Ja anam pel cinquè any de rendició de comptes dels nostres embarassos i parts. És una oportunitat que tenim per reflexionar sobre com hem fet la nostra feina i en què podem millorar.

Enguany, són 101 les gestants les que han rebut la nostra atenció durant el seu embaràs i 60 han escollit parir amb nosaltres (59%), percentatge semblant al 2018, que va ser del 57%. Al cap i a la fi, és ben just que la pacient sigui la que decideixi el control d’embaràs que vol: exclusiu amb nosaltres o compartit amb la Seguretat Social. Mai hem posat cap emperò a la voluntat de la dona encara que, això sí, no repetim mai proves realitzades a altres centres i feim tot el possible per aprofitar el millor dels sistemes sanitaris públic i privat. D’altra banda, el control exclusiu amb nosaltres és més que suficient.

Ara passarem a valorar els nostres 60 parts. La meitat exacta, és a dir, 30, pariren el seu primer fill, una d’elles es va animar a començar una família nombrosa, i la resta tengueren el seu segon fill. Dues de les dones superaven els 40 anys, amb la major de 44 anys, encara que la mitjana d’edat va ser de 32 anys. De fet, només 5 de les dones tenien manco de 30 anys (8%). Enguany, 6 embarassos foren resultat de tècniques de reproducció assistida, la meitat per fecundació in vitro i l’altra per inseminació artificial.

Quant als parts, 31 han estat normals (52%), 15 ventoses (25%) i 14 cesàries (23%). Per tant, enguany la taxa bruta de cesàries ha estat molt superior al que haguéssim volgut, que és el 15%. En altres paraules, “ens sobren” 5 cesàries, ja que amb 9 cesàries haguéssim abastat el nostre desitjat objectiu.

Volem destacar que oferim la versió cefàlica externa quan està indicada, proposta que acceptaren dues pacients: a una no li funcionà, i no ho va voler tornar a intentar, i a l’altra s’aconseguí l’objectiu de girar el fetus i de que naixés per via vaginal, sense problemes.

Arribats aquí, passam a valorar les cesàries:

1. Les cesàries per voluntat de la dona: varen ser sis i aquí és on haguéssim pogut actuar més, o no? Jo solc insistir en les bondats del part vaginal, de fet, la majoria de pacients solen quedar més contentes després d’un part vaginal que d’una cesària però, com és comprensible, hi ha qualque excepció. Hem de tenir present que les nostres pacients són dones amb plena capacitat de discerniment i ben informades, per tant, entenc que se’ls ha de respectar el seu desig, després d’insistir “raonablement” en les bondats del part vaginal. Dues d’aquestes cesàries varen ser per presentació d’anques, una d’elles era portadora d’un fetus llargament desitjat i aconseguit amb l’ajuda de la ciència mèdica, l’altra era també mare primerenca i, com ja s’ha comentat, es va sotmetre a una versió cefàlica externa que va fracassar. Tenguérem també dues cesàries a dues dones voltant la quarantena, que parien els seus darrers fills, amb l’antecedent de sengles primeres cesàries realitzades a altres centres a causa de preeclàmpsia (tensió alta amb proteïnes a orina) i, atès el record una mica amarg dels seus primers embarassos i la repetició de la preeclàmpsia, no volgueren temptar a la sort. Hi hagué unes altres dues pacients que volgueren parir per cesària, encara que tenien trenta i pocs anys, els fetus venien de cap i els hagués valgut la pena intentar-ho. Una havia aconseguit el seu primer fill després d’un llarg camí amb tractament de reproducció assistida, el fetus era una mica gran, es va angoixar molt i volgué cesària sí o sí. La darrera tenia un antecedent de cesària prèvia indicada per presentació d’anques i li va anar tan bé que, encara que el segon fill estava de cap, no va voler provar el part vaginal de cap manera.
2. Les cesàries ben justificades abans de començar el part: una correspongué a una tercera cesària, ja que no es sol intentar el part vaginal en aquests casos, pel risc de ruptura uterina. L’altra va ser una pacient que va rompre bossa just en el moment en que el fetus estava entravessat (situació transversa), escenari en el que el part vaginal és impossible.
3. Les cesàries urgents: varen ser sis. Totes començaren amb induccions de part ben indicades: tres per bossa rompuda, dues per tensió alta i la sisena per batec del fetus anormal i líquid tenyit. Llevat del darrer cas i d’un altre amb batec anormal sobrevengut, en els que no vàrem poder esperar a que la mare dilatàs sense amenaçar la salut fetal, als altres, s’utilitzaren prostaglandines si el coll uterí estava molt tancat i se’ls donà temps, atenent els seus parts arran o dins la matinada.

Una altra forma de veure con anam és utilitzar les categories de Robson, o classificació dels parts segons risc de cesària, la qual cosa permet comparar-nos millor entre equips de metges. Com estàndard de comparació he utilitzat els resultats publicats a Internet dels hospitals de Manacor i d’un altre hospital amb un perfil semblant, però d’Almeria, ambdós amb una taxa de cesàries inferior al 20%. Destacar que els primers 5 grups de Robson tenen molt manco risc de cesària que els 4 penúltims. A més, els primers grups són els més nombrosos i, per això, és més fàcil treure’n conclusions sobre les xifres. Com podeu comprovar, les que ja han parit per via vaginal, ens tornen a parir sempre per la mateixa via, per tant, el nostre percentatge dins aquest grup és fins i tot millor que el dels altres hospitals. Els naixements dels primers fills de les nostres pacients també tenen millors resultats que els estàndards de comparació. On hem de millorar és al grup de cesària anterior, encara que si les dones s’acosten a la quarantena i “tanquen la fàbrica dels fills” amb el segon part, crec que no serà massa fàcil convèncer-les de que es sotmetin a una prova de part vaginal.

 Ja hem comentat que la majoria de les 7 dones amb cesàries anteriors s’estimaren més una altra cesària, encara que en vàrem poder convèncer a 3 d’intentar un part vaginal, havent de repetir la cesària només a una d’elles. En definitiva, si les dones amb cesària anterior es deixen, tenim unes 2/3 parts de possibilitats de part vaginal, xifra ben igual que l’any passat.

Amb relació a les taxes brutes de cesàries del 2019 dels hospitals públics balears, Son Espases ha tengut un 24% de cesàries, Menorca un 20%, Inca un 17%, Manacor un 16%, Eivissa i Son Llàtzer un 14%. Les xifres esmentades són una referència, encara que el nostre nombre de parts és massa petit com per fer una comparació “al mateix nivell”. La nostra població és de dones de més edat, menys fills i amb el doble de percentatge de casos de cesària anterior que la majoria dels hospitals públics, la qual cosa ens perjudica.

Pel que fa a les lesions del canal del part, vàrem fer un 20% d’episiotomies, mentre que el 51% tengueren un esquinç superficial, 20% de segon grau (lesió de la pell i del múscul subjacent), a un cas (2%) hi va haver una lesió superficial de l’esfínter anal que es va poder suturar sense problemes i en el 7% dels parts vaginals el perineu no es va esqueixar.

Quant a la lactància materna va ser escollida pel 90% de les nostres parteres, xifra que és la superior que hem aconseguit des de que feim l’auditoria i que consideram difícilment millorable.

Per anar acabant, cal expressar que, malgrat el nostre ascens de taxa bruta de cesàries, hem aconseguit localitzar per on es perden les bones xifres. Animar a les dones amb una cesària anterior a que intentin un part vaginal i fomentar les versions cefàliques en les presentacions anormals ens ajudaran. Quant a les que ja han parit per via vaginal o s’estrenen, transmetre’ls que les nostres xifres són molt bones, la qual cosa ens ajuda a confirmar any rere any que els parts al sector privat poden tenir elevats estàndards de qualitat.

I ara arriba el moment dels merescuts agraïments. No volem deixar passar l’oportunitat de destacar la bona tasca realitzada per l’equip de comares de Palmaplanas, liderades per n’Antònia Garau i na Macu Sahuquillo, i la paciència que han tengut sempre amb els nostres parts i el gran suport que ens han ofert. Desitjam també mencionar als anestesistes per lo bé que posen les epidurals i la molta ajuda que ens donen. Un hurra per als pediatres neonatòlegs que venen a tots els parts i cuiden dels nounats a la planta. I l’enhorabona a l’equip d’infermeria de la 3ª planta B, destinada només a gestants i parteres. La feina d’infermeria, Anestèsia i Pediatria fa que l’atenció al part sigui el resultat d’una feina en EQUIP en el que la feina de cadascú, més que sumar, multiplica.