DRA. GIBERT

Enguany és el tercer any que es celebra el Dia Mundial de la Ginecologia Oncològica (GO day) o dels càncers ginecològics, és a dir, d’ovaris, cos uterí, coll uterí, vagina i vulva; i per a nosaltres, ja és el segon que col·laboram amb aquesta iniciativa de la Societat Europea de Ginecologia Oncològica (ESGO) i de la Xarxa Europea de Grups de Suport als Càncers Ginecològics (ENGAGe). L’objectiu per al 2021 és enfortir l’aliança entre pacients i metges, per això els cartells de la campanya tenen el color lila, que simbolitza tots els càncers ginecològics, i el taronja, o color de l’ESGO, que representa als metges. El lema, per tant, és #GOforcommunication (between patients and doctors) o ves a cercar la comunicació (entre pacients i metges), perquè “La informació és poder, però la comunicació és la solució”. Altres missatges que es difondran són #Daretoask o “Atreveix-te a demanar” i #GOforprevention o “Cerca com prevenir el càncer ginecològic”. En altres paraules, el missatge és: parla amb el teu metge, informa’t sobre el càncer ginecològic i fes-te els controls preventius amb la periodicitat recomanada.

Per donar ressò a la campanya des de la nostra consulta, aquest dilluns passarem visita amb la camiseta lila del GO day i pujarem a les xarxes socials fotos al·lusives preses a la nostra consulta per donar suport a la causa.
Com que els càncers ginecològics, amb més de 7.000 nous casos cada any a Espanya, són molt manco freqüents que el de mama, més de 32.000 casos, la resta de problemes ginecològics oncològics queden relegats de les grans campanyes de comunicació, malgrat el seu pitjor pronòstic, i és més difícil fer arribar a les dones els símptomes o signes que mereixen una consulta. Fa just un any el Dr. Rubèn Baltà i jo férem un vídeo explicant quins eren els senyals que mereixien atenció, i aquí en teniu el vincle, no estarà de més repassar-lo.

Igualment, l’ESGO posa a disposició de totes les dones uns fullets informatius sobre:
Càncer uterí.
Càncer d’ovari.
Càncer de coll uterí.
Virus del papil·loma humà.

I no oblidis que el càncer ens pot afectar a totes, per això ves a veure al teu metge de confiança periòdicament, fes-te almanco una citologia cada 3 anys o, millor, un estudi del virus del papil·loma humà cada 5 i, si tens algun dels símptomes que explicam en el vídeo, no facis d’estruç, perquè no et trobarem res que no tenguis. Per favor, estén el missatge al teu entorn, perquè volem que la teva vida sigui llarga i plena, i perquè el càncer ginecològic és una amenaça vital, per tant, el diagnòstic precoç ens ajudarà a trobar una millor solució.

Entre el diumenge 1 d’agost i el dissabte 7 d’agost es celebra la Setmana Mundial de la Lactància Materna. Aquest any l’Aliança Mundial per a l’Acció sobre la Lactància Materna (WABA o World Alliance for Breastfeeding Action) ha escollit el lema “Protegir la lactància materna: una responsabilitat compartida.” la qual cosa està d’acord amb el 3r Objectiu de Desenvolupament Sostenible del Mil·lenni, aprovat per les Nacions Unides el 2015, l’enunciat del qual és “Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats”. Els objectius d’aquest any es centren en donar a conèixer la importància de protegir la lactància materna i ressaltar la seva repercussió en la salut de la població.

La lactància materna va bé si s’aparta a la mare dels cants de sirena de la indústria de les llets de fórmula i se li dóna el temps suficient per recuperar-se després del part i alletar els seus fills, sense haver-se de preocupar de si se li conservarà o no el seu lloc de treball. L’Estat mitjançant la baixa paternal contribueix de forma molt positiva a descarregar a la mare d’aquelles tasques domèstiques que poden ser assumides per la seva parella, de manera que ella no es distregui de la seva funció com a proveïdora exclusiva d’alimentació per al seu fill.
Els beneficis per a la salut, tant de la mare com de l’infant, són incomptables:

  • Els nins alletats tenen menor freqüència d’infeccions i, si les tenen, són més lleus.
  • La intel·ligència i l’autoestima són superiors entre els alimentats a pit.
  • La mort sobtada del lactant és més rara entre els que prenen pit.
  • L’obesitat en la vida adulta és menor en el nin alletat.
  • Redueix en les mares el risc de patir en el futur càncer de mama o d’ovari.
  • Les dones lactants tenen menys risc de depressió postpart.
  • Ajuda a espaiar els naixements.

Per això es recomana la lactància materna exclusiva durant els 6 primers mesos i, a partir de llavors, es combinarà amb els aliments complementaris a l’almenys fins que el nin tingui 2 anys.
La nostra funció és fomentar que el vostre nadó iniciï la lactància durant la primera hora de l’naixement, que tant la mare com el pare facin el pell amb pell, assessorar per a que pugueu sortejar els reptes de la lactància tant durant l’ingrés com a casa. Aquestes recomanacions no varien fins i tot si la mare pateix la COVID-19 o es creu que pot patir-la. La mascareta i el rentat de mans són suficients per protegir el nostre nadó.
Totes les que hem alletat a les nostres fills i filles podem ser el mirall on es mirin les mares i els pares actuals i futurs. Si nosaltres hem pogut, les altres també poden. Per això, aquest any us propos un repte a Instagram, per ser una xarxa social molt visual. Durarà des d’aquest dimarts a divendres (només 4 dies, per no fer-ho tan llarg) i agrairem molt voluntàries que ens vulguin pujar una foto d’elles alletant el seu fill amb el hashtag #lactanciamaternateanimoasuperarelreto i un comentari d’algun moment de DIFICULTAT durant la lactància . Segur que se us n’ocorren molts: la mastitis, els mugrons clivellats, les mugroneres, el fre, el nadó que no puja de pes, la mare agotadísima … Ja he començat amb una foto meva. Amb aquesta iniciativa, pretenc que ens sentim comunitat i ens ajudem entre tots i totes.

Arriba l’estiu, però l’activitat sanitària no atura per vacacions. Així, a partir de dilluns 21, dedicarem tota la setmana a prendre consciència de les incontinències anal i urinària gràcies a la “Setmana Mundial de la Incontinència”. A Espanya, ho celebrarem com correspon gràcies a l’Associació de la Incontinència (ASIA), sense ànim de lucre, fundada el 2013 per un grup de metges i pacients. El seu objectiu és ajudar els afectats a que millorin la seva qualitat de vida. I per aconseguir-ho, és important que els que la pateixen li comuniquin al seu metge de confiança, perquè hi ha solucions que ens fan sentir millor i ens ajuden a recuperar la nostra activitat social. No oblidem que la visibilització i la unió dels afectats són claus perquè fomenten els canvis normatius que faciliten el dia a dia i la investigació sobre aquest grup de malalties.

Tot i que aquests problemes de salut són encara una mica tabú, hem de saber que un 3% de dones de menys de 35 anys i un 60% de les de més de 60 anys presenten algun grau d’incontinència de l’orina. Aquest problema és molt més freqüent en les dones que en els homes. En canvi, la incontinència anal és menys habitual, és a dir, el 8% de la població té pèrdues fecals involuntàries i això afecta una mica més a les dones. Tots dos problemes tendeixen a augmentar amb l’edat.
Aquesta setmana serà intensa per a ASIA que ha organitzat activitats en forma de webinars, gratuïtes per a tots i totes els que s’hi vulguin connectar, i fins i tot una carrera virtual. Hi ha opcions per a tot tipus de públic, des de pacients fins a professionals. Si pateixes d’incontinència tu o algú del teu entorn, veureu que no esteu sols i que es pot aconseguir molt si estam units.
Igualment, us animam a que ens expliqueu si teniu incontinència a la consulta, perquè us podrem ajudar.
Més informació a: https://www.asiasuport.org/
Difon el missatge. Gràcies.

L’Organització Mundial de la Salut proposa cada any un lema diferent. En 2021 és: “Em compromet a deixar el tabac”.

La campanya d’enguany es desenvolupa al voltant de la pandèmia de la COVID-19, ja que els fumadors són un grup de més risc de malaltia severa i mort.
Sembla que, a poc a poc, començam a deixar la pandèmia enrere i encara que no ens podem relaxar, ni molt menys, ja toca recuperar altres aspectes que cal cuidar si volem gaudir de quantitat i qualitat de vida.

 

Ja sabeu que un dels meus temes preferits és el càncer i la seva prevenció. I deixar de fumar és una part molt important perquè EL TABAC ÉS LA PRINCIPAL CAUSA DE CÀNCER I DE MORT PER CÀNCER.

Quants de càncers hi ha relacionats amb el tabac? Els de boca, gargamella, esòfag, estómac, colorectal, fetge, pàncrees, laringe, pulmons, ronyons, bufeta, coll uterí, mucinós d’ovari i la leucèmia mielógena aguda.
En deixar de fumar el risc de patir un càncer lligat al seu ús va baixant de mica en mica, així:

  • Dins dels 5 als 10 anys d’haver deixat de fumar, la probabilitat de presentar càncer de boca i vies respiratòries altes es redueix a la meitat i als 20 anys el risc gairebé s’iguala amb una persona no fumadora.
  • Als 10 anys, baixen els riscos de càncer de ronyó, bufeta i esòfag.
  • Als 10-15 anys, el risc de càncer de pulmó disminueix a la meitat.

 

Llavors, esperem tornar-te a veure per la consulta i que ens expliquis què bé que et trobes des de que no fumes.
I també t’animam a que signis a la pàgina de l’OMS: “Em compromet a deixar el tabac.”, fes-ho saber!

Avui 4 de març, se celebra el Dia Internacional contra el virus del papil·loma humà i no és per a menys: tots hem pogut veure que els virus poden ser molt traïdors.
En el cas del papil·loma, és un virus que es transmet mitjançant les relacions sexuals, siguin vaginals orals o anals. El que tenen en comú totes les persones que s’han infectat per aquest virus és haver tingut relacions una vegada a la vida, o més, amb algú que no sigui verge. A partir del que us acab de dir, ja podeu calcular el freqüent que és: es calcula que el 80% de les persones contacten amb ell en algun moment de la seva vida. Per sort, les nostres defenses funcionen i, sense fer res, el percentatge de portadors passa a ser inferior al 10% en majors de 30 anys. D’altra banda, el virus pot reaparèixer dècades després d’haver-lo contret, sense haver ocasionat cap símptoma.

Cada any a Mallorca, el virus del papil·loma causa aproximadament uns 45 casos nous de càncer de coll uterí, 6 de faringe, 3 de vulva, 3 de penis, 2 de anus i 1 de vagina.
Per tant, si no vols que el virus interfereixi amb la teva vida:

  • Utilitza mètodes de barrera si no tens una parella estable o estàs en una relació oberta.
  • Si ets dona, i la teva edat és entre els 25 i els 65 anys, consulta amb el teu metge o la teva comare i fes-te citologies periòdiques.
  • Si ets dona, vas néixer a partir de 1994 i no et vacunares, consulta amb la infermera de la teva Centre de Salut i et vacunaran gratis.
  • Si t’han conitzat per una lesió precancerosa de coll uterí d’alt grau , consulta també amb la teva infermera de Centre de Salut. Et vacunaran sense cobrar res.
  • Si ets mare o pare d’homes joves i, t’ho pots permetre, vacunal’ls també. Així els protegeixes a ells contra el càncer de coll, penis i anus, i també a les seves futures parelles.

Perquè el virus de l’papil·loma es pot prevenir amb mesures molt simples. No arrisquis la teva vida, no arrisquis la vida dels altres.

Amb la COVID-19, igual que sense ella, les noves vides s’obrin pas entre nosaltres i aquí estic de bell nou, ja amb la sisena auditoria anual. Com sempre, una ocasió per veure el que hem fet bé, i el que podríem millorar. Perquè l’excel·lència ni s’albira, si no intentam fer-nos-la nostra.

El 2020, hem controlat a 121 embarassades a les nostres consultes, i 64 han parit amb nosaltres, és a dir, el 53%, una mica més de la meitat, xifra semblant a anys previs.

Si ens centram exclusivament en els nostres 64 parts, 36 dones varen parir el seu primer fill i 37 el segon. La que ens falta infantà bessons, estrenant així família nombrosa. En els últims anys, la tendència és al fill únic o als dos fills, com a molt. Moltes vegades, els progenitors manifesten el seu desig de tenir més descendència, però invoquen raons econòmiques per restringir la seva fertilitat. Ja sabem que l’educació, un habitatge mínimament confortable, algun viatge amb la família i, sobretot, dedicar temps als nostres fills són activitats que precisen d’uns comptes més sanejats que el que permet la conjuntura econòmica actual.

Les edats de les nostres parteres van oscil·lar entre els 18 i els 44 anys, amb una mitjana de 32,8 anys. Catorze van tenir menys de 30 anys (22%), mentre que les de 40 o més, van ser nou (14%). En altres paraules, hem tingut un augment de mares joves, mentre que la proporció de majors es manté.

Set dels nostres parts (11%) van ser el resultat de tècniques de fecundació in vitro. Aquest any, no hem tingut cap embarassada resultat d’inseminació artificial. És interessant constatar com, des que s’han consolidat la vitrificació d’embrions (tècnica de congelació que permet la supervivència de gairebé tots els embrions) i la transferència tardana dels mateixos, al cinquè o al sisè dia de la seva fecundació, han disminuït de forma espectacular els embarassos múltiples antany associats a aquests procediments.

Pel que fa a l’anestèsia, a totes les parteres, excepte a una, se’ls va administrar anestèsia regional (epidural i/o raquídia).

Quant a la via de naixement, 50 han estat vaginals i 14 cesàries (21,8%), cosa que, per segon any consecutiu, ens allunya del nostre objectiu global de 15% de cesàries. Els parts vaginals van necessitar un ajut, en forma de ventosa obstètrica, en 22 casos (34% dels parts).

Arribats aquí, el més sensat és analitzar de forma crítica les nostres 14 cesàries i raonar si estaven justificades o no, llavors:

  • Dues pacients portadores de fetus en presentació de natges varen sol·licitar cesària, malgrat la nostra insistència en què es realitzassin una versió cefàlica externa.
  • Una tercera pacient tenia un problema rectal sever i la seva cirurgiana digestiva li va recomanar una cesària, per evitar el seu agreujament.
  • Tres pacients més pariren tres fetus de més de 4 Kg. L’envergadura dels concebuts impedí la dilatació satisfactòria i/o el descens del cap dins de la pelvis.
  • Una setena pacient, amb placenta baixa, va iniciar un sagnat abundant, faltant-li moltes hores per aconseguir un part vaginal, el que va motivar la cesària.
  • El fetus de la vuitena pacient volia avançar dins de la pelvis presentant la cara en lloc del clatell. Això dificulta molt el part, ja que el fetus no està prou “plegat” com per adaptar-se al seu camí amb facilitat. Per si no fos poc, en l’últim minut, va presentar una pèrdua de benestar fetal, el que va fer que el part vaginal fos totalment inviable.
  • Una novena pacient era portadora de bessons, el primer de cap i el segon en transversa. Com el seu primer part havia estat una cesària, va decidir no arriscar res.
  • En les cinc restants, totes les cesàries es varen indicar després de parts llargs. Si el treball de part estava establert, es varen esperar 4 hores sense progressió de la dilatació o descens del cap abans d’indicar una cesària. Si la dilatació cervical a l’inici del part era escassa, s’usaven prostaglandines en les seves diferents modalitats i, si calia esperar dos dies entre l’ingrés i el part, previ consens amb la pacient, així es feia.

Un altre recurs de gran ajuda és fer una anàlisi detallada dels nostres resultats, segons els grups de Robson, tècnica que permet avaluar millor la idoneïtat de la via de part que un percentatge únic, com pot ser l’esmentat 15%. Perquè segons el tipus de parteres que s’atenguin, el risc de cesària és més o menys. És a dir, no és el mateix treballar amb una població de dones joves i sanes, que infantin el seu segon o tercer fill després d’haver tengut parts vaginals previs, que atendre dones més grans, amb alguns problemes de salut o parint als seus primers fills. En el primer grup, la probabilitat de part vaginal és molt superior a la segona, i no és just posar el mateix objectiu numèric per a tots dos supòsits.

Per explotar millor els grups de Robson, hem agrupat els nostres parts de 2019 i 2020, segons es pot veure a la taula adjunta. De nou, l’estàndard de comparació és l’hospital de Manacor, que té una de les millors taxes de cesàries de Balears. Com veureu, les nostres xifres són plenament equiparables a les de la nostra referència, amb la bona notícia que les nostres gestants a terme amb part vaginal previ pareixen fins i tot millor. Per aquest motiu cada any us repetim que un part vaginal aplana molt el camí al part següent. Tant és així que, un cop assolides una certa dilatació de coll uterí i les 39 setmanes de gestació, les nostres pacients poden decidir si programar o no el seu part, amb total llibertat, ja que els resultats obstètrics i perinatals del part induït són tan bons com si esperam posar-nos de part espontàniament.

Així i tot, també hi ha bones notícies per a les pacients amb cesària anterior, ja que si es deixen aconsellar (esperar que el part es desencadeni, tenir paciència amb la dilatació i l’expulsiu) els parts vaginals augmenten. Enguany, 5 de les 6 dones amb cesària anterior que ens van fer cas van aconseguir un part vaginal.

Quant als esquinços de la vulva i/o la vagina durant el pas de l’concebut pel canal de el part, de 48 parts vaginals, dos no van tenir cap, 25 un de tipus I i 15 un de tipus II. No hi va haver esquinços que incloguessin l’anus. Vàrem fer 6 episiotomies (12% dels parts vaginals), totes en primerenques. Aquesta xifra s’acosta a l’objectiu d’excel·lència recomanat per l’OMS que és el 10%, i s’allunya molt del seu màxim recomanat o 30%. En la nostra casuística, ni l’ús de ventosa obstètrica, ni l’edat de les pacients, ni l’ús massiu de l’epidural han interferit amb les nostres baixes xifres de episiotomies.

El 83% de les nostres parteres (53 de 64) es varen decantar per la lactància materna, xifra que és inferior al 90% de l’any anterior i que ens impulsa a ressaltar, amb més afany si cap, les bondats de la lactància materna.

La nostra conclusió és que no hem de defallir en la consecució d’un part vaginal segur per a la mare i per al nadó. És important esforçar-se a que el primer part sigui vaginal, fins i tot encara que hi hagi obstacles, com ara presentacions anormals, que solen poder canviar-se, o que els fetus siguin dos.

També insistim molt en la dieta, ja que l’obesitat es vincula a menors taxes de part vaginal. Les mares primerenques tendeixen a excedir-se amb el seu consum calòric i això no fa més que fomentar les cesàries. No poques vegades constaten la bondat dels nostres consells un cop ja han parit i, quan s’embarassen per segona vegada, sí que intenten limitar la seva dieta i augmentar l’exercici, de manera que l’evolució del segon part sol ser millor que la de el primer .

I no vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a tot l’equip la feina feta: comares i personal d’infermeria de paritori de Palmaplanas, liderades per na Macu Sahuquillo; personal d’infermeria de la 3ª B, amb els seus inestimables suports per a la lactància (Maria Antònia, monitora de lactància, i María José, auxiliar d’infermeria); pediatres, que ens donen la tranquil·litat que els nadons estaran ben atesos; i, per descomptat, els anestesistes.

En definitiva, si vols anar ràpid ves sol, però si vols arribar lluny, ves acompanyat d’un gran EQUIP com el que tenim.

 

Avui, 4 de febrer, es commemora el Dia Mundial del Càncer, una iniciativa de la UICC (Unió Inernacional contra el Càncer).

Aquest any és l’últim amb el lema «Jo som, I vaig a», per a que tots ens sentim protagonistes de la campanya. El meu missatge per a aquest any? «Som ginecòloga i constat diàriament que, si t’ocupes de la teva salut, el càncer t’afecta menys.» I us ho dic amb coneixement de causa. Les dones (i homes) que es fan uns reconeixements periòdics mínims i escolten el seu cos, viuen més i viuen millor.
Les mesures preventives mínimes universalment recomanades són:
– Citologies cervicals cada 3 anys, entre els 25 i els 30 anys; estudi de virus de l’papil·loma humà entre els 30 i els 65 anys. Serveixen per prevenir el càncer de coll uterí.
– Mamografia cada 2 anys, entre els 50 i els 70 anys, òbviament per prevenir el càncer més freqüent entre les dones i que és el de mama.
– Sang oculta en femta cada 2 anys, entre els 50 i els 70 anys, amb l’objectiu de detectar precoçment el càncer de còlon, el segon més freqüent en les dones.
Totes els procediments esmentats estan disponibles en els sistemes públics de salut de la majoria de països de rendes mitjanes i altes. A la nostra consulta, complim sobradament amb les recomanacions comentades.
Podem contribuir a minimitzar l’impacte de el càncer amb hàbits saludables: exercici, dieta mediterrània, no abusar de el sol, no fumar, ni beure.
I finalment, us recomanem el vídeo, realitzat pel meu company, el Dr. Baltà, i jo mateixa, fa alguns mesos sobre els símptomes que poden ser indici de càncer genital i que haurien de ser objecte d’una consulta.
No ens oblidem que el càncer també existeix, per molta COVID-19 que hi pugui haver, i tots dos problemes de salut requereixen de la nostra atenció.

Benvolgudes pacients i famílies,

Aprofitam l’avinentesa per desitjar-vos el millor, no només en aquestes dates, sinó per als mesos que estan per venir.

La pandèmia, expressió del canvi dels temps i dels nous reptes als que nosaltres i les noves generacions ens haurem d’enfrontar, ha posat en evidència les nostres febleses sanitàries i econòmiques. Ara, ens queda posar el nostre gra d’arena per a que aquest malson acabi, o es controli, quan abans i poguem reprendre la nostra vida, la nostra activitat laboral i els nostres projectes.

Per favor, utilitzau bé la mascareta, guardau les distàncies de seguretat i no us confieu.

Nosaltres seguirem a la vostra disposició durant tot l’any, sigui a la consulta o als nostres mitjans de comunicació.

Una abraçada,

 

Maria Josep, Rubèn, Sílvia i Mónica.

Avui, 1 de desembre, es commemora el Dia Mundial de la SIDA. Sens dubte, és una oportunitat per recordar que TOTS podem estar en risc de contraure’l en molts de moments de la nostra vida, per això no hem de baixar mai la guàrdia. També és el moment de donar suport als nostres companys, amics i coneguts que porten aquest virus. Perquè no hi ha res pitjor que donar-li l’esquena al proïsme quan vénen mal dades o marginar a una persona infectada com si d’un empestat o un leprós es tractàs.

 

Als que inicien una nova relació o canvien de parella, els insistim en l’ús del preservatiu, que pot ser tant masculí com femení, i d’altres barreres, com paper film de cuina o un condó tallat, si es practica sexe oral, i en fer-se serologies periòdiques si la nostra parella no és molt estable o és oberta.
Les que teniu assegurança privada, només cal que ens envieu un missatge mitjançant el nostre formulari de contacte i us demanam una serologia de malalties de transmissió sexual. Si no és el cas, la Conselleria de Salut posa a la disposició de totes i tots el CAITS (Centre de Diagnòstic, Tractament i prevenció d’infeccions de Transmissió sexual) que és a l’Ambulatori de l’Carme, a la Rambla de Palma, es sol·licita cita prèvia al 871.205.719 i obren de dilluns a divendres horabaixa, és totalment gratuït. Davant el dubte, millor consultar. Si tenguéssim el virus, hi ha tractaments molt eficaços per frenar les seves repercussions en salut. Si tenim alt risc de contraure’l, hi ha una medicació anomenada comunament PrEP que presa de forma constant redueix molt les possibilitats d’infectar-nos.
I ara un repàs ràpid del que contagia i NO contagia.

  • Contagien: el sexe sense protecció, també l’oral, i compartir agulles. Una mare ho pot transmetre al seu fill durant l’embaràs.
  • NO contagien: compartir menjar, begudes i coberts; donar una besada o una abraçada. Tampoc contagien la tos, els esternuts i utilitzar el mateix excusat.

L’ONUSIDA, Programa de les Nacions Unides sobre la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) / SIDA, ha escollit enguany com a lema l’expressió “Responsabilitat compartida”, per ressaltar que prevenir la propagació d’aquest virus, i d’altres, requereix de la col·laboració de tots i totes.
Ara que no podem viatjar, us adjunt aquesta foto de la seu de l’ONU a Nova York il·luminada amb el llaç vermell de la SIDA, menys és res.
A Balears, de cada 10 afectats per VIH, 8 són homes i dues dones. En els últims tres lustres, s’han diagnosticat uns 2.600 casos.

L’Organització Mundial de la Salut ha establert que el mes d’octubre es dediqui a la prevenció, diagnòstic precoç i tractament de el càncer de mama, a més, el 19 d’octubre se celebra el Dia Internacional del Càncer de Mama. No de bades, aquest càncer és el més freqüent entre la població femenina amb diferència. Per a Espanya s’estimen uns 32.000 casos anuals d’aquest càncer i gairebé 7.000 morts, mentre que el càncer de còlon afectaria unes 18.000 dones, el de pulmó a una mica més de 7.000 i el d’úter (endometri) a algunes dones menys.
Com les malalties malignes de la mama són tan freqüents i, a més, el nostre equip les diagnostica i tracta, hem volgut donar suport a aquesta gran iniciativa amb la present ressenya i una foto de tot l’equip, ja que tots volem aportar el nostre gra d’arena. Per a les que ens coneixeu més, podreu veure una cara nova, la Sra. Mónica Fajardo, que exercirà tasques administratives i a la qual donam la nostra més cordial benvinguda.

La gran majoria de càncers de mama apareixen a l’atzar, és a dir, són esporàdics, mentre que el 15% són familiars, i el 5% restant són genètics o vinculats a la presència d’un gen específic que, en la meitat dels casos, és el gen BRCA que també predisposa al càncer d’ovari. Altres factors que juguen un paper en l’aparició de càncer de mama són:

  • L’edat: això passa en tots els càncers que, al cap i a la fi, són el resultat de l’envelliment cel·lular. A més edat, més risc de càncer. Us ho explicam en una altra part de la nostra web.
  • Ser dona: el càncer de mama masculí existeix, però, per cada home que emmalalteix, ho fan 100 dones. I és que la majoria de càncers de mama depenen de les hormones femenines.
  • La raça: és més freqüent entre les blanques i menys entre les asiàtiques i hispanoamericanes.
  • El pes: les obeses i amb sobrepès són més proclius que les de pes normal i les primes.
  • La regla: a més anys de regla i, per tant, d’exposició hormonal, més risc de càncer de mama.
  • Els fills: no tenir-los o ser mare tardana augmenten el risc. Alletar protegeix contra el càncer de mama.
  • Els tòxics: l’alcohol i el tabac l’afavoreixen.
  • La vida saluble: si consumim una dieta rica en fruites i verdures, i practicam exercici de forma regular disminuïm les possibilitats de contreure un càncer de mama.

En definitiva, no podem fer massa per modificar certs factors de risc, només podem influir portant una vida saludable i aspirant a un pes ideal, així com donant pit als nostres fills.
Un altre assumpte és ser conscients que qualsevol canvi significatiu en les nostres mames necessita una consulta. L’autoexploració mamària sistemàtica no sembla que salvi vides, en canvi, conèixer els nostres pits, els canvis que ocorren amb el cicle menstrual i fer-los una inspecció succinta un cop a l’mes aproximadament, mentre ens dutxam o ens aplicam crema, ens pot ajudar a detectar-lo. Els diem a les nostres pacients que les mames són simètriques, com els miralls, i que la distribució de teixit mamari varia, sent més abundant a prop de l’aixella i menys a les parts de la mama més pròximes a l’escot. Si la textura de les zones simètriques de la mama és semblant, no ens hem de preocupar. Al contrari, si una zona té una textura molt diferent de l’altra, o bé, si ens notam un nòdul d’1 cm o més, el primer que cal fer és esperar que ens vingui la regla i que el pit perdi la seva turgència. Si fins i tot així, el pit segueix amb els canvis percebuts, llavors ha arribat el moment de visitar al nostre metge de confiança.
Pel que fa a les mamografies, és útil realitzar-se-les cada dos anys entre els 50 i 69 anys com a regla general . A les més joves, els sol·licitam també una ecografia per al millor estudi de la mama, ja que sol ser densa; mentre que en les que són una mica més grans, els seguim demanant algunes mamografies, fins i tot més enllà dels 70 anys, mentre gaudeixin de bona salut.
A la nostra consulta, us animam a que us ocupeu del vostre cos i, si hi ha problemes, ens posam mans a l’obra per solucionar-los. Operam la mama, prioritzant les cicatrius poc visibles i la conservació de la mateixa. Pensam que, si una arriba a tenir un càncer de mama, el millor és que el pit afectat quedi en unes condicions òptimes tant de salut com estètiques.