DRA. GIBERT

De bell nou som aquí per recordar-vos la importància de diagnosticar el càncer d’ovari a temps.

Us deixam la imatge d’una lesió maligna d’ovari. Sempre ens crida l’atenció com un òrgan que fa uns 2-3 cm de llarg en condicions normals, pot augmentar tant de mida i no només això, sinó la seva capacitat de sortir fora de l’ovari i llençar grumolls de cèl·lules tumorals dins de l’abdomen, com si fossin esquitxades de pintura. I és que més de la meitat es diagnostiquen en estadis avançats per dos motius: no és gaire freqüent (3.700 casos nous per any a tota Espanya i uns 60 a Mallorca) i no fa mal quan creix, és un càncer indolent. Com és d’esperar, les demores en la seva detecció empitjoren el seu pronòstic i això és el que sol passar: al diagnòstic ja han sortit de l’ovari i afecten a tota la cavitat abdominal.

Què ens ha de cridar l’atenció?

  • El dolor pèlvic i/o abdominal persistents.
  • L’augment del perímetre abdominal constant encara que amb pèrdua de gana o sensació d’estar sempre plena.
  • Tenir ganes constants d’orinar, com si gairebé no tinguéssim espai per desar l’orina.

Si això t’ocorre, no esperis i consulta amb el teu metge de confiança.

 

El càncer d’ovari es diagnostica pels seus símptomes: escoltem el nostre cos

 

A diferència del càncer de mama, no hi ha formes efectives de diagnòstic precoç per a tota la població com poden ser les mamografies periòdiques.

Algunes dones ho poden prevenir, ja que tenen antecedents familiars lligats a una mutació del gen BRCA. En aquests casos, els extirpem trompes i ovaris abans que arribin a la menopausa.

En altres dones sense aquests antecedents, però que s’han d’operar per problemes ginecològics benignes i, sempre que no vulguin tenir fills, els extirpam les trompes de Fal·lopi i els deixam els ovaris. Es creu que retirar les trompes de Fal·lopi també protegeix del càncer d’ovari les dones sense mutacions genètiques predisponents.

D’altra banda, l’ús d’anticonceptius hormonals (pastilles, injectables, anells, pegats i DIU) redueix el risc de patir un càncer d’ovari, encara que faci molts anys que els hagis deixat. I això ho tenim també en compte a la consulta.

 

El 4 de març és l’ocasió per conscienciar-nos del virus del papil·loma humà (VPH), la causa més freqüent de malalties de transmissió sexual i de càncers tant anogenitals (anal, de penis, vulvar, vaginal) com de cap i coll.

Conèixer-lo i prevenir-lo són claus.

La prevenció consisteix en:

  1. Evitar contagiar-nos: preservatiu (masculí o femení), vacuna (homes i dones joves).
  2. Detectar les lesions abans que derivin a càncer: les citologies serveixen però, a partir dels 30 anys, el millor és fer-se una prova de VPH en fluix vaginal cada 5 anys. És el que recomana l’Organització Mundial de la Salut, ja que la citologia queda obsoleta com a prova fonamental en el diagnòstic precoç a partir dels 30 anys.
  3. No fumar: sí que ho heu entès bé. La infecció per VPH als fumadors es desenvolupa de forma més ràpida i agressiva amb respecte als no fumadors. En definitiva, teniu un motiu més per abandonar-lo.

A les nostres diapositives d’Instagram, us explicam els eixos de la campanya contra el VPH segons la IPVS (Societat Internacional del Papil·lomavirus) que és la que ha tengut la iniciativa d’instaurar aquesta jornada.
Des de finals de 2019 realitzam la detecció precoç amb VPH a la nostra consulta. Ja portam més de 1.000 pacients amb prova feta i els resultats són molt bons. Tant és així que us ho recomanam a totes les que veniu a la vostra revisió. La majoria de les companyies asseguradores ho cobreixen, però no totes. T’ho explicam aquí amb més detall.

No volem faltar a la nostra cita virtual anual per explicar-vos com hem atès les nostres embarassades i els seus parts. I és que ja som a la nostra setena auditoria. I per què les fem? Perquè les avaluacions milloren els resultats, i nosaltres volem ser millors, ni més ni manco.

En una editorial sobre la proporció de cesàries, el Dr. Carlos Campillo, respectat mèdic de salut pública a Balears i mort recentment, escrivia “no avaluar, no intervenir i deixar les coses com estan és el més còmode, però menyscaba indefectiblement l’efectivitat, la seguretat i l’eficiència.” I en aquestes estam, en no deixar les coses com estan.

 

No avaluar el que es fa és còmode però menyscaba la possibilitat d’aconseguir un bon part

 

Les dones que ens han confiat el control del seu embaràs durant el 2021 han estat 116, i 60 han parit amb nosaltres, és a dir, el 52%, proporció que és força estable entre les nostres pacients i al llarg dels anys. No totes les pacients que ens consulten tenen una assegurança que els cobreixi el part, així, algunes acudeixen al nostre centre només per completar les visites de la Seguretat Social. Així mateix, atenem gestants de perfils diversos: dones que volen parir només al sector privat, altres que només volen fer-ho en el públic i altres que han alternat centres de diferent titularitat per donar a llum els seus fills. La nostra actitud és de màxim respecte a l’autonomia de la pacient. Per ajudar-vos en la decisió, us relatem com us atenem i us mostrem les dades de les nostres auditories, però la decisió final, òbviament, és vostra.

Durant el 2021, més pacients nostres s’han atrevit a donar germans a la gent gran. Si bé la meitat dels nostres parts corresponen a primers fills, el 42% de les nostres dones han parit el seu segon fill i el 8% s’ha animat a formar família nombrosa, una de quatre fills, per ser el seu tercer embaràs bessonar. El 2021 ha estat, per tant, l’any que hem tingut més famílies grans. Tenir tres fills al nostre entorn és poc freqüent, per la intendència que suposa i el cost disparat de l’habitatge a les Balears.

Si bé la majoria de les nostres parteres són als primers anys de la trentena, és a dir, l’edat mitjana és de 33,3 anys, el ventall d’edats oscil·la entre els 23 i els 41 anys. El 12% dels nostres parts van ser de dones de 40 anys o més, xifra semblant a altres anys.

Deu parts es van aconseguir gràcies a la fecundació in vitro, això és el 17% i, novament, no hem atès cap part resultat d’inseminació artificial. L’edat de les mares actuals fomenta el recurs a les tècniques de reproducció in vitro. La transferència dels embrions en fase de blast, al cinquè o sisè dia de fecundació, ha reduït de manera molt efectiva els embarassos múltiples. De fet, només hem tingut dos parts de bessons, un per via vaginal i l’altre per cesària, només un resultat de fecundació in vitro.

Novament, l’anestèsia regional, ja sigui epidural o raquídia, és la preferida de les nostres pacients i dels nostres anestesistes. Només dues pacients es varen animar a parir amb anestèsia local i ho varen fer fenomenal. Una d’elles va aconseguir el naixement, per via vaginal, d’una nena de més de 4 quilos després d’haver parit el seu primer fill mitjançant cesària. Ella ha estat una de les mares amb més coratge i determinació que hem tingut aquest any.
Amb relació a la via de part, 48 han estat atesos per via vaginal i 12 mitjançant cesària (20,0%), xifra una mica superior al que haguéssim desitjat, és a dir, el 15% que defensa l’OMS, encara que això s’ha de matisar mitjançant l’anàlisi que feim ara mateix:

  • Cinc cesàries, el 42%, es van fer de forma electiva, és a dir, abans que la pacient es posés de part. Tres d’elles es van indicar per fetus en presentació podàlica, una per tenir un mioma que s’interposava al canal de sortida del fetus i una cinquena en una portadora d’embaràs bessona, operada de miomes i amb un segon fetus en presentació no cefàlica, que no volia arriscar res per al naixement del seu segon fill.
  • Les set restants es van indicar sobre la marxa, és a dir, durant el treball de part, i pels motius que segueixen:
    1. Gestant de 36 setmanes, amb antecedent de part vaginal, que va trencar bossa abans que es pogués intentar canviar la presentació de natges del fetus mitjançant una versió cefàlica externa. A la pacient se li va oferir intentar un part vaginal, però va declinar la proposta.
    2. Embarassada per primera vegada, que es posa de part a les 38 setmanes amb fetus també en presentació de natges. Se li va proposar una versió cefàlica externa, però no la va acceptar.
    3. Pacient amb antecedent dun part normal i un segon fill en presentació de natges. Se li va fer una versió cefàlica externa que no va funcionar i la pacient, desitjosa d’un part vaginal, va triar intentar un part vaginal de natges. Se li va induir el part, i només es van assolir 3 cm de dilatació, amb un coll gruixut, malgrat que va tenir contraccions regulars i intenses des del principi. A les 20 h fem una cesària.
    4. Dona que ingressa per part i la dilatació de la qual s’estaciona als 9 cm. S’intentaren canvis de posició i cims dirigits, la qual cosa, malgrat la bona disposició de la pacient, no va aconseguir millorar el descens del cap fetal, ni corregir-ne les anomalies de posició. Vam fer una cesària a dos quarts de cinc de la matinada.
    5. Mare d’un segon nadó que va ingressar per trencament de borsa la matinada prèvia al part. L’endemà al matí, se li va induir el part i, malgrat haver parit bé el seu primer fill, l’evolució del segon part va ser més lenta que la del primer, situació força poc freqüent. Als 8 cm, la dilatació es va estacionar i encara que ens vam empenyorar a donar-li les últimes oportunitats a la pacient mitjançant cims dirigits, flexió de cames per augmentar els diàmetres pèlvics, etc. vam haver de realitzar-se una cesària passades les 3 de la matinada.
    6. El darrer cas correspon a una altra mare d’un segon fill, però amb antecedent de cesària i induïda aquesta vegada per escàs líquid amniòtic. Després de més de 12 hores d’oxitocina no aconseguim superar els dos dits de dilatació, ni assolir l’esborrament complet, motiu pel qual se li va fer una cesària passada la una de la matinada.

Arribats aquí, l’obstacle més gran que hem tingut són les presentacions de natges, ja que van estar implicades en sis de les dotze cesàries. És evident que no totes les mares es volen fer la versió cefàlica externa i que una minoria vol assumir el risc, encara que baix i controlat, d’un part vaginal de natges. Disposar de la versió cefàlica a les sales de parts de les clíniques privades ajudaria a la seva implantació més gran, ja que més d’una dona optaria per ella si fos amb el seu ginecòleg de confiança. Imagineu si haguéssim aconseguit evitar només tres cesàries amb aquestes maniobres, aleshores, la nostra taxa de cesàries s’hauria quedat en el desitjat 15% global. I gràcies a aquesta auditoria ho tenim més clar: disposar de la versió cefàlica externa al sector privat afavoriria la disminució de la nostra taxa de cesàries, i és el camí que hem de seguir.

I si el problema han estat les presentacions de natges, vegem com hem quedat a la resta de supòsits. Per això és molt útil utilitzar els grups de Robson i, per disposar de càlculs més robustos, hem agrupat els nostres parts del 2019, 20 i 21, segons consta a la taula següent:

Nuestros estándares de comparación son los hospitales de Manacor,  con una tasa del 18,6% de cesáreas, y el de Huércal-Overa (Almería) con el 16,1%, ambos hospitales dentro del grupo con mejores tasas de cesáreas de España.

Els nostres estàndards de comparació són els hospitals de Manacor, amb una txa del 18,6% de cesàries, i el de Huércal-Overa (Almeria) amb el 16,1%, ambdós hospitals dins el grup amb millors taxes de cesàries d’Espanya. Les nostres xifres desglossades queden molt ben parades, mostrant els nostres resultats que la probabilitat de part vaginal és fins i tot més gran en les dones que atenem. Tot i així, la nostra xifra d’induccions en què parin el seu primer fill són més altes que les de Manacor, això és, 24% enfront del 12%, cosa que pot llastar els nostres resultats. Anam revisant tots els anys la nostra casuística i no hi ha induccions de caprici sobre les dones que mai no han parit. Aleshores, vàrem atribuir part de la diferència al fet que les xifres de Manacor provenen d’una època en què el part es provocava a les 2 setmanes posteriors a la data probable de part, quan ara es fa a partir de la setmana 41a.

 

Les nostres xifres de parts vaginals, desglosades segons grups de Robson, queden ben parades en comparació amb hospitals de qualitat reconeguda

 

Els esquinços de la vulva i/o la vagina durant el pas del concebut pel canal del part van ser: 2% cap, 49% amb esquinços de tipus I i 34% de tipus II. No hi va haver esquinços que afectessin l’anus. Vam fer episiotomia al 15% dels parts vaginals, xifra que dista molt del seu màxim recomanat que és el 30%. És possible que l’alt nombre de mares primerenques i l’edat avançada d’algunes afavoreixi que no aconseguim el 10% d’episiotomies, xifra establerta per l’OMS com d’excel·lència.
El 78% de les nostres parteres van triar alletar els seus nadons, xifra que ha baixat paulatinament en els darrers anys i que s’ha d’interpretar com a necessitat d’augmentar el nostre suport a la lactància materna.
Per acabar, comentar-vos que els primers parts són laboriosos, i necessiten persistència si es volen aconseguir bons resultats. En canvi, els segons solen anar força bé i, per a nosaltres, són com recollir els fruits del treball realitzat al primer part. Igualment, per a les que van acabar en cesària de matinada després d’aguantar tot el dia de part, és reconfortant saber que no és el mateix fer una cesària a 2 cm de dilatació que a 9 cm. Les darreres tenen part de la feina feta i estan en una posició més avantatjosa per tenir un segon part per via vaginal que les primeres.
Res no es pot sense l’ajuda d’un gran EQUIP com el que tenim, que fa que alguns parts difícils tirin endavant, animant les parteres, els seus acompanyants, coordinant els pujos amb les contraccions, etc., etc. I finalment, agrair també la confiança dipositada per les nostres parteres, artífexs que, malgrat la natalitat minvant, Quirónsalud Palmaplanas hagi continuat creixent en parts atesos, 773 el 2021, 42 més que durant l’any anterior. Mil gràcies a tothom.

La UICC (Unió Internacional contra el Càncer) dóna suport, cada 4 de febrer, a la iniciativa del Dia Mundial contra el Càncer o World Cancer Day, com a forma de lluitar contra el càncer i les seves conseqüències:

  • Perquè més d’una tercera part de càncers es poden prevenir i un altre terç es poden curar, si es detecten de manera primerenca i es tracten adequadament.
  • Perquè cada cop coneixem més sobre el càncer i més progrés podem assolir en forma de reducció de factors de risc, millors prevenció, diagnòstic i tractament.
  • Perquè, si arribam als 85 anys, la meitat dels homes i una tercera part de les dones haurem patit un càncer.
  • Perquè parlar del càncer és enderrocar tabús, reduir temors, destruir mites i canviar actituds.
  • Perquè el càncer ha deixat de ser sinònim de mort fa temps.
  • Perquè no tots tenim les mateixes oportunitats de curació: 65% de les morts mundials ocorren als països menys desenvolupats i, fins i tot, en un país ric, les possibilitats de sobreviure són inferiors entre els que tenen menys ingressos, immigrants, refugiats, habitants de zones rurals, transgènere, gent gran…

D’aquest darrer fet parteix el lema d’enguany: “Close the care gap”, en anglès, que podem traduir com “Acaba amb la diferència en l’atenció sanitària”.
Per tant, us convidam a tothom a que participeu en aquesta fantàstica iniciativa  de moltes maneres: parlant del càncer amb la vostra família i companys, mitjançant les xarxes socials, contant la vostra experiència si estau o heu estat malalts o participant en activitats realitzades per altres persones. Tot suma.
Més info aquí.

Benvolgudes pacients i famílies,
Un altre any, el Nadal és ben a prop. Dotze mesos que han passat amb una cadència distina, afeixugada per la COVID-19. A la consulta, tot el personal ens hem vacunat, encara que els efectes secundaris han provocat qualque baixa curta entre les més joves. I ens hem immunitzat, no tan sols pensant en nosaltres, sinó també en les pacients, un bon grapat d’elles dins grups de risc, tant per edat com per patir malalties cròniques. Al darrer any, ja ens hem inoculat entre tres i quatre dosis de vaccins, incloent la de la grip. No de bades, podem estar orgullosos de pertànyer a l’Estat Espanyol, on ja s’han administrat 176 dosis per cada 100 habitants, és a dir som al lloc 21r d’entre 195 països, i al 6è dins Europa, just per darrera d’Islàndia, Dinamarca, Portugal, Regne Unit i Irlanda. Però hem d’aspirar a apropar-nos a les 300 dosis, perquè el virus no ens dóna treva. D’altra banda, apareixen nous reptes a l’horitzó, els més importants dels quals, segons el nostre parer, són dos:

  • Minimitzar les repercusions en salut de la pandèmia sobre la població a la que servim.
  • La vaccinació de la població que resideix als països amb manco recursos econòmics.

Quant a les conseqüències de la COVID-19 sobre altres problemes de salut, comentar que enguany hem acumulat retards en les revisions ginecològiques, que hem mitigat amb les consultes no presencials i amb les eines informàtiques de les que disposam. Esperam que abans del pròxim estiu estiguem ja al dia. Tot i això, hem mantengut l’activitat quirúrgica, l’atenció als parts i a les dones amb símptomes que podien atribuir-se a malalties. També hem atès a pacients d’altres entorns que patien demores en l’atenció de problemes de salut no relacionats amb la COVID-19. I hem aprofitat per ampliar la nostra oferta de diagnòstic precoç del càncer més enllà de la ginecologia. Així, feim prevenció del càncer colorectal, segon més freqüent després del càncer de mama, a partir dels 45 anys, edat de començament recomanada recentment pel comitè d’experts en prevenció de la United States Preventive Services Task Force.

 

Els nostres reptes immediats són seguir atentent-vos de la millor manera i alhora augmentar els nostres serveis

 

Amb referència a la vaccinació, hem de tenir en compte que la pandèmia és un problema global i no podem tancar fronteres, ja que tots som interdependents. Tampoc hem d’oblidar que la immigració sol provenir de països de rendes mitjanes i baixes. Aquests països més desfavorits aporten el 84% de la població mundial i només han acaparat el 31% de les dosis administrades, és a dir, que el 16% de la població mundial restant ha utilitzat el 69% de les vacunes. La nova variant ómicron procedeix de Sudàfrica, ben aviat la tendrem per tot arreu i fenòmens com aquest s’aniran repetint els mesos vinents. El virus tendrà l’oportunitat d’anar infectant més gent, mutar i generar per atzar variants més enginyoses a l’hora d’infectar-nos, mentre no s’aconsegueixi més gent vacunada a tot el món. En aquest sentit, Espanya ja ha donat més de 6 milions de vaccins a Latinoamèrica i s’ha compromès a donar-ne 16 milions més. Un altre tema són els fabricants, que haurien de garantir que almanco la meitat de les seves dosis anassin cap els països més pobres i compartir els seus coneixements per augmentar els llocs de fabricació i millorar l’abastament mundial. Com és d’imaginar, els laboratoris es resisteixen, ja que avantposen els seus interessos als dels infectats futurs que viuen als països pobres. Espanya també vol formar part de la solució pandèmica fabricant una vacuna al laboratori gironès Hipra, encara que haurà de lluitar, i molt, per posicionar el seu producte enfront de les empreses Novavax (estadunidenca), Sanofi-GSK (anglofrancesa) i Valvena (francesa).

 

La vaccinació mundial massiva és la clau de la superació de la pandèmia i un fre per a l’aparició de noves variants del virus

 

Considerats tots els esdeveniments que el futur proper ens durà, creim que hi ha motius per a un moderat optimisme i, sobretot, per tirar endavant. Us tenim preparat un grapat de novetats per a la consulta, i en els mesos propers us informarem puntualment.
Arribats aquí, us volem desitjar un Bon Nadal i el millor 2022 possible. Per aconseguir-ho fomentarem la vaccinació, la mascareta, la neteja de mans i la distància social.
Una abraçada a tothom,

Maria Josep, Rubèn, Sílvia i Mónica

De tots és sabut que la vacunació antigripal redueix, en qui la rep, els símptomes i el risc de mort a causa de la grip.

La grip s’assembla a un refredat, només que dura més, té la capacitat d’esgotar les nostres defenses i fer-nos proclius a contagiar-nos d’altres malalties com la pneumònia bacteriana, i en aquest cas, en lloc d’anar millorant a poc a poc, cada cop anam a pitjor.

Es prioritza la vacunació de les persones més vulnerables a la grip i que pertanyen a un o més dels grups següents:

  • Persones de 65 o més anys, que també rebran la tercera dosi de la vacuna contra la COVID-19.
  • Malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques, respiratòries, renals o hepàtiques cròniques.
  • Diabètics.
  • Obesitat important (índex de massa corporal de 35 o més).
  • Malaltia renal crònica.
  • Anèmies i malalties de l’hemoglobina (talassèmia, drepanocitosi i altres).
  • Trastorns de la coagulació com l’hemofília.
  • Càncer dòrgans sòlids i de la sang.
  • Celíacs.
  • Malalties amb deteriorament cognitiu.
  • Problemes neuromusculars severs.
  • Portadors d’implant coclear.
  • Malalties reumàtiques cròniques i autoimmunes.

I en aquest grup de vulnerables hi són les embarassades, que s’han de vacunar independentment de les setmanes de gestació. Les no vacunades tenen l’oportunitat d’obtenir la seva dosi dins dels 6 primers mesos postpart si la campanya encara és vigent. Pensau que els vostres nadons són molt sensibles a la grip en el seu primer semestre de vida.

Recordau que l’embaràs s’associa a canvis cardiopulmonars i immunològics, que afavoreixen una grip més greu i, per tant, amb més complicacions i ingressos. Els avortaments, els defectes congènits, la prematuritat i les morts fetals intrauterines són també més freqüents entre les que contrauen la grip. Tot i així, els beneficis individuals són petits, aleshores, per notar-los cal vacunar milers de dones.

 

Les embarassades tenen més probabilitats de patir una grip greu. Vacunar-se no només les protegeix a ellas, sinó també als seus bebès i al seu entorn.

 

En aquest segon hivern de pandèmia, la campanya de vacunació contra la grip a Balears ja s’ha iniciat el 4 de novembre i conclourà el 17 de desembre. En el cas concret de les gestants, les dates d’inici són diferents:

  • Si ets entre les 27 i les 36 setmanes i encara no t’has vacunat de la tos ferina: a partir del dilluns 8 de novembre. S’aprofitarà la vacunació contra la grip per oferir-vos la vacunació contra la tos ferina.
  • Per a la resta de les embarassades: a partir del dilluns 22 de novembre.


A partir del final de la campanya, qualsevol persona pot accedir a la vacuna fins que s’acabin les dosis
comprades pel Govern i que són 304.800, 80.000 més que l’exercici anterior.

Si estàs embarassada i no t’han avisat amb un SMS recordatori de la necessitat de vacunar-te, pots demanar cita per rebre la teva dosi als Centres de Salut als telèfons 971.43.70.79 o al 902.079.079 i recorda que la cita ha de ser amb la comare, qui és la que us vacunarà durant l’embaràs.

Les embarassades es vacunaran amb Vaxigrip Tetra® que es dispensa gratuïtament, encara que també es pot adquirir per compte de cadascú a la farmàcia per gairebé 15 €.

D’altra banda, cal tenir present que si bé la vacuna no és meravellosa, és a dir, no protegeix més de 7 de cada 10 vacunats. Aleshores, allò que “em vaig vacunar i vaig agafar la grip” no va tan desencaminat.

Tot i la seva efectivitat millorable, també és veritat que vacunar-se no només protegeix el vacunat, sinó també el seu entorn, per això l’Organització Mundial de la Salut recomana assolir el 75% de vacunats, en cadascun dels grups establerts, per aconseguir així la “immunitat de ramat”, concepte molt en voga a causa de la pandèmia de la COVID-19.

Arran de tot això, s’entén la recomanació de vacunació a aquelles persones que, per la seva ocupació, estan en contacte amb els més vulnerables. Aquestes són els treballadors al servei de la comunitat (personal de centres sanitaris, sociosanitaris, institucions geriàtriques, farmàcies i cuidadors de malalts de risc). Si ets bomber o policia, també és convenient que et vacunis, per tractar amb un públic anàleg els treballadors del punt anterior.

D’altra banda, si treballes amb nins de 0 a 5 anys i estàs vacunat, tens més probabilitats de tallar la transmissió del virus entre els més joves. Tenou en compte que els nins són els principals contagiadors de refredats, grips i infeccions virals gastrointestinals, ja que en tenir les seves defenses més immadures desprenen més virus i durant més temps.

Una altra recomanació interessant i en què no tots caiem és en la pertinència de protegir els que treballen amb aus i porcs. Segur que algun recorda notícies sobre les grips aviària (de les aus) o porcina (dels porcs). Tingueu en compte que si un granger contagiat per grip humana, també contrau el virus de la grip aviària o porcina, aquests poden compartir el seu material genètic entre si dins del seu cos i crear un virus combinat més agressiu.

Si emmalaltiu de grip, beveu molta aigua, preneu paracetamol i només aneu a un centre sanitari si no millorau. És important limitar els nostres moviments per no contagiar els altres. La resta de mides ja us les coneixeu de sobres gràcies a la COVID-19: tossir sobre mocadors de paper nets o sobre l’avantbraç, rentar-se les mans amb aigua i sabó o solució hidroalcohòlica i fer servir màscara.

Cada 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Mama, i tal és la quantitat de dones, i algun home, amb la malaltia a tot el món que l’octubre també és el Mes del Càncer de Mama. Això és, sens dubte, el pretext per promocionar aquelles mesures que poden afavorir un diagnòstic precoç i, per tant, una millor recuperació. I no només això, és un període per manifestar el nostre suport a les que pateixen o han patit la malaltia i divulgar diferents aspectes del seu tractament.

El càncer de mama és una malaltia freqüent i l’octubre és el mes escollit per mostrar el suport a qui pateix la malaltia

A tot el món, cada any es diagnostiquen un milió i mig de casos nous, a Espanya en tenim uns 33.000 i només a Mallorca uns 500. De fet, s’estima que una de cada 8 dones patirem un tumor mamari maligne al llarg de la nostra vida. Per sort, gràcies als tractaments, més del 85% de dones malaltes el superaran però, com és molt més freqüent que altres càncers, és el que més morts causa.
Gràcies a el Dia Mundial del Càncer de Mama, aquesta malaltia ha deixat de ser un tabú, així, les dones solen acceptar de bon grat fer-se mamografies periòdiques a partir dels 50 anys i tan aviat noten alguna anormalitat en el pit ens consulten. Per sort, ja no veiem els casos avançats d’abans.

Tradicionalment, s’ha recomanat l’autoexploració mamària, tot i que a la nostra consulta l’hem deixat de recomanar fa ja un temps. En un context en què ens dutxam tots els dies o quasi, i ens posam crema de tant en tant, segur que si les nostres mans noten alguna cosa clarament anormal ens avisaran. De fet, estar molt pendents dels nostre pits ens dóna mala vida i no contribueix gaire al diagnòstic precoç. Si voleu ampliar la informació, aquí la teniu.

Tots els anys diagnosticam de càncer de mama a alguna de les nostres pacients habituals i també n’operam d’altres noves, que solen venir recomanades per les que ja hem tractat. Darrerament, la cirurgia amb cicatrius poc visibles és la norma i sempre cuidam molt d’aspectes estètics que, si bé a el principi no es tenen en compte, són molt importants més endavant, quan es veu el final del túnel de la malaltia. Les tècniques de la ROLL i la biòpsia selectiva del gangli sentinella ens permeten millors resultats estètics i funcionals, en limitar l’extirpació de el teixit mamari sà pròxim al tumor, i evitar el buidament axil·lar en moltes pacients. Un altre avanç són les signatures gèniques, el que permet evitar la quimioteràpia en aquelles pacients que es veuran poc beneficiades.

A la nostra web tenim un apartat específic de malalties de la mama, en el qual abordam la seva prevenció (bàsicament portar una vida saludable, amb exercici, sense fumar i menjar més verdures que carn i aliments processats), el seu diagnòstic i tractament.

La Societat Internacional de la Menopausa promou la commemoració del Dia Mundial de la Menopausa, cada 18 d’octubre, com a forma de conscienciar la població pel que fa a la importància de preservar la salut durant aquesta etapa vital.
Us recordam que la menopausa és el cessament permanent de la menstruació, a causa d’l’esgotament dels òvuls. Hi ha dos tipus de menopausa: la quirúrgica o resultat de l’extirpació dels ovaris, i l’espontània, que és la més freqüent per ocórrer de forma natural i es confirma després d’un any sense regles. Un altre terme relacionat i molt utilitzat és el climateri o pas de la fertilitat a la infertilitat com a resultat de l’edat. Comprèn des d’aquells canvis previs a la menopausa (variacions en la nostra regla, sobretot, pèrdua de regularitat, regles abundants o duradores i calories o calrades) fins a un any després de l’última regla.
A la nostra consulta, ja fa anys que som conscients d’aquesta necessitat i us informam de com abordar aquesta nova etapa en aquesta secció de la nostra web.

Sabem que hem abastat la menopausa quan passam un any sense menstruacions i tenim una certa edat

Cada any el Dia Mundial de la Menopausa se centra en diferents aspectes i 2021 és el de la salut òssia. Així, els ossos són suficientment lleugers per facilitar-nos els moviments i, alhora, resistents per no trencar-se amb les caigudes més freqüents que podem patir: les de l’alçada del nostre cos. L’os, com a teixit viu que és, es renova constantment, produint-se os nou que reemplaça al vell. Hi ha un equilibri entre la seva producció i la seva destrucció que es perd en la menopausa doncs, a partir de llavors, la manca d’hormones ovàriques (estrògens) determina que es destrueixi més os que el que es produeix i, com a resultat, els porus que hi ha dins de l’os es fan cada vegada més grans i li fan perdre resistència a la fractura. Així, l’osteoporosi és la malaltia dels ossos amb porus grans, una malaltia silenciosa fins que es produeixen les fractures, a resultes de caure des de l’altura del nostre cos.

Hi ha una sèrie de factors que augmenten el risc d’osteoporosi com són: la menopausa precoç, fumar, abusar de l’alcohol, estar molt prima, fer poc exercici, ser diabètica des de molt jove, tenir antecedents familiars o personals de fractures per osteoporosi i patir artritis reumatoide. A la consulta, com a regla general, a partir dels 60-65 anys us demanam una densitometria o us calculam el FRAX score, eina que prediu el risc de fractura major osteoporòtica en els 10 anys següents. Igualment, promocionam el consum d’aliments rics en calci. En general, el consum de tres racions de llet o derivats cada dia i un plat de verdura o amb soja arriba als 1.200 mg diaris de calci que la gran majoria de nosaltres necessitam. Passejar a la llum del sol durant 10 o 20 minuts al dia i practicar exercici de forma regular fan la resta. A la nostra web, disposau d’un document on us ho explicam tot amb més detall.
Teniu en compte que, a mesura que envellim, cal fer tot el possible per evitar les caigudes, per exemple, veure-hi bé (transitar per llocs ben il·luminats i cuidar la nostra vista), no relliscar (catifes antilliscants, sabates amb sola de goma, no trepitjar plaques de gel) i treballar l’equilibri.

A la menopausa ens hem de cuidar fent exercici, passejant pel sol cada dia i consumint el calci i les proteïnes necessàries

Un altre concepte més nou és la sarcopènia o pèrdua de múscul i, per tant, de força i és pròpia de l’envelliment. Això augmenta el risc de fractura a les dones amb osteoporosi. La forma de combatre-la és, de bell nou, exercici i, a més, consumir 1 gram de proteïna per quilo de pes, llavors, si pesam 60 quilos, hauríem de consumir uns 60 grams diaris. Això és fàcil de calcular: una quarta part del pes de la carn, formatge o peix són proteïnes, mentre que una tercera part de pes de la soja és proteïna, en canvi, un tassó de 200 centímetres cúbics de llet només en conté 6 grams.
Ja teniu feina per fer, doncs. Us animam a que compartiu aquest contingut si us ha resultat útil.

Avui, diumenge 26 de setembre, es celebra l’anticoncepció o conjunt de mètodes destinats a prevenir un embaràs no desitjat, no planificat o fora de temps. Enguany, el focus ha estat la repercussió de la pandèmia de COVID-19 sobre l’accés a un consell anticonceptiu de qualitat, però no és de més insistir en altres aspectes rellevants per a una prevenció efectiva de l’embaràs.

La missió dels sanitaris en els seus diferents àmbits, és a dir, consultes de ginecologia, comares, metges de família, fins i tot especialistes no ginecòlegs i, per descomptat, en les Direccions Generals de Salut Pública, tant autonòmiques com estatals, és facilitar-nos l’accés als mateixos.

Perquè un embaràs és un esdeveniment vital únic, que no contempla només l’interès dels futurs mare i pare, sinó l’interès de el menor. I tots sabem la importància que té una infància amb les necessitats emocionals i materials cobertes.

Igualment, atenem a pacients de totes les edats amb necessitats anticonceptives diverses: joves, mares recents, dones properes a la menopausa, així com assessorem i valoram el paper de les parelles masculines de les nostres pacients.

És freqüent que a les consultes es comenti la manca d’opcions contraceptives per als homes i, sobretot, que ells “no s’han de medicar per evitar un embaràs”, encara que tampoc hem d’oblidar que, segons l’Enquesta d’Anticoncepció de 2020, de la Societat Espanyola de Contracepció, el 35% dels nostres homes contribueixen com poden a satisfer les necessitats anticonceptives de la parella, fonamentalment, mitjançant el preservatiu (31%), i la vasectomia (4%). I no disposar d’un mètode anticonceptiu hormonal masculí no respon a cap complot cap a les dones, sinó al fet que nosaltres som una diana més fàcil que els homes per motius exclusivament biològics. Aquests són que alliberam un sol òvul cada mes, a diferència d’ells que alliberen desenes de milions d’espermatozoides en cada ejaculació, i que els mètodes hormonals experimentals per a homes necessiten de gran constància en la seva aplicació i no han de produir impotència. Perquè estic segura que, si ells comptaran amb la mateixa varietat de mètodes que nosaltres els utilitzarien, començant per les celebritats, algunes donades a certs excessos i poc inclinades a cedir el seu patrimoni a “fills robats”.

Malauradament, gairebé el 30% de enquestades per la SEC van referir no fer servir mètodes durant les seves relacions i per això estic ara escrivint aquest text. Perquè la interrupció voluntària d’embaràs hauria de ser l’última opció, quan tota la resta ha fallat i, actualment, disposam de molt bons mètodes. A la nostra web t’informam de la seva eficàcia relativa.

La gran majoria de dones temen els efectes adversos de la medicació hormonal, quan les primeres pastilles anticonceptives van sortir al mercat el 1961, les actuals estan molt perfeccionades i és un tipus de medicament que segueix en el mercat després de ’60 anys!! De fet, la història de la píndola va camí de ser com la de l’aspirina, que es ven a les apotecaries des de fa 120 anys. I per què? Perquè funciona, perquè els seus efectes positius són infinitament superiors als negatius, espaia els embarassos i disminueix els seus riscos associats (hipertensió, sagnat, varius, trombosis, parts complicats, mastitis, problemes de sòl pèlvic, hèrnies …), redueix també la probabilitat de contraure endometriosi, anèmia per regles abundants, càncers d’ovari i d’endometri. I en les seves versions més evolucionades, és a dir, els pegats, anells, implants i DIUs hormonals, doncs més del mateix.

Teniu en compte que Balears, juntament amb Madrid i Catalunya, som líders estatals en interrupcions legals d’embaràs. Per això, els sanitaris tenim l’obligació d’aprofitar cada visita, per qualsevol motiu, per esbrinar si les vostres necessitats anticonceptives estan cobertes i de suggerir-la millor opció, d’acord amb els vostres desitjos i valors. La nostra pregunta clau és: Què faria vostè si li falla el seu mètode anticonceptiu? I si la resposta és avortar, és que cal millorar l’anticoncepció, perquè hi ha mètodes en què el risc d’embaràs és inferior a 2 de cada 1.000 dones i any. Estàs tu en aquest grup?, o la teva parella?, o la teva filla?, o la teva néta? Si la teva resposta és afirmativa, no dubtis a consultar al teu metge de confiança o al correu electrònic de la nostra consulta, t’assessorarem per escrit, gratuïtament, sense compromís, visquis a on visquis.

Enguany és el tercer any que es celebra el Dia Mundial de la Ginecologia Oncològica (GO day) o dels càncers ginecològics, és a dir, d’ovaris, cos uterí, coll uterí, vagina i vulva; i per a nosaltres, ja és el segon que col·laboram amb aquesta iniciativa de la Societat Europea de Ginecologia Oncològica (ESGO) i de la Xarxa Europea de Grups de Suport als Càncers Ginecològics (ENGAGe). L’objectiu per al 2021 és enfortir l’aliança entre pacients i metges, per això els cartells de la campanya tenen el color lila, que simbolitza tots els càncers ginecològics, i el taronja, o color de l’ESGO, que representa als metges. El lema, per tant, és #GOforcommunication (between patients and doctors) o ves a cercar la comunicació (entre pacients i metges), perquè “La informació és poder, però la comunicació és la solució”. Altres missatges que es difondran són #Daretoask o “Atreveix-te a demanar” i #GOforprevention o “Cerca com prevenir el càncer ginecològic”. En altres paraules, el missatge és: parla amb el teu metge, informa’t sobre el càncer ginecològic i fes-te els controls preventius amb la periodicitat recomanada.

Per donar ressò a la campanya des de la nostra consulta, aquest dilluns passarem visita amb la camiseta lila del GO day i pujarem a les xarxes socials fotos al·lusives preses a la nostra consulta per donar suport a la causa.
Com que els càncers ginecològics, amb més de 7.000 nous casos cada any a Espanya, són molt manco freqüents que el de mama, més de 32.000 casos, la resta de problemes ginecològics oncològics queden relegats de les grans campanyes de comunicació, malgrat el seu pitjor pronòstic, i és més difícil fer arribar a les dones els símptomes o signes que mereixen una consulta. Fa just un any el Dr. Rubèn Baltà i jo férem un vídeo explicant quins eren els senyals que mereixien atenció, i aquí en teniu el vincle, no estarà de més repassar-lo.

Igualment, l’ESGO posa a disposició de totes les dones uns fullets informatius sobre:
Càncer uterí.
Càncer d’ovari.
Càncer de coll uterí.
Virus del papil·loma humà.

I no oblidis que el càncer ens pot afectar a totes, per això ves a veure al teu metge de confiança periòdicament, fes-te almanco una citologia cada 3 anys o, millor, un estudi del virus del papil·loma humà cada 5 i, si tens algun dels símptomes que explicam en el vídeo, no facis d’estruç, perquè no et trobarem res que no tenguis. Per favor, estén el missatge al teu entorn, perquè volem que la teva vida sigui llarga i plena, i perquè el càncer ginecològic és una amenaça vital, per tant, el diagnòstic precoç ens ajudarà a trobar una millor solució.