DRA. GIBERT

La primera setmana d’agost es celebra la “Setmana Mundial de la Lactància Materna” a la majoria de països, això sí, no a tots i per què? Perquè hi ha molta gent de vacacions i fa una calor infernal, així que a Espanya i a altres països europeus ens reservam el primer diumenge d’octubre. De qualsevol manera, no volem desaprofitar l’avinentesa per recordar les bondats de la lactància materna i, alhora, establir una “connexió mental” amb la majoria de països que aquests dies la celebren. Així i tot, insistirem un altre cop l’octubre, amb les nostres neurones ja més fresques.

Lact_mat_2019
L’OMS ha escollit per a enguany el lema “Empoderem-nos, facem possible la lactància materna!”. I és que per a que la lactància materna sigui possible es necessiten temps i dedicació. Per això, es convida als països a que promoguin legislacions que afavoreixin baixes parentals (de mares i pares), pagades i amb durada suficient. Les baixes de les mares haurien de ser d’almanco 18 setmanes, no de 16 com ara, encara que el desitjable és que siguin de 6 mesos. Invertir en lactància materna és car només al principi, ja que és una inversió amb retorns notables. De fet, el pit fomenta el vincle maternofilial, la millor percepció materna dels primers mesos de vida del seu fill, més salut pel nadó i també per a la família (manco estressos, més benestar) i estalvis múltiples per als sistemes sanitaris (manco visites al pediatre, manco ingressos, manco morts sobtades del lactant). I per a la mare? Doncs també hi ha beneficis: recuperació més ràpida del pes, manco risc de càncer de mama i d’ovari…
Per a un bon establiment de la lactància només hi ha un secret: donar-vos al vostre fill, no hi ha d’haver barreres que us distreguin, és a dir, no hi ha temps ni de fer bugades, ni de fer net la casa, ni de preparar menjar, ni de sortir a passejar. Si moltes vegades us demanen fins a 10 o 12 preses de llet al dia i, sí, és una mica sacrificat, però quan el vostre fill us somriu i creix tant bé, com li podem negar la nostra entrega incondicional?
El que hem dit: donau-vos al vostre fill i la resta vendrà afegida. Un lactant content, que augmenta de pes, que orina i fa deposicions és el que toca, o sigui, que ni us preocupeu de si pren molt o poc. Al principi, és molt habitual que perdin pes, fins a un 15% de disminució es considera normal. Això vol dir que podeu parir un infant de 3.500 g i que passi a pesar 2.975 g els dies següents, i considerar-se dins l’acceptable. També és vera que aquest infant ha d’haver recuperat el seus 3.500 g, com a màxim, als 10 dies de vida i a partir d’aquí, creix que creix.
Lact_mat_E_Tárraga_mall_2019Al web de la nostra Conselleria de Salut, hi trobareu un document gratuït en pdf que us dóna consells molt útils. Aanau a la columna esquerre de la pàgina, feis click sobre la inscripció “Lactància materna” i se vos obrirà el pdf.
I abans de deixar-vos, us hem adjuntat unes il·lustracions d’Encarna Tárraga, del Centre de Salut del Pont d’Inca, que ha accedit, molt amablement, la seva publicació.
Més d’una de vosaltres haureu comprovat que el que plasma n’Encarna és, fil per randa, el que us recomanam a la consulta i el que s’ha acordat a la “Guia de bones pràctiques en l’atenció de l’embaràs, del puerperi i del període neonatal en l’àrea de salut maternoinfantil de les Illes Balears”.

A la nostra consulta, l’important és l’atenció integral a cadascuna de vosaltres: en la salut, en la malaltia i en el vostre dia a dia. El nostre objectiu és el vostre benestar, que pogueu aconseguir els vostres objectius i que ser dona sigui una experiència positiva i d’empoderament. Per tant, oferir aquells recursos que creim que us poden ajudar són part de la nostra essència.

L'experiència d'una pacient la copa menstrual contada en primera persona

En aquesta ocasió, tenim el privilegi de comptar amb l’ajuda d’una pacient molt apreciada de la nostra consulta, qui ens ha aportat desinteressadament la seva experiència personal d’ús de la copa menstrual. Sempre hem pensat que aquest utensili podia donar autonomia a les dones, a part de ser econòmic i molt respectuós amb l’entorn, però ens faltava el vostre testimoni directe. Aquí el teniu:
“Vaig començar fa uns mesos, després de molt de temps pensant en això. Al principi, em feia por que apareguessin fugues o que em fes fàstic el moment de canviar-la, però de seguida em vaig adonar que allò no era un problema.
Al principi, costa una mica col·locar-la, sobretot per la falta de pràctica i la inseguretat de fer-ho bé, igual que quan aprens a posar-te un tampó, però al segon o tercer període ja no és un problema la col·locació. I pel que fa a que pugui fer “oi” el moment del buidar-la, us assegur que, per a res, ja que la buides al vàter d’asseguda i no tens perquè estar veient-lo.
Jo sempre he tingut regles molt abundants. Quan feia servir compreses i tampons vaig tenir molts de problemes, arribant a haver d’anar tacada durant hores a la feina, ja que treball lluny de casa i em resulta impossible anar a canviar-me. Des que faig servir la copa estic molt més tranquil·la, mai he arribat a omplir la copa del tot i, si tens la precaució d’assegurar-te que ha fet buit en col·locar-la, no has de preocupar-te per les fugues. Apareix un molt lleu tacat normal, pel fet que en el moment de canviar la copa és normal que caigui una mica de sang, que amb un salvaslip se soluciona, igual que quan duia tampons o fins i tot un tacat molt més lleu.
Per la meva part estic encantada i només pens que tant de bo hagués canviat abans de solució davant la regla. En 9 mesos he estalviat ja més de 45 euros en tampons! Sumat a l’estalvi mediambiental que això suposa, a més que he guanyat en comoditat i seguretat durant els dies de la regla. I és una solució genial quan saps que no disposaràs d’un lloc fix per canviar-te de tampó o compresa. En el meu cas, competesc a nivell nacional en ral·lis i en ocasions és impossible canviar-se si tens la regla, ja que de vegades no hi ha lavabos disponibles prop o el temps és ajustadíssim, i la copa em dóna la seguretat que no tendré fugues, ni incomoditat amb el tampó després d’haver orinat.
A mi, personalment, m’ha canviat la forma de veure el món durant els dies de regla i anim a totes les dones a provar-ho, val la pena.”
Moltíssimes gràcies pel testimoni. En aquesta altra entrada del nostre web disposau de més informació sobre la copa menstrual.

Cada 8 de maig se celebra el Dia Mundial del Càncer d’Ovari, una malaltia silenciosa, ja que es sol diagnosticar a estadis avançats. Si bé pot aparèixer a qualsevol edat, és més pròpia dels 55-65 anys.
Ovari_2019

Estar pendents dels símptomes que causa pot ajudar a un diagnòstic més precoç i, per tant, a tenir un millor pronòstic. Si tenim inflor abdominal, guany o pèrdua de pes de causa desconeguda, sacietat precoç, necessitat d’orinar freqüentment, dolor pèlvic i/o abdominal, nàusees i vòmits, millor consultar al metge-ssa de família o al ginecòleg-a per a que aclareixin la seva causa.

Si bé és el desè càncer per ordre de freqüència en les dones (els “líders” són el càncer de mama, el de còlon, el pulmonar i el uterí), és el que causa més morts d’entre els ginecològics, per això és important posar-se en mans d’un bon equip mèdic. En els Comitès de Tumors es revisen els casos de forma individual i es decideix si primer es comença amb la quimioteràpia o amb la cirurgia. És fonamental una molt bona operació, és a dir, que no deixi residu tumoral visible algun, ja que això millora notablement el pronòstic de la malaltia. A la nostra consulta, comptam amb l’experiència suficient per estudiar el vostre cas concret i oferir-vos el millor tractament. Solem col·laborar colze a colze amb els cirurgians digestius per no deixar-vos cap rastre de la malaltia i després es realitza quimioteràpia per consolidar els efectes de la cirurgia.

Recordeu que els mètodes anticonceptius hormonals (píndoles, pegats, implants, anells o DIU) protegeixen contra aquests càncers. L’embaràs, la lactància i una dieta adequada (pocs greixos animals i molta fruita i verdura) contribueixen a reduir el risc de patir aquesta malaltia.

World_cancer_day_2019Avui, 4 de febrer, és el Dia Mundial del Càncer. És una iniciativa de la Unió Internacional contra el Càncer (UICC), la més antiga contra aquesta malaltia.

El lema de les campanyes per a aquest any i fins al 2021 són “Jo som, I vaig a”, per a que tots siguem protagonistes de la campanya. Per exemple, us puc dir “Jo som la Dra. Gibert, i vaig a contribuir a difondre les repercussions d’aquesta malaltia mitjançant les xarxes socials.”

Llavors, comencem:

– El càncer és una malaltia mortal en molts de casos (la meitat de malalts han mort als 5 anys del diagnòstic). Si el diagnòstic és precoç, “només” moren el 20% als 5 anys.

– Al món, cada any, es diagnostiquen uns 18 milions de càncer i gairebé 10 milions de persones moren a causa del càncer, és la segona causa de mort al món.

– En països de renda mitjana i baixa, el risc de morir per càncer és superior al nostre.

– Almenys, 1/3 part d’aquestes morts es podrien prevenir aplicant estratègies múltiples que inclouen l’autocura i el diagnòstic precoç.

– La Unió Europea recomana la detecció precoç (cribratge) del càncer de mama, colorectal i de cèrvix. A Balears tenim organitzat el cribratge del càncer de mama i de coll uterí, però no el del càncer colorectal. Per a les que veniu a la nostra consulta, és molt fàcil, però no està a l’abast de les que no tenen assegurança privada. Els governs han de minimitzar les diferències entre classes socials en la mesura del possible, ja que totes les persones tenim la nostra dignitat.

– Cal insistir en la importància d’uns hàbits saludables: dieta sana, exercici, no fumar, ni beure, no exposar-se al sol en excés i sense protecció.

– És important acudir al metge si notam algun símptoma que no és habitual en nosaltres.

– És convenient que ens fem les citologies ginecològiques, mamografies i estudis de sang oculta en femta que ens corresponguin.

A Espanya, comptem amb la gran col·laboració de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) que publica l’informe complet sobre les xifres estimades de càncer a Espanya:

– Gairebé 280.000 casos nous de càncer a Espanya, creixent no només per l’augment de població, sinó per l’arrelament dels hàbits poc saludables.

– La supervivència global augmenta a poc a poc a Espanya i és similar als països del nostre entorn, sent actualment el 53% als 5 anys.

– Els càncers més freqüentment diagnosticats a les dones a Espanya el 2019 seran els de mama i còlon i recte. A molta distància, els següents tumors més freqüents seran els de pulmó, cos uterí, bufeta urinària, limfomes no Hodgkin i el càncer de tiroide

Ya hace cuatro años que publicamos la auditoría de embarazos controlados en la consulta de la Dra. Gibert y de los partos derivados. Para nosotros, la transparencia, la honestidad y la rendición de cuentas son rasgos que consideramos muy valiosos.
Auditoria dels nostres embarassos i parts de 2019
Durante el 2018, hemos atendido 95 mujeres con fecha probable de parto dentro del mismo año y 54 de ellas han parido con nosotros.

En cuanto a los partos, 28 de nuestras parturientas se estrenaban en la maternidad (52%). El 14% (4 mujeres) tenían 40 años o más, siendo la mayor de 44 años, mientras que el promedio de edad de nuestras parturientas fue de casi 34 años. Queda claro, por tanto, que en nuestra consulta no somos ajenos al tipo más preponderante de madre actual: pocos hijos y ya entrada la treintena. El 13% de estas pacientes (7 de 54) precisaron la fecundación in vitro para conseguir la gestación, la cual fue indicada sobre todo para baja reserva ovárica (envejecimiento ovárico) y semen de mala calidad.

En cuanto a la vía de parto, 36 de 54 han sido normales (67%), 9 ventosas (17%) y 9 cesáreas (16%).

Hemos evaluado nuestras cesáreas y hemos observado que:

– Dos de ellas fueron mujeres que tenían su primer hijo y les tuvimos que provocar el parto, una para pasar su fecha probable de parto de 9 días y la otra por haber roto la bolsa de las aguas. Antes de bajar a paritorio les administramos prostaglandinas vaginales y, ya en paritorio, estuvieron con dinámica uterina lograda con oxitocina durante más de 12 horas, sin conseguir que se pusieran de parto.

– Dos pacientes más portaban sus fetos sentados (presentación de nalgas), una ya había tenido un parto normal y para la otra era su primer parto. Les ofrecimos una versión cefálica externa y un parto vaginal de nalgas, pero después de varias visitas en las que comentamos, explicamos y aportamos vídeos e información escrita sobre el tema, se decantaron por una cesárea electiva.

– Otros dos pacientes, que tenían su primer parto, llegaron a dilatación casi completa, pero, después de 4 horas entre esperas y pujos dirigidos, no conseguimos que la cabeza fetal se introdujera en la pelvis. Una de ellas parió a las 7 h de la madrugada, después de que ella y todo el equipo intentáramos el objetivo de parto vaginal durante toda la noche.

– La séptima paciente ya había tenido una cesárea con nosotros por parto estacionado. En su primer parto, llegó a dilatación casi completa, pero el feto no se introdujo en el canal del parto tras darle más de 4 horas de margen. En su segundo parte, la evolución fue similar, es decir, dilató muy rápido, pero el tránsito de la cabeza fetal en la pelvis volvió a ser muy lento y el feto, además, presentaba anomalías de latido, por lo que se le adelantó la indicación de cesárea. Nació una niña de 3.550 g que, aunque estaba bien oxigenada, tuvo ciertas dificultades de adaptación a la vida extrauterina que se resolvieron satisfactoriamente con la ayuda de nuestro pediatra neonatólogo de guardia.

– La octava correspondió a una gestante con antecedente de parto vaginal normal que presentó placenta de inserción baja e indicios ecográficos de placenta anormalmente adherida. Le ofrecimos provocar el parto con reserva de sangre, dado que había riesgo de sangrado abundante intra y posparto. Después de semanas de discernimiento, la paciente no quiso asumir riesgos y se hizo una cesárea programada, naciendo un niño en buenas condiciones. La placenta se despegó sin incidencias y la paciente se fue de alta sin anemia.

– La última fue una paciente de constitución física poco favorable a un parto vaginal, con una cesárea a la gestación anterior indicada por peso alto fetal que se confirmó al nacimiento (casi 4 kilos y medio). Le recomendé otra cesárea por tener el cuello uterino cerrado y rígido, crecimiento fetal superior al promedio (aunque el segundo feto era más pequeño que su hermano). La intervención y el puerperio transcurrieron sin incidencias.

Para conseguir el objetivo de la tasa de cesáreas inferior o igual al 15%, de acuerdo con la Organización Mundial de la Salud (OMS), nos han “sobrado” una o dos cesáreas. Una vez revisadas estas intervenciones, tal vez debemos mejorar nuestro consejo, de forma que se puedan minimizar las cesáreas por el deseo de la madre, o sea, las que la madre pide por percibir un riesgo alto asociado a la prueba de parto vaginal. De hecho, en 2017, convencimos a dos pacientes para que se hicieran la versión cefálica externa, y en 2018 no convencimos a ninguna. Posiblemente, las familias más reducidas de la actualidad y la edad creciente de las madres las hacen más temerosas a la hora de asumir contingencias. Por otra parte, la OMS enfatiza que “Debe hacerse todo lo posible para realizar cesáreas a todas las mujeres que lo necesiten en lugar de intentar alcanzar una tasa determinada.”

Otro tema a tener en cuenta es que la cesárea es bastante segura en nuestro entorno, ya que contamos con un equipo en paritorio y en planta de puerperio (postparto) con una plantilla muy constante y entrenada en una atención excelente.

Con referencia a las incisiones del canal del parto (episiotomía), se aplicaron a 15 de 45 de mujeres (33%), mientras que el 11% tuvieron un desgarro superficial y el 31% uno de segundo grado (herida de piel y de músculo subyacente). No tuvimos ninguna lesión anal (desgarros de los tipos III y IV).

Atendimos a cuatro mujeres con cesárea anterior, a una de ellas se le indicó una cesárea programada, pero a las otras tres se les ofreció prueba de parto. Dos de ellas parieron por vía vaginal y una volvió ser una cesárea. Esto nos demuestra que suele valer la pena hacer una prueba de parto vaginal, por dos motivos: la recuperación de un parto vaginal es mucho mejor que de una segunda cesárea y, cuando se tienen dos hijos en casa, ¡encontrarse bien es muy importante! Por otra parte, si una tiene más descendencia, bajan las posibilidades de someterse a una tercera cesárea.

La lactancia materna fue elegida por 43 de nuestras parturientas, el 80%, cifra que supera en 8 puntos a la del año anterior y se considera adecuada.

Si nos comparamos con los porcentajes de cesáreas del 2017 de los hospitales públicos baleares, con las reservas derivadas de ser nuestro número de partos muy inferior, pero también con la fuerza que nos da haber mantenido cifras próximas al 15% por cuarto año consecutivo, nos encontramos que en Son Espases ha sido del 29%, en Son Llàtzer del 16%, en Inca del 18%, y en Manacor del 14%. Nuestros casos se parecen más a los hospitales públicos de Inca y Manacor, donde se atienden partos a partir de las 35 semanas, aunque allí las proporciones de mujeres con hijos previos paridos por vía vaginal y de mujeres jóvenes son superior, la lo que favorece un porcentaje inferior al nuestro de cesáreas.

Para concluir, opinamos que nuestro porcentaje es bien digno dentro de nuestro entorno, aunque no tenemos que renunciar a ahorrar las cesáreas de beneficio dudoso para la madre y el recién nacido. Además, nuestras auditorías nos muestran, año tras año, que los partos en el sector privado son muy dependientes del profesional ginecólogo que los dirige y, por tanto, que dentro del sector sanitario privado es más que factible conseguir unos muy buenos resultados de vía de parto y perinatales, en un entorno de atención personalizada y confort en el área de hospitalización.

Como los partos vaginales, a veces, se consiguen a base de mucha de paciencia de las madres y de los profesionales implicados, aprovechamos esta ocasión para agradecer al magnífico equipo de matronas de Quirón Palmaplanas su tarea, ya que gran parte del éxito conseguido año tras año no hubiera sido posible sin ellas.

Bones Festes i feliç 2019

23 desembre, 2018

Nadal_18_cat
 
Un any més, us desitjam el millor per a aquestes Festes de Nadal i un Feliç 2019. Si seguim aquí, és gràcies a la fidelitat de CADASCUNA DE VOSALTRES, que posau la vostra salut i la dels vostres fills, a les nostres mans. És per a nosaltres una gran responsabilitat i un orgull. La Medicina no és una ciència fàcil i l’esforç que hem de fer per no defraudar-vos és una carrera de fons.
 
Per la nostra part, demanam la salut i l’entusiasme per anar millorant dia a dia i brindar-vos una atenció sanitària execl·lent, la que desitjaríem per a nosaltres si ocupàssim el vostre lloc.
 
Enguany, complint escrupolosament la nova Llei de Protecció de Dades, no podem enviar-vos personalment un correu electrònic de felicitació, però esperam que a través del nostre web i de les xarxes socials, el nostre missatge us arribi.
 

Una forta abraçada a totes.

 

 

Drs. Maria Josep Gibert i Rubèn Baltà.

SEGONA OPORTUNITAT PARA VACUNAR GRATUÏTAMENT CONTRA EL VIRUS DE LA PAPILOMA HUMÀ A LES DONES NASCUDES EL 1994 I MÉS JOVESTornam amb la vacuna contra el virus del papil·loma humà. Les malalties de transmissió sexual més freqüents estan causades per aquest virus i són, sobretot, càncer de coll uterí i berrugues genitals. Fa escassament un mes que s’ha publicat una revisió d’estudis sobre les repercussions de la vacunació a Austràlia, país del món amb una de les millors cobertures. Allà la vacunació per a les nines es va implantar el 2007 i per als nins en 2013. Malgrat el poc temps des de l’inici del Programa, ja han percebut disminucions substancials de malalts amb lesions de coll uterí i berrugues. A les Balears, la nostra Conselleria va iniciar la vacunació només per a les nines en 2008, vacunant inicialment a les de 14 anys. En aquella època hi havia reticències basades en els possibles efectes de la vacuna que no es varen arribar a confirmar. A dia d’avui, els fets han caigut pel seu propi pes i l’Organització Mundial de la Salut ha qualificat a aquesta vacuna com “extremadament segura”, després de l’administració d’uns 300 milions de dosis en tot el món. És important que sapigueu que la nostra Conselleria dóna una segona oportunitat per a aquelles dones que en 2008 tenien 14 anys, és a dir nascudes el 1994 i més joves, que no es varen vacunar en un primer moment, per accedir a la vacunació gratuïta . A dia d’avui, s’oferta la vacunació amb Gardasil 4 (cobreix els virus 6 i 11, que causen les berrugues o condilomes genitals, així com els virus 16 i 18, causants del 70% de casos de càncer de coll uterí). Per a les majors o si voleu gastar alguns diners en el noble intent de la prevenció d’aquestes malalties, podeu fer servir el Gardasil 9, que cobreix 5 virus més, abastant, així, el conjunt de virus que causen el 90% de casos de càncer de cèrvix. La veritat és que tots dos productes són bons, el primer és gratuït per a la franja de població comentada, mentre que el Gardasil 9 no baixa de 160 € per dosi i són tres les dosis necessàries. Si estau interessades en que les vostres filles es vacunin amb el Gardasil 4, contactau amb infermeria del vostre Centre de Salut, i si us voleu vacunar amb Gardasil 9, contactau amb la vostra farmàcia o amb la nostra consulta, on ens encarregam de l’administració de la vacuna i no la heu d’anar a comprar.

El 7 de novembre comença la campanya de la vacunació contra la grip a BalearsDemà, la nostra Conselleria de Salut inicia la campanya de vacunació contra la grip de 2018. Us podreu vacunar fins el 19 de desembre.

Us recordam que l’objectiu és evitar la malaltia i les complicacions greus que venen després. La grip ens sol deixar amb les defenses tan baixes que tenim més probabilitats d’adquirir una pneumònia per bacteris.

Les persones que s’han de vacunar són les més vulnerables:

  1. Les que pateixen malalties cròniques.
  2. Les embarassades.
  3. Els cuidadors dels malalts crònics.
  4. Els empleats al servei de la població (professionals sanitaris, bombers, policies, tècnics de companyies elèctriques…), ja que no ens convé que, en cas d’epidèmia, no ens puguin oferir els seus serveis professionals.

La vacunació és gratuïta als centres de salut o als serveis de salut laboral. També es vacuna de franc a les residències, un infermer concerta una visita al centre i vacuna a tots els que ho desitgen.

Si estàs interessada en la vacunació telefona al 902 070 079 o al 971 437 079 i demana cita, també la pots demanar mitjançant el web www.ibsalut.es o directament al teu Centre de Salut. Si sou funcionaris (MUFACE, MUGEJU, ISFAS) o no sou residents a les illes, també teniu dret a la vacunació gratuïta. En cas que no pogueu anar al centre de salut, la podeu comprar a l’apotecaria o a un dispensari mèdic privat que vos la ven i administra alhora.

I recordau que la vacuna és important, però no ho són menys les mesures per evitar la seva propagació, és a dir, rentat de mans i evitar el contacte amb els malalts. Us ho explicam al nostre web

Si voleu més información, també podeu accedir a aquest text de l’ Organització de Consumidors i Usuaris.

 

19 d'octubre, Dia Internacional del Càncer de Mama 2018Estam, un any més, en el Dia Mundial del Càncer de Mama. Independentment de les crítiques que pugui haver cap el color rosa i la seva associació amb el sexe femení, crec que el més constructiu és aprofitar la circumstància i fomentar la consciència contra el càncer de mama, de les formes que tenim, sinó de evitar-lo, de reduir les possibilitats de contreure’l i de quan consultar al metge si notam alguna cosa anormal.
No oblideu que és relativament freqüent tenir alguna amiga, parenta o coneguda amb càncer de mama, sobretot si una està en la cinquantena o és més gran. De fet, l’edat és un factor de risc molt important. Es calcula que si arribam als 85 anys, tendrem un 12% de possibilitats de patir-lo. Si bé no podem modificar la nostra edat, hi ha altres factors que afavoreixen la seva aparició que sí podem controlar, a saber: el consum de tres o més begudes alcohòliques per setmana, fumar, l’obesitat, el sedentarisme i la dieta grassa. Llavors, queda clar, el que prevé el càncer de mama són les mateixes maniobres que eviten altres malalties, és a dir, si una fa exercici físic regular, té un pes saludable, menja una dieta rica en fruites i verdures, alhora que restringeix les carns processades, té menys risc. Si tenim al nostre primer fill abans d’entrar a la trentena i, a més, l’alimentam al nostre pit, les probabilitats també baixen.
Algunes vegades, la prevenció no és suficient i emmalaltim. Pot passar que el tumor sigui tan petit que no notem res i només la mamografia ho diagnostiqui. En altres casos, notam un bony o una asimetria en el nostre pit. Així que les nostres recomanacions són:
– Realitzar-se una mamografia entre els 50 i els 70 anys, cada dos anys. Fer-ho abans no sembla que surti a compte, ja que a vegades detecta lesions molt petites que semblen càncer i, si no s’haguessin tractat, molt possiblement no hagués passat res. Un altre tema és que les mamografies de vegades troben imatges de difícil interpretació que acaben en biòpsia i resultat benigne. En resum, és millor limitar l’ús de la mamografia als 50-70 anys, edats en què és més freqüent, i així evitar les biòpsies innecessàries i els tractaments excessius en la mesura del possible.
– Quant a l’exploració mamària, la practicam durant la revisió a les nostres pacients, però és convenient fer-se una palpació ràpida (de peu, mentre una es posa crema o es dutxa) un cop al mes, preferentment els últims dies de la regla. No cal ser molt rigorosa. Moltes deis que si teniu un càncer de mama, potser no us n’adonareu. La meva opinió és que sí que el trobareu, ja que cadascuna està familiaritzada amb els seus pits i la troballa d’una induració o asimetria franca ha de ser motiu per sol·licitar cita.

La lluna té la seva màgia i ara més, quan el passat 27 de juliol molts hem vist molts un eclipsi total o “lluna de sang”.
Influeix la lluna sobre la data del part La tradició ha relacionat les fases lunars i, sobretot, la lluna plena, amb més probabilitat de parir, quedar-se embarassada, concebre fills d’un sexe o d’un altre i una infinitat de successos més o menys rellevants.

Però, com podem saber si això és veritat o no? La resposta és fàcil, només cal recollir uns mesos de treball en una maternitat qualsevol i fer una llista amb els nombres de parts espontanis segons el dia. Després, assignam cada dia a la fase lunar corresponent i feim un recompte. Per lògica, si disposam d’estudis ben dissenyats, realitzats en diferents entorns i amb resultats similars podrem respondre a la pregunta de manera fonamentada.

Ens hem posat mans a l’obra i hem trobat deu treballs científics il·lustratius sobre el tema:

1.- Un article publicat el 1979 sobre 11.691 parts esdevinguts entre 1974 i 1978 a Los Angeles (Califòrnia). Es va apreciar que no hi havia diferència entre el nombre de parts en la fase de lluna plena i la resta de les fases.

2.- Un estudi realitzat a Dublín (Irlanda) i difós el 1998, que inclou 10.027 parts atesos al llarg de mes i mig. No es varen poder apreciar agregacions de parts ni durant la lluna plena, ni en cap altra fase lunar.

3.- Un treball donat a conèixer en 1989 i efectuat a Dinamarca. Es van incloure 1.269 parts espontanis atesos en dos anys. No es va detectar cap relació ni del treball de part, ni del trencament de la bossa de les aigües amb les fases lunars. Això sí, varen veure que la bossa de les aigües es trencava més freqüentment entre les 10 de la nit i les 6 del matí, independentment de l’aparença lunar.

4.- Un estudi espectacular basat en els 2.760.362 nins nascuts a Àustria entre 1970 i 1999. No es va provar cap relació entre la data del part i la fase lunar. Es va publicar el 2002.

5.- A la fi, un estudi espanyol de 2004, realitzat per infermeria de l’Hospital de Valme (Sevilla), sobre 1.715 parts espontanis que van ocórrer al llarg de 10 cicles lunars. No es va poder demostrar ni que les fases lunars, ni la lluna plena exercissin cap acció sobre la distribució dels parts.

6.- Aquesta investigació procedent de Hannover (Alemanya) inclou 6.725 parts espontanis atesos entre 2000 i 2006 i no va advertir ni diferències en el nombre de naixements segons la lluna, ni tampoc cap relació amb complicacions al naixement, ni amb més probabilitat de parir nins o nines segons la fase lunar en què van ser concebuts. Tot això va ser publicat el 2008.

7 i 8.- Dos treballs editats en 2012, un de la Índia, sobre 9.890 parts espontanis. Tampoc troben relació entre la data dels parts i el cicle lunar. L’altre dut a terme a l’estat de Phoenix (Arizona, EUA) sobre 167.956 parts atesos entre 1995 i 2000, sense observar tampoc influència de la lluna, ni del clima sobre la data del part.

Només dues investigacions italianes han mostrat resultats discordants respecte a les anteriors. Una, llançada el 1998, sobre 1.791 parts assistits entre 1993 i 1996. Adverteix una correlació entre els parts espontanis i les fases lunars. L’altra, publicada també en el mateix any sobre 1.248 parts espontanis , i que és realment un subgrup de l’estudi italià abans esmentat. També troba una associació, això sí, feble entre la lluna plena i el part del segon o tercer fill, que no es reprodueix en el cas d’un primer part.

En definitiva, gairebé 3 milions de parts escrutats (2.971.426, per ser exactes) i només 1.791 amb una aparent correlació amb les fases lunars, aquests últims italians, per cert. Ens hem “mogut”, gràcies a aquestes publicacions, per Europa, Àsia i Amèrica i les conclusions de tots ells són pràcticament unànimes. Llavors, apreciats lectores i lectors, ja estan vostès en condicions d’extreure les seves pròpies conclusions sobre si l’associació entre lluna i part és mite o realitat, o si és mite a tot el món, excepte a Itàlia, és clar…