La ressonància magnètica és una eina diagnòstica molt útil que s’utilitza freqüentment per saber la causa de les molèsties a les articulacions i a la columna vertebral, encara que té moltes altres indicacions. Les imatges són més definides quan s’administra un contrast que s’anomena gadolini. Com que és una prova que no utilitza radiacions i que distingeix molt bé uns teixits blans dels altres (múscul, greix, menisc, tendons…) s’anava utilitzant als fetus amb malformacions severes com podien ser l’espina bífida, el llavi leporí o l’hèrnia diafragmàtica, de manera que el maneig del nounat fos més planificat i amb millors resultats, però és evident que les esmentades situacions són tan extremes que dispensen a la ressonància dels possibles petits riscos que pogués tenir. Al contrari, quan la persona que necessitava la ressonància era la mare, hi havia pegues per part dels radiòlegs, ja que les incerteses sobre la seva seguretat eren moltes i sempre hi havia qualcú que al·ludia al renou intens, que es produeix quan l’aparell és en marxa, com a element que podia fer mal al concebut.
Amb l’objectiu de poder aprofitar els avantatges de la ressonància a gestants que la necessitassin, el Dr. Joel Ray , investigador clínic de Toronto (província d’Ontario, Canadà), i els seus col·laboradors estudiaren els possibles riscos de la ressonància feta a 1.737 embarassades durant el primer timestre i de l’exposició al contrast gadolini a qualsevol mes a les embarassades d’Ontario entre 2003 i 2015 i seguiren els seus fills fins que tengueren 4 anys de vida. Com a estàndard de comparació utilitzaren els fills Continue reading “La ressonància magnètica és segura durant l’embaràs”