la posició del fetus dins la mare, de manera que el que surti primer durant l’expulsiu sigui el cap), la qual cosa li ha permès a una d’elles un part vaginal.
Les nostres set cesàries es degueren:
– Una a risc de pèrdua de benestar fetal, confirmat per pH baix de sang de cordó al naixement, però amb molt bona resposta a la reanimació gràcies a la presència d’un pediatre especialitzat.
– Tres per presentació d’anques: una de les pacients va voler cesària programada després d’explicar-li les alternatives, la segona va tenir hipertensió arterial amb proteïnes a orina, prematuritat i una malformació uterina que contraindicava la versió cefàlica externa, mentre que a la tercera es va aconseguir col·locar el fetus en posició correcta amb la versió, però retornà a la posició anòmala just abans del part.
– Una per inducció fallida indicada per hipertensió i proteïnes a orina que no va aconseguir posar-se de part ni després d’aplicar prostaglandines vaginals, ni oxitocina.
– Dues per part estacionat, és a dir, abastaren els 8 cm de dilatació i no vàrem aconseguir ni amb dinàmica adequada, ni amb empentes dirigides, ni la dilatació completa, ni el descens. Això sí, esperam que la feina d’arribar fins a 8 cm les ajudi als seus parts posteriors. De fet, dues pacients que havien parit amb nosaltres fa uns anys mitjançant una cesària, pariren enguany per via vaginal i es quedaren molt contentes amb l’experiència de “poder parir com cal”, segons paraules d’elles.
L’anestèsia regional (epidural o raquianestesia) s’aplicà a 44 dones, és a dir, només dues s’animaren a parir sense epidural i ambdues ja eren mares. Encara que utilitzam la ventosa obstètrica només quan és ben necessari, el seu ús relativament freqüent s’explica pel cansament matern o per la poca sensació d’ocupació vaginal associada a l’epidural, que fa que les dones empenguin manco.
Pel que fa a les seccions del perineu (episotomia), el vàrem necessitar al 26% de tots els parts i al 14% dels parts normals. El 37% dels parts vaginals cursaren amb un esquinç superficial i el 43% amb un de tipus II (lesió de pell, greix i múscul subjacent), ambdós tipus d’esquinç tenen molts bons resultats després de la sutura de la ferida o de no suturar-la, si és petita. No vàrem tenir cap lesió anal (esquinços dels tipus III i IV).
La lactància materna va ser escollida per 33 de les nostres puèrperes, el 72%, xifra que es pot considerar “bona”.
Si ens comparam amb els percentatges de cesàries del bienni 2015-6 dels hospitals públics i privats mallorquins, amb les lògiques reserves per ser el nostre nombre de parts molt inferior, però també amb la força que ens dóna haver mantengut el 15% per tercer any consecutiu, resulta que a la Policlínica Miramar ha estat del 34%, a Quirón Palmaplanas del 33%, a Son Espases del 27%, a Inca del 21%, a Son Llàtzer del 17% i a Manacor del 13%. La nostra casuística es semblaria més a la dels hospitals públics d’Inca i Manacor, on s’hi atenen els parts a partir de les 35 setmanes, però amb la diferència que hi pareixen allà un percentatge molt superior de dones immigrants, moltes de les quals ja han parit per via vaginal, la qual cosa augmenta molt les possibilitats de que el fill següent neixi mitjançant un part normal.
Amb tot l’esmentat, crec que podem treure la conclusió que el nostre percentatge és correcte dins l’entorn en que ens manejam, però sempre hem de tenir la vista posada en mantenir i, si pot ser, millorar les nostres xifres. Per concloure, dir-vos que em sembla difícil baixar del 15%, ja que això es sol aconseguir a base de parts llarguíssims (de 15 o 20 hores) i, clar, són una minoria les dones que estan disposades a tenir aquesta experiència. Més d’una vegada he hagut de convèncer a qualque pacient “d’esperar un poc més” i els ha valgut la pena a la majoria, perquè el part sol acabar per via vaginal i el següent va bé i ràpid pràcticament sempre, però, insistesc, és una tasca ben àrdua i no sempre compresa per les parts implicades.
Font: Dra. Gibert
Us desitjam un Bon Nadal i millor 2018!
18 desembre, 2017
El nostre equip us desitja el millor per a aquest Nadal i el Nou Any que ben aviat ja comença. El destí és capritxós, però des de la consulta us donarem les eines per a que pogueu gaudir de la millor salut possible per dur a terme nous reptes, projectes i il·lusions, i fer front a aquelles proves dures que ens posa la vida de tant en tant.
Us dedicam un poema escrit per n’Isabel Barriel, que ens evoca l’essència del Nadal d’ahir, d’avui i de sempre,
Bones Festes!
JO ET REGALO EL RAM DE NADAL
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç;
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blanc.
Amb colors d’aquarel·la hivernal
de vida gebradora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
Ja ha arribat l’onada de fred, i, amb ella, els refredats i la grip.
Recordau que, a Mallorca, les temperatures baixes es mantendran fins a mitjans de març, la qual cosa és un motiu més perquè, si estàs embarassada, ets mare d’un nin de menys de 6 mesos o et trobes en altres grups de risc et vacunis contra la grip.
Si bé la campanya d’enguany acaba el 15 de desembre, un es pot vacunar fins i tot més tard, és a dir, fins que s’acabi l’estoc de vacuna adquirit per la Conselleria. Recordau que la vacuna es torba unes dues setmanes a induir defenses protectores contra la grip, llavors, aquestes dates són encara un moment ideal per protegir-te a tu i a les persones amb les que convius.
Com els nins de menys de 6 mesos no poden ser vacunats i, a més, si es posen malalts, tenen més riscos que la gent gran, no està de més que les mares es vacunin. Fins i tot les que donen pit poden vacunar-se, ja que aquesta medicació no interfereix amb la lactància.
Si teniu més fills i esteu interessats en conèixer els beneficis i indicacions de la vacuna en ells, podeu accedir a aquest vincle.
I per acabar, us deix una foto de la meva vacunació, fa uns pocs dies. Com a professional sanitari, crec que és important ser coherent amb el que us recomanam i, per tant, evitar en la mesura del possible transmetre malalties contagioses a les nostres pacients mitjançant el rentat freqüent de mans, l’evitació de conductes de risc i les vacunacions pertinents.
Si bé el càncer d’ovari és unes 8 vegades menys freqüent que el de mama, és el més letal d’entre els que tractam els ginecòlegs. Això es deu al fet que el 80% d’aquests càncers es detecten a fases avançades, quan el tumor ha passat de la pelvis als voltants del fetge. Si bé pot aparèixer a qualsevol edat, el risc augmenta a partir dels 60 anys.
A diferència del conegut càncer de mama, el diagnòstic precoç és molt difícil, ja que produeix poques o cap molèstia quan està localitzat. No obstant això, hem d’escoltar al nostre cos i, davant algun dels següents símptomes, consultar amb el nostre ginecòleg. Els senyals poden ser: dolor abdominal, lumbar o pèlvic o inflor abdominal persistents, nàusees o digestions pesades, sensació de plenitud després de menjar i pèrdua d’apetit, canvi del ritme de les deposicions, augment de la freqüència de les miccions.
El tractament d’aquesta malaltia és tot un repte, ja que necessita tractaments quirúrgics i quimioteràpics complexos i intensius. Però aquestes són les úniques formes d’aconseguir la curació o supervivències molt llargues de la malaltia.
D’aquests temes, es va parlar a la VIIena Reunió Internacional del Grup Espanyol de Cirurgia Oncològica Peritoneal, celebrada al CaixaFòrum de Palma entre els dies 8 i 10 de novembre. Aquest esdeveniment va ser organitzat pels companys cirurgians digestius de Son Espases, ja que en ser un càncer que afecta el fetge i l’intestí profusament, necessitam la seva ajuda per a que l’operació no deixi cap residu tumoral visible.
Va ser una oportunitat per intercanviar experiències per al bé de les nostres pacients i compartir diferents punts de vista.
I després del parèntesis d’aquesta setmana dedicat a millorar la vostra atenció, tornem amb una injecció d’optimisme mèdic al quefer diari.